The first programs identified as social housing in the Dominican Republic date back to the Trujillo's era (1930-1961) and were initiated as part of the dictatorship social policy. The housing plans of that time, created the so-called "Neighborhoods of Social Improvement", and were oriented to produce stability in the worker¿s life from a paternalistic point of view that institutionalized the role of the government as a provider of the welfare state.
In the second half of the twentieth century, in addition to the construction of social housing neighborhoods, there was a proliferation of informal settlements in the capital and other areas that were previously undeveloped.
When Dr. Joaquin Balaguer became the president (1966), a new period of public housing production began, stablishing the characteristic framework of his government's policy, commonly known as "steel and concrete." From this period onwards, various stages can be identified in the chronology of social housing¿s production. Each period can be defined by the political changes and the economic model implemented by the party on rule. In spite of the variations and key moments of the massive urban dwellings production, any government has been able to solve the deficit since the housing need have always been in increasing.
The current measures of national housing needs establishes that there is a lack of 972,925 housing units, a very high number considering that in the same period the population of the country was counted in 9,445,281 inhabitants. The estimate deficit is based in its two terms: qualitative and quantitative.
In the Dominican Republic, the general picture of the legal and institutional framework involved within the housing sector is characterized by the fragmentation of investments, the institutional dispersion and the overlap of responsibilities. That situation, the census statistic, among other indicators, exhibits the need to create a new housing and the rehabilitation plan.
In this context, the different ways in which the problem can be addressed have been explored. It is bases on the idea that it is possible to provide solutions to the housing deficit of Santo Domingo by intervening in neighborhoods created from the social housing¿s developments. The application of the proposed strategies, (in a particular or combined form) aim to take advantage of the actual position of these neighborhoods, currently integrated consolidated city.
The general objective pursued in this investigation is to study the genesis of housing developments in Santo Domingo and to point out its potential to serve as the axis in the formulation of a housing policy. Using the existing residential inventory as a base, the propose aim to reduce the housing need. It is believed that it is necessary to work on the neighborhoods produced from the construction of social housing to overcome the gap between normative and contemporary life styles standards.
By doing so, an increase in the inventory of the houses units considered inadequate will result. Consequently, that rise can help to highlight the urgency of the elaboration of a new urban dwellings production and a recovery housing plan.
By promoting the recycling of the residential fabric, the installed capacity of the city can be used and the served areas revalued. At the same time, it makes possible to take benefit of the public founds investments that have been made for decades in infrastructure networks, equipment, public spaces and services in general, which also imply an economic advantage. / Resumen
La vivienda social en Santo Domingo. Oportunidades de reciclaje del parque construido
Los primeros programas identificables como vivienda social en República Dominicana se remontan a la época de la de Trujillo (1930-1961) y se inician como parte de la política social del régimen. La política habitacional de la época, creó los llamados "Barrios de Mejoramiento Social", estaba orientada a dar estabilidad en la vida de los obreros desde una visión paternalista que institucionalizó el rol del gobierno como proveedor. Además de la construcción de los barrios de vivienda social en la segunda mitad del siglo XX, se produce una proliferación de asentamientos informales en la capital y se empiezan a ocupar otras áreas hasta entonces no urbanizadas.
Con la llegada al poder del Dr. Joaquín Balaguer (1966), se inicia un nuevo período en la producción de vivienda, dentro del marco de la política característica de sus gobiernos, conocida como "varilla y cemento". A partir de ese periodo se pueden identificar varias etapas en la producción de vivienda social, etapas que han estado definidas especialmente por los cambios políticos y el modelo económico implementado por el partido de turno.
A pesar de las variaciones y momentos clave de la producción de vivienda pública de Santo Domingo en ningún momento el ritmo de las construcciones ha logrado solucionar las carencias habitacionales. Actualmente el cálculo del déficit habitacional nacional establece que existe un déficit de 972.925 unidades de viviendas, cifra bastante elevada teniendo en cuenta que en este mismo censo la población del país se contabilizó en 9.445.281 habitantes. Este análisis enfoca el déficit habitacional en sus dos dimensiones: cualitativo y cuantitativo.
Estas cifras evidencian la necesidad de creación de un plan de producción de nuevas viviendas y de recuperación del parque construido. Para ello es necesario conocer no solo la magnitud del déficit sino también el panorama general del marco legal y las entidades que conforman el sector vivienda, que en la República Dominicana, se caracteriza por la fragmentación de las inversiones, la dispersión institucional la duplicidad de las funciones.
En dicho contexto, se exploran las distintas formas en las que se puede abordar la problemática expuesta. Se parte de la idea de que es posible buscar soluciones al déficit habitacional de Santo Domingo mediante interviniendo en los barrios surgidos a partir de la construcción de vivienda social. Se plantean unas estrategias cuya aplicación, (de forma particular o combinada) sirva para aprovechar la actual integración de estos barrios al tejido de la ciudad.
El objetivo general establecido en este trabajo es estudiar la génesis de los conjuntos habitacionales de vivienda social de Santo Domingo y resaltar su potencial para servir como eje en la formulación de una política de vivienda que pretenda la eliminación del déficit habitacional a partir de la puesta en valor del tejido residencial existente.
Se entiende que es necesario actuar sobre los barrios producidos a partir de la construcción de vivienda social y superar el desajuste entre las normativas y los criterios contemporáneos. De esa manera se produciría un aumento del inventario de viviendas consideradas parte del déficit habitacional cualitativo lo que supone una mayor visualización de la problemática. Tambien se refuerza el argumento a favor de la elaboración de los planes de producción de nueva viviendas urbanas y recuperación del stock construido.
Al potenciar el reciclaje del tejido residencial se aprovecha la capacidad instalada en las zonas servidas de la ciudad, se utilizan las inversiones realizadas en redes de infraestructura, equipamientos, espacios públicos y servicios en general; con lo cual existe también una ventaja económica. Los barrios a intervenir también pueden ser aquellos en donde los valores de las edificaciones son signific / La vivenda social a Santo Domingo. Oportunitats de reciclatge del parc construït
Els primers programes identificables com a vivenda social a República Dominicana es remunten a l'època de Trujillo (1930-1961) i s'inicien com a part de la política social del règim. La política habitacional de l'època, va crear els anomenats "Barris de Millorament Social", estava orientada a donar estabilitat a la vida dels obrers des d'una visió paternalista que va institucionalitzar el rol del govern com a proveïdor. A més de la construcció dels barris de vivenda social en la segona mitat del segle XX, es produïx una proliferació d'assentaments informals a la capital i es comencen a ocupar altres àrees fins eixe moment no urbanitzades.
Amb l'arribada al poder del Dr. Joaquín Balaguer (1966), s'inicia un nou període en la producció de vivenda, dins del marc de la política característica dels seus governs, coneguda com a "vareta i ciment". A partir d'eixe període es poden identificar diverses etapes en la producció de vivenda social, etapes que han estat definides especialment pels canvis polítics i el model econòmic implementat pel partit de torn.
A pesar de les variacions i moments clau de la producció de vivenda pública a Santo Domingo en cap moment el ritme de les construccions ha aconseguit solucionar les carències habitacionals. Actualment el càlcul del dèficit habitacional nacional establix que hi ha un dèficit de 972.925 unitats de vivendes, xifra prou elevada tenint en compte que en este mateix cens la població del país es va comptabilitzar en 9.445.281 habitants. Aquest anàlisi enfoca el dèficit habitacional en les seues dos dimensions: qualitatiu i quantitatiu.
Aquestes xifres evidencien la necessitat de creació d'un pla de producció de noves vivendes i de recuperació del parc construït. Per això és necessari conéixer no sols la magnitud del dèficit sinó també el panorama general del marc legal i les entitats que conformen el sector vivenda, que a la República Dominicana, es caracteritza per la fragmentació de les inversions, la dispersió institucional i la duplicitat de les funcions.
En aquest context, s'exploren les distintes formes en què es pot abordar la problemàtica exposada. Es partix de la idea que és possible buscar solucions al dèficit habitacional de Santo Domingo per mitjà d'intervenir als barris sorgits a partir de la construcció de vivenda social. Es plantegen unes estratègies, l'aplicació de les quals (de forma particular o combinada), servisca per aprofitar l'actual integració d'estos barris al teixit de la ciutat.
L'objectiu general establit en aquet treball és estudiar la gènesi dels conjunts habitacionals de vivenda social de Santo Domingo i ressaltar el seu potencial per a servir com a eix en la formulació d'una política d'habitatge que pretenga l'eliminació del dèficit habitacional a partir de la posada en valor del teixit residencial existent.
S'entén que és necessari actuar sobre els barris produïts a partir de la construcció de vivenda social i superar el desajust entre les normatives i els criteris contemporanis. D'eixa manera es produiria un augment de l'inventari de vivendes considerades part del dèficit habitacional qualitatiu el que suposa una major visualització de la problemàtica. També es reforça l'argument a favor de l'elaboració dels plans de producció de noves vivendes urbanes i recuperació de l'estoc construït.
Al potenciar el reciclatge del teixit residencial s'aprofita la capacitat instal·lada en les zones servides de la ciutat, s'utilitzen les inversions realitzades en xarxes d'infraestructura, equipaments, espais públics i servicis en general; amb el que existix també un avantatge econòmic. Els barris a intervindre també poden ser aquells on els valors de les edificacions són significativament baixos respecte als preus del sòl, pel que una actuació tindria també un sentit d'aprofitament econòmic d'una loc / Ulloa Caceres, N. (2017). La vivienda social en Santo Domingo. Oportunidades de reciclaje del parque construido [Tesis doctoral]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/90640
| Identifer | oai:union.ndltd.org:upv.es/oai:riunet.upv.es:10251/90640 |
| Date | 07 November 2017 |
| Creators | Ulloa Caceres, Natalia |
| Contributors | Lozano Velasco, José María, Universitat Politècnica de València. Escuela Técnica Superior de Arquitectura - Escola Tècnica Superior d'Arquitectura |
| Publisher | Universitat Politècnica de València |
| Source Sets | Universitat Politècnica de València |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/acceptedVersion |
| Rights | http://rightsstatements.org/vocab/InC/1.0/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0037 seconds