[EN] This work explores the methodology and the creative process of the set and costume design in the devised show The Passage and how the visual aspects were supporting the construction and the meaning of the show. Our proposal goes towards thinking of the set and the costume design as part of a dramaturgy. The scenic creation of this project was being woven as the contributions of each participant to the development of the characters and the story. The aim of this thesis is the analysis of the visual language of the show The Passage as a meaning enhancer of the work and the exploitation of their artistic creation mechanisms. We intend to contextualize this study in the evolution of Portuguese and international stage design combined with the evolution of the concept of dramaturgy and prove that the set and costume design miscarries to illustrate and starts to clarify. It is an active tool, with its own language, construction and interpretation of theatrical performance. There are some research made in the area of set design and less numbered in costume design. We do not know a research that promotes combined research about scenery and costumes as supporting the reading of the theatrical work. We think, with this study, to fill a void in terms of meagre research in scenography and costumes and it is in this perspective that our research becomes relevant complement to what already has been studied in relation to theatre in general and to Set and Costume in particular. When analysing the creative and implementation process in The Passage, although created and displayed in England, we are experiencing in Portuguese a study of the theatrical visual elements their creation devices, such deprived area of research. We will approach briefly the different agents that caused the change of the stage design to contextualize and move forward to analysing how the set and costumes are co-creators of the show The Passage. The virtual absence of specific bibliography paves the way for an investigation based on interviews with various players in the theatrical creation, aimed at clarifying issues that arise throughout this work. We would like to refer, as a final note, to the issue that this study seeks in theory and in historical references as a justification for our practice. Our training is in the area of making. We consider essential that the craft areas support in the theoretical statement to justify their choices and how the process of reflection of the artistic operating and procedural systems. Historical references appear not to demonstrate our knowledge in this area, but to contextualize our vision and how they contributed to the creative consolidation of set and costume design. Of what is dressed a show? The Portuguese theatrical slang is often said the expression dress the scene, used to define the framing of the stage space with legs and borders placed geometrically. The correct placement considers the scene visibility issues so that the public is unable to see behind the curtains. Our research goes towards decoding of meaning by the costumes (which dress the actor) and set (which dress the stage). It was used this expression outside their usual context, but it seems to be visually clear about our purpose of research. It is The Methodology and Creative Process of the Set and Costume Design in the play The Passage the long way to go that will open the doors in an attempt to dismount a visual creation device for an unprecedented theatre show and that will give us answers to how and of what was dressed this play. With this research we demonstrate that the set and costume design are autonomized as language itself, without ever losing sight of the dramaturgical goal of the show as a whole. It fails to illustrate and start to clarify. It's an important and active tool in the construction and reading of the theatrical performance. / [ES] Este trabajo explora la metodología y el proceso creativo del decorado y los figurines en la obra teatral The Passage y la forma en que el campo visual fue coadyuvante para la construcción de sentido de ese espectáculo. Nuestra propuesta va en el sentido de pensar en conjunto la escenografía y los figurines de un espectáculo como parte integrante de una dramaturgia. La creación escenoplástica de que trata este proyecto se fue urdiendo a medida de las contribuciones de cada uno de los participantes para la elaboración de los personajes y de la historia. El objetivo de esta tesis es el análisis del lenguaje plástico del espectáculo The Passage como potenciador de sentido de la obra y la exploración de sus mecanismos de creación artística. Tenemos la intención de contextualizar este estudio en la evolución de la escenografía portuguesa e internacional, aliada a la evolución del concepto de dramaturgia y comprobar que la escenografía deja de ilustrar y pasa a clarificar. Es una herramienta activa más, con lenguaje propio, en la construcción y en la lectura del espectáculo teatral. Existen algunos trabajos de investigación en el área de la escenografía y en menor número en el de los figurines. No nos consta que exista un trabajo que promueva la investigación conjunta del decorado y de los figurines como coadyuvantes a la lectura de la obra. Pensamos que con este estudio podremos llenar un vacío a nivel de la parca investigación en el área de la escenografía y de los figurines y en esa perspectiva nuestra investigación se torna un complemento pertinente a lo que de estudiado existe en relación al teatro en general y al área escenoplástica en particular. Al analizar el proceso creativo y de implementación en la escena del espectáculo The Passage, a pesar de creado y exhibido en Inglaterra, estamos registrando en portugués un estudio sobre los elementos visuales en el teatro y sus dispositivos de creación, un área de investigación tan carenciada. La casi inexistencia de bibliografía específica abre camino a una investigación basada en conversaciones con los varios participantes en la creación teatral, que pretenden aclarar cuestiones que surgen a lo largo de este trabajo. Desearíamos, como nota final, destacar el hecho de que este trabajo buscó en la teoría y en las referencias históricas una justificación para nuestra práctica. Nuestra formación pertenece al campo del "hacer". Consideramos fundamental que las áreas más "artesanales" se apoyen en la fundamentación teórica como justificación de sus opciones y como proceso de reflexión de los sistemas operativos y procesales artísticos. ¿De qué se viste un espectáculo? En la jerga teatral portuguesa se usa mucho la expresión "vestir la escena", utilizada para encuadrar el espacio escénico con patas y bambalinas colocadas geométricamente. La colocación correcta tiene en cuenta las cuestiones de visibilidad de la escena para que el público nunca vea los bastidores, esto en el caso de un escenario a la italiana. Nuestra investigación tiene el propósito de descodificar el significado de los figurines (que visten al actor) y del decorado (que viste el escenario). Así, fue usada esta expresión fuera de su contexto habitual, pero parece ser visualmente clara en cuanto a la intención de nuestra investigación. La Metodología y el proceso creativo del decorado y los figurines en la obra teatral The Passage es el largo camino a recorrer que nos abrirá puertas, en la tentativa de desmontar un dispositivo de creación plástica para un espectáculo inédito de teatro y que nos dará respuestas sobre cómo y de qué se vistió esta obra teatral. Con esta investigación conseguimos demostrar que la escenografía y los figurines han logrado autonomía en cuanto lenguaje propio, sin nunca perder de vista el fin dramatúrgico del espectáculo como un todo. Dejan de ilustrar y pasan a clarificar. Son nuevas herramientas act / [CA] Aquest treball explora la metodologia i el procés creatiu del decorat i els figurins en l'obra teatral The Passage i la forma en que el camp visual fou contribuent per a la construcció de sentit d'eixe espectacle. La nostra proposta va en el sentit de pensar en conjunt l'escenografia i els figurins d'un espectacle com a part integrant d'una dramatúrgia. La creació escenoplàstica de que tracta aquest projecte va anar urdint-se a mesura de les contribucions de cadascun dels participants per a l'elaboració dels personatges i de la història. L'objectiu d'aquesta tesis és l'anàlisi del llenguatge plàstic de l'espectacle The Passage com a potenciador de sentit de l'obra i l'exploració dels seus mecanismes de creació artística. Tenim l'intenció de contextualitzar aquest estudi en l'evolució de l'escenografia portuguesa i internacional, aliada de l'evolució del concepte de dramatúrgia i comprovar que l'escenografia deixa d'il lustrar i passa a clarificar. És una eina activa més, amb llenguatge propi, en la construcció i en la lectura de l'espectacle teatral. Existeixen alguns treballs d'investigació en l'àrea de l'escenografia i en menor mesura en la dels figurins. No ens consta que existisca un treball que promoga l'investigació conjunta del decorat i dels figurins com els coajudants a la lectura de l'obra. Pensem que amb aquest estudi podrem plenar un buit a nivell de la parca investigació en l'àrea de l'escenografia i dels figurins i en eixa perspectiva la nostra investigació es torna un complement pertinent al què d'estudiat existeix en relació al teatre en general i l'àrea escenoplàstica en particular. A l'analitzar el procés creatiu i d'implementació en l'escena de l'espectacle The Passage, tot i que fou creat i exhibit a Anglaterra, estem registrant en portuguès un estudi sobre els elements visuals al teatre i els seus dispositius de creació, una àrea d'investigació amb tantes carències. La quasi inexistència de bibliografia específica obri camí a una investigació basada en conversacions amb els diversos participants en la creació teatral, que pretenen aclarir qüestions que sorgeixen al llarg d'aquest treball. La nostra formació pertany al camp del "fer". Considerem fundamental que les àrees més "artesanals" es recolzen en la fonamentació teòrica com a justificació de les seues opcions i com a procés de reflexió dels sistemes operatius i processals artístics. Les referències històriques sorgeixen, no per demostrar el nostre coneixement a eixa àrea, sinó per contextualitzar la nostra visió i la forma en què contribueixen a la consolidació creativa del decorat i els figurins. De què es vesteix un espectacle? En l'argot teatral portuguès s'usa molt l'expressió "vestir l'escena", utilitzada per enquadrar l'espai escènic amb potes i bambalines collocades geomètricament. La collocació correcta té en compte les qüestions de visibilitat de l'escena perquè el públic mai veja els bastidors, açò en el cas d'un escenari a la italiana. La nostra investigació té el propòsit de descodificar el significat dels figurins (que vesteixen a l'actor) i de l'escenari (que vesteix l'escenari). Així, fou usada aquesta expressió fora del seu context habitual, però sembla ser visualment clara en quant a l'intenció de la nostra investigació. La Metodologia i el procés creatiu del decorat i els figurins en l'obra teatral The Passage és el llarg camí a recórrer que ens obrirà portes, en la tentativa de desmuntar un dispositiu de creació plàstica per a un espectacle inèdit de teatre i que ens donarà respostes sobre com i de què es vestí aquesta obra teatral. Amb aquesta investigació aconseguim demostrar que l'escenografia i els figurins han aconseguit autonomia en quant a llenguatge propi, sense mai perdre de vista la fi dramatúrgica de l'espectacle com un tot. Deixen d'illustrar i passen a clarificar. Són noves eines actives en la construcció i en la lectura de / Santos Silva, S. (2016). De que se veste um espectáculo? - Metodología e processo criativo do cenário e figurinos na obra teatral The Passage [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63664

[ES] El presente estudio se centra en el análisis de la praxis teatral, a partir del montaje esceno-performativo: Descripción de un cuadro, texto de Heiner Müller, y dirección de Madeleine Loayza, con la finalidad de exponer la importancia de la «tensión erótica» (entendida como energía vital asociada a Eros) presente en la poíesis del acontecimiento teatral. Nos enfocaremos en los dispositivos contrahegemónicos (a los que caracteriza su gesto irreverente y crítico) presentes en el fenómeno sensoperceptivo y receptivo, el mismo que involucra la relación del actor-operador/performer con los diversos elementos que intervienen en la producción de dicha poíesis y su alcance en el espectador. La investigación incluye la poíesis convivial, productiva y la poíesis receptiva enfocadas en el proceso y en el resultado. En este contexto se observa, analiza e interpreta el modo en que acontece dicha tensión, emplazándonos desde el rol de artista-investigadora/espectadora. El estudio concluye con el soporte conceptual y el diseño de la investigación-creación: Mujer en llamas; donde la investigadora se asume como artista-investigadora/directora, actriz y dramaturga. Observar cómo se constituye el fenómeno sensoperceptivo y receptivo de la poíesis, al develarse el modo en que opera la «tensión erótica» y su alcance en el espectador, en tanto dispositivo de resistencia contrahegemónico por medio de mecanismos y formas de producción liminales, para lo cual se ponen en discusión las características de operación del dispositivo, de acuerdo con las particularidades del montaje propuesto. El estudio contempla, desde una perspectiva analítica, las teatralidades contemporáneas, pertenecientes al campo de la Teatrología, con énfasis en la dimensión performativa del signo teatral que destaca los aspectos espacio/temporales y kinésicos. Nos referirnos al análisis de la dinámica de la ejecución del signo en escena (que involucra al espectador), más que limitarnos a identificar la estructura de los signos teatrales; esta perspectiva desplaza al eje de la literatura dramática como referente canónico para abordar la experiencia escénica. Enfatizar el rol del cuerpo en el fenómeno sensoperceptivo y receptivo, entre el actor y el espectador, nos remite a la visión nietzscheana que toma como referente la tragedia griega (siglos V y IV a. C), retomada luego por Artaud y otros pensadores de su tiempo desde el campo de la filosofía; esta perspectiva potencia el rol del espectador en la dinámica escénica desde la auto-alteración y la capacidad crítica y autocrítica. De allí que el concepto liminalidad presente en Descripción de un cuadro, posea un carácter político importante en tanto contrahegemónico como antiestructura. Los parámetros para observar la operatividad de la «tensión erótica» se advierten en los dispositivos poéticos, que configuran su poíesis en las modalidades productiva, receptiva y convivial. En el montaje Descripción de un cuadro, el dramaturgismo, las prácticas performáticas; el análisis del «convivio» entre los diversos materiales o matrices que intervienen en el proceso de factura de la obra, como dispositivos poéticos, constituyen los pilares que sustentan el proceso de investigación-creación. En lo que respecta al soporte conceptual y exposición del diseño del montaje Mujer en llamas, este se desarrolla a partir de la metodología que guía el enfoque del presente estudio, con el objetivo que pueda ser incorporada y replicada en otros procesos creadores. / [CA] El present estudi es centra en l'anàlisi de la praxi teatral, a partir del muntatge esceno-performatiu: Descripció d'un quadre, text de Heiner Müller, i dirección de Madeleine Loayza amb la finalitat d'exposar la importància de la «tensió eròtica» (entesa com a energia vital associada a Eros) present en la poiesis de l'esdeveniment teatral. Ens centrarem en els dispositius contrahegemónicos (caracteritzats pel caràcter irreverent i crític) presents en el fenomen sensoperceptiu i receptiu, el fenomen mateix que involucra la relació de l'actor-operador/performer amb els diversos elements que intervenen en la producció d'aquesta poíesis i el seu abast en l'espectador. La investigació inclou la poíesis convivial, productiva i la poíesis receptiva enfocades en el procés i en el resultat. En aquest context s'observa, analitza i interpreta la manera en què esdevé aquesta tensió, emplaçant-nos des del rol d'artista-investigadora/espectadora. L'estudi conclou amb el suport conceptual i el disseny de la investigació-creació: Dona en flames; on la investigadora s'assumeix com a artista-investigadora/directora, actriu i dramaturga. Observar com es constitueix el fenomen sensoperceptivo i receptiu de la poiesis, al develarse la manera en què opera la "tensió eròtica" i el seu abast en l'espectador, en tant dispositiu de resistència contrahegemònic per mitjà de mecanismes i formes de producció liminals, per a això es posen en discussió les característiques d'operació del dispositiu d'acord amb les particularitats del muntatge proposat. L'estudi contempla des d'una perspectiva analítica les teatralitats contemporànies pertanyents al camp de la Teatrología, posant especial èmfasi en la dimensió performativa del signe teatral que destaca els aspectes espai/temporals i kinèsics. Ens referirm a l'anàlisi de la dinàmica de l'execució del signe en escena (que involucra a l'espectador), més que limitar-nos a identificar l'estructura dels signes teatrals; desplaçant-nos de l'eix de la literatura dramàtica com a referent canònic a l'experiència escènica. Emfatitzar el rol del cos en el fenomen sensoperceptiu i receptiu, entre l'actor i l'espectador, ens remet a la visió nietzscheana que pren com a referent la tragèdia grega (segles V i IV a. C), represa després per Artaud desde l'escena i per altres pensadors del seu temps des del camp de la filosofia; perspectiva es potencia el rol de l'espectador en la dinàmica escènica, des de l'acte-alteració i la seua capacitat crítica i autocrítica. Per aquest motiu el concepte liminalitat present en Descripció d'un quadre, poseeix un caràcter polític important en tant contrahegemónico com a antiestructura. Els paràmetres per a observar l'operativitat de la «tensió eròtica» s'adverteixen en els dispositius poètics que configuren el seu poíesis en les modalitats productiva, receptiva i convivial. En el muntatge Descripció d'un quadre, el dramaturgismo, les pràctiques performatives; l'anàlisi del "convivio" entre els diversos materials o matrius que intervenen en el procés de creació de l'obra, com a dispositius poètics, constitueixen els pilars que sustenten el procés d'investigació-creació. Pel que fa al suport conceptual i exposició del disseny del muntatge Dona en flames, aquest es desenvolupa a partir de la metodologia que guia la perspectiva del present estudi, amb l'objectiu que puga ser incorporada i replicada en altres processos creatius. / [EN] This research focuses on the analysis of theatrical praxis, coming from the sceno-performative staging of: Description of a painting, written by Heiner Müller, and directed by Madeleine Loayza, in order to expose the importance of the "erotic tension" (understood as vital energy associated with Eros) present in the poiesis of the theatrical event. We will focus on the against-hegemonic devices (which characterizes its irreverent and critical gesture) present in the sensoperceptive and receptive phenomenon, which also involves the relationship between the actor-operator/performer with the various elements that intervene in the production the mentioned poiesis and its scope to the spectator. For this reason, the research includes convivial productive poíesis and receptive poíesis, focused on the process and the result. Under this context, the way in which this tension occurs is observed, analyzed and interpreted, summoning us from the role of artist-researcher/spectator. The study concludes with the conceptual support and design of the research-creation: Woman on fire; where the researcher is assumed as artist-searcher/director, actress and playwright. Observes how the senso-perceptive and receptive phenomenon of poíesis is constituted, the way in which "erotic tension" operates and its scope to the spectator is revealed, as a device of against-hegemonic resistance that uses mechanisms and forms of liminal production, for which the operating characteristics of the device are discussed according to the particularities of the proposed assembly. The research considers contemporary theatricalities as an analytical approach, that belong to the field of Theatrology, with emphasis on the performative dimension of the theatrical sign that highlights the spatial/temporal and kinesic aspects. We are interested in analyzing the dynamics of the enforcement of the sign on stage (which involves the viewer), rather than limiting ourselves to identify the structure of the theatrical signs; this perspective displaces the axis of dramatic literature as a canonical reference to address the stage experience. Giving emphasis to the role of the body in the sensory-perceptual and receptive phenomenon, between the actor and the spectator, refers us to the Nietzschean vision that takes as a reference the Greek tragedy (5th and 4th centuries BC), later taken up again by Artaud and other thinkers and philosophers of this period; In this way, the role of the spectator in the scenic dynamics is also enhanced, from self-alteration and their critical and self-critical capacity. Therefore, the concept of liminality in Description of a painting has an important political character as bot: against-hegemonic and anti-structural. The parameters for observing the operability of the "erotic tension" are seen in the poetic, devices that configure its poiesis in the productive, receptive and convivial modalities. In the staging of Description of a painting; the playwriting, the performative practices, the analysis of the "conviviality" between the various materials or matrices that intervene the invoice process of the work as poetic devices, constitute the pillars that support the research-creation process. Regarding the conceptual support and design exhibition for the staging of Woman on Fire, it is developed by the methodology that guides the focus of this study, with the aim that it can be incorporated and replicated in other creative processes. / Loayza Cabezas, GM. (2021). La osadía de Eros. La «tensión erótica», dispositivo contrahegemónico de la poíesis teatral, de "Descripción de un cuadro" a "Mujer en llamas" [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/179975