En aquesta tesi desenvolupem, a partir d'una aproximació de tipus etnogràfica, una anàlisi de la mort encefàlica com un cas de biomedicalització. El treball analitza les pràctiques que articulen la mort encefàlica i empra les nocions de multiplicitat i controvèrsia per a descriure-les. Així descrivim com la mort encefàlica s'enacta com un objecte múltiple, tal i com és definit per AnneMarie Mol. És a dir, com un objecte fractal, que fa de la mort encefàlica més que una però menys que moltes. Argumentem que la controvèrsia no es desplega a partir de diferents perspectives sobre un objecte unívoc sinó que és el propi objecte el qui es desplega com a múltiple. La controvèrsia s'actualitza en les articulacions de la mort encefàlica com a tancaments i obertures parcials. Així descrivim les agents i les pràctiques que enacten la mort encefàlica, què les possibilita i quins efectes promouen i ho fem a partir de la compil·lació del que han estat cinc publicacions.
En un primer moment, argumentem que la biomedicina ha jugat un paper essencial en la definició de la mort, establint-la com a objecte del saber tecnocientífic alhora que constituint-la i articulant-la a partir de les pràctiques biomèdiques, els seus equipaments tècnics i els seus espais d'acció. Això ens porta a fer una revisió dels treballs que han abordat la biomedicalització de la mort i tracem un recorregut pels principals temes d'estudi que hem identificat, com són la bona mort, l'ésser en i per a la mort, les cures pal·liatives, la mort com a decisió, les pràctiques de resuscitació, la mort tecnològica en les Unitats de Cures Intensives i la mort encefàlica. Adicionalment, fem una ràpida aproximació als treballs a partir de les perspectives i tradicions de recerca que estan mobilitzant.
En un segon moment, analitzem discursivament la inscripció de la mort encefàlica com ensamblatge semiòtic-material en un manual mèdic de coordinació de trasplantament. A partir d'una anàlisi retòrica i una anàlisi de la funció, la construcció i la variació del discurs, analitzem com es construeix la mort encefàlica en un manual de coordinació de trasplantaments de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT, Espanya). Així, identifiquem quatre construccions diferents de mort encefàlica en ús en el text: la mort encefàlica com a diagnòstic, com a conseqüència, com a causa i com a procés i estat. La funció d'aquestes construccions és la constitució de la mort encefàlica com a objecte factual, alhora que erigeix a les professionals sanitàries especialitzades com a subjectes coneixedors a través dels protocols establerts. Es tracta d'un text que malgrat tenir una funció retòrica de consens, no tanca les discussions que mantenen la controvèrsia oberta.
En un tercer moment, descrivim com la multiplicitat de la mort encefàlica es desplega en les pràctiques semiòtic-materials d'un hospital. Narrem aquest a multiplicitat a partir de la descripció de l'objectualització de la mort encefàlica mitjançant la mobilització de la possibilitat, l'exploració clínica, les proves instrumentals i, finalment, les pràctiques de mimesi i distinció respecte la mort per parada cardiorespiratòria.
En aquesta línia descrivim, en un quart moment, la transferència d'òrgans i teixits, en la que la mort encefàlica es troba inserida, com a pràctiques biomèdiques que s'articulen en un règim anticipatori. Així la transferència d'òrgans i teixits se sustenta en el desenvolupament de biopolítiques en les que esdevenim donants; on el diagnòstic de mort encefàlica és capaç de generar coherència entre les diferents temporalitats que es produeixen en la producció de donants i receptores; on els futurs imaginats són materialitzats en el present emprant les llistes d'espera com un mecanisme optimitzador; i on la lògica de la preparació s'incorpora en els equips de coordinació operant en una latència permanent.
En un darrer moment, ens centrem en les pròpies pràctiques desplegades en el desenvolupament d'aquesta recerca i ens centrem en les trobades entre investigades i participants, el que se sol denominar l'entrada al camp, i les analitzem com a moments liminals. A partir de la narració de les tensions i les incerteses que han sorgit en el desenvolupament del treball, plantegem que aquests moments liminals, lluny de ser simples tràmits, ja donen compte de l'objecte de recerca. Així, d'una banda, argumentem que les nostres pràctiques de recerca participen de l'enactment de l'objecte. D'altra banda, fem un gir simètric a la proposta dels temes sensibles i desplacem la noció de sensibilitat, des de la seva enunciació com a propietat de certs temes, cap al seu exercici com a pràctica en la recerca. Finalment, defensem la necessitat d'aproximar-nos a aquests moments liminals des d'una sensibilitat que sigui capaç de recollir la dissonància, les interferències i les tensions produïdes en el sí de les pràctiques d'investigació. / This thesis presents an ethnographic approach to brain death as a case of biomedicalization. The research analyzes and describes how brain death is articulated through multiplicity and controversy notions. It is described how brain death is enacted as a multiple object, as defined by AnneMarie Mol. That is, as a fractal object that displays brain death as more than one, but less than many. It is argued that there are'nt different perspectives working on the controversy of a singular object, but an object that is being enacted as multiple. The controversy is being actualized on brain death enactments as partial openings and closures. Through five papers' compilation, we describe the agents and practices that are enacting brain death, and we explore what is enabling it and which are its effects.
In a first text, we argue that biomedicine has played an essential role in death's definition by stablishing it as an object of technoscientific knowledge as well as constituting and enacting it through biomedical practices, its technical equipments and its spaces of action. For this reason we draw a route for recent works involving principal issues of study around the biomedicalization of death as are the good death, being in and for death, palliative care, death as a decision, resuscitation practices, the technological death in the Intensive Care Units (ICU) and (VII) brain death. Furthermore, we do a fast approach to the works through the research perspectives and traditions that they are mobilizing.
On a second text, we approach discoursively brain death's inscription on a transplant coordination handbook, by using rhetoric analysis and function, variation and construction analysis. As results we show four brain death constructions in use in the text: brain death as diagnose, as consequence, as cause and as process and state. The function of these constructions is to constitute brain death as a factual object; furthermore, the text raises the specialized medical professionals as the subjects able to know by using the established protocols. Although the text’s consensus’ function, it doesn’t close the discussions that are maintaining the controversy.
On a third text, we describe how brain death's multiplicity is enacted on a hospital's semiotic-material practices. We display its multiplicity by describing how brain death is being objectified through mobilization of possibility, clinical exploration and tests and, finally, the practices that mimetize and distinguish it from cardiac arrest.
In this sense, on a fourth text, we focus on the case of organ and tissues transfer to describe how those biomedical actants and practices involved are articulated, configuring it as an anticipatory process, namely as a constant movement attempting to bring mobile futures to the present. We begin by suggesting that donation gets inserted as an imperative in the increasingly individualized management of the citizens’ biological becomings. Secondly, we turn to how the articulation of the brain death diagnosis functions as an entity capable of creating coherence between the different temporalities produced in the organs and tissues transfer. Then, we show the optimization mechanisms that operate within the waiting lists materializing imagined futures. Finally, by way of describing the permanent latency in which the transplant coordination teams work, we give an account of how biomedicine is turning away from generating practices inserted in a logic of prevention to practices that obey a logic of preparation.
Finally, on a fifth text, we focus on the researcher own practices and those encounters between researchers and participants that are usually summarized as entrance to the field and consider them liminal moments. Drawing on the tensions and uncertainties, we suggest that these liminal moments, rather than constituting mere formalities, are accounting for our object of study. On the one hand, we argue that our research practices are involved in enacting such object. On the other hand, we perform a symmetrical turn to the ways in which sensitive topics are investigated and displace the notion of sensitivity from its enunciation as a property of given topics to conceiving it as a research practice. Finally, we argue for the need to approach liminal moments in research from a sensitivity capable of accounting for dissonance, interference and tension.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/283216 |
| Date | 13 March 2014 |
| Creators | Flores Pons, Gemma |
| Contributors | Íñiguez Rueda, Lupicinio, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 180 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/, info:eu-repo/semantics/openAccess |
Page generated in 0.0026 seconds