La present tesi suposa una anàlisi de la representació del cos humà dintre de la trajectòria artística de Zush. A més a més d'un estudi comparat del mateix, amb l'obra de d'altres artistas coetanis i amb la de d'altres tradicions i èpoques distants a la nostra. En el primer capítol, les representacions que Zush ens mostra són de caràcter intimista, les quals desapareixen però, molt aviat en els seus primers anys de treball per a donar lloc, a una sort de representacions, on l'ésser humà apareix totalment frontal a l'espectador i de caràcter simbòlic. En el transcurs cronològic de l'obra que estudiem, se succeeixen constants canvis i alteracions de la imatge fins al límit de la deformació i de l'exageració, aspecte que ens permet a la fi parlar d'un ésser amb unes característiques properes a les del monstre. Desfiguracions que a nivell plàstic es tradueixen mitjançant la presència de màscares i d'altres tipus d'incognites rera les quals s'hi amaga fins a cert punt, la fisonomia humana.En el segon capítol es porta a terme una anàlisi iconogràfica de l'obra de Zush, alhora que també de les característiques dels personatges que de manera recurrent apareixen en la seva obra: el rostre, els ulls, els gestos, etc.. Essent en tots els casos la línia l'element formal per excel.lència i protagonista a la fi, de dibuixos, pintures i llibres d'artista, per no dir, de la seva cal.ligrafia i escriptura personal. Faceta aquesta darrera que s'estudia en el tercer capítol d'aquest treball.En el capítol quart, s'estudia l'obra digital de Zush, tècnica que intervé gairebé en tota la seva producció no tant com una finalitat sinò com un mitjà més d'expressió. Interacció que caracteritza l'obra d'un artista que intenta mantenir una relació viva i contínuament directa amb el públic. A partir d'aquest moment s'evidencien importants canvis referents especialment al tema que ens ocupa. La fragmentació i la velocitat a la qual apareixen les imatges, creen en l'espectador un cert sentiment de pèrdua. Concepte que en l'obra de Zush podem apreciar en els múltiples retrats i autorretrats que constantment és reconverteixen en una mena de substàncies amb capacitat de transformació i metamosfosi.En el cinquè capítol i sisè s'aporta una síntesi biogràfica de l'artista i un estudi de les principals tècniques pictòriques emprades, anàlisi que ens permet afirmar el caràcter pluridisciplinar de l'artista que aquí es presenta.Finalment en el darrer capítol es dur a terme una recopilació de l'extensa bibliografia que sobre l'artista s'ha publicat, tanmateix una bibliografia de caràcter general utilitzada per a portar a terme aquesta recerca. / The present thesis is an attempt of analysis of the human figure representation in Zush's artistic carreer and -beside the study of his artistic trajectory- his respective position among his comtemporaries and others artists belonging to traditions remotes from his . If Zush's former expression highlights by his intimistic representation , it is soon replaced by the depict of an omnipresent, unique and frontal character facing the viewer. In the chronological course of studio work, the constant change performed to the image leads us through distorsion and exageration to the creation of monsters. The plastic translation of this paticular metamorphosis is portrayed in these stranges and impressives masks.The second chapter focus on the iconographical analysis of Zush's work and a formal study of the most recurrent figures appearing in all his creations: faces, eyes and gestures. We study how the line is taking ownership of Zush's artistic dimension, such in sketches, paintings, calligraphie and handwritting, studied in the third chapter .Digital work -described in the fourth chapter- is another vertex of Zush's expression, regarded not only as a mean to a end but also as another medium of plastic expression. Indeed, from this point we can acknowledge the definitive change in the human figure representation and how the emphasis set on motion and fragmentation -paradigm of the digital creation- leads to internal confusion and a certain sense of lose .Fifth and sixth chapters track Zush's artistic biography and summarize the main technics used during all his career . In the seventh chapter i gathered an extended bibliography about Zush, a published and a general one, which i extensively used to carry out this research.

Questo lavoro mira ad offrire una nuova prospettiva dalla quale leggere la dialettica fra cultura pagano-mitica e cultura cristiana che attraversa tutta la tradizione letteraria italiana. Tema comune alle due visioni del mondo, la trasformazione è figura guida dell’intera ricerca, figura che assume declinazioni differenti e prende il nome di metamorfosi nella cultura mitica e quello di conversione nella cultura cristiana. La novità della prospettiva consiste nel tentativo di una lettura di carattere retorico di questi due fenomeni, con lo scopo di formalizzare due tipi di poetica che corrispondano al tema della metamorfosi e a quello della conversione. Applicando al vasto materiale offerto da Divina Commedia, Gerusalemme liberata, Adone, Promessi sposi, tragedie manzoniane e da alcune poesie tratte dall’Alcyone di d’Annunzio gli strumenti derivati dagli studi antropologici sui sacrifici arcaici di Girard e dalle intuizioni di Bottiroli a proposito della traduzione letteraria di alcuni schemi logici propri alla cultura occidentale si è potuta constatare una corrispondenza costante tra le forme dei contenuti ‘metamorfosi’ e ‘conversione’ e le particolari forme dell’espressione con cui essi sono stati rappresentati. Una volta individuate, le particolari forme dell’espressione sono state codificate in figure retoriche, tanto che si è giunti ad indicare lo schema, in generale, dell’antitesi come marca propria alla poetica della metamorfosi e la figura della correctio come caratteristica della poetica della conversione. / This work aims at offering a new perspective from which it is possible to read the dialectic between the heathen-mythical culture and the Christian culture that runs through the whole literary Italian tradition. Transformation is the theme in common between the two visions of the world, it is the leading figure of the whole research and it assumes different forms. It takes the name of metamorphosis in the mythical culture and of conversion in the Christian culture. The novelty of this perspective consists in the attempt of a rhetorical reading of these two phenomena, in order to formalize two kinds of poetics., that could correspond to the theme of metamorphosis and conversion. Applying to the large materials offered by Divina Commedia, Gerusalemme liberata, Adone, Promessi sposi, tragedies by Manzoni and some poems from Alcyone by d’Annunzio the instruments deriving from the anthropological studies about archaic sacrifices by Girard and from the intuitions of Bottiroli about literary transposition of some logical schemes, which are typical of the Western culture, it was possible to notice a constant correspondence between forms of contents ‘metamorphosis’ and ‘conversion’ and the particular forms of the expression, with which they have been represented. Once they have been pointed out, the particular forms of expression have been codified in figures of speech, so that it was possible to indicate the overall scheme of the antithesis as the proper sing of the poetics of metamorphosis and the figure of correctio as the feature of the poetics of conversion.