Return to search

Família i Addicions: Dinàmica familiar, vincle conjugal i parental en famílies amb un membre jove-adult drogodependent

Aquest estudi examina les relacions entre la dinàmica familiar, ajustament diàdic conjugal i vincle parental dels joves-adults drogoadictes i no drogoaddictes des del model sistèmic. Per aquesta raó, l’objectiu principal d’aquest estudi és per una banda, determinar si existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a les variables a estudiar. I per l’altra, valorar la importància del paper de la família tant el camp de la prevenció com en el tractament de les drogodependències. Per fer-ho, s’ha utilitzat tres instruments: la FACES III d’Olson i col•l (1985) per mesurar la dinàmica familiar, la DAS de Spanier i col•l (1976) per avaluar l’ajustament diàdic conjugal i el PBI de Parker i col•l (1979) per avaluar el vincle parental. Els resultats indiquen existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a dinàmica familiar. Concretament, la majoria dels joves-adults drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment desvinculada, seguida per la rígidament desvinculada, que dins el model Circumplex d’Olson correspon al tipus de família extrema o moderada, respectivament. Quant al grup control, la majoria de joves-adults no drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment separada, flexiblement separada o connectada; i dins del model Circumplex, correspon al tipus de família equilibrada. Quant a la percepció de l’ajustament diàdic conjugal, destacar que no s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els pares i les mares del grup experimental com els pares i les mares del grup control. Finalment, quant al vincle parental, assenyalar que la majoria de joves-adults drogoaddictes perceben un vincle de control sense afecte contràriament als joves del grup control, dels quals la majoria perceben un vincle òptim tant al grup de mares com de pares. La conclusió final ha estat que aquest estudi demostra la importància del paper de la família tant en el camp de la prevenció com en el camp de la intervenció. / Este estudio examina las relaciones entre la dinámica familiar, ajustamiento diádico conyugal y vínculo parental de los jóvenes-adultos drogadictos y no drogadictos desde el modelo sistémico. Por esta razón, el objetivo principal de este estudio es por un lado, determinar si existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control con relación a las variables a estudiar. Y por otro lado, valorar a importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el tratamiento de las drogodependencias. Para llevarlo a cabo, se ha utilizado tres instrumentos: la FACES III de Olson y al. (1985) para medir la dinámica familiar, la DAS de Spanier y al. (1976) para medir el ajustamiento diádico conyugal y el PBI y at. (1979) para medir el vínculo parental. Los resultados indican que existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en cuanto a dinámica familiar. Concretamente, la mayoría de los jóvenes-adultos drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente desvinculada, seguida por la rígidamente desvinculada, que dentro del modelo Circumplejo de Olson corresponde al tipo de familia extrema o moderada, respectivamente. En cuanto al grupo control, la mayoría de jóvenes-adultos no drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente separada, flexiblemente separada o conectada; y dentro del modelo Circumplejo, corresponde al tipo de familia equilibrada. Con relación al ajustamiento diádico conyugal, destacar que no se ha hallado diferencias estadísticamente significativas entre los padres y las madres del grupo experimental como los padres y las madres del grupo control. Finalmente, en cuanto al vínculo parental, destacar que la mayoría de jóvenes-adultos drogadictos perciben un vínculo de control sin afecto contrariamente a los jóvenes-adultos del grupo control, que la mayoría perciben un vínculo óptimo tanto en el grupo de madres como de padres. La conclusión final que se ha llegado ha estado que este estudio demuestra la importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el campo de la intervención. / This study examines the relationship between family dynamics, dyadic marital adjustment, and parental bonding in young-adult drug addicts and non-drug addicts from a systemic model. In this sense, the main aim of this study is, on the one hand, to determine whether there are significant differences between the experimental group and the control group with regards to the variables to be studied; and, on the other hand, to assess the importance of the family role both in the field of prevention and in drug addiction treatments. Three measures have been used: FACES III by Olson et al. (1985) to assess family dynamics; DAS by Spanier et al. (1976) to assess dyadic marital adjustment; and PBI by Parker et al. (1979) to assess parental bonding. Results show that there are statistically significant differences between the experimental group and the control group as regards family dynamics. Particularly, most young-adult drug addicts perceive their family dynamics as structurally detached, followed by strictly detached, which in Olson's Circumplex model corresponds to the extreme or moderate family type, respectively. As for the control group, most young-adult non-drug addicts perceive their family dynamics as structurally separated, flexibly separated or connected; which, according to Olson's Circumplex model corresponds to the balanced family type. With regards to the perception of dyadic marital adjustment, there are no statistically significant differences between fathers and mothers in the experimental group, as in the case of fathers and mothers in the control group. Finally, concerning parental bonding, most young-adult drug addicts perceive their parental bonds as affectionless control, whereas the young subjects in the control group perceive theirs as optimum both in the group of mothers and in the group of fathers. The final conclusion is that this study shows the importance of the family role both in the field of prevention and in the field of intervention.

Identiferoai:union.ndltd.org:TDX_URL/oai:www.tdx.cat:10803/52307
Date13 February 2003
CreatorsVilaregut Puigdesens, Anna
ContributorsCarbonell Sánchez, Xavier, Pérez Testor, Carles, Universitat Ramon Llull. FPCEEB - Psicologia
PublisherUniversitat Ramon Llull
Source SetsUniversitat Ramon Llull
LanguageCatalan
Detected LanguageSpanish
Typeinfo:eu-repo/semantics/doctoralThesis, info:eu-repo/semantics/publishedVersion
Format303 p., application/pdf
SourceTDX (Tesis Doctorals en Xarxa)
Rightsinfo:eu-repo/semantics/openAccess, ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.

Page generated in 0.0023 seconds