Return to search

Desarrollo de nuevos portainjertos para melón mediante el uso de estrategias y herramientas biotecnológicas

[ES] El melón (Cucumis melo L.) es una de las especies hortícolas más demandadas en el
mundo, y como tal el mejoramiento vegetal tiene el desafío continuo de generar alternativas
para el agricultor por medio del desarrollo de nuevas variedades que presenten, tolerancia/
resistencia a factores de estrés biótico (plagas y enfermedades) y abiótico (temperatura,
humedad, suelo) y a su vez atributos de calidad apreciados por el consumidor.
El mejoramiento convencional en melón por medio de cruzamientos entre
líneas seleccionadas es una estrategia ampliamente utilizada, pero que presenta algunas
limitaciones, como las barreras de cruzabilidad entre las variedades comerciales y
el germoplasma silvestre, además de los períodos extensos de tiempo requeridos para
evaluar las progenies.
En este contexto, el injerto y el desarrollo de nuevos patrones están siendo
adoptados a nivel mundial como estrategias alternativas de mejora en cultivos hortícolas,
que permite aprovechar caracteres de interés presentes en especies no cultivadas o no
comerciales sin necesidad de realizar largos y complejos planes de mejora (cruzamiento y
retrocruzamiento).
El uso de la diversidad intra e interespecífica como portainjertos para sandía ha
dado muy buenos resultados, documentados en una amplia bibliografía científica. Sin
embargo, las ventajas y beneficios del injerto presentan inconsistencias en los estudios
realizados en melón. Esto se explica por los diferentes métodos de cultivos evaluados,
así como por la amplia gama de variedades y tipos comerciales de melón existentes; esto
exige a su vez, mayor inversión y fortalecimiento de la investigación en esta área del
conocimiento. La presente Tesis Doctoral tiene por objetivo la generación de información
relacionada al injerto en melón mediante la evaluación de portainjertos desarrollados
en los grupos de mejora del Instituto de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad
Valenciana (COMAV), donde se ha llevado a cabo este trabajo, utilizando para ello diferentes condiciones de cultivo, y por lo tanto estrés, y utilizando dos tipos de melón
muy consumidos en España y Europa como el ‘Piel de Sapo’ y el ‘Cantalupo’, además de
una variedad tradicional muy apreciada por su calidad, el ‘Meló d’Or d’Ontinyent’.
La recuperación de variedades tradicionales es un reto para la agricultura moderna y
gracias al injerto validamos el potencial de esta técnica para producir ‘Meló d’Or d’Ontinyent’
bajo condiciones de estrés por la presencia de un hongo patógeno como Monosporascus
cannonballus Pollack et Uecker en el suelo. El patrón experimental UPV-PRMc, desarrollado
por el grupo de mejora de cucurbitáceas del COMAV de la Universidad Politécnica de
Valencia, mediante la hibridación de un melón tipo ‘Piel de Sapo’ y una accesión de un
melón silvestre del tipo agrestis, mostró su capacidad para proporcionar resistencia y vigor a
la variedad tradicional, que sin el uso de un portainjerto resistente sería incapaz de culminar
su ciclo de cultivo bajo estas condiciones. Ensayos de campo complementarios permitieron
evaluar el comportamiento de diferentes portainjertos experimentales y comerciales de
Cucurbita y Cucumis, en condiciones de estrés bajo sistemas de producción convencional en
campo abierto. Con relación al vigor y al desarrollo de las plantas injertadas, los patrones de
Cucurbita mostraron un retraso en el vigor temprano del cultivo y tanto Ma x Mo EF como
Pe x Pe ZS tuvieron los más bajos rendimientos. Destaca el uso del híbrido Ma x Ec como
una buena alternativa a los híbridos comerciales normalmente utilizados entre C. maxima
x C. moschata. Por su parte los portainjertos de C. melo mostraron una mejor afinidad y
mayor vigor consistentemente a lo largo de los 3 años de estudio, al igual que los híbridos
interespecíficos Fi x My y Fi x An. Adicionalmente al estudio de la compatibilidad entre el
melón Piel de Sapo y los diferentes patrones experimentales y comerciales, también se abordó
el impacto sobre la calidad del fruto. Este aspecto es quizá el más controvertido en relación
al injerto por el uso de patrones filogenéticamente distantes que pueden pertenecer a otra
especie o género distinto al melón. Nuestros datos reflejaron que los patrones de Cucurbita
tuvieron efecto sobre la forma del fruto y la cavidad seminal, mientras que los patrones de
Cucumis melo presentaron un menor impacto sobre los parámetros de calidad del fruto.
También es importante destacar que los patrones de especies silvestres o no cultivadas de
Cucumis no afectaron significativamente la calidad, a pesar de que C. metuliferus E. Meyer ex Naudin mostró signos de colapso en el segundo año de evaluación y consistentemente
produjo los frutos más pequeños en comparación a las plantas sin injertar. El estudio
complementario sobre el perfil metabólico y aromático de los frutos ha permitido ampliar
los criterios de selección de portainjertos de melón. Se observó la variación en el contenido
de ácidos y azúcares principalmente debido al grado de maduración y en menor medida a
una combinación de patrón-variedad específica. La modificación del perfil de compuestos
volátiles mostró un efecto claro de los portainjertos de Cucurbita sobre la variedad de melón,
con el incremento de compuestos aromáticos relacionados a la calabaza y la reducción de
otros compuestos claves en el aroma del melón Piel de Sapo.
Con la perspectiva de aprovechar el germoplasma silvestre como portainjerto,
en el Capítulo 2 de la presente tesis doctoral, presentamos los estudios enfocados en la
caracterización de especies silvestres o no cultivadas del género Cucumis, que son una fuente
de resistencias a patógenos y enfermedades de importancia económica como nematodos,
oído o Fusarium, y que están ausentes en las variedades comerciales de melón. La
estandarización de metodologías para optimizar la germinación de accesiones de Cucumis
silvestres ha sido un primer paso para maximizar el rendimiento de la semilla como material
de partida, ya que la dormancia presente en el germoplasma no cultivado suele ser un factor
limitante. Basados en los estudios preliminares de campo en los que se observó la diferencia
de vigor entre una accesión de C. metuliferus y el melón ‘Piel de Sapo’, se estudió si los
híbridos interespecíficos desarrollados por el grupo de mejora suponían una opción para el
incremento del vigor y la combinación de características deseables en una misma planta capaz
de soportar el injerto de una variedad comercial de melón. Las barreas de incompatibilidad,
impidien los cruzamientos viables con C. metuliferus (filogenéticamente separado del resto
de Cucumis africanos) pero los híbridos interespecíficos de los cruzamientos entre Cucumis
ficifolius A. Rich. x Cucumis anguria L. y Cucumis ficifolius x Cucumis myriocarpus Naudin
son viables. Estos materiales F1, mostraron un mayor vigor, un incremento en el diámetro
de su hipocótilo y una buena compatibilidad con melones de tipo ‘Cantalupo’ y ‘Piel de
Sapo’, bajo condiciones de invernadero y a campo abierto. Un alto grado de resistencia
a Fusarium oxysporum f. sp. melonis como resultado de la combinación de sus genomas parentales, así como una buena tolerancia al estrés osmótico bajo condiciones in vitro,
destacan como características deseables en estos dos híbridos interespecíficos.
Utilizando especies silvestres e híbridos de Cucumis, se evaluaron distintas
metodologías para la obtención de poliploides, con el objetivo de potenciar el vigor de las
plántulas (tamaño y diámetro del hipocótilo) y estudiar los efectos de la poliploidización.
La colchicina fue el compuesto antimitótico más efectivo aplicado sobre semillas
pregerminadas de dos híbridos interespecíficos de Cucumis. En líneas homocigóticas
de C. anguria, C. ficifolius, C. myriocarpus, o C. metuliferus, la duplicación del genoma
no fue estable en ningún caso. La evaluación del nivel de ploidía confirmó que los
alopoliploides obtenidos fueron hexaploides (6n=72). Los nuevos materiales obtenidos,
son alopoliploides sintéticos que resultaron de la duplicación de un genoma híbrido.
A diferencia de sus antecesores triploides, los alopoliploides mostraron la recuperación
de su fertilidad, asociado posiblemente a la presencia de SNPs concretos relacionados
a genes que codifican procesos reproductivos. La mejora de características de interés
en especies silvestres (mayor diámetro de los hipocótilos) ha sido posible por medio
de la poliploidización, lo que favorece el procedimiento de realización del injerto y la
producción de la planta injertada.
Los resultados presentados en esta tesis doctoral han sido posibles gracias a la
colaboración de grupos de investigación interdisciplinarios de la Universidad Politécnica
de Valencia, la Universidad Jaime I de Castellón y la Politécnica de Cataluña, en el marco
del proyecto AGL2014-53398-C2-2-R APROXIMACIONES BIOTECNOLOGICAS Y
CULTURALES PARA LA MEJORA DE LAS RESISTENCIAS Y EL CONTROL DE
ENFERMEDADES EN MELON Y SANDIA y con apoyo de los proyectos AGL2017-
85563-C2-1-R de FEDER/Ministerio de Ciencia, Innovación y Universidades–Agencia
Estatal de Investigación, y proyecto para Grupos de Excelencia PROMETEO 2017/078
además del apoyo de la SECRETARIA DE EDUCACIÓN SUPERIOR, CIENCIA,
TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN (SENECYT-ECUADOR) que por medio del Instituto
de Fomento al Talento Humano (IFTH), proporcionó una beca de estudio al doctorando. / [EN] The melon (Cucumis melo L.) is one of the most demanded horticultural species
in the world and as such, plant improvement has the constant challenge of thinking up
alternatives for the farmer through the development of new varieties with tolerance /
resistance to biotic (pests and diseases) and abiotic (temperature, humidity, soil) stress
factors and quality attributes appreciated by the consumer.
Conventional breeding in melon through crossings between selected lines
is a widely used strategy, but it has some limitations, such as cross barriers between
commercial varieties and wild germplasm, in addition to the extended periods of time
required to evaluate the progeny.
In this context, grafting and the development of new rootstocks are being
adopted worldwide as alternative breeding strategies in horticultural crops, which allows
to take advantage of relevant characteristics present in non-cultivated or non-commercial
species without extensive and complex breeding programs (crossing and backcrossing).
Development of rootstocks for watermelon crop derived from intra and
interspecific diversity have been successful and well documented in a wide scientific
bibliography. However, advantages and benefits from grafting show inconsistent data
in melon assays. These results can be explained since different cultivation methods
have been evaluated and because of the large number of commercial varieties of melon;
this fact motivates a higher investment and strengthening of research in this area of
knowledge. The present Doctoral Thesis has as objective the generation of information
related with melon grafting, through the development, characterization and study under
stress conditions of novel rootstocks used for two commercial cultivars consumed in
Spain and Europe, like ‘Piel de Sapo’ and ‘Cantaloupe’, besides a traditional variety as
the ‘Meló d’Or d’Ontinyent’. Recovery of traditional cultivars is a challenge for modern agriculture and thanks
to grafting we have validated the potential of this technique to crop ‘Meló d’Or d’Ontinyent’
in soil stressed by Monosporascus cannonballus Pollack et Uecker. The experimental rootstock
UPV-PRMc, developed by Institute for the Preservation and Improvement of Valencian
Agro-diversity (COMAV) of the Polytechnic University of Valencia, from an hybridization
between one ‘Piel de Sapo’ melon and one accession of wild agrestis melon, provided
resistance and vigor to the traditional variety, which is not able to complete the crop cycle
without be grafted onto a resistant rootstock. Complementary field trials allowed to test the
behavior of experimental and commercial rootstocks of Cucurbita and Cucumis under stress
conditions in conventional production systems. Regarding vigor and growth of grafted
plants, Cucurbita rootstocks showed a delay in early vigor of plants and Ma x Mo EF and
Pe x Pe ZS had the lowest yields. The Ma x Ec hybrid highlights as a good alternative to
the C. maxima x C. moschata hybrids, commonly used in commercial grafting. On the
other hand, C. melo rootstocks showed better affinity and higher vigor consistently along
these 3 years, as well as the interspecific hybrids Fi x My and Fi x An. Additionally to
the compatibility behavior between ‘Piel de Sapo’ melon and different experimental and
commercial rootstocks, also the impact on fruit quality was studied. This issue is one of the
most controversial about grafting because of the use of rootstocks phylogenetically distant
that belong to other species or genera than melon. Our data showed an effect over shape
and size of seed cavity when using Cucurbita rootstocks, while Cucumis melo ones showed
a lower impact on fruit quality traits. It is important to note that rootstocks derived from
wild or non-cultivated Cucumis species did not alter significantly the quality, despite of that
C. metuliferus E. Meyer ex Naudin showed vine decline symptoms in the second year and
consistently the smallest fruits compared to non-grafted plants. The complementary analysis
of the aromatic and metabolic profile from fruits have allowed to increase the selection
criteria for melon rootstocks. Variation in acids and sugars was observed mainly due to
maturation degree and to a lesser extent to a specific rootstock-scion combination. The
modification in volatile compounds levels displayed an effect of the Cucurbita rootstocks
on melon cultivar, increasing aromatic compounds related to pumpkin and decreasing
other key compounds in ‘Piel de Sapo’ aroma melon.
With the prospect to take advantage from wild germplasm to develop new
rootstocks, in the Chapter 2 in this Doctoral Thesis, we showed the studies focused
on the characterization of wild or non-cultivated species in the Cucumis genus, which
are a resistance resource against pathogens and diseases of economic importance like
nematodes, powdery mildew or Fusarium, and that are absent in commercial melon.
The standardization of methodologies to optimize the germination of wild Cucumis
accessions has been the first step to maximize the seed yield as a started material, since the
dormancy in non-cultivated germplasm is usually a limiting factor. Based on preliminary
field studies, where the differences in vigor between C. metuliferus and ‘Piel de Sapo’
melon were observed, the development of interspecific hybrids was approached as an
option to increase the vigor and combine characteristics of interest in one same plant
able to bear the grafting with a commercial variety of melon. The incompatibility barriers
prevented viable crosses with C. metuliferus (phylogenetically distant of the rest of African
Cucumis), although two interspecific hybrids were viable from crosses between Cucumis
ficifolius A. Rich. x Cucumis anguria L. and Cucumis ficifolius x Cucumis myriocarpus
Naudin. These F1 plants had higher vigor, hypocotyl diameter and good compatibility
with ‘Cantaloupe’ and ‘Piel de Sapo’ melons under field and greenhouse conditions.
High level of resistance to Fusarium oxysporum f. sp. melonis as result of the combination
of their parental genomes, as well as a good tolerance to osmotic stress under in vitro
conditions, highlight as desirable characteristics in these two new interspecific hybrids.
With the preliminary results on the improvement of traits in wild Cucumis
germplasm from the hybridization, some methodologies were evaluated to obtain
polyploids, in order to enhance the desirable features in these hybrids (vigor, hypocotyl
size and diameter). Colchicine was the most effective antimitotic agent applied over
pregerminated seeds of two Cucumis interspecific hybrids. In homozygous lines of C.
anguria, C. ficifolius, C. myriocarpus, or C. metuliferus, genome duplication was not stable.
The polyploidy level confirmed that allopolyploids obtained were hexaploids (6n=72).
The novel materials obtained are synthetic allopolyploids that result from the duplication
of a hybrid genome. Unlike their triploid ancestors, allopolyploids showed the recovery of their fertility, possibly associated with the presence of specific SNPs related to genes
that encode reproductive processes. The improvement of characteristics of interest in
wild species has been possible through polyploidization, which favors the development
of new improved materials capable of adapting to the grafting process.
The results presented in this Doctoral Thesis have been possible thanks to the
collaboration of interdisciplinary research groups from Polytechnic University of Valencia,
Jaime I University of Castellón and Polytechnic University of Catalonia, within the
framework of the AGL2014-53398-C2-2 project. -R BIOTECHNOLOGICAL AND
CULTURAL APPROACHES FOR THE IMPROVEMENT OF RESISTANCES
AND THE CONTROL OF DISEASES IN MELON AND WATERMELON and
with the support of the projects AGL2017-85563-C2-1-R of FEDER / Ministry of
Science, Innovation and Universities-State Agency of Research and project for Groups
of Excellence PROMETEO 2017/078, in addition to the support of the SECRETARIA
DE EDUCACIÓN SUPERIOR, CIENCIA, TECNOLOGÍA E INNOVACIÓN
(SENECYT-ECUADOR) which through the Institute for the Promotion of Human
Talent (IFTH), provided a scholarship for the doctoral candidate. / [CA] El meló (Cucumis melo L.) és una de les especies hortícoles més demandades en
el món, i consegüentment el millorament vegetal té el desafiament continu de generar
alternatives per a l’agricultor per mitjà del desenvolupament de noves varietats que
presenten, tolerància/resistència a factors d’estrès biòtic (plagues i malalties) i abiòtic
(temperatura, humitat, sòl) i al seu torn atributs de qualitat apreciats pel consumidor.
El millorament convencional en meló mitjançant creuaments entre línies
seleccionades és una estratègia àmpliament utilitzada, però que presenta algunes limitacions,
com la impossibilitat de creuar-se d’algunes varietats comercials i determinat germoplasma
silvestre d’interès, a més dels períodes extensos de temps requerits per a avaluar les progènies.
En aquest context, l’empelt i el desenvolupament de nous patrons estan sent
adoptats a nivell mundial com a estratègies alternatives de millora en cultius hortícoles.
L’empelt permet aprofitar caràcters d’interès presents en espècies no cultivades o no
comercials sense necessitat de realitzar llargs i complexos plans de millora (creuament i
retrocruzamiento).
L’ús de la diversitat intra i interespecífica com a portaempelts de meló d’Alger
ha donat molt bons resultats, documentats en una àmplia bibliografia científica. No
obstant això, els avantatges i beneficis de l’empelt presenten inconsistències en els estudis
realitzats en meló. Això s’explica pels diferents mètodes de cultius avaluats, així com
per l’àmplia gamma de varietats i tipus comercials de meló existents; això exigeix al seu
torn, major inversió i enfortiment de la investigació en aquesta àrea del coneixement.
La present Tesi Doctoral té per objectiu la generació d’informació relacionada amb
l’empelt en meló, mitjançant l’avaluació de nous portaempelts que s’han obtingut en els
grups de millora del COMAV (Instituto de Conservación y Mejora de la Agrodiversidad
Valenciana) on s’ha dut a terme aquest treballs fent servir diferents condicions de cultiu i
per tant de estressos i dos tipus de meló molt consumits a Espanya i Europa com el ‘Piel de Sapo’ i el ‘Cantalupo’ a més d’una varietat tradicional reconeguda per la seua excel·lent
qualitat, el ‘Meló d’Or d’Ontinyent’.
La recuperació de varietats tradicionals és un repte per a l’agricultura moderna
i mijançant l’empelt validem el potencial d’aquesta tècnica per a produir ‘Meló d’Or
d’Ontinyent’ sota condicions d’estrès degudes a la presència en la terra d’un fong patogen
com es el Monosporascus cannonballus Pollack et Uecker. El patró experimental UPV-PRMc,
desenvolupat pel grup de millora de cucurbitàcies del COMAV, mitjançant la hibridació
d’un meló tipus ‘Piel de Sapo’ i una accessió d’un meló silvestre del tipus agrestis, va mostrar
la seua capacitat per a proporcionar resistència i vigor a la varietat tradicional, que sense l’ús
d’un portaempelt resistent no completaria el cicle de cultiu sota aquestes condicions. Assajos
de camp complementaris van permetre avaluar el comportament de diferents portaempelts
experimentals i comercials de Cucurbita i Cucumis, en condicions d’estrès en sistemes de
producció convencional a camp obert. En relació amb el vigor i al desenvolupament de les
plantes empeltades, els patrons de Cucurbita van mostrar un retard en el vigor a l’inici del
cultiu i tant Ma x Mo EF com Pe x Pe ZS van tindre els rendiments més baixos. Destaca l’ús
de l’híbrid Ma x Ec com una bona alternativa als híbrids comercials normalment utilitzats
que deriven de creuaments C. maxima x C. moschata. Per la seua part els portaempelts de
C. melo van mostrar una millor afinitat i major vigor consistentment al llarg dels 3 anys
d’estudi, igual que els híbrids interespecífics Fi x My i Fi x An. Addicionalment a l’estudi
de la compatibilitat entre el meló ‘Piel de Sapo’ i els diferents patrons experimentals i
comercials, també es va estudiar l’impacte sobre la qualitat del fruits. Aquest aspecte és
potser el que més controvèrsia crea al voltant de l’ús de l’emplet on s’utilitzen portampelts
filogenèticament distants que poden pertànyer a una altra espècie o gènere diferent al meló.
Les nostres dades van reflectir que els patrons de Cucurbita van tindre efecte sobre la forma
del fruit i la cavitat seminal, mentre que els patrons de Cucumis melo van presentar un
menor impacte sobre els paràmetres de qualitat del fruit. També és important destacar que
els patrons d’espècies silvestres o no cultivades de Cucumis no van afectar significativament
la qualitat, a pesar que C. metuliferus E. Meyer ex Naudin va mostrar signes de col·lapse en
el segon any d’avaluació i consistentment va produir els fruits més xicotets en comparació a les plantes sense empeltar. L’estudi complementari sobre el perfil metabòlic i aromàtic dels
fruits ha permès ampliar els criteris de selecció de portaempelts de meló. Es va observar
la variació en el contingut d’àcids i sucres principalment com a consequència del grau de
maduració i en menor mesura a una combinació de patró-varietat específica. La modificació
del perfil de compostos volàtils va mostrar un efecte clar dels portaempelts de Cucurbita
sobre la varietat de meló, amb l’increment de compostos aromàtics relacionats amb la
carabassa i la reducció d’altres compostos claus en l’aroma del meló tipus ‘Piel de Sapo’.
Amb la perspectiva d’aprofitar el germoplasma silvestre per al desenvolupament de
nous portaempelts, al Capítol 2 de la present tesi doctoral, presentem els estudis enfocats a la
caracterització d’espècies silvestres o no cultivades del gènere Cucumis, que són una font de
resistències a patògens i malalties d’importància econòmica com a nematodes, oïdi o Fusarium,
i que no tenen en les varietats comercials de meló. L’estandardització de metodologies per
a optimitzar la germinació d’accessions de Cucumis silvestres ha sigut un primer pas per a
maximitzar el rendiment de la llavor com a material de partida, ja que la dormancia present
en el germoplasma no cultivat sol ser un factor limitant. Basats en els estudis preliminars de
camp en els quals es va observar la diferència de vigor entre una accessió de C. metuliferus i el
meló ‘Piel de Sapo’, es van avaluar els híbrids interespecífics desenvolupats als grups de millora
com una opció per incrementar el vigor i combinar característiques desitjables en una mateixa
planta que a l’hora fora capaç de suportar l’empelt d’una varietat comercial de meló. Les barreas
d’incompatibilitat, no fan posible la hibridació amb C. metuliferus (filogenèticament separat
de la resta de Cucumis Africans) però els híbrids interespecífics viables dels creuaments entre
Cucumis ficifolius A. Rich. x Cucumis anguria L. i Cucumis ficifolius x Cucumis myriocarpus
Naudin són viables. Aquests materials F1, van mostrar un major vigor, un increment en el
diàmetre del seu hipocòtil i una bona compatibilitat amb melons de tipus ‘Cantalupo’ i ‘Piel
de Sapo’, en condicions d’hivernacle i a camp obert. També aquests materials han mostrat
un alt grau de resistència a Fusarium oxysporum f. sp. melonis i una bona tolerància a l’estrès
osmòtic (avaluada en condicions de cultiu in vitro), característiques desitjables en aquestos
dos nous híbrids interespecífics.
Partint del germoplasma de Cucumis silvestre i els híbrids obtinguts, es va
avaluar diferents metodologies per a l’obtenció de poliploides, amb l’objectiu de
potenciar el vigor de les plàntules (grandària i diàmetre dels hipocòtil) i estudiar els
efectes de la poliploidització. La colxicina va ser el compost antimitòtic més efectiu al
aplicar-lo a llavors pregerminadas dels dos híbrids interespecífics de Cucumis. En línies
homozigòtiques de C. anguria, C. ficifolius, C. myriocarpus, o C. metuliferus, la duplicació
del genoma no va ser estable en cap cas. L’avaluació del nivell de ploidía va confirmar que
els al·lopoliploides obtinguts van ser hexaploids (6n=72). Els nous materials obtinguts,
són al·lopoliploides sintètics que van resultar de la duplicació d’un genoma híbrid. A
diferència dels seus antecessors triploides, els al·lopoliploides van mostrar la recuperació
de la seua fertilitat, associat possiblement a la presència de SNPs concrets relacionats a
gens que codifiquen processos reproductius. La millora de les característiques d’interès
(major diàmetre dels hipocòtils) ha sigut possible mitjançant l’obtenció de poliploides,
la qual cosa facilita el procediment per a dur a terme l’empelt i per tant la producció de
planta empeltada.
Els resultats presentats en aquesta Tesi Doctoral han sigut possibles gràcies a
la col·laboració de grups d’investigació interdisciplinaris de la Universitat Politècnica
de València, la Universitat Jaume I de Castelló i la Politècnica de Catalunya, en el marc
del projecte AGL2014-53398-C2-2-R APROXIMACIONS BIOTECNOLOGICAS Y
CULTURALES PARA LA MEJORA DE LAS RESISTENCIAS Y EL CONTROL DE
ENFERMEDADES EN MELON Y SANDIA i amb suport dels projectes AGL2017-
85563-C2-1-R de FEDER/Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats–Agència
Estatal d’Investigació, i projecte per a Grups d’Excel·lència PROMETEO 2017/078
a més del suport de la SECRETARIA DE EDUCACIÓN SUPERIOR, CIENCIA,
TECNOLOGIA E INNOVACIÓN (SENECYT-L’Equador) que per mitjà del
‘Instituto de Fomento del Talento Humano’ (IFTH), va proporcionar una beca d’estudi
al doctorand. / Finalmente agradecer a mi país Ecuador y a la Secretaria De Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación (SENECYT) y al Instituto Nacional De Fomento Al Talento Humano (IFTH) que me apoyaron con una beca de estudios para realizar mi tesis
Doctoral, con la que espero aportar además de conocimiento científico, alternativas y
soluciones para la realidad agrícola del país. / Cáceres Burbano, AE. (2020). Desarrollo de nuevos portainjertos para melón mediante el uso de estrategias y herramientas biotecnológicas [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/147863 / TESIS

Identiferoai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/147863
Date05 June 2021
CreatorsCáceres Burbano, Andrés Eduardo
ContributorsPicó Sirvent, María Belén, Gisbert Domenech, María Carmen, Universitat Politècnica de València. Departamento de Biotecnología - Departament de Biotecnologia, Secretaría de Educación Superior, Ciencia, Tecnología e Innovación, Ecuador, Instituto de Fomento al Talento Humano, Ecuador
PublisherUniversitat Politècnica de València
Source SetsUniversitat Politècnica de València
LanguageSpanish
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion
Rightshttp://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess

Page generated in 0.0041 seconds