• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Avaluació d'una intervenció domiciliària en malalts amb insuficiència cardíaca

Morcillo Serra, César 24 March 2010 (has links)
Resum tesi: Avaluació d'una intervenció domiciliaria en malalts amb insuficiència cardíaca.INTRODUCCIÓ I OBJECTIUS: Ens hem proposat avaluar les diferències en ingressos hospitalaris, visites al servei d'urgències, costos econòmics i la qualitat de vida, després d'una intervenció educativa a pacients amb insuficiència cardíaca (IC), en el domicili una setmana després de l'alta, realitzada per personal d'infermeria.MÈTODES: Els pacients ingressats per IC sistòlica en els serveis de cardiologia i medicina interna van ser distribuïts, mitjançant una taula de nombres aleatoris, en un grup que va rebre la intervenció educativa i altre grup control que va ser atès de forma convencional. RESULTATS: a) PRIMER TREBALL:Aquest treball recull el seguiment durant 6 mesos dels primers 70 pacients inclosos des del mes de juliol de l'any 2001 fins a novembre del 2002. Es van distribuir en dos grups; el grup de 34 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 36 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,21 vs. 1,33; p<0.001), menys ingressos hospitalaris (0,09 vs. 0,94; p<0.001) i amb un menor cost per individu (diferència ajustada: 1190,9 ; p<0,001). La salut percebuda va millorar de forma significativa en el grup d'intervenció. També es va observar una disminució significativa de la mortalitat (2 vs. 11; p <0.01).b) SEGON TREBALL:Aquest treball mostra els resultats del seguiment durant 24 mesos de 106 pacients. El grup de 42 pacients que va rebre la intervenció educativa, comparat amb el grup de 64 pacients que no la va rebre, va tenir en terme mitjà menys visites a urgències (0,68 vs. 2,00; p 0,000) i menys ingressos hospitalaris (0,68 vs. 1,71; p 0,000) que el grup control. L'anàlisi de les diferències de mortalitat va mostrar una reducció de la mateixa, però no de forma significativa (14 (46,67%) vs. 31 (55,36%); p 0,45). I amb un menor cost per individu ( 671,56 per persona vs. 2154,24; p 0,001) i una tendència a la milloria en la salut percebuda.c) TERCER TREBALL:Aquest treball ha avaluat la utilitat del qüestionari Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) en la qualitat de vida de pacients amb IC, comparant-lo amb el SF-36 i altres variables clíniques, i veure la seva sensibilitat al canvi davant una intervenció. Hem avaluat 99 pacients (70 varons i 29 dones), amb una mitjana d'edat de 78 anys. Hem trobat una correlació discordant entre la puntuació del MLWHFQ i SF-36 inicial (p 0,01, r = -0,41) i final (p 0,01, r = -0,45). També es correlaciona amb l'índex de Barthel (p 0,02, r = -0,23), classe funcional (p 0,01, r = 0,37) i nombre de fàrmacs (p 0,04, r = 0,2). El fet de rebre la intervenció disminueix la puntuació del MLWHFQ 34 punts (a menor puntuació millor qualitat de vida; p=0,0001), i augmenta la puntuació del SF-36, 17 punts el sumari físic i 16 el sumari mental (a major puntuació millor qualitat de vida; p=0,001). Les puntuacions del MLWHFQ inicial i final es relacionen amb el nombre d'ingressos en 6 mesos (r = 0,92 i r = 0,47 respectivament, p<0,002). CONCLUSIONS: Aquest senzill programa educatiu, basat en una única visita efectuada una setmana després de l'alta hospitalària en el domicili del pacient, disminueix el nombre d'ingressos hospitalaris, les visites al servei d'urgències i la mortalitat, i l'efecte es manté fins a 24 mesos després de la intervenció (excepte per la mortalitat). És una opció assistencial cost-efectiva i millora la QV en pacients amb IC sistòlica. El MLWHFQ és un instrument vàlid, doncs es correlaciona amb la classe funcional i amb el SF-36, i és sensible als canvis de salut ja que es correlaciona amb el pronòstic dels pacients. / "Implications of a single home-based educational intervention in heart failure patients"TEXT:OBJECTIVE AND METHODS: the objective of the project was to evaluate the effectiveness of a single home-based educational intervention for patients admitted with heart failure. Patients were randomly assigned to receive an intervention, by nursing staff, 1 week after discharge. Primary endpoints were readmissions, emergency department visits, deaths, costs and quality of life (QOL). For the evaluation of quality of life we have applied the Minnesota Living With Heart Failure Questionnaire (MLWHFQ) to compare with the SF-36 to evaluate the QOL in patients with heart failure (HF). Patients hospitalized with HF have been asked about their QOL before and 6 months after to receive a home-based educational intervention after hospital discharge.RESULTS: for this study there were 106 patients: 42 in the intervention group and 64 in the control group. During the 24-month follow-up, there were fewer mean emergency department visits in the intervention group than in the control group (0.68 vs. 2.00; p=0.000), fewer unplanned readmissions (0.68 vs. 1.71; p=0.000) and Costs ( 671.56 = USD974.63 = GBP598.42 per person vs. 2,154.24 = USD3,126.01 = GBP1,919.64; p=0.001). There was a trend towards fewer out-of-hospital deaths (14 (46.6%) vs. 31 (55.3%); p=0.45). The initial MLWHFQ score has a good correlation with SF-36 initial score (p 0,01, r = 0,41) and final score (p 0,01, r = 0,45), and with the Barthel score (p 0,02, r = -0,23), NYHA functional class (p 0,01, r = 0,37) and the number of pills (p 0,04, r = 0,2). During the follow-up, the MLWHFQ score of the intervention patients has abated 34 points (lower score = better QOL; p=0,0001). The initial and final MLWHFQ score has a good correlation with the number of readmissions (r = 0,92 and r = 0,47; respectively, p<0,002). CONCLUSION: Heart failure patients who receive a home-based educational intervention experience fewer emergency department visits and unplanned readmissions with lower healthcare costs. The MLWHFQ score has a good correlation with SF-36, other clinical features as the functional class and the prognosis of the patients. And can detect changes in QOL secondary an intervention.
2

Influencia de la atención domiciliaria de enfermería en la evolución del prematuro con alta precoz

Álvarez Miró, Roser 18 July 2011 (has links)
Actualmente es posible el alta precoz del prematuro si va acompañada de atención domiciliaria. Nuestro PROPÓSITO es demostrar que la Atención Domiciliaria de Enfermería (ADE) del prematuro, tras su alta precoz, es beneficiosa y segura. OBJETIVOS. Comparar, en los casos y controles, la evolución del peso desde una semana prealta (de los casos), durante la ADE y al finalizarla, analizando sus posibles causas, y la morbilidad. METODOLOGÍA. Estudio caso-control (1:1), observacional y preferentemente prospectivo, de los recién nacidos del Hospital Clínic de Barcelona durante los años 2007 a 2009, prematuros (edad gestacional entre 25-36 semanas), de procedencia interna, con peso de nacimiento superior a 750 g, que cumplían las siguientes condiciones en el momento del alta (o apareamiento de los controles): ausencia de cromosomopatías o malformaciones mayores, edad postmenstrual corregida ³ 30 semanas, estabilidad térmica, alimentación por boca sin dificultad, peso superior a 1500 g e inferior a 2100 g con curva ascendente, buen estado clínico y consentimiento familiar. Se incluyeron 65 casos y 65 controles. La ADE fue administrada por un pediatra neonatólogo y dos enfermeras especializadas en neonatología, dependientes del Hospital. El programa se inició con una sesión de educación sanitaria a los padres de los prematuros tributarios de ADE. Tras el alta, la ENFERMERA realizó la primera visita en los dos días siguientes y las consecutivas dos veces por semana hasta los 2100 g. Se desplazó al domicilio en taxi. Controló el estado general, incremento de peso, alimentación, temperatura, deposiciones, medidas higiénicas, ritmo de sueño, cuidados especiales y cualquier aspecto que preocupara a la familia. Completó la educación sanitaria, comprobó la situación familiar y coordinó los horarios de las siguientes visitas domiciliarias y en el hospital. Los PADRES dispusieron de contacto telefónico con el hospital mediante el teléfono móvil asignado, visita pediátrica el día del alta y reingreso en el Hospital si fuese necesario. El/la PEDIATRA coordinador/a del programa, el día del alta realizó la visita médica y redactó un informe final complementario del alta hospitalaria. RESULTADOS. El apareamiento fue satisfactorio. En el período neonatal destacó una menor utilización de corticoides prenatales en los casos. Los prematuros de ambos grupos no estuvieron muy enfermos. La estancia total del grupo con ADE fue 10 días inferior. Las familias del grupo con ADE fueron de un nivel social superior con más trabajo por cuenta propia y estuvieron más adaptadas. Tanto los pesos de la semana previa al alta como los pesos iniciales fueron similares en los casos y controles, condición indispensable. Respecto a los cambios de peso en g/kg/día en la semana previa al alta y en la semana del estudio, los casos partieron de una cifra similar a los controles, pero terminaron el estudio con una cifra muy superior. En la semana previa al alta, en el grupo control se seguía con nutrición por sonda nasogástrica, mientras que en el grupo de ADE se retiraba antes, para facilitar su ida a casa. Durante el periodo de estudio, los casos recibieron más lactancia materna. El estudio multivariante demostró que el “incremento en g/kg/d durante el estudio” aumentaba al estar en casa (ADE) o en los varones y disminuía al recibir lactancia materna o presentar hemorragia peri-intraventricular. Durante la ADE no hubo mayor morbilidad en los casos. Sólo un 9% de las familias llamaron por teléfono. El total de visitas a domicilio osciló entre 3 y 5. Las principales incidencias fueron infecciones respiratorias. CONCLUSIÓN. La ADE es segura e implica un mayor aumento de peso del prematuro, siendo los factores que lo favorecen la ADE, la lactancia artificial, la ausencia de hemorragia peri-intraventricular y el sexo masculino. / INFLUENCE OF NURSING HOME CARE IN THE EVOLUTION OF PREMATURE INFANTS WITH EARLY DISCHARGE The purpose is to demonstrate that the Nursing Home Care (NHC) of premature infants with early discharge is safe and beneficial. OBJECTIVES: To compare the evolution of weight, analyzing their causes, and morbidity in cases and controls. METHODOLOGY: Case-control (1:1) and observational study, preferably prospective, of newborns at the Hospital Clínic of Barcelona during the years 2007 to 2009, premature, with birth weight over 750 g, which at discharge (or matching of controls) had: corrected postmenstrual age <30 weeks, thermal stability, food by mouth, weight over 1500 g and below 2100 g with upward curve, good clinical evolution and family consent obtained. 65 cases and 65 controls were included. The NHC was administered by a neonatologist pediatrician and two nurses in neonatology, dependent on the Hospital. The nurse made the first visit in two days after discharge, and afterwards twice weekly until 2100 g, by taxi. She supervised the general state, weight gain, food tolerance, temperature, deposition, hygiene and sleep rhythm of the infant. Parents arranged exclusive telephone contact with the hospital and readmission if necessary. The doctor performed the medical examination at the end of NHC and issued a supplemental final report. RESULTS: The total stay of NHC group was 10 days less. Families in the NHC group were of a higher social level. The initial weights were similar in both groups. Regarding changes in weight in g/kg/day in the week prior to discharge and during the week of the study, cases were based on a figure similar to controls, but ended the study with a higher figure. The multivariate analysis showed that the "increase in g/kg/d during the study" increased in NHC group or in males and decreased in case of breastfeeding or peri-intraventricular hemorrhage. During the NHC no major morbidity existed. Only 9% of families did a phone call. CONCLUSION: The NHC is safe and carries a greater weight gain, being the positive factors the NHC group, artificial feeding, the absence of peri-intraventricular hemorrhage and male sex.

Page generated in 0.2102 seconds