[ES] El estudio presentado en esta tesis gira en torno a la implementación de proyectos de telecolaboración para la adquisición de la competencia pragmática y la competencia comunicativa intercultural (CCI) de estudiantes hispanohablantes. En particular, el objetivo es demostrar cómo estas competencias están inextricablemente relacionadas, y una no puede ser adquirida sin la otra. Por esta razón, los participantes del estudio aquí presentado fueron estudiantes de ingeniería aeroespacial, ya que es probable que participen en diálogos interculturales en sus futuras vidas profesionales. La falta de estas dos competencias podría resultar en malentendidos culturales que a su vez podrían afectar su carrera profesional.
Para fomentar la competencia pragmática y la CCI de los participantes, se coordinaron tres proyectos telecolaborativos de seis semanas cada uno. El primero fue con hablantes del inglés como primera lengua (L1) o hablantes expertos de la Universidad de Bath (Reino Unido), el segundo con hablantes del inglés como L1 o hablantes expertos de la Universidad de Hawái (EE. UU.), y el tercero con hablantes del inglés como L1 de la Universidad de Morgan State (EE. UU.). Para probar la validez de la implementación de estos tres proyectos se estableció un grupo de control que no participó en ningún encuentro telecolaborativo. Los participantes de los tres intercambios interculturales participaron tanto en sesiones síncronas como asíncronas. En las primeras, los estudiantes realizaron una serie de juegos de rol centrados en el acto de habla de las disculpas, desarrolladas a través de Zoom. Por otra parte, las segundas consistieron en dos debates culturales llevados a cabo en la red social MeWe. Los estudiantes del grupo de control realizaron los juegos de rol con sus compañeros y compañeras de clase en un entorno tradicional, cara a cara, pero no participaron en ningún debate cultural. Los datos se recogieron a través de estas tareas, por medio de pre- y post-test sobre las disculpas, un cuestionario de final de proyecto, y una presentación final que prepararon los tres grupos experimentales. Se adoptó un enfoque de métodos mixtos.
Los resultados demuestran que los tres grupos de estudiantes que participaron en los proyectos de telecolaboración excedieron a aquellos del grupo de control en cuanto a la adquisición de disculpas. A pesar de que los resultados pragmáticos no fueron estadísticamente significativos, los estadísticos descriptivos revelaron que los tres grupos mejoraron de pre- a post-test. En particular, el primer grupo obtuvo mejores resultados que los demás. Además, se identificaron ejemplos de desarrollo de la CCI. Los resultados también demuestran que existe una relación empírica entre los logros obtenidos en cuanto a competencia pragmática y CCI, demostrando así la fuerte unión existente entre estas dos competencias. / [CA] L'estudi presentat en aquesta tesi gira al voltant de l'aplicació de projectes telecol·laboratius i l'adquisició de la competència pragmàtica i la competència comunicativa intercultural (CCI) d'estudiants hispanoparlants. En concret, l'objectiu és demostrar com aquestes dues competències estan inextricablement relacionades, i una no pot ser adquirida sense l'altra. Per aquesta raó, els participants de l'estudi presentat ací eren estudiants d'enginyeria aeroespacial, ja que és probable que participen en diàlegs culturals en les seues futures vides professionals. La manca d'aquestes dues competències podria resultar en malentesos culturals que, alhora, podrien afectar les seues carreres professionals.
Per a fomentar la competència pragmàtica i la CCI dels participants, es van coordinar tres projectes telecol·laboratius de sis setmanes cadascun. El primer va ser amb parlants d'anglès com a primera llengua o parlants experts de la Universitat de Bath (Regne Unit), el segon amb parlants d'anglès com a L1 o parlants experts de la Universitat de Hawaii (EE.UU.), i el tercer amb parlants d'anglès com a L1 de la Universitat de Morgan State (EE.UU.). Per a testar la validitat de la implementació d'aquests tres projectes, es va establir un grup de control que no va participar en cap encontre telecol·laboratiu. Els participants dels tres intercanvis interculturals van participar tant en sessions síncrones com asíncrones. En les primeres els estudiants van realitzar una sèrie de jocs de rol centrats en l'acte de parla de les disculpes, i es van desenvolupar a Zoom. D'altra banda, les segones consistien en dos debats culturals realitzats a la xarxa social MeWe. Els estudiants del grup de control van realitzar els jocs de rol amb els seus companys i les seues companyes en un entorn tradicional cara a cara, però no van participar en cap discussió cultural. Les dades es van recollir a través d'aquestes tasques, així com pre- i post-test sobre les disculpes, un qüestionari de final de final de projecte, i una presentació final que van preparar els tres grups experimentals. Es va adoptar un enfocament de mètodes mixts.
Els resultats demostren que els tres grups d'estudiants que van participar en projectes de telecol·laboració van excedir els del grup de control quant a l'adquisició de disculpes. Encara que els resultats pragmàtics no siguen estadísticament significatius, els estadístics descriptius revelen que els tres grups de control van millorar de pre- a post-test. En concret, el primer grup va obtindre millor resultats que els altres. A més, es van identificar casos de desenvolupament de la CCI. Les troballes també demostren que existeix una relació empírica entre els guanys obtinguts quant a competència pragmàtica i CCI, la qual cosa demostra la forta connexió entre aquestes dues competències. / [EN] The study presented in this dissertation revolves around the application of telecollaboration projects for the acquisition of Spanish-speaking students' pragmatic competence and intercultural communicative competence (ICC). In particular, it aims to demonstrate how these two competences are inextricably interrelated, and one cannot be acquired without the other. For this reason, participants of the study presented here were aerospace engineering students since they are likely to engage in intercultural dialogue in their future professional lives. Lack of these two competencies could result in cultural misunderstandings which could, in turn, affect their professional careers.
In order to foster participants' pragmatic competence and ICC, three different six-week telecollaboration projects were coordinated. The first was with first language (L1) or highly proficient English speakers from the University of Bath (UK), the second with L1 or highly proficient speakers from the University of Hawai'i (US), and the third with L1 English speakers from Morgan State University (US). In order to test the validity of the implementation of these three projects, a control group which did not take part in any telecollaborative encounter was set. Participants of the three intercultural exchanges engaged in both synchronous and asynchronous sessions. In the former students carried out a series of role-plays centred on the speech act of apologies, and were held on Zoom. On the other hand, the latter consisted of two cultural discussions conducted on the social network MeWe. Students in the control group carried out the role-plays with their classmates in a traditional face-to-face setting but did not engage in any cultural discussions. Data was gathered through these tasks, as well as pre- and post-test on apologies, a final project questionnaire, and a final presentation carried out by the three experimental groups. A mixed-methods approach was adopted.
The results demonstrate that the three groups of students who participated in the telecollaboration projects outperformed those in the control group in terms of apologies acquisition. Although pragmatic results were not statistically significant, the descriptive statistics revealed that the three groups improved from pre- to post-test. In particular, the first group obtained better results than the others. Besides, instances of ICC development were identified. The findings also demonstrate that there is an empirical relationship between the gains obtained in terms of pragmatic competence and ICC, thus showing the strong connection between these two competences. / Di Sarno García, S. (2023). The Acquisition of Pragmatic and Intercultural Communicative Competences through Telecollaboration [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/198860
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/198860 |
| Date | 26 October 2023 |
| Creators | Di Sarno García, Sofia |
| Contributors | Gimeno Sanz, Ana Mª, Universitat Politècnica de València. Departamento de Lingüística Aplicada - Departament de Lingüística Aplicada |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | English |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0034 seconds