Des d'una perspectiva crítica del capitalisme acadèmic, aquesta tesi presenta els referents teòrics i metodològics i els resultats empírics d'un estudi sobre pràctiques de resistència desenvolupades per docents universitaris davant canvis actuals del sistema d'educació superior colombià percebuts com indesitjables.
L'estudi va conceptualitzar els models de desenvolupament i d'universitat, la feina docent, les pràctiques i la resistència acadèmica, seguint aportacions de l'escola regulacionista (Lipietz, Boyer, Neffa), de la pedagogia i la sociologia crítiques (Giddens, Bourdieu) i d’ estudis culturals inspirats en Foucault (Scott, Anderson).
El seu disseny integrador va posar en diàleg uns resultats obtinguts per anàlisi de contingut qualitatiu amb dades numèriques derivades d'anàlisis estadístiques descriptives i correlacionals. Tant per a l'estudi qualitatiu com per al quantitatiu, es va utilitzar mostres no probabilístiques de tipus intencional, aplicant com a criteris d'inclusió el sexe, el tipus d'universitat (pública, privada o mixta) i la modalitat de contracte (estable o inestable). En el quantitatiu, van ser enquestats docents de 7 universitats colombianes ubicades en 3 ciutats diferents, que van omplir un qüestionari integrat per sèries d'indicadors relatius a condicions generals de treball, benestar laboral, significat del treball, cultura de servei públic i de negoci privat i ideologia gerencialista. En el qualitatiu, van participar 20 docents elegits dins de la mostra quantitativa, als quals es va realitzar una entrevista individual en profunditat. Aquest estudi es va complementar amb una sessió de grup focal en què van participar 6 professors que havien contestat el qüestionari de l'enquesta i que no havien estat entrevistats.
Del capítol de resultats quantitatius, destaquen les valoracions que el professorat va fer de les seves condicions de treball a la universitat, reportant en termes generals un nivell de satisfacció moderadament positiu pel que fa a condicions materials i socials de treball, així com a aspectes de regulació i de desenvolupament d'aquest. En contrast, els docents van puntuar negativament el nivell d'ajust de l'organització universitària a les seves pròpies necessitats personals, alhora que també van donar una baixa puntuació al grau del seu esforç d'adaptació personal a aquella organització. Aquesta vivència ambivalent del propi entorn laboral es manifesta també, d'una banda, en una alta puntuació en el factor benestar psicosocial, (X = 5,8 en escala d'1 a 7) que es conjuga paradoxalment amb expressions de malestar en termes de somatització, esgotament i alienació (X = 3,54, en escala d'1 a 7). Així mateix, es va constatar una certa afinitat dels docents amb la cultura de l'educació com a negoci (X = 6,76 en escala de 0 a 10) i amb la ideologia gerencialista (X = 3,71 en escala d'1 a 7).
D'altra banda, la informació obtinguda del material qualitatiu va adonar de la manera com els docents percebien el canvi universitari contemporani i es posicionaven davant del mateix. Sobre això, es va observar una metamorfosi de les seves pràctiques de resistència, que no semblaven extingir, sinó simplement canviar de format. Això indica que les formes tradicionals de crítica i de protesta obren pas a altres manifestacions d'inconformisme acadèmic. Es tracta de noves modalitats de resistència privada i despolititzada que, en el fons, segueixen expressant cert grau de voluntat de canvi. Això sembla indicar que el professorat es posiciona, però no s'oposa obertament, enfront de l'actual model universitari hegemònic i a les seves pràctiques de poder.
En la discussió, es posen en diàleg els resultats de l'estudi amb alguns dels referents conceptuals orientadors i s'obren vies de cara a futures investigacions. / Desde una perspectiva crítica del capitalismo académico, esta tesis presenta los referentes teórico-metodológicos y los resultados empíricos de un estudio sobre prácticas de resistencia desarrolladas por docentes universitarios frente a cambios actuales del sistema de educación superior colombiano percibidos como indeseables.
El estudio conceptualizó los modelos de desarrollo y de universidad, el trabajo docente, las prácticas y la resistencia académica, siguiendo aportes de la escuela regulacionista (Lipietz, Boyer, Neffa), de la pedagogía y la sociología críticas (Giddens, Bourdieu) y de estudios culturales inspirados en Foucault (Scott, Anderson).
Su diseño integrador puso en diálogo unos resultados obtenidos por análisis de contenido cualitativo con datos numéricos derivados de análisis estadísticos descriptivos y correlacionales. Tanto para el estudio cualitativo como para el cuantitativo, se utilizó muestras no probabilísticas de tipo intencional, aplicando como criterios de inclusión el sexo, el tipo de universidad (pública, privada ó mixta) y la modalidad de contrato (estable ó inestable). En el cuantitativo, fueron encuestados docentes de 7 universidades colombianas ubicadas en 3 ciudades distintas, que rellenaron un cuestionario integrado por series de indicadores relativos a condiciones generales de trabajo, bienestar laboral, significado del trabajo, cultura de servicio público y de negocio privado e ideología gerencialista. En el cualitativo, participaron 20 docentes elegidos dentro de la muestra cuantitativa, a los que se realizó una entrevista individual en profundidad. Este estudio se complementó con una sesión de grupo focal en la que participaron 6 profesores que habían contestado el cuestionario de la encuesta y que no habían sido entrevistados.
Del capítulo de resultados cuantitativos, destacan las valoraciones que el profesorado hizo de sus condiciones de trabajo en la universidad, reportando en términos generales un nivel de satisfacción moderadamente positivo en cuanto a condiciones materiales y sociales de trabajo, así como a aspectos de regulación y de desarrollo del mismo. En contraste, los docentes puntuaron negativamente el nivel de ajuste de la organización universitaria a sus propias necesidades personales, al tiempo que también dieron una baja puntuación al grado de su esfuerzo de adaptación personal a aquella organización. Esta vivencia ambivalente del propio entorno laboral se manifiesta también, por un lado, en una alta puntuación en el factor bienestar psicosocial, (X=5,8 en escala de 1 a 7) que se conjuga paradójicamente con expresiones de malestar en términos de somatización, agotamiento y alienación (X=3,54, en escala de 1 a 7). Asimismo, se constató una cierta afinidad de los docentes con la cultura de la educación como negocio (X=6,76 en escala de 0 a 10) y con la ideología gerencialista (X=3,71 en escala de 1 a 7).
Por otra parte, la información obtenida del material cualitativo dio cuenta del modo cómo los docentes percibían el cambio universitario contemporáneo y se posicionaban ante el mismo. A ese respecto, se observó una metamorfosis de sus prácticas de resistencia, que no parecían extinguirse, sino simplemente cambiar de formato. Ello indica que las formas tradicionales de crítica y de protesta abren paso a otras manifestaciones de inconformismo académico. Se trata de nuevas modalidades de resistencia privada y despolitizada que, en el fondo, siguen expresando cierto grado de voluntad de cambio. Ello parece indicar que el profesorado se posiciona, pero no se opone abiertamente, frente al actual modelo universitario hegemónico y a sus prácticas de poder.
En la discusión, se ponen en diálogo los resultados del estudio con algunos de los referentes conceptuales orientadores y se abren vías de cara a futuras investigaciones. / From a critical perspective of academic capitalism, this thesis presents the theoretical and methodological references and empirical results of a study on practices of resistance developed by university faculty members as a reaction to current changes in the Colombian higher education system, changes that are perceived as undesirable.
The study conceptualizes models of development and university, teaching work, academic practices and academic resistance, following input from the regulationist school (Lipietz, Boyer, Neffa), from critical pedagogy and sociology (Giddens, Bourdieu) and from Foucault-inspired cultural studies (Scott, Anderson).
Its integrative design puts in dialogue the results obtained by qualitative content analysis with numerical data derived from descriptive and correlation analyses. For both studies, the qualitative and the quantitative, non random intentional samples were used, applying as inclusion criteria, gender, type of university (public, private or mixed) and the type and modality of labor contract (permanent or temporary). In the quantitative study, were surveyed teachers from seven Colombian universities located in three different cities. They completed a questionnaire consisting of a series of indicators on general working conditions, labor wellbeing, meaning of work, culture of public service and of private business and managerial ideology. The qualitative study was conducted by in-depth individual interviews with 20 teachers selected from the quantitative sample. The study was complemented by a focus group session in which six teachers participated. Each of these teachers had completed the survey but had not been interviewed.
In the chapter on quantitative results some facts stand out, including the assessments that professors made of their working conditions at the university, reporting a moderately positive overall satisfaction level for physical and social conditions of work, as well as for the aspects of regulation and development. In contrast, teachers negatively rated the adjustment level of university organization to their own personal needs, while also giving a low score for their degree of effort to adapt to that organization. This ambivalent experience of their work environment is also shown by a high score on the psychosocial well-being factor, (X = 5.8 on scale of 1-7) that paradoxically combines with expressions of malaise in terms such as somatization, exhaustion and alienation (X = 3.54, scale 1 to 7). The results also showed a certain affinity on the part of teachers to the culture of education as a business (X = 6.76 on scale of 0 to 10) and managerialist ideology (X = 3.71 on scale of 1-7).
Moreover, the information obtained from the qualitative material shows how teachers perceived the contemporary change at universities and how they positioned themselves within it. In this respect, a change in their resistance was observed which did not manifest as cessation, but simply as a change in format. This indicates that traditional forms of criticism and protest give way to other manifestations of academic inconformism. These new forms of depoliticized and private resistance, continue to express a certain degree of willingness to change. This suggests that the professorate takes its own position, but does not openly oppose the current hegemonic university model and its practices of power.
In the discussion, the results are put into context with some of the guiding conceptual references, thereby opening avenues for future research.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/107904 |
| Date | 30 November 2012 |
| Creators | Morales Herrera, Milton Danilo |
| Contributors | Blanch i Ribas, Josep Maria, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 357 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0034 seconds