Una nova escenografia, a partir de l'aplicació de les noves tecnologies de la imatge, es va evidenciar en les pantalles de diversas cadenas de la televisión española en la darrera dècada del segle XX. Definim l'escenografia electrònica com "el continent, l'embolcall d'un produte audiovisual. Aquest embalatge, generat per mitjans electrònicos acompanya al presentador / actor / comunicador i només es fa present en el visionat final de la pantalla del televisor". L'escenografia, i per extensió tot alló que té a veure amb la imatge, és un dels constituents fonamentals d'un programa de televisió. Malgrat aquesta importància manifesta, els estudis al voltant de la imatge són els grans absents en el món de la investigació que se centra més en l'anàlisi dels continguts, segurament per una major facilitat per acotar-los i mesurar-los. Els usos escenogràfics que permeten les noves tecnologies, aquest conjunt inesgotable d'imatges que sorgeixen dels ordinadors en la seva aplicació infogràfica, estan creant noves formes de treballar i de veure la televisió. Aquests usos inèdits (l'escenografia electrònica formava part ja de la informació meteorològica) van servir per a plantejar la hipòtesi de partida del treball d'investigació que considera aquesta tipologia escenogràfica electrònica com la genuïnament televisiva, aplicable amb facilitat als gèneres més específicament televisius. Tot i aquesta facilitat en la implementació, l'escenografia electrònica implica uns canvis en la producció televisiva en general i en l'actuació dels presentadors de televisió en particular que necessiten d'unos assajos previs, d'una coreografia determinada, per a gestionar l'escenografia que, en el seu contacte directe, no existeix.L'estudi està basat en l'anàlisi de dues setmanes mostra (1997 i 1999) d'enregistrament de set canals de televisió generalista de l'estado espanyol (TVE, La 2, TV3, Canal 33, Tele 5, Antena 3 TV i Canal + en les seves emissions en obert). Del global d'aquests enregistraments se n'extreuen les dades d'aquells programes construits amb escenografia electrònica. En l'anàlisi final s'observa que els programes infantils treballen amb una escenografia més imaginativa i amb una coreografia interpretativa, que cobreix uns continguts nous. D'altra banda, els programes d'informació meteorològica ofereixen una escenografia informativa amb coreografia demostrativa per a transmetre uns continguts explicatius. Els programes construits amb escenografia electrònica col·loquen aquest element como el principal i cohesionador de la imatge televisiva. Així, els enquadraments que propicien els tradicionals plans curts, obligats per les petites dimensions de la pantalla del televisor, desapareixen amb l'escenografia electrònica que necessita fer-se evident; amb aquest canvi de protagonisme el presentador passa a un segon terme i li està subordinat: l'escenografia electrònica reclama ser mostrada. La implantació de l'escenografia electrònica, amb un gran poder d'atracció entre els espectadores, sobretot joves, és encara molt limitada i depén de factors creuats. / A new scenery, starting from the application of the new technologies of the image, was evidenced in the screens of diverse chains of Spanish television in the last decade of the XX century. We define the electronic set as "the continent, the encircling of an audiovisual product. This encircling one, generated by electronic means accompanies the bearer / actor / communicator and only it becomes present in the final sight of the screen of the television." The scenery, and for extension everything that that has to do with the image, is one of the fundamental constituents of a television program. In spite of this apparent importance, it is surely absent one of the big ones in the world of the investigation that is centered more in the analysis of the contents, for a bigger easiness to delimit them and to measure them. The scenery uses that allow the new technologies, that inexhaustible group of images that you/they arise of the computers in its infographic application, is creating new forms of working and of seeing the television. These unpublished uses (it was already part of the meteorological information) they were good to outline the departure hypothesis that considers this tipology electronic sets as the genuinely television one, applicable with easiness to the more goods specifically television. In spite of this easiness in the implementation, the electronic scenery implies some changes in the television production in general and in the performance of the television bearers in particular that they need of some previous rehearsals, of a certain choreography, to negotiate the scenery that, in its direct contact, it doesn't exist. The study is based on two weeks sample (1997 and 1999) of recording of seven channels of television of the Spanish state (TVE, The 2, TV3, Channel 33, Tele 5, Antenna 3 TV and Channel + in its emissions in open) Of these recordings the data of those built programs are extracted with electronic scenery. In the final analysis it is observed that the infantile programs offer an imaginative scenery with an interpretive choreography that covers some new contents. On the other hand, the programs of meteorological information offer an informative scenery with demonstrative choreography to transmit some explanatory contents. The built programs with electronic scenery place this element like the main of the television image. This way, the traditional short alignments, forced by the small dimensions of the screen of the television, disappear with the electronic scenery that he/she needs to become evident; the bearer he is subordinate and the scenery claims to be shown. The installation of the electronic scenery, with great power of attraction among the spectators, overalls youths, it is even very limited and it depends on crossed factors.

La tesi se centra en l'anàlisi de la fotografia que utilitza de forma deliberada tot un aparell escenogràfic en la seva elaboració amb la finalitat d'introduir la ficció dins del seu llenguatge i d'allunyar-se del registre neutre de l'entorn real. En altres paraules, el treball aborda les imatges fotogràfiques que són fruit d'una construcció, tant per la teatralitat de la presa com per les possibles manipulacions digitals de la imatge. La tesi es divideix en tres blocs diferents: primer de tot, se situa aquesta forma de creació dins del context artístic del segle XX, entenent que la ficció ha estat un aspecte difícil d'assimilar en el camp de la fotografia. En segon lloc, s'analitzen els diferents artistes que utilitzen aquest recurs, situant aquesta pràctica en relació amb altres disciplines com la pintura, el cinema, el teatre i les arts digitals. Així mateix, s'estudia la incursió de les últimes tecnologies en la imatge fotogràfica i els canvis conceptuals que això ha comportat. Aquest capítol està dividit en diferents apartats que sorgeixen de les relacions que es poden establir entre els diversos artistes. Els temes tractats estan determinats per temàtiques, recursos fotogràfics o altres aspectes comuns a aquests artistes i representatius de la fotografia construïda. La finalitat d'aquest recorregut és desvelar per què utilitzen aquesta forma de producció i la seva relació amb el context artístic i social actual.Finalment, l'últim capítol està dedicat a explicar la producció fotogràfica de l'autora en relació amb les diferents nocions que han anat apareixent en el transcurs del treball, és a dir, es contextualitza un treball propi en el conjunt de la investigació.NOTA: Tesi realitzada dins els projecte d'investigació Prospeccions Binàries2000-2003 (BHA2000-0734) i Prospeccions Binàries II (BHA2003-02938), finançats pel Ministerio de Ciencia y Tecnología i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER).Aquest projecte també ha estat possible gràcies al recolzament del Comissionat per a Universitats i Recerca (CUR) i del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa (DIUE) de la Generalitat de Catalunya i del Fons Social Europeu / AUTHOR: Marta Negre"Photography in contemporary scenography. The creation of fictions and new realities".THESIS SUPERVISOR: Pilar Palomer Mateos.SUMMARY TEXT:The thesis is based on the analysis of the kind of photography that makes deliberate use of scenography in order to introduce fiction into its language and to distance itself from the neutral register of the real environment. That is to say, the study focuses on photographic images which are the result of a construction, because the shot is particularly theatrical, or because the image may have been digitally manipulated. The thesis comprises three blocks: first, since fiction has been difficult to assimilate in the field of photography, I situate this creative form inside the artistic context of the twentieth century. Second, I study the artists who use this resource, situating the practice in relation to other disciplines such as painting, cinema, theatre and the digital arts. I also study the impact of the latest technologies in photographic imaging and the conceptual changes that they have introduced. This chapter is divided into sections that emerge from the relationships that can be established between the different artists. The themes I deal with are classified by subject matter, photographic resources used, or other features which are common to the artists involved and which I consider to be representative of constructed photography. The aim is to determine why these artists use this form of production, and to define its relationship with today's artistic and social context.Finally, the last chapter presents my own photographic production against the background of the various notions that have appeared during the study; that is to say, I contextualize my own production inside the research project as a whole.

[EN] This work explores the methodology and the creative process of the set and costume design in the devised show The Passage and how the visual aspects were supporting the construction and the meaning of the show. Our proposal goes towards thinking of the set and the costume design as part of a dramaturgy. The scenic creation of this project was being woven as the contributions of each participant to the development of the characters and the story. The aim of this thesis is the analysis of the visual language of the show The Passage as a meaning enhancer of the work and the exploitation of their artistic creation mechanisms. We intend to contextualize this study in the evolution of Portuguese and international stage design combined with the evolution of the concept of dramaturgy and prove that the set and costume design miscarries to illustrate and starts to clarify. It is an active tool, with its own language, construction and interpretation of theatrical performance. There are some research made in the area of set design and less numbered in costume design. We do not know a research that promotes combined research about scenery and costumes as supporting the reading of the theatrical work. We think, with this study, to fill a void in terms of meagre research in scenography and costumes and it is in this perspective that our research becomes relevant complement to what already has been studied in relation to theatre in general and to Set and Costume in particular. When analysing the creative and implementation process in The Passage, although created and displayed in England, we are experiencing in Portuguese a study of the theatrical visual elements their creation devices, such deprived area of research. We will approach briefly the different agents that caused the change of the stage design to contextualize and move forward to analysing how the set and costumes are co-creators of the show The Passage. The virtual absence of specific bibliography paves the way for an investigation based on interviews with various players in the theatrical creation, aimed at clarifying issues that arise throughout this work. We would like to refer, as a final note, to the issue that this study seeks in theory and in historical references as a justification for our practice. Our training is in the area of making. We consider essential that the craft areas support in the theoretical statement to justify their choices and how the process of reflection of the artistic operating and procedural systems. Historical references appear not to demonstrate our knowledge in this area, but to contextualize our vision and how they contributed to the creative consolidation of set and costume design. Of what is dressed a show? The Portuguese theatrical slang is often said the expression dress the scene, used to define the framing of the stage space with legs and borders placed geometrically. The correct placement considers the scene visibility issues so that the public is unable to see behind the curtains. Our research goes towards decoding of meaning by the costumes (which dress the actor) and set (which dress the stage). It was used this expression outside their usual context, but it seems to be visually clear about our purpose of research. It is The Methodology and Creative Process of the Set and Costume Design in the play The Passage the long way to go that will open the doors in an attempt to dismount a visual creation device for an unprecedented theatre show and that will give us answers to how and of what was dressed this play. With this research we demonstrate that the set and costume design are autonomized as language itself, without ever losing sight of the dramaturgical goal of the show as a whole. It fails to illustrate and start to clarify. It's an important and active tool in the construction and reading of the theatrical performance. / [ES] Este trabajo explora la metodología y el proceso creativo del decorado y los figurines en la obra teatral The Passage y la forma en que el campo visual fue coadyuvante para la construcción de sentido de ese espectáculo. Nuestra propuesta va en el sentido de pensar en conjunto la escenografía y los figurines de un espectáculo como parte integrante de una dramaturgia. La creación escenoplástica de que trata este proyecto se fue urdiendo a medida de las contribuciones de cada uno de los participantes para la elaboración de los personajes y de la historia. El objetivo de esta tesis es el análisis del lenguaje plástico del espectáculo The Passage como potenciador de sentido de la obra y la exploración de sus mecanismos de creación artística. Tenemos la intención de contextualizar este estudio en la evolución de la escenografía portuguesa e internacional, aliada a la evolución del concepto de dramaturgia y comprobar que la escenografía deja de ilustrar y pasa a clarificar. Es una herramienta activa más, con lenguaje propio, en la construcción y en la lectura del espectáculo teatral. Existen algunos trabajos de investigación en el área de la escenografía y en menor número en el de los figurines. No nos consta que exista un trabajo que promueva la investigación conjunta del decorado y de los figurines como coadyuvantes a la lectura de la obra. Pensamos que con este estudio podremos llenar un vacío a nivel de la parca investigación en el área de la escenografía y de los figurines y en esa perspectiva nuestra investigación se torna un complemento pertinente a lo que de estudiado existe en relación al teatro en general y al área escenoplástica en particular. Al analizar el proceso creativo y de implementación en la escena del espectáculo The Passage, a pesar de creado y exhibido en Inglaterra, estamos registrando en portugués un estudio sobre los elementos visuales en el teatro y sus dispositivos de creación, un área de investigación tan carenciada. La casi inexistencia de bibliografía específica abre camino a una investigación basada en conversaciones con los varios participantes en la creación teatral, que pretenden aclarar cuestiones que surgen a lo largo de este trabajo. Desearíamos, como nota final, destacar el hecho de que este trabajo buscó en la teoría y en las referencias históricas una justificación para nuestra práctica. Nuestra formación pertenece al campo del "hacer". Consideramos fundamental que las áreas más "artesanales" se apoyen en la fundamentación teórica como justificación de sus opciones y como proceso de reflexión de los sistemas operativos y procesales artísticos. ¿De qué se viste un espectáculo? En la jerga teatral portuguesa se usa mucho la expresión "vestir la escena", utilizada para encuadrar el espacio escénico con patas y bambalinas colocadas geométricamente. La colocación correcta tiene en cuenta las cuestiones de visibilidad de la escena para que el público nunca vea los bastidores, esto en el caso de un escenario a la italiana. Nuestra investigación tiene el propósito de descodificar el significado de los figurines (que visten al actor) y del decorado (que viste el escenario). Así, fue usada esta expresión fuera de su contexto habitual, pero parece ser visualmente clara en cuanto a la intención de nuestra investigación. La Metodología y el proceso creativo del decorado y los figurines en la obra teatral The Passage es el largo camino a recorrer que nos abrirá puertas, en la tentativa de desmontar un dispositivo de creación plástica para un espectáculo inédito de teatro y que nos dará respuestas sobre cómo y de qué se vistió esta obra teatral. Con esta investigación conseguimos demostrar que la escenografía y los figurines han logrado autonomía en cuanto lenguaje propio, sin nunca perder de vista el fin dramatúrgico del espectáculo como un todo. Dejan de ilustrar y pasan a clarificar. Son nuevas herramientas act / [CAT] Aquest treball explora la metodologia i el procés creatiu del decorat i els figurins en l'obra teatral The Passage i la forma en que el camp visual fou contribuent per a la construcció de sentit d'eixe espectacle. La nostra proposta va en el sentit de pensar en conjunt l'escenografia i els figurins d'un espectacle com a part integrant d'una dramatúrgia. La creació escenoplàstica de que tracta aquest projecte va anar urdint-se a mesura de les contribucions de cadascun dels participants per a l'elaboració dels personatges i de la història. L'objectiu d'aquesta tesis és l'anàlisi del llenguatge plàstic de l'espectacle The Passage com a potenciador de sentit de l'obra i l'exploració dels seus mecanismes de creació artística. Tenim l'intenció de contextualitzar aquest estudi en l'evolució de l'escenografia portuguesa i internacional, aliada de l'evolució del concepte de dramatúrgia i comprovar que l'escenografia deixa d'il lustrar i passa a clarificar. És una eina activa més, amb llenguatge propi, en la construcció i en la lectura de l'espectacle teatral. Existeixen alguns treballs d'investigació en l'àrea de l'escenografia i en menor mesura en la dels figurins. No ens consta que existisca un treball que promoga l'investigació conjunta del decorat i dels figurins com els coajudants a la lectura de l'obra. Pensem que amb aquest estudi podrem plenar un buit a nivell de la parca investigació en l'àrea de l'escenografia i dels figurins i en eixa perspectiva la nostra investigació es torna un complement pertinent al què d'estudiat existeix en relació al teatre en general i l'àrea escenoplàstica en particular. A l'analitzar el procés creatiu i d'implementació en l'escena de l'espectacle The Passage, tot i que fou creat i exhibit a Anglaterra, estem registrant en portuguès un estudi sobre els elements visuals al teatre i els seus dispositius de creació, una àrea d'investigació amb tantes carències. La quasi inexistència de bibliografia específica obri camí a una investigació basada en conversacions amb els diversos participants en la creació teatral, que pretenen aclarir qüestions que sorgeixen al llarg d'aquest treball. La nostra formació pertany al camp del "fer". Considerem fundamental que les àrees més "artesanals" es recolzen en la fonamentació teòrica com a justificació de les seues opcions i com a procés de reflexió dels sistemes operatius i processals artístics. Les referències històriques sorgeixen, no per demostrar el nostre coneixement a eixa àrea, sinó per contextualitzar la nostra visió i la forma en què contribueixen a la consolidació creativa del decorat i els figurins. De què es vesteix un espectacle? En l'argot teatral portuguès s'usa molt l'expressió "vestir l'escena", utilitzada per enquadrar l'espai escènic amb potes i bambalines collocades geomètricament. La collocació correcta té en compte les qüestions de visibilitat de l'escena perquè el públic mai veja els bastidors, açò en el cas d'un escenari a la italiana. La nostra investigació té el propòsit de descodificar el significat dels figurins (que vesteixen a l'actor) i de l'escenari (que vesteix l'escenari). Així, fou usada aquesta expressió fora del seu context habitual, però sembla ser visualment clara en quant a l'intenció de la nostra investigació. La Metodologia i el procés creatiu del decorat i els figurins en l'obra teatral The Passage és el llarg camí a recórrer que ens obrirà portes, en la tentativa de desmuntar un dispositiu de creació plàstica per a un espectacle inèdit de teatre i que ens donarà respostes sobre com i de què es vestí aquesta obra teatral. Amb aquesta investigació aconseguim demostrar que l'escenografia i els figurins han aconseguit autonomia en quant a llenguatge propi, sense mai perdre de vista la fi dramatúrgica de l'espectacle com un tot. Deixen d'illustrar i passen a clarificar. Són noves eines actives en la construcció i en la lectura de / Santos Silva, S. (2016). De que se veste um espectáculo? - Metodología e processo criativo do cenário e figurinos na obra teatral The Passage [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/63664 / TESIS

Theatrical scenography is developing its methods to address its ecological impacts. This research observes the stages already accomplished by certain theaters and scenographers. Also acknowledges how expertise in sustainable product design can be transferred to scenography design and processes. The results of this research offer insights into how to apply sustainability criteria in relation to scenographic processes analysing how international practitioners work. The study also offers a qualitative assessment tool as a means of estimating the overall sustainability of scenographic practices. This tool monitors the entire scenographic cycle from conception to recycling and helps to visualize and compare weaknesses and achievements. / La escenografía teatral está desarrollando sus métodos para hacer frente a sus impactos ecológicos. Esta investigación observa las etapas ya cumplidas por algunos teatros y escenógrafos. También reconoce cómo la experiencia en el diseño de productos sostenibles puede transferirse al diseño y los procesos de la escenografía. Los resultados de esta investigación ofrecen ideas sobre cómo aplicar criterios de sostenibilidad en relación con los procesos escenográficos analizando cómo trabajan los profesionales internacionales. El estudio también ofrece una herramienta de evaluación cualitativa como medio para estimar la sostenibilidad global de las prácticas escenográficas. Esta herramienta supervisa todo el ciclo escenográfico, desde la concepción hasta el reciclaje, y ayuda a visualizar y comparar los puntos débiles y los logros. / L'escenografia teatral està desenvolupant els seus mètodes per a fer front als seus impactes ecològics. Aquesta recerca observa les etapes ja complertes per alguns teatres i escenògrafs. També reconeix com l'experiència en el disseny de productes sostenibles pot transferir-se al disseny i els processos de l'escenografia. Els resultats d'aquesta recerca ofereixen idees sobre com aplicar criteris de sostenibilitat en relació amb els processos escenogràfics analitzant com treballen els professionals internacionals. L'estudi també ofereix una eina d'avaluació qualitativa com a mitjà per a estimar la sostenibilitat global de les pràctiques escenogràfiques. Aquesta eina supervisa tot el cicle escenogràfic, des de la concepció fins al reciclatge, i ajuda a visualitzar i comparar els punts febles i els assoliments. / <p></p><p>www.uniarts.se/folk/studenter/marta-banal-fernandez</p><p>www.sustainablescenography.com/</p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p><p></p>