Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria.MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL:Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01).b) SEGON TREBALL:Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda.c) TERCER TREBALL:Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients. / "Implications of a single home-based educational intervention in heart failure patients"TEXT:OBJECTIVE AND METHODS: the objective of the project was to evaluate the effectiveness of a single home-based educational intervention for patients admitted with heart failure. Patients were randomly assigned to receive an intervention, by nursing staff, 1 week after discharge. Primary endpoints were readmissions, emergency department visits, deaths, costs and quality of life (QOL). For the evaluation of quality of life we have applied the Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) to compare with the SF-36 to evaluate the QOL in patients with heart failure (HF). Patients hospitalized with HF have been asked about their QOL before and 6 months after to receive a home-based educational intervention after hospital discharge.RESULTS: for this study there were 106 patients: 42 in the intervention group and 64 in the control group. During the 24-month follow-up, there were fewer mean emergency department visits in the intervention group than in the control group (0.68 vs. 2.00; p=0.000), fewer unplanned readmissions (0.68 vs. 1.71; p=0.000) and Costs ( 671.56 = USD974.63 = GBP598.42 per person vs. 2,154.24 = USD3,126.01 = GBP1,919.64; p=0.001). There was a trend towards fewer out-of-hospital deaths (14 (46.6%) vs. 31 (55.3%); p=0.45). The initial MLWHFQ score has a good correlation with SF-36 initial score (p 0,01, r = 0,41) and final score (p 0,01, r = 0,45), and with the Barthel score (p 0,02, r = -0,23), NYHA functional class (p 0,01, r = 0,37) and the number of pills (p 0,04, r = 0,2). During the follow-up, the MLWHFQ score of the intervention patients has abated 34 points (lower score = better QOL; p=0,0001). The initial and final MLWHFQ score has a good correlation with the number of readmissions (r = 0,92 and r = 0,47; respectively, p<0,002). CONCLUSION: Heart failure patients who receive a home-based educational intervention experience fewer emergency department visits and unplanned readmissions with lower healthcare costs. The MLWHFQ score has a good correlation with SF-36, other clinical features as the functional class and the prognosis of the patients. And can detect changes in QOL secondary an intervention.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/2861 |
| Date | 24 March 2010 |
| Creators | Morcillo Serra, César |
| Contributors | Delàs Amat, Jordi, Prat Marín, Andrés, Universitat de Barcelona. Departament de Salut Pública |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.002 seconds