[ES] El presente estudio se centra en el análisis de la praxis teatral, a partir del montaje esceno-performativo: Descripción de un cuadro, texto de Heiner Müller, y dirección de Madeleine Loayza, con la finalidad de exponer la importancia de la «tensión erótica» (entendida como energía vital asociada a Eros) presente en la poíesis del acontecimiento teatral. Nos enfocaremos en los dispositivos contrahegemónicos (a los que caracteriza su gesto irreverente y crítico) presentes en el fenómeno sensoperceptivo y receptivo, el mismo que involucra la relación del actor-operador/performer con los diversos elementos que intervienen en la producción de dicha poíesis y su alcance en el espectador.
La investigación incluye la poíesis convivial, productiva y la poíesis receptiva enfocadas en el proceso y en el resultado. En este contexto se observa, analiza e interpreta el modo en que acontece dicha tensión, emplazándonos desde el rol de artista-investigadora/espectadora. El estudio concluye con el soporte conceptual y el diseño de la investigación-creación: Mujer en llamas; donde la investigadora se asume como artista-investigadora/directora, actriz y dramaturga. Observar cómo se constituye el fenómeno sensoperceptivo y receptivo de la poíesis, al develarse el modo en que opera la «tensión erótica» y su alcance en el espectador, en tanto dispositivo de resistencia contrahegemónico por medio de mecanismos y formas de producción liminales, para lo cual se ponen en discusión las características de operación del dispositivo, de acuerdo con las particularidades del montaje propuesto.
El estudio contempla, desde una perspectiva analítica, las teatralidades contemporáneas, pertenecientes al campo de la Teatrología, con énfasis en la dimensión performativa del signo teatral que destaca los aspectos espacio/temporales y kinésicos. Nos referirnos al análisis de la dinámica de la ejecución del signo en escena (que involucra al espectador), más que limitarnos a identificar la estructura de los signos teatrales; esta perspectiva desplaza al eje de la literatura dramática como referente canónico para abordar la experiencia escénica.
Enfatizar el rol del cuerpo en el fenómeno sensoperceptivo y receptivo, entre el actor y el espectador, nos remite a la visión nietzscheana que toma como referente la tragedia griega (siglos V y IV a. C), retomada luego por Artaud y otros pensadores de su tiempo desde el campo de la filosofía; esta perspectiva potencia el rol del espectador en la dinámica escénica desde la auto-alteración y la capacidad crítica y autocrítica. De allí que el concepto liminalidad presente en Descripción de un cuadro, posea un carácter político importante en tanto contrahegemónico como antiestructura.
Los parámetros para observar la operatividad de la «tensión erótica» se advierten en los dispositivos poéticos, que configuran su poíesis en las modalidades productiva, receptiva y convivial. En el montaje Descripción de un cuadro, el dramaturgismo, las prácticas performáticas; el análisis del «convivio» entre los diversos materiales o matrices que intervienen en el proceso de factura de la obra, como dispositivos poéticos, constituyen los pilares que sustentan el proceso de investigación-creación. En lo que respecta al soporte conceptual y exposición del diseño del montaje Mujer en llamas, este se desarrolla a partir de la metodología que guía el enfoque del presente estudio, con el objetivo que pueda ser incorporada y replicada en otros procesos creadores. / [CA] El present estudi es centra en l'anàlisi de la praxi teatral, a partir del muntatge esceno-performatiu: Descripció d'un quadre, text de Heiner Müller, i dirección de Madeleine Loayza amb la finalitat d'exposar la importància de la «tensió eròtica» (entesa com a energia vital associada a Eros) present en la poiesis de l'esdeveniment teatral. Ens centrarem en els dispositius contrahegemónicos (caracteritzats pel caràcter irreverent i crític) presents en el fenomen sensoperceptiu i receptiu, el fenomen mateix que involucra la relació de l'actor-operador/performer amb els diversos elements que intervenen en la producció d'aquesta poíesis i el seu abast en l'espectador.
La investigació inclou la poíesis convivial, productiva i la poíesis receptiva enfocades en el procés i en el resultat. En aquest context s'observa, analitza i interpreta la manera en què esdevé aquesta tensió, emplaçant-nos des del rol d'artista-investigadora/espectadora. L'estudi conclou amb el suport conceptual i el disseny de la investigació-creació: Dona en flames; on la investigadora s'assumeix com a artista-investigadora/directora, actriu i dramaturga. Observar com es constitueix el fenomen sensoperceptivo i receptiu de la poiesis, al develarse la manera en què opera la "tensió eròtica" i el seu abast en l'espectador, en tant dispositiu de resistència contrahegemònic per mitjà de mecanismes i formes de producció liminals, per a això es posen en discussió les característiques d'operació del dispositiu d'acord amb les particularitats del muntatge proposat.
L'estudi contempla des d'una perspectiva analítica les teatralitats contemporànies pertanyents al camp de la Teatrología, posant especial èmfasi en la dimensió performativa del signe teatral que destaca els aspectes espai/temporals i kinèsics. Ens referirm a l'anàlisi de la dinàmica de l'execució del signe en escena (que involucra a l'espectador), més que limitar-nos a identificar l'estructura dels signes teatrals; desplaçant-nos de l'eix de la literatura dramàtica com a referent canònic a l'experiència escènica.
Emfatitzar el rol del cos en el fenomen sensoperceptiu i receptiu, entre l'actor i l'espectador, ens remet a la visió nietzscheana que pren com a referent la tragèdia grega (segles V i IV a. C), represa després per Artaud desde l'escena i per altres pensadors del seu temps des del camp de la filosofia; perspectiva es potencia el rol de l'espectador en la dinàmica escènica, des de l'acte-alteració i la seua capacitat crítica i autocrítica. Per aquest motiu el concepte liminalitat present en Descripció d'un quadre, poseeix un caràcter polític important en tant contrahegemónico com a antiestructura.
Els paràmetres per a observar l'operativitat de la «tensió eròtica» s'adverteixen en els dispositius poètics que configuren el seu poíesis en les modalitats productiva, receptiva i convivial. En el muntatge Descripció d'un quadre, el dramaturgismo, les pràctiques performatives; l'anàlisi del "convivio" entre els diversos materials o matrius que intervenen en el procés de creació de l'obra, com a dispositius poètics, constitueixen els pilars que sustenten el procés d'investigació-creació. Pel que fa al suport conceptual i exposició del disseny del muntatge Dona en flames, aquest es desenvolupa a partir de la metodologia que guia la perspectiva del present estudi, amb l'objectiu que puga ser incorporada i replicada en altres processos creatius. / [EN] This research focuses on the analysis of theatrical praxis, coming from the sceno-performative staging of: Description of a painting, written by Heiner Müller, and directed by Madeleine Loayza, in order to expose the importance of the "erotic tension" (understood as vital energy associated with Eros) present in the poiesis of the theatrical event. We will focus on the against-hegemonic devices (which characterizes its irreverent and critical gesture) present in the sensoperceptive and receptive phenomenon, which also involves the relationship between the actor-operator/performer with the various elements that intervene in the production the mentioned poiesis and its scope to the spectator.
For this reason, the research includes convivial productive poíesis and receptive poíesis, focused on the process and the result. Under this context, the way in which this tension occurs is observed, analyzed and interpreted, summoning us from the role of artist-researcher/spectator. The study concludes with the conceptual support and design of the research-creation: Woman on fire; where the researcher is assumed as artist-searcher/director, actress and playwright. Observes how the senso-perceptive and receptive phenomenon of poíesis is constituted, the way in which "erotic tension" operates and its scope to the spectator is revealed, as a device of against-hegemonic resistance that uses mechanisms and forms of liminal production, for which the operating characteristics of the device are discussed according to the particularities of the proposed assembly.
The research considers contemporary theatricalities as an analytical approach, that belong to the field of Theatrology, with emphasis on the performative dimension of the theatrical sign that highlights the spatial/temporal and kinesic aspects. We are interested in analyzing the dynamics of the enforcement of the sign on stage (which involves the viewer), rather than limiting ourselves to identify the structure of the theatrical signs; this perspective displaces the axis of dramatic literature as a canonical reference to address the stage experience.
Giving emphasis to the role of the body in the sensory-perceptual and receptive phenomenon, between the actor and the spectator, refers us to the Nietzschean vision that takes as a reference the Greek tragedy (5th and 4th centuries BC), later taken up again by Artaud and other thinkers and philosophers of this period; In this way, the role of the spectator in the scenic dynamics is also enhanced, from self-alteration and their critical and self-critical capacity. Therefore, the concept of liminality in Description of a painting has an important political character as bot: against-hegemonic and anti-structural.
The parameters for observing the operability of the "erotic tension" are seen in the poetic, devices that configure its poiesis in the productive, receptive and convivial modalities. In the staging of Description of a painting; the playwriting, the performative practices, the analysis of the "conviviality" between the various materials or matrices that intervene the invoice process of the work as poetic devices, constitute the pillars that support the research-creation process. Regarding the conceptual support and design exhibition for the staging of Woman on Fire, it is developed by the methodology that guides the focus of this study, with the aim that it can be incorporated and replicated in other creative processes. / Loayza Cabezas, GM. (2021). La osadía de Eros. La «tensión erótica», dispositivo contrahegemónico de la poíesis teatral, de "Descripción de un cuadro" a "Mujer en llamas" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179975
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/179975 |
| Date | 20 January 2022 |
| Creators | Loayza Cabezas, Grimanesa Madeleine |
| Contributors | Botella Mestres, Martina, Gallardo Carrillo, Galo Fernando, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0028 seconds