Esta investigación se lleva a cabo para divulgar los beneficios que aporta la introducción del Arteterapia en el contexto educativo y a la vez sirve como mirada del propio profesional a su trabajo. Normalmente nos fijamos más en el proceso de los alumnos, como progresan, como cambian y mejoran y no tanto en la figura del profesor o arteterapeuta.
Esta tesis pretende dar énfasis al proceso que debe tener el profesional en su práctica sobre su intervención, proporcionando este estudio elementos que le lleven a una evolución y mejora en su quehacer como arteterapeuta.
La metodología que se utiliza es de diseño mixto incluyendo a la vez métodos cualitativos y cuantitativos, y donde el investigador forma parte del proceso de investigación-acción a través del estudio de caso.
La triangulación de datos, a partir del uso de los instrumentos habituales en arteterapia para la recogida de la información y del análisis de la interacción, nos permite ver elementos coincidentes, paradojas y a su vez con el Método el Análisis de la Interacción (Sánchez et al., 2010)1 ampliar la información para analizar la realidad de lo qué ocurre en el espacio arteterapéutico, cómo ocurre y quién participa llegando a una mayor comprensión de los procesos de interacción y de lo que en estos espacios sucede.
Las conclusiones indican que el Análisis de la Interacción como herramienta posibilita el análisis de la práctica del arteterapeuta y muestra el“becoming”2 personal y profesional. En primer lugar las grabaciones en vídeo de las sesiones de arteterapia son de gran ayuda para obtener mayor número de datos. Por otro lado, aunque costoso por el tiempo invertido en las transcripciones de las sesiones de arteterapia, el Análisis de la Interacción indica cómo interactúa el arteterapeuta, su estilo de ayudar facilita la participación de los alumnos al ofrecerles mayor o menor autonomía a través de las ayudas que realiza. Así el arteterapeuta puede adoptar estrategias que le lleven al cambio incorporando nuevas formas de actuación.
Se presenta una propuesta en el ámbito educativo que incorpora lo creativo en la educación emocional como “Arteterapia para Todos”. Este proyecto conlleva la propia reflexión del arteterapeuta en el “becoming” personal y profesional para el ejercicio de su práctica con los medios tradicionales como el diario del arteterapeuta, supervisiones, fotografías de las obras, etc. y además a través de una adaptación del Método del Análisis de la Interacción. / Aquesta investigació es porta a terme per a donar a conèixer els beneficis que aporta la introducció de l’Arteteràpia en el context educatiu i a l’hora serveix com a mirada del propi professional al seu treball. Normalment ens fixem més en el procés dels alumnes, com progressen, com canvien i milloren i no tant en la figura del professor o de l’artterapeuta.
Aquesta tesi pretén donar èmfasi al procés que ha de tenir el professional en la seva pràctica sobre la seva intervenció, proporcionant aquest estudi elements que el portin a una evolució i millora de la seva tasca com a artterapeuta.
La metodologia que s’utilitza és de disseny mixte incloent a la vegada mètodes qualitatius i quantitatius, i a on l’ investigador forma part del procés d’ investigació-acció a través de l’estudi de cas.
La triangulació de dades, a partir de l’ús dels instruments habituals en artteràpia per a la recollida de la informació i de l’anàlisi de la interacció, ens permet veure elements coincidents, paradoxes i a la vegada amb el Mètode de l’ Anàlisi de la Interacció (Sánchez et al., 2010)3 ampliar la informació per a analitzar la realitat del què passa en l’espai artterapèutic, com passa i qui participa arribant una major comprensió dels processos d’interacció i de lo que en aquests espais succeeix.
Les conclusions indiquen que l’ Anàlisi de la Interacció com a eina possibilita l’anàlisi de la pràctica de l’artterapeuta i mostra el“becoming”4 personal i professional. En primer lloc les gravacions en vídeo de les sessions d’artteràpia són de gran ajuda per a obtenir un major nombre de dades. D’altra banda, encara que costós pel temps invertit en les transcripcions de les sessions d’artteràpia, l’Anàlisi de la Interacció indica com interactua l’arttterapeuta, el seu estil d’ ajudar facilita la participació dels alumnes a l’oferir major o menor autonomia a través de les ajudes que realitza. Així l’artterapeuta pot adoptar estratègies que li portin al canvi incorporant noves formes d’actuació.
Es presenta una proposta en l’àmbit educatiu que incorpora la creativitat en l’educació emocional com “Artteràpia per a Tots”. Aquest projecte comporta la pròpia reflexió de l’artterapeuta en el “becoming” personal i professional per a l’exercici de la seva pràctica amb els medis tradicionals com el diari de l’artterapeuta, supervisions, fotografies de les obres, etc. i a més a més a través d’una adaptació del Mètode de l’Anàlisi de la Interacció. / This research has been carried out to disseminate the benefits of integrating art therapy in the educational context and, at the same time, as a means for the professional to analyze his/her own work. We usually tend to focus more on the students’ process, how they progress, change o improve rather than on the teacher or art therapist.
This thesis tries to emphasize the process that the professional should undergo in his/her own practice intervention. This study provides him/her with elements which may lead him/her to evolve and improve his/her job as an art therapist.
The methodology that we use is a mixed model including both qualitative and quantitative methods where the researcher is also involved in the action-research process throughout the case study.
The data triangulation, with the habitual instruments in art therapy for collecting information and the interaction analysis, lets us see the coincident elements and paradoxes. Besides, with the Interaction Analysis Method (Sánchez et al., 2010)5 we can gather more data to analyze the reality of what happens in the art therapist environment, how it happens and who participates. This information actually helps the therapist (and researcher) understand the interaction process and what happens there.
The conclusions of this research prove the Interaction Analysis to be really useful to analyze the art therapist practice and show him/her his/her personal and professional “becoming" 6. The art therapy video recordings of the art therapy sessions are a good tool to gather a great amount of data although it takes a lot of time to transcript the sessions. In spite of this drawback, the Interaction Analysis shows how the art therapist interacts in the art therapy sessions, his/her way to facilitate the children’s participation by giving them more or less autonomy, more or less support. Thus, the art therapist can choose strategies to change his/her practice and pursuing new ways of acting.
Finally, this project aims to incorporate creativivity in the emotional education as “Art therapy for everyone” in the educational environment. It involves the art therapist’s self-reflection in his/her personal and professional “becoming” by means of the art therapist’s diary, supervisions, pictures of the productions, etc. and also, by means of the adaptation of the Interaction Analysis Method.
Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UDL/oai:www.tdx.cat:10803/285602 |
Date | 12 November 2014 |
Creators | Miret Latas, Maria Àngels |
Contributors | Jové Monclús, Glòria, Hills de Zárate, Margaret, Universitat de Lleida. Departament de Pedagogia i Psicologia |
Publisher | Universitat de Lleida |
Source Sets | Universitat de Lleida |
Language | Spanish |
Detected Language | Spanish |
Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
Format | 402 p., application/pdf |
Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/ |
Page generated in 0.0033 seconds