La societat del segle XXI és, sense cap discussió, una de les que més influència rep de les imatges. Aquestes, en canvi, són una part natural de la quotidianitat dels ésser humans des dels inicis de l’espècie. Els relats de tipus textual sempre han dominat en el periodisme, tant premsa, ràdio com televisió, però cada cop és més clar que existeix una preeminència de la imatge, el que també succeeix a Internet des de la seva aparició.
D’aquesta manera, en les darreres dècades, i d’una forma molt accelerada, evolucionem cap a una tendència periodística en la qual impera allò visual, un estil de presentació que dóna importància a la imatge i que, en combinar-la amb el text, ofereix com a resultat una comunicació mixta organitzada com aquella pròpia de les presentacions infogràfiques. La seva capacitat de dir, comunicar, transmetre o representar fets i objectes permet que molts autors elevin la infografia a una categoria de llenguatge. Així, sovint representa de manera visual la seva capacitat de reproducció de la realitat d’una forma diferent del llenguatge escrit i de l’oral.
Molts autors comparteixen aquesta apreciació en referir-s’hi com a tècnica que presenta missatges informatius com una conjunció de solucions fotogràfiques, informàtiques, de disseny i de contingut. I encara que alguns la tradueixen com una paraula producte d’unir d’information i graphics, traduïts com a infografia, d’altres l’usen per a definir les relacions entre imatge i computador i encara uns altres, com una representació diagramàtica de dades.
Per a nosaltres és una denominació generalitzada, incompleta i imprecisa, que té aplicació dels dels anys 90 del segle XX en la premsa electrònica primer i en el ciberperiodisme després, sobretot amb el desenvolupament del software i el hardware especial per a l’animació d’imatges, figures i per a l’interconnectivitat. És per això que cal reconèixer que existeix una transmissió de coneixements que el lector obté gràcies, en primer lloc, a l’apropament a la infografia digital en el context ciberperiodístic, resultat de la convergència de diversos relats, processos de redacció i producció, i , en segon lloc, als canvis que implica la presentació de la informació impresa en forma d’infografia digital, des del seu origen fins que arriba a la pantalla de l’ordinador. És el que volíem trobar en iniciar aquesta tesi doctoral.
Per a això vam dissenyar una metodologia que contemplava: entrevistes amb infògrafs d’Amèrica i Europa, selecció d’infografies i caracterització en tipologies, aplicació d’enquestes individualitzades en proves preliminars amb infogrames i textos digitals, aplicació d’enquestes individualitzades a subjectes experimentals a la prova final (infografies en línia) en Barcelona i Medellín (Colòmbia), i sistematització i anàlisi de resultats en aplicar l’estadística, assessorats per Departament de Matemàtiques de la UAB i de l’Escuela de Ciencias Sociales de la Universitat Pontifícia Bolivariana de Medellín.
Un cop aplicada vam comprovar que la Infografia Digital pot transmetre coneixements a qualsevol intèrpret de manera tan efectiva com el text digital, el text imprès i la imatge impresa en format fix i en moviment. Per tant, el considerem un model de transmissió de coneixements, una nova expressió periodística atractiva i interessant amb un valor comunicatiu alt, que pot elaborar relats propis, descriptius i narratius, que exigeixen diverses anàlisis per la seva complexitat. / imágenes. Sin embargo ellas, de forma natural, son parte de la cotidianidad de los seres humanos desde que surgieron los primeros habitantes de la tierra,
A pesar de ello, los relatos de tipo textual siempre han dominado en el periodismo -prensa, radio y televisión-, pero cada vez es más claro que existe una mayor prominencia de la imagen, lo que también sucede en Internet desde su aparición.
Es así como en las últimas décadas, de una manera muy acelerada, pasamos a una tendencia periodística donde impera lo visual, un estilo de presentación que da importancia a la imagen y que, al combinarla con texto, da como resultado una comunicación mixta organizada como la propia de las presentaciones infográficas.
Su capacidad de decir, comunicar, transmitir o representar cosas o hechos, permite que muchos libros y autores le lleven a la categoría de ser estudiada como un lenguaje. De manera que a menudo representa de forma visual su capacidad de reproducción de la realidad de manera diferente a la que pueda tener el lenguaje escrito u oral.
Muchos autores comparten esta apreciación cuando se refieren a ella como la técnica que presenta mensajes informativos como una conjunción de soluciones fotográficos, informáticas, de diseño y de contenido. Y aunque algunos la traducen como una palabra producto de la unión de: Information y graphics, traducidos en español como infografía, otros la usan para definir las relaciones entre imagen y ordenador y algunos más como una representación diagramática de datos.
Para nosotros es una denominación generalizada, incompleta e imprecisa, que tiene aplicación desde los 90 en la prensa de los medios electrónicos primero y en el ciberperiodismo después, sobre todo con el desarrollo del software y hardware especial para animación de imágenes, figuras e incluso para interconectividad.
Por eso reconocer que existe una transmisión de conocimientos que obtiene el lector gracias, 1º, a su acercamiento a la infografía digital en el contexto ciberperiodístico, resultado de la convergencia de diferentes relatos, procesos de redacción y producción; y, 2º, a los cambios que implica la transformación de la presentación de la información impresa en forma de infografía digital, desde su origen hasta que llega a la pantalla del ordenador. Es lo que buscábamos encontrar en esta tesis doctoral.
Para ello diseñamos una metodología que contempló: entrevistas con infógrafos de América y Europa, selección de infografías y caracterización según tipologías, aplicación de encuestas individualizadas en pruebas preliminares con infogramas y textos digitales, aplicación de encuestas individualizadas en la prueba final con infografías online en Barcelona y Medellín, y sistematización y análisis de resultados aplicando estadística con la asesoría de estadísticos del departamento de Matemáticas de la UAB en Barcelona y de la Escuela de Ciencias Sociales de la UPB en Medellín.
Una vez aplicada comprobamos que la ID puede transmitir conocimientos a cualquier intérprete de forma tan efectiva como el texto digital, el texto impreso, la imagen digital o imagen impresa en formato fijo o en movimiento. Por tanto es un modelo de transmisión de conocimientos, una nueva expresión periodística atractiva e interesante con un valor comunicativo alto que puede elaborar relatos propios, descriptivos y narrativos, que exigen análisis diferentes por su complejidad. / 21st century society is, by all means, distinctively affected by images. Imagery, however, has been intrinsically linked to humans since the onset of mankind. On the other hand, text-formatted stories have always prevailed in journalism, i.e. newspapers, radio and television. There is, nonetheless, a growing prominence of imagery, equally notorious in the worldwide web since its inception.
Consequently, over the past few decades, journalism has abruptly evolved into an image-dominated field, a presentation style in which images are significant, and in association with text, results in an organized, mixed form of communication characteristic of “infographic” presentations. Its capability of saying, communicating, transmitting, and representing things or events has led many books and authors to upgrade it to the rank of a language. Accordingly, it often yields a visual representation of reality quite different from that brought in by the vocal or written language.
Several authors share this perspective when they refer to it as the technique that represents information messages as a blend of photographic, information, design and content solutions. And, though some translate it as a term that originates from the link of information and graphics, which translated into Spanish results in infografia, some others use it to define the relationship between image and computer. Some others go beyond that to define it as a diagram representation of data.
To us, it has a generalized, incomplete, and imprecise meaning, which started to have relevance in the 90’s with the electronic media first, and then with cyber-journalism, notoriously with the development of special image-processing—including interconnectivity—hardware and software. Thus, acknowledgement that there is a knowledge exchange medium available to the reader through (1) his access to digital infography in a cyber-journalistic context, which results from the convergence of various stories, editions and production processes, and (2) the changes implicit in presentation adaptation from written information to digital infography, from its origin until it reaches the computer monitor. That is the focus of our research in this dissertation.
Hence, we designed a methodology which included: interviews with infographers from America and Europe, selection of infographies and characterization according to typologies, individualized polls to 96 experimental subjects in preliminary tests: infograms and digital tests, individualized polls to experimental subjects in our final test (online infographies) in Barcelona and Medellin, and computer-aided statistical data analysis with the assistance of the Mathematics Department at UAB, Barcelona and the School of Social Sciences at UPB, Medellin.
Upon completion, we could verify that digital infography is as effective as digital text, printed text, digital images, or printed images in a fixed or movable format in the communication of knowledge to any subject. Consequently, it is a model for the communication of knowledge, a new attractive and interesting means of journalistic expression with a high potential which can create descriptive and narrative accounts of its own, and which deserves a different analysis as a result of its complexity.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/48653 |
| Date | 29 January 2010 |
| Creators | Marín Ochoa, Beatriz Elena |
| Contributors | Valero Sancho, José Luis, Moreno, Amparo, 1947-, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i Ciències de la Comunicació |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Spanish |
| Detected Language | Spanish |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 510 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.002 seconds