La present tesi suposa una anàlisi de la representació del cos humà dintre de la trajectòria artística de Zush. A més a més d'un estudi comparat del mateix, amb l'obra de d'altres artistas coetanis i amb la de d'altres tradicions i èpoques distants a la nostra. En el primer capítol, les representacions que Zush ens mostra són de caràcter intimista, les quals desapareixen però, molt aviat en els seus primers anys de treball per a donar lloc, a una sort de representacions, on l'ésser humà apareix totalment frontal a l'espectador i de caràcter simbòlic. En el transcurs cronològic de l'obra que estudiem, se succeeixen constants canvis i alteracions de la imatge fins al límit de la deformació i de l'exageració, aspecte que ens permet a la fi parlar d'un ésser amb unes característiques properes a les del monstre. Desfiguracions que a nivell plàstic es tradueixen mitjançant la presència de màscares i d'altres tipus d'incognites rera les quals s'hi amaga fins a cert punt, la fisonomia humana.En el segon capítol es porta a terme una anàlisi iconogràfica de l'obra de Zush, alhora que també de les característiques dels personatges que de manera recurrent apareixen en la seva obra: el rostre, els ulls, els gestos, etc.. Essent en tots els casos la línia l'element formal per excel.lència i protagonista a la fi, de dibuixos, pintures i llibres d'artista, per no dir, de la seva cal.ligrafia i escriptura personal. Faceta aquesta darrera que s'estudia en el tercer capítol d'aquest treball.En el capítol quart, s'estudia l'obra digital de Zush, tècnica que intervé gairebé en tota la seva producció no tant com una finalitat sinò com un mitjà més d'expressió. Interacció que caracteritza l'obra d'un artista que intenta mantenir una relació viva i contínuament directa amb el públic. A partir d'aquest moment s'evidencien importants canvis referents especialment al tema que ens ocupa. La fragmentació i la velocitat a la qual apareixen les imatges, creen en l'espectador un cert sentiment de pèrdua. Concepte que en l'obra de Zush podem apreciar en els múltiples retrats i autorretrats que constantment és reconverteixen en una mena de substàncies amb capacitat de transformació i metamosfosi.En el cinquè capítol i sisè s'aporta una síntesi biogràfica de l'artista i un estudi de les principals tècniques pictòriques emprades, anàlisi que ens permet afirmar el caràcter pluridisciplinar de l'artista que aquí es presenta.Finalment en el darrer capítol es dur a terme una recopilació de l'extensa bibliografia que sobre l'artista s'ha publicat, tanmateix una bibliografia de caràcter general utilitzada per a portar a terme aquesta recerca. / The present thesis is an attempt of analysis of the human figure representation in Zush's artistic carreer and -beside the study of his artistic trajectory- his respective position among his comtemporaries and others artists belonging to traditions remotes from his . If Zush's former expression highlights by his intimistic representation , it is soon replaced by the depict of an omnipresent, unique and frontal character facing the viewer. In the chronological course of studio work, the constant change performed to the image leads us through distorsion and exageration to the creation of monsters. The plastic translation of this paticular metamorphosis is portrayed in these stranges and impressives masks.The second chapter focus on the iconographical analysis of Zush's work and a formal study of the most recurrent figures appearing in all his creations: faces, eyes and gestures. We study how the line is taking ownership of Zush's artistic dimension, such in sketches, paintings, calligraphie and handwritting, studied in the third chapter .Digital work -described in the fourth chapter- is another vertex of Zush's expression, regarded not only as a mean to a end but also as another medium of plastic expression. Indeed, from this point we can acknowledge the definitive change in the human figure representation and how the emphasis set on motion and fragmentation -paradigm of the digital creation- leads to internal confusion and a certain sense of lose .Fifth and sixth chapters track Zush's artistic biography and summarize the main technics used during all his career . In the seventh chapter i gathered an extended bibliography about Zush, a published and a general one, which i extensively used to carry out this research.

DE LA TESIS:En los últimos años, el interés por el estudio de las expresiones fraseológicas ha recibido un nuevo impulso en nuestro país. La nómina de especialistas españoles en el tema se ha incrementado (aunque todavía no es numerosa) y la publicación de artículos y monografías sobre el tema ha aumentado, así como el número de tesis doctorales. Con todo, este buen momento de la fraseología no se puede comparar con otras disciplinas lingüísticas, como el análisis del discurso o la pragmática, que se hallan en plena efervescencia. También es sustancialmente diferente el estado de los estudios sobre fraseología en nuestro país respecto a la situación que se da en otros lugares de Europa, en particular si la comparamos con países como la antigua Unión Soviética o Alemania. Esta circunstancia ha quedado parcialmente paliada gracias a la contribución de algunas lingüistas cubanas que, formadas en las universidades soviéticas, han avanzado en el conocimiento de las unidades fraseológicas del español cubano. No obstante, la caída del comunismo en Rusia repercutió negativamente en esta línea de avance del desarrollo de la fraseología hispana. Por estas circunstancias, resulta, cuando menos, aventurado iniciar una investigación que culmine en una tesis doctoral cuyo objeto de estudio son ciertas unidades fraseológicas del español. El investigador que se interesa por la fraseología se mueve en una rama lingüística que "está de moda", pero no tanto como otras, y, por este motivo, puede caer en el desánimo con frecuencia. Se trata, además, de un ámbito de estudio de seguimiento todavía minoritario. Por último, el cuerpo bibliográfico esencial sobre el tema está escrito en lenguas como el ruso, cuyo conocimiento no es corriente en nuestro entorno. Por esta razón, no resulta fácil asegurar la novedad real de una determinada perspectiva escogida por el investigador.Sin embargo, a nuestro entender, las características que encierran las unidades fraseológicas presentan un amplio abanico de posibilidades que favorece su tratamiento desde enfoques diferenciados que pueden ser tan atractivos como los desarrollados en cualquier otra disciplina lingüística. Esta es la razón por la que decidimos emprender la presente investigación, que pretende contribuir, en la medida de nuestras posibilidades, en el avance del conocimiento de ciertos aspectos de la fraseología en nuestro país. Los resultados de nuestra investigación se han plasmado en la presente Tesis Doctoral, cuya estructura consta de cuatro partes, cuyo contenido detallamos a continuación:- La Primera Parte contiene dos capítulos: Una Introducción del trabajo (Capítulo 1) y un Estado de la cuestión (Capítulo 2)- La Segunda Parte contiene un capítulo (Capítulo 3), dedicado al desarrollo del primer objetivo y la primera aplicación del trabajo: La fraseología verbal relativa al cuerpo humano en documentos en castellano de los siglos XIII-XIV-XV-XVI.- La Tercera Parte contiene también un capítulo (Capítulo 4) en el que se desarrolla el segundo objetivo y la segunda aplicación del trabajo: Conocimiento y uso de ciertas unidades fraseológicas del español actual. Por último, la Cuarta Parte agrupa tres artículos, en los que se presentan las conclusiones y futuras líneas de investigación (Capítulo 5), las. Referencias bibliográficas (Capítulo 6) y un Apéndice (Capítulo 7).

[ES] La presente Tesis Doctoral constituye un estudio sobre las formas en que la violencia contemporánea en México ha repercutido el campo de las artes visuales, con un especial énfasis en la forma de entender y representar el cuerpo humano. Acotado en tres décadas (1988-2018), este trabajo es una investigación contextual que se afianza en el entramado social, político, histórico y económico para construir un análisis más profundo en torno a las formas en que la violencia ha trastocado igualmente el ámbito artístico, y poder ver cómo, a lo largo del tiempo, se ha modificado la imagen del cuerpo humano en la producción artística, gracias a que, por una parte, la muerte se presenta con más frecuencia en lo cotidiano y, por otra, los grupos criminales han recrudecido sus formas de ejercer violencia. Este panorama facilitó que muchos delitos graves se volvieran comunes, y poco a poco, los criminales llegaran a ejecutar actos violentos novedosos permitiendo nuevas formas de relación y trato con el cuerpo humano. Si con el paso del tiempo el crimen organizado ha vulnerado el cuerpo humano de formas cada vez más atroces, haciendo además un esfuerzo por visibilizarlos y acercarlos a la sociedad civil, ciertos artistas pueden ver en ello una oportunidad para reflexionar y construir nociones del cuerpo hasta ahora inéditas, como la de imaginar un cuerpo volátil, manifestado en la obra Vaporización (2001) de la artista sinaloense Teresa Margolles, donde propone un espacio lleno de vapor, consecuencia de alimentar condensadores situados al interior del museo, con agua previamente usada para lavar cadáveres en la morgue. El cuerpo que aquí presenta Margolles, anula toda figuración sólida y adquiere la capacidad incluso de flotar y adherirse a la piel y ropa del visitante, quién saldrá del espacio portando una milimétrica esencia humana ajena a su ser. Otro ejemplo son las concepciones humanas más cercanas a la máquina y la alta tecnología propias de las investigaciones del artista mexicano Rafael Lozano-Hemmer quién visualiza cuerpos humanos dependientes del código binario y que no dejan de ser inquietantes luego de reconocer que muchos de estos artefactos tecnológicos son igualmente usados tanto por el ejército como por los criminales en sus abyectos actos. Así, esta Tesis parte de un análisis contextual del México reciente, dejando cronológicamente el punto de inflexión de esta escalada de violencia -el año 2006- cerca de la mitad del período de tiempo estudiado para tener un antes y un después de la Declaración de Guerra por parte del Estado y permitir una cierta distancia en el análisis de las repercusiones en el arte de este enfrentamiento bélico. La segunda parte constituye un corpus teórico donde convergen reflexiones relativas a la violencia, la memoria y el duelo, para posteriormente reparar en el cuerpo humano y sus múltiples posibilidades. Lo anterior sirve de preámbulo para poder entender cómo el ser humano, en su total fragilidad, se ve afectado por agentes endógenos y exógenos que terminan por provocarle la muerte -una muerte impregnada con mayores o menores dosis de violencia-, para luego investigar sus correlatos en el campo artístico. Este análisis brinda un panorama del trabajo y pensamiento alrededor del cuerpo y permite ver cómo la violencia ha jugado un papel importante no solo en el contexto socio político de México, sino también en la forma de pensar e imaginar el cuerpo. Finalmente, gran parte de la riqueza de esta investigación proviene de las aportaciones de fuentes primarias, como son las entrevistas que pude realizar a más de veinticinco artistas, curadores e investigadores vivos que, en sus propias palabras, ayudan a entender los cambios que ha vivido México, sus artistas y la noción de cuerpo en las tres últimas décadas. / [CA] La present Tesi Doctoral constitueix un estudi sobre les formes en què la violència contemporània a Mèxic ha repercutit el camp de les arts visuals, amb un especial èmfasi en la manera d'entendre i representar el cos humà. Delimitat en tres dècades (1988-2018), aquest treball és una investigació contextual que s'aferma en l'entramat social, polític, històric i econòmic per a construir una anàlisi més profunda entorn de les formes en què la violència ha trastocat igualment l'àmbit artístic, i poder veure com, al llarg del temps, s'ha modificat la imatge del cos humà en la producció artística, gràcies a que, d'una banda, la mort es presenta amb més freqüència en el quotidià i, per una altra, els grups criminals han empitjorat les seues maneres d'exercir violència. Aquest panorama va facilitar que molts delictes greus es tornaren comuns, i a poc a poc, els criminals arribaren a executar actes violents nous permetent noves formes de relació i tracte amb el cos humà. Si amb el pas del temps el crim organitzat ha vulnerat el cos humà de formes cada vegada més atroços, fent a més un esforç per visibilitzar-los i acostar-los a la societat civil, uns certs artistes poden veure en això una oportunitat per a reflexionar i construir nocions del cos fins ara inèdites, com la d'imaginar un cos volàtil, manifestat en l'obra Vaporización (2001) de l'artista sinaloense Teresa Margolles, on proposa un espai ple de vapor, conseqüència d'alimentar condensadors situats a l'interior del museu, amb aigua prèviament usada per a llavar cadàvers en la morgue. El cos que ací presenta Margolles, anul·la tota figuració sòlida i adquireix la capacitat fins i tot de surar i adherir-se a la pell i roba del visitant, qui eixirà de l'espai portant una mil·limètrica essència humana aliena a la seua ser. Un altre exemple són les concepcions humanes més pròximes a la màquina i l'alta tecnologia pròpies de les investigacions de l'artista mexicà Rafael Lozano-Hemmer qui visualitza cossos humans dependents del codi binari i que no deixen de ser inquietants després de reconéixer que molts d'aquests artefactes tecnològics són igualment usats tant per l'exèrcit com pels criminals en els seus abjectes actes. Així, aquesta Tesi parteix d'una anàlisi contextual del Mèxic recent, deixant cronològicament el punt d'inflexió d'aquesta escalada de violència -l'any 2006- prop de la meitat del període de temps estudiat per a tindre un abans i un després de la Declaració de Guerra per part de l'Estat i permetre una certa distància en l'anàlisi de les repercussions en l'art d'aquest enfrontament bèl·lic. La segona part constitueix un corpus teòric on convergeixen reflexions relatives a la violència, la memòria i el duel, per a posteriorment reparar en el cos humà i les seues múltiples possibilitats. L'anterior serveix de preàmbul per a poder entendre com l'ésser humà, en la seua total fragilitat, es veu afectat per agents endògens i exògens que acaben per provocar-li la mort -una mort impregnada amb majors o menors dosis de violència-, per a després investigar els seus correlats en el camp artístic. Aquesta anàlisi brinda un panorama del treball i pensament al voltant del cos i permet veure com la violència ha jugat un paper important no sols en el context soci polític de Mèxic, sinó també en la manera de pensar i imaginar el cos. Finalment, gran part de la riquesa d'aquesta investigació prové de les aportacions de fonts primàries, com són les entrevistes que vaig poder realitzar a més de vint-i-cinc artistes, commissari i investigadors vius que, en les seues pròpies paraules, ajuden a entendre els canvis que ha viscut Mèxic, els seus artistes i la noció de cos en les tres últimes dècades. / [EN] This Doctoral Thesis constitutes a study on the ways in which contemporary violence in Mexico has impacted the field of visual arts, with a special emphasis on understanding and representing the human body. Limited to three decades (1988-2018), this work is a contextual investigation that is strengthened in the social, political, historical and economic framework to build a deeper analysis around the ways in which violence has also disrupted the artistic field, and to be able to see how, over time, the image of the human body has been modified in the artistic production, thanks to the fact that, on one hand, death is more frequently presented in everyday life and, on the other, criminal groups have intensified their ways of exercising violence. This panorama made serious crimes become common, and little by little, the criminals execute new violent acts with new forms of relation and treatment with the human body. Though over the years organized crime has violated the human body in increasingly atrocious ways, also making an effort to make them visible and bring them closer to civil society, certain artists can see in this an opportunity to reflect on and work on notions of the body unpublished to this day, such as imagining a volatile body, as manifested in the work Vaporización (2001) by Sinaloan artist Teresa Margolles, where she proposes a space full of steam, the result of feeding condensers located inside the museum with water previously used to wash corpses in the morgue. The body presented here by Margolles cancels out all solid figuration and acquires the capacity to float and adhere to the skin and clothes of the visitor, who will leave the space carrying a millimetric human essence alien to his being. Another example is the human conceptions closer to the machine and high technology, typical of the investigations of mexican artist Rafael Lozano-Hemmer, who visualizes human bodies dependent on the binary code and which do not cease to be disturbing after recognizing that many of these technological artifacts are equally used by the army and by criminals in their abject acts. This Thesis starts from a contextual analysis of México recently, leaving chronologically the turning point of this escalation of violence - the year 2006 - about half of the period of time studied to have a before and after the Declaration of War by the State and allow a certain distance in the analysis of the repercussions in art of this warlike confrontation. The second part constitutes a theoretical corpus where reflections on violence, memory and grief converge, to later repair the human body and its multiple possibilities. This serves as a preamble to understand how human beings, in their total fragility, are affected by endogenous and exogenous agents that end up causing death - a death impregnated with greater or lesser doses of violence - and then investigate its correlations in the artistic field. This analysis provides a panorama of the work and thoughts around the body and allows us to see how violence has played an important role not only in the socio-political context of México, but also in the way of thinking and imagining the body. Finally, a lot of the richness of this research comes from the contributions of primary sources, such as the interviews I was able to conduct with more than twenty-five living artists, curators and researchers who, in their own words, help to understand the changes that México, its artists and the notion of body have undergone in the last three decades. / Méndez Landa, FJ. (2021). Cuerpo y violencia y en México (1988-2018). Un estudio sobre la permeabilidad de la violencia en las artes contemporáneas mexicanas y sus repercusiones en el entendimiento del cuerpo [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/162917 / TESIS