[ES] La presente Tesis Doctoral constituye un estudio sobre las formas en que la violencia contemporánea en México ha repercutido el campo de las artes visuales, con un especial énfasis en la forma de entender y representar el cuerpo humano.
Acotado en tres décadas (1988-2018), este trabajo es una investigación contextual que se afianza en el entramado social, político, histórico y económico para construir un análisis más profundo en torno a las formas en que la violencia ha trastocado igualmente el ámbito artístico, y poder ver cómo, a lo largo del tiempo, se ha modificado la imagen del cuerpo humano en la producción artística, gracias a que, por una parte, la muerte se presenta con más frecuencia en lo cotidiano y, por otra, los grupos criminales han recrudecido sus formas de ejercer violencia.
Este panorama facilitó que muchos delitos graves se volvieran comunes, y poco a poco, los criminales llegaran a ejecutar actos violentos novedosos permitiendo nuevas formas de relación y trato con el cuerpo humano.
Si con el paso del tiempo el crimen organizado ha vulnerado el cuerpo humano de formas cada vez más atroces, haciendo además un esfuerzo por visibilizarlos y acercarlos a la sociedad civil, ciertos artistas pueden ver en ello una oportunidad para reflexionar y construir nociones del cuerpo hasta ahora inéditas, como la de imaginar un cuerpo volátil, manifestado en la obra Vaporización (2001) de la artista sinaloense Teresa Margolles, donde propone un espacio lleno de vapor, consecuencia de alimentar condensadores situados al interior del museo, con agua previamente usada para lavar cadáveres en la morgue. El cuerpo que aquí presenta Margolles, anula toda figuración sólida y adquiere la capacidad incluso de flotar y adherirse a la piel y ropa del visitante, quién saldrá del espacio portando una milimétrica esencia humana ajena a su ser. Otro ejemplo son las concepciones humanas más cercanas a la máquina y la alta tecnología propias de las investigaciones del artista mexicano Rafael Lozano-Hemmer quién visualiza cuerpos humanos dependientes del código binario y que no dejan de ser inquietantes luego de reconocer que muchos de estos artefactos tecnológicos son igualmente usados tanto por el ejército como por los criminales en sus abyectos actos.
Así, esta Tesis parte de un análisis contextual del México reciente, dejando cronológicamente el punto de inflexión de esta escalada de violencia -el año 2006- cerca de la mitad del período de tiempo estudiado para tener un antes y un después de la Declaración de Guerra por parte del Estado y permitir una cierta distancia en el análisis de las repercusiones en el arte de este enfrentamiento bélico.
La segunda parte constituye un corpus teórico donde convergen reflexiones relativas a la violencia, la memoria y el duelo, para posteriormente reparar en el cuerpo humano y sus múltiples posibilidades. Lo anterior sirve de preámbulo para poder entender cómo el ser humano, en su total fragilidad, se ve afectado por agentes endógenos y exógenos que terminan por provocarle la muerte -una muerte impregnada con mayores o menores dosis de violencia-, para luego investigar sus correlatos en el campo artístico. Este análisis brinda un panorama del trabajo y pensamiento alrededor del cuerpo y permite ver cómo la violencia ha jugado un papel importante no solo en el contexto socio político de México, sino también en la forma de pensar e imaginar el cuerpo.
Finalmente, gran parte de la riqueza de esta investigación proviene de las aportaciones de fuentes primarias, como son las entrevistas que pude realizar a más de veinticinco artistas, curadores e investigadores vivos que, en sus propias palabras, ayudan a entender los cambios que ha vivido México, sus artistas y la noción de cuerpo en las tres últimas décadas. / [CA] La present Tesi Doctoral constitueix un estudi sobre les formes en què la violència contemporània a Mèxic ha repercutit el camp de les arts visuals, amb un especial èmfasi en la manera d'entendre i representar el cos humà.
Delimitat en tres dècades (1988-2018), aquest treball és una investigació contextual que s'aferma en l'entramat social, polític, històric i econòmic per a construir una anàlisi més profunda entorn de les formes en què la violència ha trastocat igualment l'àmbit artístic, i poder veure com, al llarg del temps, s'ha modificat la imatge del cos humà en la producció artística, gràcies a que, d'una banda, la mort es presenta amb més freqüència en el quotidià i, per una altra, els grups criminals han empitjorat les seues maneres d'exercir violència.
Aquest panorama va facilitar que molts delictes greus es tornaren comuns, i a poc a poc, els criminals arribaren a executar actes violents nous permetent noves formes de relació i tracte amb el cos humà.
Si amb el pas del temps el crim organitzat ha vulnerat el cos humà de formes cada vegada més atroços, fent a més un esforç per visibilitzar-los i acostar-los a la societat civil, uns certs artistes poden veure en això una oportunitat per a reflexionar i construir nocions del cos fins ara inèdites, com la d'imaginar un cos volàtil, manifestat en l'obra Vaporización (2001) de l'artista sinaloense Teresa Margolles, on proposa un espai ple de vapor, conseqüència d'alimentar condensadors situats a l'interior del museu, amb aigua prèviament usada per a llavar cadàvers en la morgue. El cos que ací presenta Margolles, anul·la tota figuració sòlida i adquireix la capacitat fins i tot de surar i adherir-se a la pell i roba del visitant, qui eixirà de l'espai portant una mil·limètrica essència humana aliena a la seua ser. Un altre exemple són les concepcions humanes més pròximes a la màquina i l'alta tecnologia pròpies de les investigacions de l'artista mexicà Rafael Lozano-Hemmer qui visualitza cossos humans dependents del codi binari i que no deixen de ser inquietants després de reconéixer que molts d'aquests artefactes tecnològics són igualment usats tant per l'exèrcit com pels criminals en els seus abjectes actes.
Així, aquesta Tesi parteix d'una anàlisi contextual del Mèxic recent, deixant cronològicament el punt d'inflexió d'aquesta escalada de violència -l'any 2006- prop de la meitat del període de temps estudiat per a tindre un abans i un després de la Declaració de Guerra per part de l'Estat i permetre una certa distància en l'anàlisi de les repercussions en l'art d'aquest enfrontament bèl·lic.
La segona part constitueix un corpus teòric on convergeixen reflexions relatives a la violència, la memòria i el duel, per a posteriorment reparar en el cos humà i les seues múltiples possibilitats. L'anterior serveix de preàmbul per a poder entendre com l'ésser humà, en la seua total fragilitat, es veu afectat per agents endògens i exògens que acaben per provocar-li la mort -una mort impregnada amb majors o menors dosis de violència-, per a després investigar els seus correlats en el camp artístic. Aquesta anàlisi brinda un panorama del treball i pensament al voltant del cos i permet veure com la violència ha jugat un paper important no sols en el context soci polític de Mèxic, sinó també en la manera de pensar i imaginar el cos.
Finalment, gran part de la riquesa d'aquesta investigació prové de les aportacions de fonts primàries, com són les entrevistes que vaig poder realitzar a més de vint-i-cinc artistes, commissari i investigadors vius que, en les seues pròpies paraules, ajuden a entendre els canvis que ha viscut Mèxic, els seus artistes i la noció de cos en les tres últimes dècades. / [EN] This Doctoral Thesis constitutes a study on the ways in which contemporary violence in Mexico has impacted the field of visual arts, with a special emphasis on understanding and representing the human body.
Limited to three decades (1988-2018), this work is a contextual investigation that is strengthened in the social, political, historical and economic framework to build a deeper analysis around the ways in which violence has also disrupted the artistic field, and to be able to see how, over time, the image of the human body has been modified in the artistic production, thanks to the fact that, on one hand, death is more frequently presented in everyday life and, on the other, criminal groups have intensified their ways of exercising violence.
This panorama made serious crimes become common, and little by little, the criminals execute new violent acts with new forms of relation and treatment with the human body.
Though over the years organized crime has violated the human body in increasingly atrocious ways, also making an effort to make them visible and bring them closer to civil society, certain artists can see in this an opportunity to reflect on and work on notions of the body unpublished to this day, such as imagining a volatile body, as manifested in the work Vaporización (2001) by Sinaloan artist Teresa Margolles, where she proposes a space full of steam, the result of feeding condensers located inside the museum with water previously used to wash corpses in the morgue. The body presented here by Margolles cancels out all solid figuration and acquires the capacity to float and adhere to the skin and clothes of the visitor, who will leave the space carrying a millimetric human essence alien to his being. Another example is the human conceptions closer to the machine and high technology, typical of the investigations of mexican artist Rafael Lozano-Hemmer, who visualizes human bodies dependent on the binary code and which do not cease to be disturbing after recognizing that many of these technological artifacts are equally used by the army and by criminals in their abject acts.
This Thesis starts from a contextual analysis of México recently, leaving chronologically the turning point of this escalation of violence - the year 2006 - about half of the period of time studied to have a before and after the Declaration of War by the State and allow a certain distance in the analysis of the repercussions in art of this warlike confrontation.
The second part constitutes a theoretical corpus where reflections on violence, memory and grief converge, to later repair the human body and its multiple possibilities. This serves as a preamble to understand how human beings, in their total fragility, are affected by endogenous and exogenous agents that end up causing death - a death impregnated with greater or lesser doses of violence - and then investigate its correlations in the artistic field. This analysis provides a panorama of the work and thoughts around the body and allows us to see how violence has played an important role not only in the socio-political context of México, but also in the way of thinking and imagining the body.
Finally, a lot of the richness of this research comes from the contributions of primary sources, such as the interviews I was able to conduct with more than twenty-five living artists, curators and researchers who, in their own words, help to understand the changes that México, its artists and the notion of body have undergone in the last three decades. / Méndez Landa, FJ. (2021). Cuerpo y violencia y en México (1988-2018). Un estudio sobre la permeabilidad de la violencia en las artes contemporáneas mexicanas y sus repercusiones en el entendimiento del cuerpo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162917
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/162917 |
| Date | 02 March 2021 |
| Creators | Méndez Landa, Francisco Javier |
| Contributors | Martinez Gonzalez, Mercedes, Martí Marí, Silvia, Monleón Pradas, Elena Edith, Universitat Politècnica de València. Facultad de Bellas Artes - Facultat de Belles Arts |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0039 seconds