L'objectiu de la recerca és analitzar alguns dels factors que afavoreixen la competitivitat de les petites i les micro empreses; en concret, l'obtenció de competitivitat a través de la relació entre el sistema universitari i de recerca i el teixit productiu. El marc teòric en què se situa aquest treball de recerca es troba en la intersecció de tres escoles de pensament vinculades a la teoria de la innovació: la geografia econòmica, la teoria evolucionista i l'economia de l'organització. El sistema institucional i el territori on estan ubicades les empreses condiciona el seu desenvolupament, no només pel context legal i institucional sinó per les possibilitats de treball en xarxa que queden al seu abast. D'altra banda, la trajectòria de l'empresa; les seves capacitats, enteses en termes dels actius tangibles i intangibles de l'organització; així com l'orientació estratègica i la gestió efectiva del negoci, condicionaran l'activitat innovadora i, en conseqüència, els resultats empresarials.La qüestió analítica és l'estudi de la forma com les micro empreses (fins a 9 treb.) i les petites empreses (de 10 a 49 treb.) innoven per obtenir bons resultats empresarials i, específicament, com aprofiten els elements del seu entorn per assolir l'objectiu intermedi de la innovació i l'objectiu últim de rendibilitat. Entenem que només quan l'empresa sigui prou competitiva presentarà bons resultats empresarials i bons indicadors de rendiment. En aquest context, el nostre interès se centra en l'estudi del procés d'innovació, és a dir, en la forma com les empreses assoleixen resultats innovadors i en les implicacions que aquests darrers tenen sobre la bona marxa de l'empresa. Ens situem, per tant, en un àmbit propi de l'economia de les organitzacions, separant-nos de les concepcions clàssiques segons les quals les empreses eren caixes negres sense interès analític. Analiltzem dos determinants concrets de la innovació que, al seu torn, també condicionen el rendiment empresarial. El primer és el treball en xarxa, amb especial interès per la cooperació amb el món universitari de recerca; el segon són les capacitats de l'empresa, en especial la capacitat d'absorció. Cada tipus de cooperació té els seus propis determinats i influeix de forma diferent en la innovació. Al seu torn, cada tipus d'innovació pot incidir sobre la rendibilitat del negoci de forma diferent. En tot cas, l'aprofitament dels mecanismes conduents a l'èxit empresarial està condicionat per les capacitats i els recursos interns de les organitzacions.L'anàlisi empírica es fa a partir d'una mostra d'empreses pertanyents a un entorn d'innovació delimitat i predefinit, l'entorn creat per Barcelona Activa (agència de desenvolupament local creada per l'Ajuntament de Barcelona). L'enquesta proporciona informació de tall transversal, principalment de tipus qualitatiu. Hem optat per l'ús de tècniques d'estimació bayesianes basades en simulacions Monte Carlo amb cadenes de Markov (MCMC) que permeten emprar els models d'equacions estructurals en presència de variables qualitatives. Aquesta modelització permet analitzar les trajectòries, o camins crítics, a través de les quals determinades formes de treball en xarxa, per exemple la cooperació, contribueixen a l'obtenció de bons resultats empresarials. També permet determinar el paper concret de la innovació en tant que variable moderadora intermèdia d'aquesta relació.Els resultats permeten concloure que en un entorn d'innovació no universitari com l'estudiat, la cooperació amb universitats i centres de recerca afavoreix la innovació i el rendiment empresarial. / Our research goal is to analyze some of the factors that favor the competitiveness of small and micro companies. Specifically, we analyze the ability to improve the company competitiveness through the relationship among the productive fabric and the University and research system. The analytical question is the study of the way how companies innovate to succeed in the markets. In particular how they take profit of the surrounding resources to achieve the intermediate goal of innovation and the final goal of profitability. We put our attention in two specific determinants of innovation which also affect business performance: first of all cooperation activities, and more generally networking with external agents; and secondly, the capabilities of the company, more precisely, its absorptive capability. The empirical analysis is based on a survey of companies belonging to an innovative milieu, delimited and predefined, created and managed by Barcelona Activa, the local development agency created by the City Council of Barcelona. In order to analyze the paths through which some organizational characteristics and strategies favor the company performance, we used path analysis models. Because of the fieldwork, data are cross section and mainly qualitative so we took a Bayesian approach using MCMC (Markov Chain Monte Carlo) algorithms for the estimation of the models. The empirical results show that cooperation with universities and research centers favors both innovation and business performance in that specific non university innovative milieu.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UB/oai:www.tdx.cat:10803/1465 |
| Date | 17 March 2009 |
| Creators | Fernández Ardèvol, Mireia |
| Contributors | Lladós Masllorens, Josep, Artís Ortuño, Manuel, Universitat de Barcelona. Departament d'Econometria, Estadística i Economia Espanyola |
| Publisher | Universitat de Barcelona |
| Source Sets | Universitat de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0026 seconds