L'objecte d'aquest treball d'investigació és l'estudi del fenomen de la prejudicialitat en l'àmbit processal civil. L'anàlisi comença amb la delimitació del concepte de qüestió prejudicial, on la insuficiència dels crietris comunament utilitzats a l'hora d'elaborar aquesta noció condueix a la necessitat d'acudir a altres punts de vista. Ara bé, l'estudi dels aspectes generals de la prejudicialitat no s'esgota amb l'anàlisi del seu concepte, sinó que també exigeix una delimitació dels possibles sistemes de resolució de les qüestions prejudicials. A aquesta tasca es dedica la segona part del primer capítol i inclou dos aspectes importants. D'una banda, l'estudi dels diferents mètodes existents per dur a terme aquesta resolució, que tradicionalment es concreten en els sistemes devolutiu i no devolutiu. De l'altra la priorització d'aquests mitjans de resolució prejudicial tenint en compte el seu grau d'adequació a les garanties constitucionals que han d'inspirar qualsevol procés. Com que la qüestió prejudicial de què es tracti determina en certa manera el tractament processal que cal conferir-li, es destinen tres capítols diferents a la prejudicialitat penal, a la prejudicialitat civil, i a la prejudicialitat administrativa i laboral. S'ordenen i s'estructuren des d'un punt de vista dinàmic, és a dir, tenint en compte els passos que ha de seguir l'òrgan jurisdiccional civil davant d'un supòsit de prejudicialitat. En aquest sentit, s'examina com queden concretats els elements que permeten identificar una qüestió prejudicial en un procés civil per després entrar a analitzar els criteris que ha de prendre en consideració l'òrgan jurisdiccional civil per aplicar els diferents sistemes de resolució prejudicial. Mal que que la norma processal civil no ho preveu amb la suficient amplitud, la localització de la qüestió prejudicial i l'elecció dels sistema a través del qual resoldre-la tenen repercussions en la dinàmica processal de la causa civil on es produeixen. El capítol cinquè d'aquesta investigació té per objecte la concreció d'aquests aspectes procedimentals de la figura de la prejudicialitat. No només s'analitzen aquells extrems que al.ludeixen als tràmits que cal seguir per arribar a decidir el sistema de resolució prejudicial adequat al cas, sinó que també es dediquen uns apartats als supòsits particulars en què el problema prejudicial es dirimeix mitjançant el règim devolutiu i cal suspendre les actuacions civils. Sigui com sigui que s'acabi resolent la qüestió prejudicial suscitada en el procés civil, aquesta resolució té alguns efectes, els quals s'examinen extensament en el capítol sisè d'aquest treball. Els problemes importants apareixen quan la qüestió prejudicial es resol d'acord amb el sistema devolutiu, ja que en aquests casos el tema queda resolt per l'òrgan i en el procediment corresponents i, per consegüent, cal determinar, d'una banda, l'existència de vinculació per part de la resolució d'aquest òrgan, i de l'altra, el grau d'aquesta vinculació en el tribunal civil. / The subject of this research is the study of the phenomenon of the "prejudicialidad" in the civil procedural scope. The analysis begins with the boundary of the concept of the issue of "prejudicialidad", where the insufficiency of the criteria commonly used at the time of elaborating this notion leads to the necessity to go to other points of view. However, the study of the general aspects of the "prejudicialidad" is not exhausted with the analysis of its concept, but also demands a boundary of the possible systems of resolution of the issues of "prejudicialidad". The second part of the first chapter is dedicated to this task, and includes two important aspects. On the one hand, the study of the different existing methods to carry out this resolution, that traditionally take shape in the "sistema devolutivo" and "sistema no devolutivo". On the other hand the establishment of priorities of these methods of "prejudicialidad" resolution considering its degree of adjustment to the constitutional guarantees that must inspire any process.Since the issue of "prejudicialidad" determines, to a certain extent, the procedural treatment that must be used, this research dedicates three different chapters to the penal "prejudicialidad" , the civil "prejudicialidad" , and the administrative and labor "prejudicialidad". They are ordered and structured from a dynamic point of view, that is to say, having into account the steps the civil jurisdictional organ must follow given an "prejudicialidad" assumption. In this sense, we examined how the elements that allow to identify a "prejudicial" question in a civil process take shape, in order to analyze, later, the criteria that the civil jurisdictional organ must consider in order to apply the different systems of "prejudicial" resolution. Although the civil procedural norm does not anticipate it with sufficient amplitude, the location of the issue of "prejudicial" and the election of the system to solve it, affects the procedural dynamics of the civil lawsuit where they take place. Chapter fifth of this work specifies these procedural aspects of the figure of the "prejudicialidad". We not only analyze the aspects that affect the proceedings that should be followed to decide the suitable system of "prejudicial" resolution to the case, but also some sections are dedicated to the particular assumptions in which the "prejudicial" problem is dissolved by the "régimen devolutivo" and the civil actions must be suspended . In any of the cases in which the issue of "prejudicial", induced in the civil process, is solved, this resolution has some effects, which are examined extensively in chapter sixth of this work. The important problems appear when the "prejudicial" issue is solved in accordance with the "sistema devolutivo", since in these cases the subject is solved by the organ and in the corresponding procedure, and therefore, it is necessary to determine, on the one hand, the existence of relationship by the resolution of this organ, and on the other hand, the degree of this relationship in the civil court.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/5205 |
| Date | 29 July 2004 |
| Creators | Reynal Querol, Núria |
| Contributors | Cachón Cadenas, Manuel-Jesús, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Privat |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0025 seconds