Support for the creation of an independent Catalan state has increased significantly during the past two decades. In 2017, an estimated 40.2 percent of the total Catalan population supported the creation of an independent Catalonia. The road towards independence has shown to be filled with legal obstacles. While the separatists tend to base their demand for independence on a supposed “right to self-determination” and a “right to decide”, the meaning and effects of invoking these “rights” can be questioned. The purpose of this thesis is to investigate the legal possibilities of forming an independent Catalan state based on these commonly invoked rights. With regard to self-determination, this thesis concludes that all peoples have a right to self-determination, but this right does not necessarily entail a right to secession. Only under grave circumstances can self-determination lead to secession. The Catalans are not in such a situation and cannot therefore successfully claim that their right to self-determination entails a right to secede from Spain. As to a “right to decide”, the right as such exists neither within international law nor Spanish national law. This right can be broken down into two parts: The possibility to hold a referendum on independence and the possibility to declare independence based on the referendum. The thesis concludes that despite a referendum being complicated, but not impossible, to organise based on the Spanish Constitution, the Catalans can organise such a referendum based on international human rights law. The Catalans can also unilaterally declare independence since there is no explicit prohibition against doing so. Finally, the thesis discusses the issue of international recognition. Catalonia is unlikely to receive international recognition under the current circumstances. The thesis then concludes that even though the Catalans do not have a right to self-determination in the form of secession, they could organise a referendum and unilaterally declare independence. Such a declaration will however have no effect in practice without recognition from the international community. / El apoyo a la creación de un estado catalán independiente ha incrementado considerablemente en las últimas dos décadas. En 2017, se estimaba que un 40,2 por ciento de la población catalana apoyaba la creación de una Cataluña independiente. El camino hacia la independencia ha demostrado varios obstáculos jurídicos. Las personas que abogan por esta independencia, tienden a fundar su anhelo de establecer una Cataluña independiente apoyándose en un “derecho a la autodeterminación” y un “derecho a decidir”. El significado y los efectos de invocar estos “derechos” pueden ser cuestionados. El objetivo de esta tesis es investigar las posibilidades e incertidumbres legales que podrían conllevar el crear una Cataluña independiente protegiéndose en estos derechos. Con respecto a la autodeterminación, esta tesis concluye que todos los pueblos tienen un derecho a la autodeterminación, pero este derecho no implica un derecho a la secesión. El derecho a la autodeterminación sólo puede implicar un derecho a la secesión bajo circunstancias graves. Hoy en día los catalanes no se encuentran en una situación de tal gravedad, es por ello que el derecho a la autodeterminación no les da un derecho a la secesión de España unilateralmente. El “derecho a decidir” no existe en el orden jurídico español ni en el nivel internacional. Sin embargo, este derecho puede ser dividido en dos partes: La posibilidad de organizar un referéndum, y la posibilidad de unilateralmente declarar independencia según el resultado del referéndum. Esta tesis concluye que, a pesar de que un referéndum es complicado, no sería imposible organizar uno según la constitución española. Es por ello que la población catalana que aboga por la independencia, podrían organizar un referéndum apoyándose en derechos humanos internacionales. Los catalanes también pueden unilateralmente declarar la independencia, porque no hay ninguna prohibición explicita contra una declaración de independencia. Para finalizar, la tesis examina el tema de reconocimiento internacional. Es improbable que Cataluña obtenga reconocimiento internacional como un estado independiente. La tesis concluye que, a pesar de no disfrutar de un derecho a la autodeterminación, los catalanes podrían organizar un referéndum y unilateralmente declarar la independencia. Pero, en todo caso, sería una declaración vacía de contenido y no tendría ningún efecto sin un reconocimiento de la comunidad internacional. / El suport a la creació d’un estat català independent ha incrementat considerablement les últimes dues dècades. El 2017, s’estimava que el 40,2% de la població catalana va donar suport a la creació d’una Catalunya independent. El camí cap a la independència s’ha topat diversos obstacles jurídics. Les persones que advoquen per aquesta independència, tendeixen a fundar el seu anhel d’establir una Catalunya independent en un “dret a l’autodeterminació” i un “dret a decidir”. El significat i els efectes d’invocar aquests “drets” es poden qüestionar. L’objectiu d’aquesta tesi és investigar les possibilitats i incerteses legals que podria comportar el fet de crear una Catalunya independent protegida per aquests drets. Pel que fa a l’autodeterminació, aquesta tesi conclou que tots els pobles tenen un dret a l’autodeterminació, però aquest dret no implica un dret a la secessió. El dret a l’autodeterminació només pot implicar un dret a la secessió sota circumstàncies greus. Avui dia, la població catalana que advoca per la independència no es troba en una situació d’aquesta gravetat, és per això que el dret a l’autodeterminació no els dona un dret a la secessió d’Espanya unilateralment. Pel que fa al “dret a decidir”, aquest dret no existeix en l’ordre jurídic espanyol ni en l’àmbit internacional. No obstant, aquest dret pot dividir en dues parts: la possibilitat d’organitzar un referèndum, i la possibilitat d’unilateralment declarar la independència segons el resultat del referèndum. Aquesta tesi conclou que, tot i que un referèndum és complicat, no seria impossible organitzar-ne un segons la constitució espanyola. És per això que els catalans podrien organitzar un referèndum basant-se en drets humans internacionals. Els catalans també podrien unilateralment declarar la independència, perquè no hi ha cap prohibició explícita contra una declaració d’independència. Per finalitzar, la tesi examina el tema del reconeixement internacional. És improbable que Catalunya obtingui reconeixement com a un estat independent de la comunitat internacional. La tesi conclou que els catalans, malgrat no tenir un dret a l’autodeterminació, podrien organitzar un referèndum i podrien unilateralment declarar la independència. Però, en tot cas, seria una declaració buida de contingut i no tindria cap efecte sense un reconeixement de la comunitat internacional.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:UPSALLA1/oai:DiVA.org:uu-416428 |
| Date | January 2020 |
| Creators | Baldomero Warstrand, Astrid |
| Publisher | Uppsala universitet, Juridiska institutionen |
| Source Sets | DiVA Archive at Upsalla University |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | Student thesis, info:eu-repo/semantics/bachelorThesis, text |
| Format | application/pdf |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0031 seconds