L'estudi té com a objectiu l'anàlisi de les transformacions del poblament i de l'organització territorial a la Catalunya Central entre els segles VI i XI, és a dir, des de l'extinció de l'imperi d'occident fins a la consolidació de l'ordre feudal imposat a partir de la conquesta de la zona per part dels comtes d'Osona, Cerdanya i Urgell. Amb aquesta finalitat, es planteja una recerca fonamentada principalment en dades arqueològiques, obtingudes de manera directa o en base a treballs aliens, sense renunciar en cap moment a l'estudi comparat de les fonts textuals i del registre toponímic. Així, i a través d'un recorregut cronològic, s'analitzen diversos jaciments de diferents èpoques, natura i característiques, intentant definir quines són les principals pautes diacròniques d'ocupació i organització del territori.
En una primera part, que abraça el període entre els segles VI i IX, l'anàlisi es focalitza inicialment en la desaparició del sistema tradicional de poblament rural provinent del món romà, representat per les grans explotacions corresponents a villae amb un fundus associat, per caracteritzar tot seguit els assentaments dels segles següents, on s’observa el predomini d’establiments definits per diversos àmbits habitualment envoltats per un recinte i associats de forma recurrent a premses, seguint una orientació econòmica que ja mostraven aquelles villae baiximperials. En paral·lel, es comprova com la presència d’esglésies en aquesta època es redueix a casos comptats que habitualment cal associar als centres territorials del moment, a la vegada que s’aporten algunes dades incipients que denoten l’ocupació d’establiments en alçada, sovint sobre restes anteriors d’època protohistòrica o ibèrica. En tot cas, destaca la identificació d’un gran nombre de necròpolis que cal associar al període i que constitueixen el reflex material més evident del poblament altmedieval, delatant un procés de dispersió que es perllonga durant tot el període. Encara dins aquesta primera part, l’anàlisi de la toponímia i de les fonts escrites, àrabs i llatines, constitueix la base per identificar la implantació d’una xarxa d’establiments de caràcter públic i fiscal associats a la conquesta musulmana, tot seguint un plantejament desenvolupat en altres àrees geogràfiques per altres autors i per nosaltres mateixos. Finalment, les mateixes fonts escrites ens serveixen per plantejar una hipòtesi en relació al marc polític que es desenvolupa en aquesta àrea durant bona part del segle IX, quan aquesta es manté segons sembla relativament al marge dels comtats carolingis i dels districtes andalusins.
En la segona part, centrada en els segles X-XI, s’analitza el procés de conquesta i expansió comtal sobre aquests territoris, tot destriant els diversos tipus d’establiments que es desenvolupen a partir d’aquest moment. Així, en un primer apartat s’estudien, tant des d’una vessant arqueològica com textual, els enclavaments vinculats al poder, principalment esglésies i fortificacions, i el seu paper en la construcció del nou ordre social que representa la gestació del feudalisme. Per altra banda, es dedica especial atenció a la caracterització arqueològica dels assentaments rurals del moment i a les instal·lacions productives que s’hi troben. / This study has its main goal in analyzing the transformations on the settlement pattern and the territorial organization in the area of central Catalonia between the 6th and the 11th centuries; this is, from the end of the Western Roman Empire to the arrival of the feudalism to the area after the conquest by the counts of Osona, Cerdanya and Urgell. Accordingly, an archaeological-based research has been completed through both own and alien data, although written sources and toponymic register have been utilized as well. Thus, throughout a chronological journey, several archaeological sites from different phases, nature and character are analyzed in order to define which are the principal diachronic guidelines of occupation and organization of the territory.
In the opening section, which covers the period from the 6th to the 9th centuries, we first stress out the issue of the end of the traditional system of roman rural settlement, exemplified by the villae and fundus pair, and then we characterize the settlements from the next centuries, when it is observed the presence of several-room-establishments which are often surrounded by perimeter walls and are recurrently associated to presses, following the economic path of the late roman villae.
At the same time, the existence of churches in this historic context is reduced to a few examples, surely related to the territorial centres, and some new data is given about the reoccupation of protohistoric settlements placed in altitude. Anyway, it is remarkable the high number of necropolis found in this region, one of the most reliable evidences of the early medieval settlement. Still in this first section, toponymic and written sources are used in order to identify public and fiscal establishments related to the islamic conquest, following some other authors’ lead as we have also done somewhere else. Finally, we utilize written sources to present an hypothesis on the political frame developed in this area during the 9th century, when the region maintains its independence from the Carolingian counties and the Andalusian districts.
In the second section, focused on the 10th-11th centuries, we deal with the process of conquest and expansion by the counts in this area. On one hand, we try to identify the new type of settlements related to that time frame. In order to achieve so, establishments related to power, such as churches and fortifications, are studied both through archaeological and written evidences, as well as their new role in the construction of a new social order represented by the formation of feudalism. On the other hand, we pay special attention to the archaeological description of the rural settlements of this moment and their productive facilities.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/79098 |
| Date | 16 June 2011 |
| Creators | Gibert Rebull, Jordi |
| Contributors | Martí Castelló, Ramon, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | Catalan |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | 685 p., application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0029 seconds