El tema d'estudi d'aquesta tesi és l'eliminació biològica de nitrogen d'aigües amb alta càrrega d'amoníac, més concretament, el procés de nitrificació (l'oxidació de l'amoni a nitrat). Aquesta reacció en dos passos, catalitzada per dos tipus de microorganismes (AOB i NOB), pot patir problemes d'inhibicions per amoníac i àcid nitrós. Això és especialment important quan es tracta aigua amb alta concentració d'amoni i per tant, es necessita un control del procés adequat. Tot i així, aquestes inhibicions es poden utilitzar per a aconseguir nitrificació parcial (l'oxidació de l'amoni a nitrit), la qual combinada amb el procés de desnitrificació, aporta beneficis importants pel què fa a la utilització dels recursos.En aquesta tesi es mostra el desenvolupament i calibratge d'un model matemàtic per a descriure la cinètica i l'estequiometria de la nitrificació considerant les inhibicions mencionades anteriorment i tenint en compte els dos tipus de bacteris nitrificants i també els bacteris heteròtrofs. Es varen dissenyar experiments específics per a l'optimització dels paràmetres del model i amb l'ajuda d'eines d'identificabilitat de paràmetres, aquests experiments es van analitzar i millorar. Les constants d'afinitat pel substrat i els coeficients d'inhibició per substrat es van determinar dues vegades utilitzant biomasses diferents i es van obtenir resultats diferents. Això indicà que aquests paràmetres són variables i depenen de l'aclimatació de la biomassa. Es va utilitzar la tècnica d'hibridació fluorescent in situ (FISH) per a la detecció i quantificació de les fraccions bacterianes. Per a la detecció de la fluorescència es van utilitzar un microscopi d'epifluorescència, un microscopi confocal i un citòmetre de flux. Els resultats obtinguts es van comparar entre ells i es van discutir els seus avantatges i inconvenients tenint en compte la precisió dels resultats, la velocitat de l'anàlisi i la disponibilitat de l'equip. La millor metodologia va resultar ser l'observació del FISH amb el microscopi confocal encara que la citometria de flux no es va poder investigar prou a fons. El model matemàtic desenvolupat i calibrat en aquesta tesi es va utilitzar per a l'optimització de la posada en marxa d'un sistema de nitrificació completa. Es van optimitzar dues estratègies de control que posteriorment es van implementar experimentalment partint d'un inòcul procedent dels llots d'una estació de tractament d'aigües residuals urbanes. El controlador dissenyat es basava en la mesura de la velocitat del consum d'oxigen (OUR) en l'últim reactor del sistema i actuava sobre la càrrega d'entrada. Els resultats obtinguts es van comparar amb els resultats d'una posada en marxa amb control manual i es va demostrar que el control automàtic permet disminuir el temps de posada en marxa i augmentar l'estabilitat del procés. Posteriorment, els resultats experimentals es van simular amb el model matemàtic obtenint un bon ajust. Finalment, el nou model es va utilitzar per a fer prediccions del comportament del sistema a curt i llarg termini. L'enriquiment de la biomassa en microorganismes nitrificants es va comprovar mitjançant el FISH i la microscòpia confocal. La biomassa que es va obtenir després de la última posada en marxa del sistema es va utilitzar per a aconseguir la nitrificació parcial treballant a 25 ºC, 1.1 mg O2 L-1, pH de 8.3 i amb un set point d'OUR apropiat en el control automàtic. La nitrificació parcial es va mantenir de forma estable durant uns 120 dies amb una càrrega mitjana de 0.5 g N g-1 SSV d-1. L'anàlisi microbiològic amb FISH va demostrar que la població de NOB havia estat eliminada del sistema. Posteriorment, el sistema de control es va millorar amb l'adició de dues regles de control expert que van permetre l'operació estable del sistema davant d'importants pertorbacions externes. / Biological nitrogen removal of high-strength ammonium wastewater was studied in this thesis, particularly, the nitrification process (the oxidation of ammonium to nitrate). This two-step reaction, catalyzed by two kinds of bacteria (AOB and NOB), can suffer serious inhibition problems due to ammonia and nitrous acid when dealing with highly concentrated ammonium wastewater and therefore it requires adequate process control. However, these inhibitions can be used to achieve partial nitrification (the oxidation of ammonium to nitrite), which coupled to a denitrifying process leads to significant benefits in terms of use of resources.A mathematical model describing the kinetics and the stoichiometry of the nitrification process was developed and calibrated. It considered the aforementioned inhibitions and took into account both kinds of nitrifying bacteria and also heterotrophic bacteria. Specific experiments were designed for parameter estimation and parameter identifiability tools were used to analyze and improve them. Optimal experimental designs were used to calibrate most of the model parameters and the obtained values were compared with values found in the literature. Affinity constants for substrate and substrate inhibition coefficients were estimated twice using different sludges and, as a result, different values were found indicating that they change depending on the biomass acclimation. This model was coupled to the hydraulic model of the experimental system (pilot plant) and was implemented in Matlab ®. Fluorescence in situ hybridization (FISH) was used for bacterial fractions detection and quantification. Several equipments were used for fluorescence detection: an epifluorescence microscope, a confocal microscope and a flow cytometer. Biomass fractions were determined with each of the equipment and also with simulations. Obtained results were compared and the advantages and disadvantages of the tested methodologies were discussed considering the accuracy of the results, the speed of the analysis and the availability of the equipment. FISH combined with confocal microscopy turned out to be the best technique for nitrifying biomass quantification although flow cytometry could not be extensively investigated.The start-up of a complete nitrification system was optimized by means of mathematical simulation using the previously developed and calibrated method. Two automatic control strategies were optimized and implemented in the experimental system by using sludge from a municipal wastewater treatment plant as inoculum. The controller was based on the measurement of the oxygen uptake rate (OUR) in the last reactor of the system and actuated over the nitrogen loading rate. Results were compared with a start-up performed with manual control and it was demonstrated that automatic control decreased the length of the start-up and increased its stability. Then, experimental results were simulated with the nitrification model. Model predictions agreed well with experimental data. The final model was useful for both long- and short-term prediction. The sludge enrichment in nitrifying bacteria was checked with FISH and confocal microcopy.The nitrifying sludge obtained after the last start-up contained both AOB an NOB and was used to achieve partial nitrification. Some environmental conditions and the automatic control strategy were changed in order to inhibit NOB and wash them out of the system. Partial nitrification with an effluent devoid of nitrate was achieved at 25 ºC, 1.1 mg O2 L-1 and pH of 8.3 using the appropriate OUR set point for the automatic controller. Partial nitrification was run for 120 days with an averaged nitrogen loading rate of 0.5 g N g-1 VSS d-1. FISH analysis demonstrated that NOB were completely washed out. The control strategy was improved by the addition of two expert rules and stable operation was maintained even when external disturbances were provoked. Finally, a model-based study was performed to test the partial nitrification start-up strategy under different conditions and system configurations.
| Identifer | oai:union.ndltd.org:TDX_UAB/oai:www.tdx.cat:10803/5310 |
| Date | 03 May 2007 |
| Creators | Jubany Güell, Irene |
| Contributors | Baeza Labat, Juan Antonio, Carrera Muyo, Julián, Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Enginyeria Química |
| Publisher | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Source Sets | Universitat Autònoma de Barcelona |
| Language | English |
| Detected Language | English |
| Type | info:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion |
| Format | application/pdf |
| Source | TDX (Tesis Doctorals en Xarxa) |
| Rights | info:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs. |
Page generated in 0.0032 seconds