La relació entre el desenvolupament humà normal i la malaltia d´Alzheimer (MA) és objecte d'estudi des de fa anys havent-se realitzat diferents aproximacions més o menys sistemàtiques. En els últims anys han pres especial rellevància els treballs realitzats per Barry Reisberg i col·laboradors des de diferents àrees de coneixement sustentant la correspondència entre el desenvolupament humà i la pèrdua inversa de capacitats en el procés degeneratiu de la MA. D'aquesta manera, en la MA el cervell es deteriora de manera gairebé inversa a l'ordre s'ha desenvolupat des del naixement. Aquest fenomen es denomina Retrogénesi, és a dir, el trajecte invers del desenvolupament. Una de les capacitats cognitives que es veu afectada en la MA és la praxi constructiva que és la capacitat de planificar i executar els actes motors que permeten realitzar un conjunt mitjançant l'articulació i l'acoblament d'elements de diferent naturalesa. L'objectiu de l'estudi és comprovar els postulats de model retrogenétic, comparant l'execució en diferents proves que avaluen el funcionament cognitiu (MMSE i K-BIT), de forma més exhaustiva la praxi constructiva (TVB, FCRO-DSS, Selecció de figures de la bateria NEPSY, subtest de praxi constructiva del TB i TDR), i la capacitat funcional (IDDD), d'una mostra de 186 nens de 4 a 12 anys amb altra mostra de 148 subjectes control majors de 65 anys i subjectes amb deteriorament cognitiu lleu, moderat, moderat-greu i greu. S'ha comprovat com al comparar el desenvolupament cognitiu humà amb el procés de deteriorament cognitiu observat en la EA s'observa una imatge en mirall, reflex d'un procés invers, en les mesures emprades. No obstant això, en una anàlisi més detallada algú dels instruments emprats (MMSE i la IDDD) no observem el mateix patró d'adquisició i deterioració. En les proves de praxi constructiva no s'observa una influència significativa de la variable escolaritat en el rendiment de la nostra mostra en les proves emprades. / La relación entre el desarrollo humano normal y la enfermedad de Alzheimer (EA) es objeto de estudio desde hace años habiéndose realizado diferentes aproximaciones más o menos sistemáticas. En los últimos han tomado especial relevancia los trabajos realizados por Barry Reisberg y colaboradores desde diferentes áreas de conocimiento sustentando la correspondencia entre el desarrollo humano y la pérdida inversa de capacidades en el proceso degenerativo de la EA. De este modo, en la EA el cerebro se deteriora de manera casi exacta e inversa al orden se ha desarrollado desde el nacimiento. Este fenómeno se denomina Retrogénesis, es decir, el trayecto inverso del desarrollo. Una de las capacidades cognitivas que se ve afectada en la Enfermedad de Alzheimer es la praxis constructiva que es la capacidad de planificar y ejecutar los actos motores que permiten realizar un conjunto mediante la articulación y el ensamblaje de elementos de distinta naturaleza. El objetivo del estudio es comprobar los postulados de modelo retrogenético, comparando la ejecución en diferentes pruebas que evalúan el funcionamiento cognitivo (MMSE y K-BIT), de forma más exhaustiva la praxis constructiva (TVB, FCRO-DSS, Selección de figuras de la batería NEPSY, subtest de praxis constructiva del TB y TDR), y la capacidad funcional (IDDD), de una muestra de 186 niños de 4 a 12 años con otra muestra de 148 sujetos controles mayores de 65 años, sujetos con deterioro cognitivo leve, moderado, moderado-grave y grave. Se ha comprobado como al comparar el desarrollo cognitivo humano con el proceso de deterioro cognitivo observado en la EA se observa una imagen en espejo, reflejo de un proceso inverso, en las medidas empleadas. No obstante, en un análisis más detallado de algunas de los instrumentos empleados (MMSE y la IDDD) no observamos el mismo patrón de adquisición y deterioro. En las pruebas de praxis constructiva no se observa una influencia significativa de la variable escolaridad en el rendimiento de nuestra muestra en las pruebas empleadas. / The relationship between the normal human development and the Alzheimer´s disease (AD) has been object of study for years having made different approaches more or less systematic. In the latest years, the works made by Barry Reisberg and collaborators have taken special relevance from different knowledge areas maintaining the correspondence between the human development and loss of skills in the degenerative process of AD. Thus, in AD the brain is deteriorated in an inverse way to the order that has been developed from the birth. This phenomenon is denominated Retrogenesis, that is, the developmental inverse route. One of the cognitive skills that has been affected in the AD is the constructive praxis, the skills of planning and executing the motor acts that allow carrying out a group via the joint of elements of different nature. The aim of this study is to check postulates of retrogenetic model, comparing the execution in different cognitive instruments (MMSE and K-BIT), in a more exhaustive way the constructive praxis (TVB, FCRO-DSS, Selection of figures of the battery NEPSY, constructive praxis subtest of the TB and TDR), and the functional skills (IDDD), in a sample of 186 children between 4 and 12 years compared to another of 148 over 65 years' old controls subjects, subjects with mild cognitive impairment, moderate, moderate-severe and severe. It has been checked that when the human cognitive development with the process of cognitive impairment observed in the EA are compared it´s observed a mirror image, a reflection of an inverse process, in the employed measures. However, in a more detailed analysis of some of the employed instruments (MMSE and the IDDD) do not observe the same pattern of acquisition and lost. Not observed a significant influence of education in the performance in constructive praxis task.

La identitat és, segurament, un dels conceptes més controvertits en l'àmbit de la psicoanàlisi i de la filosofia. No obstant, en el camp psicoanalític hi ha un consens raonable respecte a l'existència d'una íntima relació entre el desenvolupament psicosexual, contribució original de Freud, i el naixement del sentiment d'identitat. Aquesta recerca es basa en una revisió extensa de les contribucions teòriques (des dels autors més clàssics als més recents) que constaten que les nocions de cos i d'identitat resulten indissociables. D'acord amb aquesta idea, i donat que el cos és sexuat, passem posteriorment a una revisió dels conceptes de gèneres i els estereotips de gènere, així com a l'anàlisi de les relacions entre la identitat de rol de gènere a través d'estereotipies socials, l'estima corporal individual i la possibilitat de psicopatologia associada. Participen en el present estudi 480 alumnes de diferents centres universitaris del nord de Portugal, dels quals un 60% són dones i el 40% restant son de sexe masculí. Els tres instruments d'avaluació emprats van ser el “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, la “Body-Esteem Scale” i la “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. A partir dels principals resultats obtinguts a la recerca podem concloure que les mostres de cada un dels sexes no van perdre els comportaments i característiques estereotipadament associades a elles. Comparant aquests resultats amb els d'aquells estudis obtinguts pels autors del PAQ ( i per la majoria d'estudis posteriors), s'ha donat una adquisició de comportaments i característiques estereotipadament associades al sexe oposat, particularment en el cas dels homes. La masculinitat i l'estima corporal dels homes es troben vinculades positivament a la condició física. En canvi, la feminitat i l'estima corporal de les dones si bé s'associa de forma negativa a la preocupació pel pes es vincula de forma positiva a l'atractiu sexual. Els comportaments i característiques estereotipadament identificats amb la masculinitat (tant en la mostra masculina com en la femenina) estan associats a una estima corporal superior i a nivells inferiors de simptomatologia psicopatològica en general i, específicament, a la de tipus depressiu. Alhora, els comportaments i característiques identificats amb la feminitat estan associats a una pitjor estima corporal i a nivells més elevats de simptomatologia psicopatològica. / La identidad es, seguramente, una de las nociones más controvertidas en los dominios del psicoanálisis y de la filosofía. En el campo psicoanalítico, sin embargo, hay un consenso razonable respecto a la existencia de una estrecha relación entre el desarrollo psicosexual, contribución original de Freud, y el nacimiento del sentimiento de identidad. Esta investigación parte de una extensa revisión de las contribuciones teóricas (de los autores más clásicos a los más recientes) que constatan que las nociones de cuerpo e identidad son indisociables. De acuerdo con esta idea, y porque el cuerpo es sexuado, pasamos, posteriormente a una revisión de los conceptos de género y de estereotipos de género, así como al análisis de las relaciones entre la identidad de rol de género, a través de estereotipias sociales, la estima corporal individual y la posibilidad de existencia de psicopatología asociada. Participan en este estudio 480 alumnos de diferentes centros universitarios del norte de Portugal, de los que el 60,00% son mujeres y el 40,00% de sexo masculino. Los tres instrumentos de autoevaluación utilizados fueron el “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, la “Body-Esteem Scale” y la “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. A partir de los principales resultados obtenidos en la presente investigación, concluimos que las muestras de cada uno de los sexos no perdieron los comportamientos y características estereotipadamente asociados a ellas. Comparando los resultados de estos estudios con aquellos obtenidos por los autores originales del PAQ (y por la mayoría de los estudios posteriores), hubo una adquisición de comportamientos y características estereotipadamente asociados al sexo opuesto, particularmente en el caso de los hombres. La masculinidad y la estima corporal de los hombres están vinculadas positivamente a la condición física. En cambio, la feminidad y la estima corporal de las mujeres por un lado se asocian de forma negativa a la preocupación por el peso y por otro, de forma positiva al atractivo sexual. Los comportamientos y características estereotipadamente identificados con la masculinidad (tanto en la muestra masculina como en la femenina) están asociados a una estima corporal superior y a niveles inferiores de sintomatología psicopatológica, en general, y depresiva, en particular. A su vez, los comportamientos y características identificados con la feminidad están asociados a una peor estima corporal y a niveles más elevados de sintomatología psicopatológica. / Identity is without doubt one of the most controversial notions in the domains of psychoanalysis and philosophy. In psychoanalysis, however, the existence of a close relationship between Freud’s original contribution of psychosexual development and the birth of a sense of identity is fairly consensual. This research is part of a wide-ranging review of the theoretical contributions (from the more classical to the most recent) that suggest that the notions of body and identity cannot be separated from one another. In line with this idea, and because the body is sexual, we shall review the concepts of gender and gender stereotypes and analyse the relations between identity and the role of gender in terms of social stereotypes, the individual’s body esteem and the possibility of associated psychopathology. This study involved the participation of 480 students from various higher education establishments and polytechnic institutes in the north of Portugal; 60.00% (288) were female and the other 40.00% (192) were male. The three self-assessment tools used were the Personal Attributes Questionnaire (PAQ), the Body-Esteem Scale and the Symptom Distress Check-List (SCL-90-R). Our main findings indicate that the populations of each sex studied have not lost the behaviour and characteristics stereotypically associated with them. When these results are compared with those reported by the authors of the PAQ (and by most of the subsequent studies), however, the acquisition of behaviours and characteristics stereotypically associated with the opposite sex was found in both sexes, particularly in the male population. Masculinity and body esteem in men are predominantly associated (positively) with physical condition, whereas femininity and body esteem in women are negatively associated with weight concern and positively with sexual attractiveness. The behaviours and characteristics identified stereotypically with masculinity (in the male and female populations) are associated with higher body esteem and lower levels of psychopathological symptomatology in general, and depressive symptoms, in particular. The behaviours and characteristics identified with femininity, meanwhile, are associated with lower body esteem and higher levels of psychopathological symptomatology. / A identidade é, seguramente, uma das noções mais controversas nos domínios da psicanálise e da filosofia. No campo psicanalítico, todavia, é razoavelmente consensual a existência de uma estreita relação entre o desenvolvimento psicossexual, original contribuição de Freud, e o nascimento do sentimento de identidade. Este trabalho de investigação parte de uma extensa revisão dos contributos teóricos (dos mais clássicos aos mais recentes nesta área) que apontam para que as noções de corpo e de identidade sejam indissociáveis. Em conformidade com esta ideia, e porque o corpo é sexuado, referimo-nos, então, à revisão dos conceitos de género e de estereótipos de género, bem como à análise das relações entre a identidade de papel de género, em termos de estereotipias sociais, a estima corporal individual e a possibilidade de existência de psicopatologia associada. Participam neste estudo 480 estudantes de diferentes estabelecimentos do Ensino Superior e Politécnico, no Norte de Portugal, sendo que 60,00% (288 indivíduos) são do sexo feminino e os restantes 40,00% (192 indivíduos) são do sexo masculino. Os três instrumentos de auto-avaliação utilizados foram o “Personal Attributes Questionnaire (PAQ)”, a “Body-Esteem Scale” e a “Symptom Distress Check-List (SCL-90-R)”. Os principais resultados, por nós obtidos, indicam que as populações estudadas de cada um dos sexos mantêm os comportamentos e características estereotipadamente a elas associados. Houve, contudo, e quando se comparam estes resultados com aqueles obtidos pelos autores originais da PAQ (e pela maioria dos estudos posteriores), uma aquisição de comportamentos e características estereotipadamente associados ao sexo oposto, particularmente no caso dos homens. A masculinidade e a estima corporal dos homens estão particular e significativamente associadas (positivamente) à condição física, enquanto que a feminilidade e a estima corporal das mulheres se associam, significa e negativamente, à preocupação com o peso e, significa e positivamente, à atractividade sexual. Os comportamentos e características estereotipadamente identificados com a masculinidade (quer na população masculina quer na população feminina) estão associados a uma estima corporal superior e a menores níveis de sintomatologia psicopatológica, em geral, e depressiva, em particular. Por seu lado, os comportamentos e características identificados com a feminilidade estão associados a uma estima corporal menor e a níveis de sintomatologia psicopatológica superiores.

En el sentit de contribuir al desenvolupament de la recerca en l'àrea del procés i el resultat terapèutic a nivell nacional, aquest estudi ha observat característiques del terapeuta i del client, així com varis aspectes del procés i el resultat terapèutics: i) l'estil de terapeuta i l'estil de coping, grau de resistència i motivació del client per a la teràpia; al nivell del procés, ii) l'aliança terapèutica i, al nivell del resultat terapèutic, iii) ha avaluat el benestar general i la condició de sintomatologia en el client. La mostra està formada per 39 parells de terapeutes i clients avaluats en quant a aquestes dimensions en quatre moments diferents: la 1ª, la 3ª, la 5ª i la 8ª sessions. Els resultats es presenten a partir de tres estudis. El primer estudi procurà delinear el camí estadístic dels diferents instruments utilitzats ("Determinar el confort estadístic"). El segon estudi observa d'una forma més detallada "La trobada inicial de les parelles" i procura conèixer factors inicials que puguin explicar els abandonaments precoços dels clients. Per últim, ha estat possible elaborar un estudi de cas sobre un únic terapeuta que reunia a 19 clients, estudi aquest que es va anomenar "El terapeuta campió", i que va permetre conèixer més a fons l'estil i els efectes terapèutics d'un únic terapeuta. Els resultats suggereixen consideracions interessants sobre l'estil del terapeuta i l'estil dels clients. Ajudar als terapeutes en formació a conèixer el seu estil i a entendre les seves compatibilitats i taxes de major èxit amb determinats estils de clients, podrà ajudar-los a millorar la seva prestació professional a un major nombre de clients. Conèixer, Flexibilitzar i Ajustar (C.F.A.) el seu estil a cada client s'haurà de considerar un principi orientador de la psicoteràpia. A partir del coneixement d'aquest grup de clients, s'ha pogut encara inferir que el gènere femení i un perfil exterioritzador de client semblen adherir més al procés terapèutic que el gènere masculí i el perfil interioritzador. Identificar els nivells d'auto-determinació per a la teràpia en el client podrà augmentar l'èxit terapèutic, i l'aliança terapèutica va demostrar ser un bon indicador de l'evolució del procés terapèutic. En l'àmbit dels resultats terapèutics, es constata que davant d'una mostra clínica sense patologia greu, només es pot utilitzar el CORE-OM, que va revelar indicadors del resultat terapèutic semblants als del SCL90R. Es conclou que l'avaluació del resultat terapèutic es deurà implementar com a pràctica regular en psicoteràpia, i que les 3ª i 5ª sessions semblen ser els punts d'inflexió per als clients i poden també ser considerats com a moments terapèutics de redireccionament de la pròpia intervenció. / En el sentido de contribuir al desarrollo de la investigación en el área del proceso y el resultado terapéutico al nivel nacional, este estudio observó características del terapeuta y del cliente, así como varios aspectos del proceso y el resultado terapéutico: i) el estilo de terapeuta y el estilo de coping, grado de resistencia y motivación del cliente para la terapia; al nivel del proceso, ii) la alianza terapéutica y, al nivel del resultado terapéutico, iii) evaluó el bienestar general y la condición de sintomatología en el cliente. La muestra es compuesta por 39 díadas de terapeutas y clientes evaluadas cuanto a estas dimensiones en cuatro momentos distintos: en la 1ª, la 3ª, la 5ª y la 8ª sesiones. Los hallazgos se presentan a partir de tres estudios. El primer estudio procuró delinear la ruta estadística de los distintos instrumentos utilizados ("Determinar el confort estadístico"). El segundo estudio observó de forma más detallada "El encuentro inicial de las díadas" y procuró conocer factores iniciales que pudieran explicar las desistencias precoces de los clientes. Por último, ha sido posible elaborar un estudio de caso sobre un único terapeuta que reunía a 19 clientes, estudio ese que se intituló "El terapeuta campeón", que permitió conocer más a fondo el estilo y los efectos terapéuticos de un único terapeuta. Los resultados sugieren consideraciones interesantes sobre el estilo del terapeuta y el estilo de los clientes. Ayudar a los terapeutas en formación a conocer su estilo y a entender sus compatibilidades y tasas de mayor éxito con determinados estilos de clientes, podrá ayudarles a mejorar su desempeño con un mayor número de clientes. Conocer, Flexibilizar y Ajustar (C.F.A.) su estilo a cada cliente deberá considerarse un principio orientador de la psicoterapia. Del conocimiento de este grupo de clientes, se pudo también inferir que el género femenino y un perfil exteriorizador de cliente parecen adherir más al proceso terapéutico que el género masculino y el perfil interiorizador. Identificar los niveles de auto-determinación para la terapia en el cliente podrá aumentar el éxito terapéutico y la alianza terapéutica demostró ser un buen indicador de la evolución del proceso terapéutico. En el ámbito de los resultados terapéuticos, se constata que ante una muestra clínica sin patología grave, tan solo se puede utilizar el CORE-OM, que reveló indicadores del resultado terapéutico semejantes a los del SCL90R. Se concluye que la evaluación del resultado terapéutico debe implementarse como práctica regular en psicoterapia y que las 3ª y 5ª sesiones parecen ser puntos de inflexión para los clientes, y podrán considerarse como momentos terapéuticos de redireccionamiento de la propia intervención. / In order to increase the development of the process and the therapeutic result at a national level, this study observed several characteristics of the therapist and the client, as well as some sources of the process and the therapeutic result: i) the style of therapist and the style of client, degree of resistance and motivation of the client for therapy; at the level of the therapeutic process observed the ii) therapeutic alliance and, at the level of the therapeutic result, iii) the assessment of the general well-being and the condition of sintomatology of the client. The sample is composed by 39 dyads of therapists and clients evaluated in these dimensions at four moments of the process, on the 1st, 3rd, 5th and on the 8th session. The results are presented through three studies. The first study delineates the statistical way of the different instruments used ("Determine the statistical comfort"). The second study observed "the initial meeting of dyads" and looked for initial factors that could explain the earlier drop outs of the clients. Finally, it was possible to elaborate a case study of only one therapist who congregated 19 clients, entitled "the champion therapist", which allowed to know better the style and the therapeutic effects of a single therapist. The results suggest interesting considerations concerning the style of therapist and the style of the client. Moreover, to help the therapist in early stages of formation to recognize his style, to perceive his compatibility and levels of higher success with certain style of clients can improve his performance with a number of clients. Identify, be Flexible and Adjust (I.F.A.) each style to each client will have to be a guiding principle of psychotherapy. Of the knowledge of this group of clients, it equally results to know that the feminine gender and externalised profile of clients seemed to remain more in the therapeutic process than the masculine and the internalized profile. Also, identify the levels of self-determination for therapy in the client could increase the therapeutic success and a strong therapeutic alliance is a good predictor of a high-quality outcome in therapy. In the scope of the therapeutic results, evidence that emerges is that in face of a clinical sample without severe pathology, the CORE-OM could be used as a single assessment instrument, since that it disclosed similar pointers of the therapeutic result as the SCL90R. It is concluded that the evaluation of the therapeutic result must be implemented as regular practice in the psychotherapy and that the 3rd and 5th sessions seemed to be moments of turn over for the clients, and should be considered therapeutic moments of redefinition for the therapist. / No sentido de contribuir para o desenvolvimento da investigação na área do processo e do resultado terapêutico a nível nacional, este estudo observou características do terapeuta e do cliente, bem como várias vertentes do processo e do resultado terapêutico: i) o estilo de terapeuta e o estilo de coping, grau de resistência e motivação do cliente para a terapia; a nível do processo, ii) a aliança terapêutica e, a nível do resultado terapêutico, iii) avaliou o bem-estar geral e a condição de sintomatologia no cliente. A amostra é composta por 39 díades de terapeutas e clientes avaliadas nestas dimensões em quatro momentos de avaliação, na 1ª, na 3ª, na 5ª e na 8ª sessão. Os resultados são apresentados a partir de três estudos. O primeiro estudo procurou delinear o caminho estatístico dos diferentes instrumentos utilizados ("Determinar o conforto estatístico"). O segundo estudo observou de forma mais minuciosa "O encontro inicial das díades" e procurou conhecer factores iniciais que pudessem explicar as desistências precoces dos clientes. Por último, foi possível elaborar um estudo de caso, sobre um único terapeuta que reunia 19 clientes, estudo este intitulado de "O terapeuta campeão", que permitiu conhecer mais a fundo o estilo e os efeitos terapêuticos de um único terapeuta. Os resultados sugerem considerações interessantes acerca do estilo de terapeuta e do estilo de clientes. Ajudar os terapeutas em formação a conhecerem o seu estilo, a perceberem as suas compatibilidades e taxas de maior sucesso com determinados estilos de clientes, poderá melhorar a sua performance com um maior número de clientes. Conhecer, Flexibilizar e Ajustar (C.F.A.) o seu estilo a cada cliente deverá ser um princípio orientador da psicoterapia. Do conhecimento deste grupo de clientes, resulta igualmente saber que o género feminino e um perfil externalizador de cliente parecem aderir mais ao processo terapêutico do que o masculino e o internalizado. Identificar os níveis de auto-determinação para a terapia no cliente poderá aumentar o sucesso terapêutico e a aliança terapêutica revelou ser um bom indicador da evolução do processo terapêutico. No âmbito dos resultados terapêuticos, constata-se que perante uma amostra clínica sem patologia severa, poder-se-á apenas utilizar o CORE-OM, que revelou indicadores do resultado terapêutico semelhantes aos do SCL90R. Conclui-se que a avaliação do resultado terapêutico deve ser implementada como uma prática regular na psicoterapia e que a 3ª e a 5ª sessão parecem ser momentos de viragem para os clientes, poderão ser considerados momentos terapêuticos de redireccionamento da própria intervenção.

Els diferents col·lectius de professionals, les experiències personals viscudes anteriorment, els valors i creences, l'edat, el sexe i la formació creen una diversitat de punts de vista i maneres d'actuar diferents davant d'un malalt terminal. Aquesta divergència comporta una falta de cohesió en la tasca professional i una manca de criteris d'actuació unànimes. La finalitat d'aquest projecte és conèixer quins són els criteris assistencials per a una mort digna. Per això, els objectius concrets que es persegueixen en aquest estudi són: analitzar les actituds del personal sanitari davant la mort dels malalts i fomentar els criteris de qualitat assistencial que haurà d'utilitzar l'equip interdisciplinari amb la finalitat d'abordar terapèuticament el procés de la mort del pacient pal·liatiu. L'estudi segueix un disseny que combina el mètode qualitatiu amb el quantitatiu. A nivell quantitatiu, la mostra ha estat formada per un total de 260 participants (17 homes i 243 dones), l'instrument utilitzat ha estat un qüestionari de 16 ítems que avalua com s'està realitzant actualment l'atenció al malalt terminal, competències del professional (coneixements, habilitats, actituds, sentiments, implicacions emocionals del professional) i com s'hauria de realitzar l'atenció al malalt terminal; posteriorment les dades s'han analitzat mitjançant el programa estadístic SPSS.V15. A nivell qualitatiu, van col·laborar en l'estudi 6 participants (2 homes i 4 dones) en els que s'ha aplicat una entrevista estructurada, semidirigida i individual que posteriorment s'ha analitzat mitjançant el programa Atlas.ti. Els resultats a nivell quantitatiu indiquen que dels 260 professionals sanitaris enquestats hi ha una actitud negativa davant la mort del 24.2%, aquest fet ens diu que existeix quasi una quarta part dels professionals que no tenen coneixement dels criteris per a una mort digna. Per altra banda, els resultats de les entrevistes indiquen una convergència de criteris alhora de definir una bona i una mala actitud professional. Així doncs, cal canviar les actituds o estils professionals en l'acompanyament a la mort; com més assertiva sigui la nostra actitud i quanta més capacitat tinguem per millorar l'estat d'ànim, major serà la qualitat de vida de les persones que ens deixen i ens han dipositat la seva confiança, una confiança que no podem transgredir, doncs es tracta d'un dret humà. / Los diferentes colectivos de profesionales, las experiencias personales vividas anteriormente, los valores y creencias, la edad, el sexo y la formación crean una diversidad de puntos de vista y maneras de actuar diferentes ante un enfermo Terminal. Esta divergencia comporta una falta de cohesión en la tarea profesional y una falta de criterios de actuación unánimes. La finalidad de este proyecto es conocer cuáles son los criterios asistenciales para una muerte digna. Por ello, los objetivos concretos que se persiguen en este estudio son: analizar las actitudes del personal sanitario ante la muerte de los enfermos y fomentar los criterios de calidad asistencial que tendrá que utilizar el equipo interdisciplinario con la finalidad de abordar terapéuticamente el proceso de la muerte del paciente paliativo. El estudio sigue un diseño que combina el método cualitativo con el cuantitativo. Según el método cuantitativo, la muestra ha sido formada por un total de 260 participantes (17 hombres y 243 mujeres), el instrumento utilizado ha sido un cuestionario de 16 ítems que baraja como se está realizando actualmente la atención al enfermo terminal, competencias del profesional (conocimientos, habilidades, actitudes, sentimientos, implicaciones emocionales del profesional) y como se debería realizar la atención al enfermo terminal; posteriormente los datos se han analizado mediante el programa estadístico SPSS.V15. Según el método cualitativo, colaboraron en el estudio 6 participantes (2 hombres y 4 mujeres) en los que se ha aplicado una entrevista estructurada, semidirigida e individual que posteriormente se ha analizado mediante el programa Atlas.ti. Los resultados cuantitativos indican que de los 260 profesionales sanitarios encuestados presentaron una actitud negativa ante la muerte del 24,2%, este hecho nos indica que hay casi una cuarta parte de los profesionales que no tienen información de los criterios asistenciales para una muerte digna. Por otra parte, los resultados de las entrevistas indican una convergencia de criterios al definir una buena y una mala actitud profesional. Así pues, es preciso cambiar las actitudes o estilos profesionales en el acompañamiento a la muerte; cuanto más asertiva sea nuestra actitud y cuanta más capacidad tengamos para mejorar el estado de ánimo, mayor será la calidad de vida de las personas que nos dejan y nos han depositado su confianza, una confianza que no podemos transgredir, pues se trata de un derecho humano. / The different professional groups, previous personal experiences, values and beliefs, age, gender and training bring about a wide range of points of view and ways of interacting with the terminally ill. This criteria divergence entails a lack of cohesion in the professional task and a lack of unanimous performance. The aim of this project is to get to know which are the welfare criteria for a dignified death. Hence, the specific objectives in this research are: to analyze the attitude of the public health staff towards the patient's death and promote the health care quality criteria to be used by the interdisciplinary team to tackle the death process in the palliative patient. The study is designed as to combine the qualitative and quantitative method. At a quantitative stage, the sample consisted of 260 participants (17 men and 243 women). The evaluation tool was a questionnaire consisting of 16 items which evaluated the attention on the terminally ill, the professional competence: knowledge, ability, attitude, feelings, emotional implications as well as how to assist the terminally ill. The data was then analyzed by SPSS.V15 statistic programme. Six participants took part at a qualitative level (2 men and 4 women) who underwent a structured , semi directed and individual interview which was subsequently analyzed by Atlas.ti programme. The results at a quantitative level indicate that 24.2% out of 260 health care workers surveyed have a negative attitude towards death. This fact shows that almost a fourth part of the professionals don't know the criteria to be applied for a dignified death. On the other hand, the interview results indicate a criteria convergence when defining a good and a bad professional attitude. Therefore, the professional attitudes or styles in supporting a dignified death must be changed. The more assertive our attitude is, and the more capacity to improve our mood we have, the better quality of life will the dying people have. This trust we cannot betray for it is a human right.

La intel·ligència emocional (IE) és una competència de l'ésser humà. Així mateix, elements psicològics com l'autoestima, l-autoconfiança, les relacions amb els iguals i les relacions amb els pares -en el cas dels adolescents- constitueixen eines que guien la salut mental i l'adaptació social de l'individu. L'estudi que es presenta demostra l'associació existent entre la IE (atenció emocional -AE- claredat emocional -CE- i reparació emocional -RE) i les variables d'ajust psicològic, així com diferències en funció de la ciutat de residencia. D'aquesta forma l'objectiu principal és analitzar l'existència d'associació entre els nivells d'intel·ligència emocional i l'ajust psicològic personal -avaluat mitjançant l'autoestima, l'autoconfiança, les relacions interpersonals amb els iguals i amb els pares - que tenen adolescents de Mexicali (Baixa Califòrnia, Mèxic) i de Barcelona (Catalunya, Espanya) mitjançant el compliment de l´Escala Rasg de Metaconeixement d´estats emocionals (TMMS-24) i el BASC (Sistema d'Avaluació de la conducta de nens i adolescents), respectivament. La mostra es composa de 429 adolescents de Barcelona i de Mexicali amb una mitja d'edat de 13.98 anys i una desviació típica de 1.315. El 46.6% (n= 200) són alumnes de Barcelona i el 53.4% (n=229) de Mexicali. En referència al gènere el 50.3% (n=216) són dones i el 49.7% (n= 213) homes. Els resultats indiquen que existeixen diferències en les 3 dimensions de la IE (atenció, claredat i reparació emocional) segons la cultura (per a atenció emocional U de Mann-Whitney és de 665.7 amb p= .004; per claredat emocional és de 612.8 i p= .005 i per reparació emocional és 823.12 amb p=.002). En referència a l'associació entre la IE i l'ajust psicològic, podem confirmar que la capacitat d'atendre els estats emocionals i l'autoestima (X2= 425.2 amb p= .001) i autoconfiança (X2= 856.5 amb p= .0001) existeix una associació. Així mateix, s'observa una associació de la AE amb la relació amb els iguals (X2= 788,1 amb p= 0,0001) i amb les relacions amb els pares (X2= 726,5 amb p= 0,0001).En referència a la claredat emocional i autoestima, podem afirmar que el sentiment de vàlua que es dóna l'adolescent s'associa amb el nivell de comprensió dels seus estats emocionals (X2= 526,34 amb p=0,0001), així com la variable confiança en sí mateix (X2= 311,02 amb p=0,004). A més, les relacions interpersonals, independentment de que sigui una persona del mateix grup d'edat (X2= 826,12 amb p=0,0001) o amb els pares (X2= 703,01 con p=0,000) s'associa a la dimensió de claredat emocional. La reparació emocional (detenir les emocions negatives i prolongar les positives) s'associa a la satisfacció de l'adolescent sobre les seves característiques i qualitats (X2= 225,98 amb p=0,002), amb manipular les emocions pròpies com la dels altres amb la confiança en un mateix (X2= 896,51 amb p=0,0001). La capacitat per no generar respostes emocionalment descontrolades es relaciona amb semblants (X2= 899,19 amb p=0,0001). Existeix una associació entre el fet de poder reconèixer, experimentar i conduir la informació emocional efectivament- característiques pròpies de la RE- i la percepció que té sobre la seva importància dins la família, l´interès dels pares cap a la persona i en general, la relació adolescents-pares (X2= 826,61 con p=0,0001). En conclusió el fet de pertànyer a una determinada cultura, en el nostre cas Mexicali i Barcelona, influeix sobre la percepció que la persona tingui de les seves habilitats d'atendre, comprendre i reguli els estats emocionals. Així mateix, la intel·ligència emocional s'associa amb l'autoestima, l'autoconfiança i la qualitat de les relacions interpersonals ja sigui amb iguals o amb els pares. / La inteligencia emocional (IE) es una competencia del ser humano. Así mismo, elementos psicológicos como la autoestima, la autoconfianza, las relaciones con los iguales y las relaciones con los padres -en el caso de los adolescentes- constituyen herramientas que guían sobre la salud mental y la adaptación social de la persona. El estudio que se presenta demuestra la asociación existente entre la IE (atención emocional -AE-, claridad emocional -CE- y reparación emocional -RE-) y las variables de ajuste psicológico, así como diferencias en función de la ciudad de residencia. De esta forma, el objetivo principal es analizar la existencia de asociación entre los niveles de inteligencia emocional y el ajuste psicológico personal -medido a través de la autoestima, autoconfianza, las relaciones interpersonales con los iguales y las relaciones con los padres- que poseen adolescentes de Mexicali (Baja California, México) y Barcelona (Cataluña, España) mediante el cumplimiento de la Escala de Rasgo de Metaconocimiento sobre estados emocionales (TMMS-24) y el BASC (Sistema de Evaluación de la conducta de niños y adolescentes), respectivamente.La muestra se compone de 429 adolescentes de Barcelona y de Mexicali con una media de edad de 13.98 años y desviación típica de 1.315 años. El 46.6% (n=200) son discentes de Barcelona y el 53.4% (n=229) de Mexicali. En referencia al género, el 50.3% (n= 216) son mujeres y el 49.7% (n= 213) varones. Los resultados obtenidos indican que existen diferencias en las 3 dimensiones de la IE (atención, claridad y reparación emocional) según la cultura (para atención emocional U de Mann-Whitney es de 665.7 con p= .004; para la claridad emocional es de 612.8 y p= .005 y para reparación emocional es de 823.12 con p=.002). En referencia a la asociación entre IE y ajuste psicológico, podemos confirmar que en cuanto a la capacidad de atender a los estados emocionales con la autoestima (X2= 425.2 con p= .001) y autoconfianza (X2= 856.5 con p= .0001) existe una asociación. Así mismo, se observa una asociación de la AE con la relación con los iguales (X2= 788,1 con p= 0,0001) y con las relaciones con los padres (X2= 726,5 con p= 0,0001).En referencia a la claridad emocional y autoestima, podemos afirmar que el sentimiento de valor que se otorga el adolescente se asocia con el nivel de comprensión de sus estados emocionales (X2= 526,34 con p=0,0001), así como con la variable confianza en sí mismo (X2= 311,02 con p=0,004). Además, las relaciones interpersonales, independientemente de que sea con personas del mismo grupo de edad (X2= 826,12 con p=0,0001) o con los padres (X2= 703,01 con p=0,000) se asocia a la dimensión de claridad emocional.La reparación emocional (detener las emociones negativas y de prolongar las positivas) se asocia a la satisfacción del adolescente sobre sus características y cualidades (X2= 225,98 con p=0,002), con manipular las emociones propias como las de los demás con la confianza en uno mismo (X2= 896,51 con p=0,0001). La capacidad para no generar respuestas emocionalmente descontroladas se relaciona con el éxito y el grado de satisfacción con las relaciones interpersonales con semejantes (X2= 899,19 con p=0,0001). Así mismo, existe una asociación entre el hecho de poder reconocer, experimentar y manejar la información emocional efectivamente -características propias de la RE- y la percepción que tiene sobre su importancia dentro de la familia, el interés de los padres hacia la persona y en general, la relación adolescente-padres (X2= 826,61 con p=0,0001). Podemos concluir que el hecho de pertenecer a una determinada cultura, en nuestro caso Mexicali y Barcelona, influye sobre la percepción que la persona tenga de sus habilidades de atender, comprender y regular sus estados emocionales. Así mismo, la inteligencia emocional se asocia con la autoestima, la confianza en uno mismo y la calidad de las relaciones interpersonales tanto con iguales o con los padres. / Emotional intelligence (EI) is a competition of human beings. Likewise, psychological elements as self-esteem, confidence, relationships with peers and relationships with parents-in the case of adolescents, are tools that guide mental health and social adjustment of the individual. The study presented demonstrates the association between EI (emotional attention, claridity and emotional repair) and psychological adjustment variables, as well as differences in the city of residence. The main objective is to analyze the existence of an association between levels of emotional intelligence and personal-psychological adjustment as measured by self-esteem, confidence, relationships with peers and relationships with parents, adolescents who have Mexicali (Baja California, Mexico) and Barcelona (Catalonia, Spain) through the implementation of the meta-Trait scale of emotional states (TMMS) and BASC (System for Evaluating the behavior of children and adolescents), respectively.The sample consists of 429 adolescents from Barcelona (Spain) and Mexicali (Mexico) with a mean age of 13.98 years and standard deviation of 1.315 years .. 46.6% (n = 200) were students of the Barcelona and 53.4% (n = 229) of Mexicali. In reference to gender, 50.3% (n = 216) were women and 49.7% (n = 213) males. The results indicate that differences in the 3 dimensions of EI (attention, clarity and emotional repair) by culture (for emotional care of Mann-Whitney U is 665, 7 with p = 0.004 for emotional clarity is 612.8 p = 0.005 and emotional repair is 823.12 with p = 0.002). In reference to the association between EI and psychological adjustment, we can confirm that in terms of ability to respond to emotional states-esteem (X2 = 425.2 p = .001) and self-confidence (X2 = 856.5 with p = 0.0001) there is an association. By contrast, the ability of emotional attention shows a high association with the relationship with peers (X2 = 788.1 p = .0001) and relationships with parents (X2 = 726.5 with p = .0001).To refers on emotional claridity I self-esteem, we can confirm that feeling In reference to emotional clarity and self-esteem, we can confirm that the sense of value given the adolescent is associated with the level of understanding of their emotional state (X2 = 526.34 with p = 0.0001), as well as the confidence variable (X2 = 311.02 with p = 0.004). In addition, interpersonal relationships, regardless of whether same-age group (X2 = 826.12 with p = 0.0001) or with parents (X2 = 703.01 with p = 0.000) associated with the dimension of emotional clarity.Emotional repair (stop negative emotions and to prolong the positive) is associated with adolescent satisfaction about their characteristics and qualities (X2 = 225.98 with p = 0.002), to manipulate one's emotions and those of others with self confidence (X2 = 896.51 with p = 0.0001). The ability to not generate uncontrolled emotional response is related to success and satisfaction with interpersonal relationships with peers (X2 = 899.19 with p = 0.0001). Likewise, there is an association between being able to recognize, test and manage information effectively-emotional characteristics of ER-and the perception of its importance within the family, parental interest to the person and Overall, parent-adolescent relationship (X2 = 826.61 with p = 0.0001)We conclude that the fact of belonging to a certain culture is associated with the perception that the person has the skills to meet, understand and regulate their emotional states. Similarly, emotional intelligence is associated with self-esteem, self confidence and quality of interpersonal relationships both with equal or superiors.

Introducció: El coneixement sobre el rendiment de la memòria i la capacitat d'aprenentatge en l'envelliment normal destaca com a pauta important per a la detecció del deteriorament cognitiu lleu. La memòria és el símptoma que, principalment, s'acostuma a associar amb la malaltia d'Alzheimer. El Test de Record Lliure i Selectivament Facilitat (TRLSF) es basa en la dinàmica d'un aprenentatge controlat amb un record facilitat efectiu per a distingir els dèficit de memòria genuïns, deguts a l'alteració dels processos específics de la memòria, dels dèficit deguts a alteració en altres processos cognitius que poden limitar la memorització. Aquest estudi s'engloba dins d'un ampli projecte de normalització de test neuropsicològics (Neuronorma.es). Objectius: 1) Obtenir dades normatives per al TRLSF en població espanyola per a persones més grans de 49 anys d'edat, analitzant la influència de l'edat, l'escolaritat i el gènere en les diferents variables del test. 2) Analitzar la validesa discriminadora de dita prova com a ajuda diagnòstica en la distinció de les alteracions de memòria pròpies de l'envelliment normal, del deteriorament cognitiu lleu (DCL), i de la malaltia d'Alzheimer (MA). Mètode: La mostra està formada per 345 controls, 75 pacients amb DCL i 77 pacients amb MA. Es fa una anàlisi detallada de les dades del grup control per a l'obtenció de dades normatives i l'estudi de les influències sociodemogràfiques en els resultats. Per tal de determinar la validesa discriminadora es calculen els paràmetres de precisió diagnòstica: sensibilitat, especificitat, kappa (concordança diagnòstica), raó de verosimilitud d'un resultat positiu (RVP), raó de verosimilitud d'un resultat negatiu (RVN), valor predictiu positiu (VPP), i valor predictiu negatiu (VPN), per a diferents taxes de prevalença basal de malaltia i per a la prevalença observada en la mostra estudiada i per a tots els punts de tall possibles. Com a mesura de precisió diagnòstica del test, es presenten algunes corbes ROC. Resultats: És evident la influència sociodemogràfica en el rendiment del TRLSF, encara que les diferents característiques tenen una repercussió de diferent intensitat i no totes les variables del test es veuen afectades de la mateixa manera. La major capacitat discriminadora del TRLSF es dóna en la comparació entre controls i MA on, el suggerit punt de tall de 24 per a la variable RT mostra uns excel·lents paràmetres psicomètrics: sensibilitat: .93; especificitat: .98; ABC: .98; VPP: .92; VPN: .99; kappa: .9. Es suggereixen uns punts de tall orientatius per a la discriminació entre les condicions analitzades. / Introducción: El conocimiento sobre el rendimiento de la memoria y la capacidad de aprendizaje en el envejecimiento normal se erige como una pauta importante para la detección del deterioro cognitivo leve. La memoria es el síntoma que, principalmente, se suele asociar a la enfermedad de Alzheimer. El Test de Recuerdo y Selectivamente Facilitado (TRLSF) se basa en la dinámica de un aprendizaje controlado con un recuerdo facilitado efectivo para distinguir los déficit de memoria genuinos, debidos a la alteración de los procesos específicos de la memoria, de los déficit debidos a alteración en otros procesos cognitivos que pueden limitar la memorización. El presente estudio se engloba dentro de un amplio proyecto de normalización de test neuropsicológicos (Neuronorma.es). Objetivos: 1) Obtener datos normativos para el TRLSF en población española para personas mayores de 49 años de edad, analizando la influencia de la edad, la escolaridad y el género en las distintas variables del test. 2) Analizar la validez discriminadora de dicha prueba como ayuda diagnóstica en la distinción de las alteraciones de memoria propias del envejecimiento normal, del deterioro cognitivo leve (DCL), y de la enfermedad de Alzheimer (EA). Método: Se cuenta con una muestra de 345 controles, 75 pacientes con DCL y 77 pacientes con EA. Se realiza un análisis detallado de los datos del grupo control, para la obtención de datos normativos y el estudio de las influencias sociodemográficas en los resultados. Para determinar la validez discriminadora se calculan los parámetros de precisión diagnóstica: sensibilidad, especificidad, kappa (concordancia diagnóstica), razón de verosimilitud de un resultado positivo (RVP), razón de verosimilitud de un resultado negativo (RVN), valor predictivo positivo (VPP), valor predictivo negativo (VPN), para diferentes tasas de prevalencia basal de enfermedad y para la prevalencia observada en la muestra estudiada y para todos los puntos de corte posibles. Como medida de precisión diagnóstica del test, se presentan algunas curvas ROC. Resultados: Es evidente la influencia sociodemográfica en el rendimiento del TRLSF, aunque las distintas características tienen una repercusión de distinta intensidad y no todas las variables del test se ven afectadas de la misma forma. La mayor capacidad discriminadora del TRLSF se da en la comparación entre controles y EA donde, el sugerido punto de corte de 24 para la variable RT muestra unos excelentes parámetros psicométricos: sensibilidad: .93; especificidad: .98; ABC: .98; VPP: .92; VPN: .99; kappa: .9. Se sugieren unos puntos de corte orientativos para la discriminación entre las condiciones analizadas. / Introduction: The knowledge about memory and learning ability in normal aging stands out as a relevant guide for the detection of mild cognitive impairment. Memory is the main symptom usually related to Alzheimer's disease. The Free and Cued Selective Reminding Test (FCSRT) is based on the dynamics of a learning controlled by an effective cued recall in order to distinguish genuine memory deficits from deficits derived from the impairment in other cognitive processes that can limit the memorization. This study is part of a wide normative project of neuropsychological tests (Neuronorma.es). Aims: 1) To obtain normative data for the FCSRT in Spanish population in people older than 49 years, analyzing the influence of age, education and gender on the different test variables. 2) To analyze the discriminant validity of the test as a diagnostic aid in the differentiation of the memory impairment in normal aging, mild cognitive impairment (MCI) and Alzheimer's disease (AD). Method: The sample consists of 345 controls, 75 patients with MCI and 77 patients with AD. A detailed analysis of the control group data is performed to obtain normative data and to study the sociodemographic influences in the results. To determine the discriminant validity some parameters of diagnostic accuracy are calculated: sensibility, specificity, kappa (diagnostic concordance), positive likelihood ratio (PLR), negative likelihood ratio (NLR), positive predictive value (PPV), and negative predictive value (NPV), for different basal prevalence rates of disease and for the observed prevalence in the studied sample and for all the possible cut-scores. As a measure of diagnostic accuracy of the test, some ROC curves are shown. Results: The sociodemographic influence in the FCSRT becomes evident, although the different characteristics have an impact of diverse intensity and not all the test variables are affected in the same way. The greatest discriminant ability of the FCSRT is shown on the comparison between controls and AD where, the suggested cut-score of 24 for the variable TR shows excellent psychometric parameters: sensibility: .93; specificity: .98; ABC: .98; PPV: .92; NPV: .99; kappa: .9. Some cut-scores are suggested for the discrimination between the analyzed conditions.

La necessitat d'un replantejament del Programa Integrat d'Exploració Neuropsicològica-Test Barcelona (PIEN-TB) justifica la creació d'una segona versió que s'enmarqui en una aproximació d'exploració modular en etapes. La present Tesi Doctoral té com a objectius principals desenvolupar, normalitzar i validar la versió estàndard de la segona versió del Test Barcelona (PIEN-TB II) i aportar per tant, un instrument d'exploració neuropsicològica fiable, vàlid i amb una adequada capacitat per diferenciar entre envelliment normal i diversos graus de deteriorament cognitiu. La Tesi està constituïda per tres parts: el procés de desenvolupament de la prova, l'estudi normatiu, i l'estudi de validació. El procés de desenvolupament es va portar a terme realitzant una revisió de les tècniques d'exploració actuals i una crítica rigorosa de la versió vigent del test, per a obtenir finalment una versió formada per quaranta-set subtests per avaluar orientació, llenguatge, lectura i escriptura, memòria, atenció-concentració, funcions executives, praxi i gnosi. Per portar a terme l'estudi normatiu, es va administrar la prova a 249 subjectes sans d'entre 20 i 86 anys, estratificats en set grups d'edat i escolaritat. Presentem les mitjanes, desviacions estàndard i taules de percentils de les cinquanta-cinc variables de la prova i el procés de construcció de la puntuació normalitzada (PN). Vàrem portar a terme l'estudi de validació comparant el rendiment de tres grups de pacients amb deteriorament cognitiu lleu, demència tipus Alzheimer en fase inicial i malaltia de Parkinson sense demència amb un grup de subjectes sans. Presentem el perfil cognitiu obtingut de cada un dels grups de pacients, així com les diferències més importants pel que fa al rendiment en els subtests. Presentem un punt de tall de 84 en la PN per discriminar amb un alt valor predictiu entre subjecte control i demència tipus Alzheimer. Pel que fa a la fiabilitat test-retest, vàrem obtenir un quocient de correlació intraclasse (QCI) de 0.79 de la PN. Respecte a la fiabilitat interavaluadors, vam obtenir un QCI global de la PN de 0.99 entre dotze avaluadors i presentem a més, el grau d'acord entre els diferents avaluadors i els diferents subtests. Finalment, per aportar dades sobre la validesa convergent, discriminant i concurrent de la prova, vàrem realitzar estudis correlacionals de les variables del test amb proves de cribratge cognitiu, la versió abreviada del PIEN-TB i diverses proves neuropsicològiques d'ús habitual en la pràctica clínica. Com a conclusions, considerem que la versió estàndard del PIEN-TB II constitueix un instrument d'exploració neuropsicològica que inclou proves per avaluar un ampli ventall de funcions cognitives d'una manera fiable, vàlida i amb una adequada capacitat per discriminar entre l'estat cognitiu de subjectes sans i el de pacients amb malaltia d'Alzheimer. / La necesidad de un replanteamiento del Programa Integrado de Exploración Neuropsicológica-Test Barcelona (PIEN-TB) justifica la creación de una segunda versión que se enmarque en una aproximación de exploración neuropsicológica modular en etapas. La presente Tesis Doctoral tiene como objetivos principales desarrollar, normalizar y validar la versión estándar de la segunda versión del Test Barcelona (PIEN-TB II) y por lo tanto aportar un instrumento de exploración neuropsicológica fiable, válido y con una adecuada capacidad para diferenciar entre envejecimiento normal y diversos grados de deterioro cognitivo. La Tesi se divide en tres partes: el proceso de desarrollo de la prueba, el estudio normativo y el estudio de validación. El proceso de desarrollo se llevó a cabo mediante una revisión de las técnicas de exploración actuales y una crítica rigurosa de la versión vigente del test, para finalmente obtener una versión formada por cuarenta y siete subtests para evaluar orientación, lenguaje, lectura y escritura, memoria, atención-concentración, funciones ejecutivas, praxis y gnosis. En el estudio normativo, se administró la prueba a 249 sujetos sanos de entre 20 y 86 años, estratificados en siete grupos de edad y escolaridad. Presentamos las medias, desviaciones estándar y tablas de percentiles de las cincuenta y cinco variables de la prueba, así como el proceso de construcción de la puntuación normalizada (PN).En el estudio de validación, comparamos el rendimento de un grupo de pacientes con deterioro cognitivo leve, demencia tipo Alzheimer en fase inicial y enfermedad de Parkinson sin demencia con un grupo de sujetos sanos. Presentamos el perfil cognitivo obtenido de cada uno de los grupos de pacientes, así como las diferencias más importantes respecto al rendimiento en los subtests. Presentamos un punto de corte de 84 en la PN para discriminar con un alto valor predictivo entre sujetos control y demencia tipo Alzheimer. En referencia a fiabilitdad test-retest, obtuvimos un coeficiente de correlación intraclase (CCI) de 0.79 de la PN. Respecto a la fiabilidad interevaluadores, obtuvimos un CCI global de la PN de 0.99 entre doce evaluadores y presentamos además, el grado de acuerdo entre los diferentes evaluadores y los diferentes subtests. Finalmente, para aportar datos sobre la validez convergente, discriminante y concurrente de la prueba, realizamos estudios correlacionales de las variables del test con pruebas de cribaje cognitivo, la versión abreviada del PIEN-TB y diversas pruebas neuropsicológicas de uso habitual. A modo de conclusión, consideramos que la versión estándar del PIEN-TB II constituye un instrumento de exploración neuropsicológica que incluye pruebas para evaluar diferentes funciones cognitivas de una forma fiable, válida y con una capacidad para discriminar entre el estado cognitivo de sujetos sanos y el de pacientes con enfermedad de Alzheimer. / The main objective of this work is to develop, normalize and validate the standar version of the second version of Test Barcelona (PIEN-TB II) and thus provide a reliable, valid and highly diagnostic accurate neuropsychological instrument that could describe the cognitive differeances between healthy aging and cognitive impairment. Our project is constituted by three specific parts. First of all, the test development process, secondly the normative study and finally the validation study. Critical analysis of the previous versions of the Test Barcelona and a literature search to analyze the current neuropsychological techniques were conducted to carry out the development of this instrument. At the end of the development process, a forty-seven subtest instrument was created to assess orientation, language, reading and writing, memory, attention, executive function, praxis and gnosis. Secondly, 249 healthy controls (from 20 to 86 years old) were tested to obtain normative data of the PIEN-TB II. Means, standar deviations and percentils tables of seven age and education groups of the sample are provided. Moreover, process of the standar score development is included the normative study section. The validation of the PIEN-TB II included the performance of three groups of patients (mild cognitive impairment, Alzheimer disease, and Parkinson disease without dementia) compared to a healthy control group. Cognitive profile of each patients group and the most important differeances between them are provided. A cutt-off of 84 on the standar score is presented as a high sensitive and specific score to distinguish Alzheimer disease from healthy controls. The test-retest and inter-rater reliability of the standar score were 0.79 and 0.99 (intraclass correlation coefficient). Twelve raters agreement in all the PIEN-TB II items is also provided. Construct, discriminant and convergent validity of the test was supported by the expected correlations with screening tests, the abbreviated version of Barcelona Test and some neuropsychological tests often utilized in clinical practice. In summary, PIEN-TB II is a complete neuropsichological battery that includes a wide number of cognitve domains, and a reliable, valid and highly accurate test to discriminate between cognitive status of healthy controls and patients with Alzheimer disease.

La present tesi se centra en l'estudi dels processos d'acomodació de les famílies davant les necessitats de criança que presenten els seu fills entre 3 i 5 anys amb problemes en el desenvolupament a l'hora de crear i mantenir unes rutines diàries familiars que siguin significatives pels seus membres. Els motius que ens porten a plantejar-nos aquesta tesi els podem resumir en dos. En primer lloc, esperem contribuir modestament des de la nostra realitat al cos de coneixement científic sobre com les famílies s'adapten a les noves necessitats del seu fill amb DID. En segon lloc, considerem que aquest coneixement pot tenir implicacions per a la pràctica professional a dos nivells. A un nivell més general, permetrà dissenyar programes i ajuts per a les famílies que tenen un infant amb discapacitat i, a un nivell més concret, aportarà als professionals reflexions i eines que els permetin apropar-se a la vida diària de les famílies i, en conseqüència, elaborar programes d'intervenció adients a la situació de cada família i coherents amb les seves necessitats reals. El treball s'organitza en tres grans parts. En la primera part es plantegem els elements teòrics que sustenten la recerca. Aquesta part persegueix un doble objectiu: d'una banda, justificar la importància de centrar-nos en el procés d'adaptació de les famílies a la discapacitat del fill a partir de la construcció i el manteniment de les rutines diàries i, de l'altra, desgranar aquells conceptes claus de la vida de les famílies que ens permeten conèixer i comprendre com s'adapten a les noves necessitats.La segona part se centra en el treball de camp realitzat, en l'estudi i en la discussió dels resultats obtinguts. Consta de tres capítols. En el primer es presenta l'estudi que consisteix en la identificació i comprensió dels processos d'acomodació que duen a terme 18 famílies catalanes amb un fill amb problemes en el desenvolupament per tal de crear i mantenir unes rutines diàries que siguin sostenibles amb el seu nínxol ecocultural. Per realitzar-lo hem optat per l'estudi de casos múltiples com a mètode.La tercera i última part de la tesi es dedica a les conclusions que, segons la nostra opinió, es desprenen del treball de camp realitzat en relació al marc teòric presentat. Aquest últim punt es completa amb la presentació d'algunes de les limitacions de l'estudi realitzat i la descripció de noves propostes de recerca. / La presente tesis se centra en el estudio de los procesos de acomodación que llevan a cabo las familias debido a las necesidades de crianza y educación que presentan sus hijos de entre 3 y 5 años con problemas en el desarrollo a la hora de crear y mantener unas rutinas diarias que sean significativas para sus miembros. Los motivos que nos han llevado a plantear esta tesis se puede resumir en dos. En primer lugar, esperemos contribuir modestamente y desde nuestra realidad al cuerpo científico sobre como las familias se adaptan a las nuevas necesidades de su hijo con problemas en el desarrollo. En segundo lugar, consideramos que este conocimiento puede tener implicaciones para la práctica profesional a dos niveles. A un nivel más general, permitirá diseñar programas y ayudas para las familias con hijos con discapacidad, y a un nivel más concreto, aportará a los profesionales reflexiones y herramientas que les permitan acercarse a la vida diaria de las familias y, en consecuencia, elaborar programas de intervención más adecuados a la situación de cada familia y coherentes con sus necesidades reales. El trabajo se organiza en tres partes. En la primera parte se plantean los elementos teóricos que sustentan el estudio. Esta parte persigue un doble objetivo: por una parte, justificar la importancia de centrarnos en el proceso de adaptación de las familia a la discapacidad de su hijo a partir de la construcción y el mantenimiento de unas rutinas diarias familiares y, por la otra, describir los conceptos claves de la vida de las familias que nos permiten conocer y comprender como se adaptan a las nuevas necesidades. La segunda parte se centra en el trabajo de campo realizado, en los resultados, y en la discusión de estos resultados. Consta de tres capítulos. En el primero es presenta el estudio que consiste en la identificación y la comprensión de los procesos de acomodación que llevan a cabo 18 familias catalanas con un hijo con problemas en el desarrollo con la finalidad de crear y mantener unas rutinas familiares que sean sostenibles con su entorno ecocultural. Para realizarlo hemos optado por el estudio de casos múltiple como método. La tercera y última parte de la tesis se dedica a las conclusiones que, según nuestra opinión, se derivan del trabajo de campo realizado en relación con el marco teórico presentado. Este último punto se completa con la presentación de algunas de las limitaciones del estudio realizado y la descripción de nuevas propuestas de investigación. / The thesis focuses on the study of the accommodation processes that are doing the families who have a child with disabilities due to their educational and care needs in order to create and sustain significant dairy routines. There are two reasons that move us to realize this study. First, we hope to contribute modestly from our reality to the scientific knowledge about family adaptation. Second, we considerer that this knowledge could have practical implication at two levels. From a general level, it allows to design programs and to support the families with a child with developmental disabilities. From a concrete level, it provides reflexions and tools that permit to meet the daily family life and, in consequences, to elaborate interventional programs/working proposal more realistic and coherent with their real needs. The present document is organized in three parts. In the first part we expose theoretical framework aspects that sustain the study. The objective is double. First, justify the importance of focus on the sustainability of the family daily routines in order to study the family adaptation. Second, describe the key concepts of the family life that let us know and understand how they adapt to the new needs. The second part is focused on the field work, results and the discussions of that. It's composing of three chapters. The study consist on the identification and the understanding of the accommodations processes that are doing 18 families with a child with developmental problems in order to create a sustainability family daily routines. We have adopted the "multiples cases study" as a method. The last part presents the conclusions of the study according to the theoretical framework. Furthermore, we present the limits of the present study and we suggest and describe some new further researches.

Aquest treball s'inscriu en el marc d'un grup de recerca interuniversitari (UAB i UCM), interessat per la docència universitària i liderat pels professors Domènech i Polaino, codirectors d'aquesta tesi. S'hi aborda la satisfacció docent del professorat universitari amb la intenció de ressaltar-ne la importància per a l'educació universitària de qualitat i, en definitiva, per l'excel·lència de la Universitat. Es pensa en un model d'universitat compromesa amb la societat actual a través de la formació de futurs professionals educant-los tant en coneixements, com en valors i actituds. D'altra banda, també s'hi vol ressaltar la satisfacció docent com una alternativa a la gran quantitat de treballs que posen l'èmfasi en el malestar docent. Així, es vol posar de relleu aspectes que són motiu de satisfacció docent i que, per tant, repercuteixen positivament en el benestar i en la salut del professorat. Part del treball està orientat a l'estudi de les propietats psicomètriques de l'Escala de Satisfacció Docent del Professorat (ESP), instrument de mesura dissenyat pels professors Polaino i Domènech. La psicologia humanista és el marc teòric que dóna suport a aquesta tesi, ja que hi encaixa perfectament el model de professor que es desprèn del constructe satisfacció docent base de l'ESP. Aquesta escala pretén ser un instrument d'autoavaluació i a la vegada una eina que faciliti la identificació d'aspectes que poden millorar la pròpia satisfacció docent. Per tal d'estudiar la fiabilitat i la validesa de l'ESP s'ha emprat una mostra de professorat universitari de diverses facultats de la Universidad Complutense de Mardrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). De les dades quantitatives i qualitatives aportades per aquests professors, s'ha pogut confirmar la multidimensionalitat del constructe satisfacció docent del qual s'ha partit, s'ha reestructurat la dimensionalitat dels factors en què inicialment s'havien organitzat els ítems de l'ESP i s'han posat de relleu aspectes significatius per a aquest professorat en relació a la seva satisfacció docent no previstos en l'ESP. / Este trabajo se inscribe en el marco de la actividad de un grupo interuniversitario (Universidad Autónoma de Barcelona y Universidad Complutense de Madrid) de investigación interesado en la docencia universitaria y dirigido por los profesores Domènech y Polaino, codirectores de esta tesis. En ella se aborda la satisfacción docente del profesorado universitario con la intención de resaltar su importancia en la calidad de la educación universitaria y, en definitiva, en la excelencia de la Universidad. El modelo de referencia es el de una universidad comprometida con la sociedad actual mediante la formación de futuros profesionales, y la educación de éstos en conocimientos y también en valores y actitudes. Por otra parte, también se quiere hacer hincapié en la satisfacción docente como alternativa al gran número de trabajos que destacan el malestar docente. En este sentido, se pretende poner de relieve aspectos que son motivo de satisfacción docente y que, por lo tanto, repercuten positivamente en el bienestar y en la salud del profesorado.Una parte de este trabajo está orientado al estudio de las propiedades psicométricas de la Escala de Satisfacción Docente del Profesorado (ESP), instrumento de medida diseñado por los profesores Polaino y Domènech. La Psicología Humanista constituye el marco teórico en el que se apoya esta tesis puesto que en él encaja perfectamente el modelo de profesor que se desprende del constructo "satisfacción docente", fundamento de la ESP. Esta escala pretende ser un instrumento para la autoevaluación y, a la vez, un recurso que facilite la identificación de aspectos que favorezcan una mejora de la satisfacción docente. Para el estudio de la fiabilidad y de la validez de la ESP, se ha contado con la colaboración de una muestra de profesores universitarios de varias facultades de la Universidad Complutense de Madrid (UCM), la Universidad Politécnica de Madrid (UPC), la Universidad de Barcelona (UB) y la Universidad Politécnica de Cataluña (UPC). Los datos cuantitativos y cualitativos aportados por este profesorado han permitido confirmar la multidimensionalidad del constructo "satisfacción docente" del que se ha partido, reestructurar la dimensionalidad de los factores en que inicialmente se habían distribuido los ítemes de la ESP y poner de relieve aspectos significativos para estos profesores relacionados con su satisfacción docente y no contemplados en la ESP. / This work has been conducted within the framework of an interuniversity research group (UAB and UCM), focused on university teaching and led by teachers Domènech and Polaino, co-directors of this thesis. It tackles the issue of teaching satisfaction in university teachers with the aim of highlighting its importance for a high quality university education and, in short, for the excellence of the university. The model of university we have in mind is that of a university committed to the current society through the training of prospective professionals by educating them both in knowledge and in values and attitudes. Besides, teaching satisfaction is also an important factor as an alternative to the large amount of works focusing on teaching distress. This is why we want to show aspects that result in teaching satisfaction and, therefore, have a positive repercussion on the teachers' well-being and health. Part of this work aims at studying the psychometrical properties of the Teaching Satisfaction in Teachers Scale (ESP), a measurement tool designed by teachers Polaino and Domènech. Humanistic Psychology is the theoretical framework that supports this thesis, as the model of teacher resulting from the construct "teaching satisfaction" at the base of ESP fits this theory perfectly well. This scale is intended to be a self-assessment tool, as well as a tool to help us identify aspects that may improve one's own teaching satisfaction. In order to study the reliability and validity of ESP, a sample of university teachers from different Faculties in the Complutense University of Madrid (UCM), Polytechnic University of Madrid (UPM), University of Barcelona (UB), and Polytechnic University of Catalonia (UPC) was used. From the quantitative and qualitative data provided by these teachers, the multi-dimensional nature of the construct "teaching satisfaction" has been confirmed, the dimensionality of the factors according to which the ESP items were initially organised has been restructured, and these teachers pointed at some significant aspects in relation to their teaching satisfaction, which the original ESP did not deal with.

En el procés d'ensenyament-aprenentatge del traç gràfic de l'escriptura, és freqüent que l'alumnat trobi algunes dificultats per aconseguir una qualitat escrivana suficient independentment del mètode utilitzat. Aquesta tesi té com a objectius: conèixer la freqüència d'ús dels diferents mètodes en la nostra realitat escolar, interrelacionar els corrents metodològics amb les diferents menes de dificultat en l'escriptura, proposar les línies que estructurin un treball d'intervenció i/o prevenció de les dificultats en l'escriptura i obtenir un qüestionari de screening que permeti fer una anàlisi sobre el mètode d'aprenentatge de l'escriptura i les dificultats específiques que s'observen en cada aula. / En el proceso de enseñanza-aprendizaje del trazo gráfico de la escritura, es frecuente que el alumnado tenga algunas dificultades para conseguir una cualidad escribana suficiente independientemente del método utilizado. Esta tesis tiene como objetivos: conocer la frecuencia de uso de los diferentes métodos en nuestra realidad escolar; interrelacionar las corrientes metodológicas con los diferentes tipos de dificultad escribana; proponer las líneas que estructuren un trabajo de intervención y/o prevención de les dificultades en escritura; y obtener un cuestionario de screening que permita hacer un análisis sobre el método de aprendizaje de la escritura y las dificultades específicas que se observan en cada aula. / Throughout the teaching process of graphic tracing learning students often come across various difficulties in achieving sufficiently good quality handwriting regardless of the methods used. The aims of this thesis are getting to know the frequency of use of different methods in real life situations, interrelating current methodologies with different types of difficulty encountered in the handwriting process, proposing lines in order to structure intervention and/or preventing difficulties in hanwriting, obtaining a screening questionnaire which enables analysis to be carried out on the handwriting learning method and specific difficulties which can be observed in each classroom.