Return to search

Utilitat de la determinació sistèmica de nous biomarcadors en el maneig de les infeccions respiratòries

Malgrat la disponibilitat de tècniques diagnòstiques més ràpides i acurades i de tractaments
antibiòtics d’ampli espectre, les infeccions del tracte respiratori inferior continuen sent un
problema important per la salut pública mundial. Concretament en el maneig de les
pneumònies adquirides a la comunitat, un diagnòstic precoç i una valoració del grau de
severitat és de gran importància, donat que guien les decisions terapèutiques referents al
tractament apropiat, així com a la necessitat d’hospitalització. S’han desenvolupat diferents
escales de gravetat però la majoria no mesuren el grau de severitat de la malaltia, sinó el risc
de mort, que es veu altament influenciat per l’edat i per la presència de malalties coexistents.
Quant a la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), el diagnòstic de les exacerbacions es
fonamentalment clínic. Tot i l’estudi microbiològic amb tinció de Gram i cultiu bacteriològic,
l’aïllament de microorganismes potencialment patògens en mostres d’esput durant un episodi
d’exacerbació presenta gran controvèrsia, trobant-se entre els aspectes més discutits la
possible contaminació per flora orofaríngia. Diverses característiques clíniques s’han proposat
com a factors pronòstic de morbiditat i mortalitat en les exacerbacions de la MPOC. Tot i
l’interès des del punt de vista epidemiològic, el valor predictiu d’aquests paràmetres ha variat
en funció del estudi, i la majoria no permeten fer una valoració individual del risc.
El fet de disposar de biomarcadors que permetin establir d’una manera precoç la possible
etiologia o d’alguna manera reflectir el grau de resposta del hoste permetria racionalitzar el
tractament antibiòtic. A més a més si el biomarcador pogués monitoritzar la resposta al
tractament, podria ser utilitzat també com a factor pronòstic. Biomarcadors sistèmics com la
proteïna C-reactiva i la neopterina i més recentment alguns precursors hormonals com la
procalcitonina, el pro-pèptid natriurètic atrial i la pro-adrenomedulina s’han avaluat per al
diagnòstic i pronòstic de determinades infeccions de forma complementària als paràmetres
clínics i microbiològics.
En aquest sentit, l’objectiu principal de la Tesi ha estat avaluar la utilitat dels biomarcadors
sistèmics en el maneig de les pneumònies i les exacerbacions de la MPOC. Concretament,
determinar si els biomarcadors correlacionen amb l’etiologia i la severitat d’aquestes entitats; i
en segon lloc, estudiar l’impacte dels avenços metodològics en les tècniques de determinació.
En resum, els biomarcadors poden ser una eina útil per al maneig de la pneumònia i les
exacerbacions de la MPOC, de forma complementària als paràmetres clínics i microbiològics.
Per a un ús òptim, és important tenir en compte les limitacions de cada biomarcador, així com
la influència de les comorbilitats o els tractaments previs. En el futur, disposar d’un panell de
biomarcadors, uns reflectint etiologia i d’altres reflectint severitat, han de millorar el maneig
d’aquestes infeccions, així com ajudar en la valoració de teràpies immunomoduladores. Les
determinacions puntuals i seriades complementen la valoració clínica, i permeten monitoritzar
l’evolució clínica. Des d’un punt de vista tècnic, els assajos automatitzats tenen una sensibilitat
òptima. No obstant, un test més ràpid i fàcil d’implementar també seria una bona alternativa. / Despite the development of new diagnostic methods and the availability of broad spectrum
antibiotics, lower respiratory tract infections (LRTI) still represent an important worldwide health
problem. Specifically for the management of community acquired pneumonia (CAP), an early
diagnosis and severity assessment are of major importance, because both guide therapeutical
decisions about appropriate treatment, as well as need of hospital admission. Several score risk
have been described and validated, but most of them do not estimate the degree of disease
severity, but the risk of death that is greatly influenced by age and the presence of coexisting
illnesses. Regarding chronic obstructive pulmonary disease (COPD), exacerbation diagnosis is
mainly clinical. Although microbiological sputum studies with Gram staining and bacteriological
culture are available, the isolation of potential pathogens in sputum samples during these
episodes presents controversy, being the possible contamination with oropharyngeal flora, one
of the aspects more discussed. Several clinical characteristics have been proposed as
prognostic factors of exacerbation morbidity and mortality. But, in spite of its epidemiological
interest, predictive value differs between studies and most of them do not allow an individual
risk assessment.
To have at one’s disposal biomarkers, easy to detect in serum and plasma that would guide the
identification of the possible etiology, and somehow reflect the host response to an infection,
would allow a more judicious antibiotic use. In addition, if biomarker would enable the
monitorization of treatment response, it could also be used as a prognostic factor. Systemic
biomarkers such as C-reactive protein, neopterin and more recently some hormonal and
peptide precursors, such as procalcitonin, mid regional pro-atrial natriuretic peptide and mid
regional pro-adrenomedullin have been evaluated for the diagnosis and prognosis assessment
of certain infectious diseases, being complementary to clinical and microbiological parameters.
In this sense, the main objective of this Thesis is to assess the usefulness of systemic
biomarkers in the management of CAP and COPD exacerbation. Specifically to determine
whether biomarkers correlate with the etiology and severity of these conditions; and secondly to
study the importance of immunoassays characteristics for an optimal biomarkers detection.
In summary, biomarkers can be a useful and a complementary tool together with clinical and
microbiological parameters for the management of patients with pneumonia and COPD
exacerbations. For their optimal use, it is important to take into account biomarkers limitations,
such as influence of comorbidities or previous treatment. In the future, to have at one’s disposal
a panel of biomarkers, ones reflecting etiology and others being more related to severity might
be useful for the management of LRTI, as well as for the assessment of immunomodulating
therapies. Punctual and serial measurements complement clinical assessment, and they allow
the monitoring of clinical evolution. From a technical point of view, automated assays are
sensitive enough. However, a quicker test easier to implement would be also an interesting
alternative.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/42293
Date20 May 2011
CreatorsLacoma de la Torre, Alicia
ContributorsPrat i Aymerich, Cristina, Domínguez Benítez, José Antonio, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Genètica i de Microbiologia
PublisherUniversitat Autònoma de Barcelona
Source SetsUniversitat Autònoma de Barcelona
LanguageCatalan
Detected LanguageEnglish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format262 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0031 seconds