Aquest estudi avalua les relacions entre el clima psicosocial, personalitat i intel • ligència emocional amb la síndrome de cremat a la feina (SQT) i amb el benestar psicològic en docents d'educació infantil, primària i secundària. Amb aquesta finalitat es van administrar qüestionaris per avaluar el clima psicosocial, la personalitat, la intel • ligència emocional, el SQT i el benestar psicològic a una mostra de 386 docents. Es van estudiar les relacions entre aquestes variables i es va analitzar fins a quin punt el clima psicosocial, la personalitat i la intel • ligència emocional permeten establir un model predictiu del SQT i del benestar psicològic mitjançant l'anàlisi de regressió múltiple. Els resultats van mostrar que tant el clima psicosocial (especialment el grau de desorganització) com la personalitat (especialment l'estabilitat emocional) influeixen en el burnout i, tot i que els factors de clima semblen ser millors predictors del SQT, la utilització de mesures de personalitat incrementen la capacitat predictiva d'aquesta síndrome. Respecte als resultats obtinguts per al benestar psicològic es va trobar que es veu influït per la personalitat (especialment l'estabilitat emocional), el SQT (la seva escala total), la intel • ligència emocional i el clima psicosocial (especialment relacions personals), sent superiors en el seu predicció dels factors de personalitat. D'aquesta manera es conclou que la utilització conjunta de predictors de clima psicosocial i de personalitat milloren la capacitat d'establir models que permetin la prevenció del SQT en entorns docents, així com també resulta rellevant la utilització dels factors de personalitat en l'establiment de models de prevenció del benestar psicològic, en què la utilització conjunta de les mesures del SQT, clima psicosocial i intel • ligència emocional incrementen la seva capacitat predictiva. / El presente estudio evalúa las relaciones entre el clima psicosocial, personalidad e inteligencia emocional con el síndrome de quemado en el trabajo (SQT) y con el bienestar psicológico en docentes de educación infantil, primaria y secundaria. Con este fin se administraron cuestionarios para evaluar el clima psicosocial, la personalidad, la inteligencia emocional, el burnout y el bienestar psicológico a una muestra de 386 docentes. Se estudiaron las relaciones entre dichas variables y se analizó hasta qué punto el clima psicosocial, la personalidad y la inteligencia emocional permiten establecer un modelo predictivo del SQT y del bienestar psicológico mediante el análisis de regresión múltiple. Los resultados mostraron que tanto el clima psicosocial (especialmente el grado de desorganización) como la personalidad (especialmente la estabilidad emocional) influyen en el burnout y, aunque los factores de clima parecen ser mejores predictores del SQT, la utilización de medidas de personalidad incrementan la capacidad predictiva de dicho síndrome. Respecto a los resultados obtenidos para el bienestar psicológico se encontró que se ve influido por la personalidad (especialmente la estabilidad emocional), el SQT (su escala total), la inteligencia emocional y el clima psicosocial (especialmente relaciones personales), siendo superiores en su predicción los factores de personalidad. De este modo se concluye que la utilización conjunta de predictores de clima psicosocial y de personalidad mejoran la capacidad de establecer modelos que permitan la prevención del SQT en entornos docentes, así como también resulta relevante la utilización de los factores de personalidad en el establecimiento de modelos de prevención del bienestar psicológico, en los que la utilización conjunta de las medidas del SQT, clima psicosocial e inteligencia emocional incrementan su capacidad predictiva. / This study evaluates the relationship between climate psychosocial, personality and emotional intelligence in burnout syndrome and psychological wellbeing in teachers of infant, primary and secondary. To do so questionnaires were administered to evaluate psychosocial climate, personality, emotional intelligence, burnout syndrome and in a sample of 386 teachers. The study analizes the relation between these variables and extent climate psychosocial, personality, intelligence and emotional intelligence allow a predictive model of burnout syndrome and psychological well-being to be established by means of multiple regression analysis. The results showed that both the psychosocial climate (particularly the degree of disorganization) and personality (particularly emotional stability) influence burnout and although climate factors seem to be better predictors of burnout syndrome, the use of personality measurements increases the the predictive capacity of the syndrome. The results for the psychological well-being showed to be especially influenced by personality factors (particularly emotional stability), and also the burnout syndrome (the total scale), emotional intelligence and psychological climate (particularly relationships), however, personality factors were better predictors. Therefore we conclude the joint use of these types of predictors increases our ability to establish models that can prevent burnout syndrome in educational environments, as well as relevant is the use of personality factors in establishing models for the prevention of psychological well-being in which the joint use of the burnout syndrome measures, psychosocial climate and emotional intelligence increases its predictive capacity.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_URV/oai:www.tdx.cat:10803/284711 |
| Date | 19 November 2014 |
| Creators | Espinoza Díaz,Ivette Margarita |
| Contributors | Tous Pallarès, Jordi, Vigil Colet, Andreu, Universitat Rovira i Virgili. Departament de Psicologia |
| Publisher | Universitat Rovira i Virgili |
| Source Sets | Universitat Rovira i Virgili |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 156 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs., info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0053 seconds