El propòsit d'aquesta tesi és avaluar en quina mesura les pràctiques professionals i l'entorn de treball contribueixen a la qualitat de vida dels usuaris dels Centres Ocupacionals i dels treballadors amb discapacitat dels Centres Especials de Treball, modalitats d'ocupació laboral on trobem la immensa majoria de les persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya i a l'Estat. Aquest estudi té el seu origen en una recerca molt més àmplia sobre "Serveis i Qualitat de Vida de les persones amb discapacitat intel·lectual", encarregada per la Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual -FEAPS- al Grup de Recerca "Discapacitat i Qualitat de Vida: Aspectes Educatius", de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL) del qual la doctoranda en forma part. Es pretén una aproximació a la realitat d'aquests centres, a les seves fortaleses i a les seves debilitats, en la tasca de donar resposta a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual, i així poder contribuir a la millora de la seva qualitat de vida. A partir de les aportacions més recents de la recerca en aquest camp, i en particular seguint les orientacions de Schalock et al. (2002) i de Schalock (1996), la mesura de la qualitat de vida se centra en les vuit dimensions següents: Benestar emocional; Desenvolupament personal; Autodeterminació; Relacions interpersonals; Inclusió social; Drets; Benestar material; i Benestar físic; de cada dimensió se'n derivaren subdimensions i indicadors observables, d'acord amb la naturalesa i particularitats de cada servei, per tal de poder recollir les dades més rellevants. La tesi se situa en el que es coneix com a "Recerca d'avaluació" (Dane, 1997) i en aquest sentit es varen dissenyar els instruments de mesura adients (fonamentalment entrevistes i qüestionaris) que incorporen les dues perspectives intrínseques a la percepció d'una vida de qualitat, és a dir l'avaluació tant dels aspectes subjectius com dels objectius. La mostra està configurada per 7 centres (4 Centres Ocupacionals i 3 Centres Especials de Treball de diversos indrets de l'Estat, amb la participació de 24 professionals, 53 usuaris i 52 famílies en CO i 34 professionals, 50 treballadors amb discapacitat i 85 famílies en CET). Els resultats de la recerca han permès identificar 25 objectius claus de millora dels centres que es poden agrupar en cinc eixos: (1) Desenvolupar una planificació centrada en la persona; (2) Potenciar l'autodeterminació; (3) Afavorir les relacions interpersonals; (4) Promoure la inclusió social; ( 5) Promoure una inserció laboral normalitzada. / El propósito de esta tesis es evaluar en qué medida las prácticas profesionales y el entorno de trabajo contribuyen a la calidad de vida de los usuarios de los Centros Ocupacionales y de los trabajadores con discapacidad de los Centros Especiales de Empleo, modalidades de ocupación laboral en las que encontramos la inmensa mayoría de las personas con discapacidad intelectual en Cataluña y en el Estado. Este estudio tiene su origen en una investigación mucho más amplia sobre "Servicios y Calidad de Vida de las personas con discapacidad intelectual", encargada por la Confederación Española de Organizaciones en favor de las Personas con Discapacidad Intelectual -FEAPS- al Grupo de Investigación "Discapacidad y Calidad de Vida: Aspectos Educativos", de la Facultat de Psicologia, Ciències de l'Educació i de l'Esport Blanquerna (URL) del cual la doctoranda forma parte. Se pretende una aproximación a la realidad de estos centros, a sus fortalezas y a sus debilidades, en la tarea de dar respuesta a las necesidades de las personas con discapacidad intelectual, y así poder contribuir a la mejora de su calidad de vida. A partir de las aportaciones más recientes de la investigación en este campo, y en particular siguiendo las orientaciones de Schalock et al. (2002) y de Schalock (1996), la medida de la calidad de vida se centra en las ocho dimensiones siguientes: Bienestar emocional; Desarrollo personal; Autodeterminación; Relaciones interpersonales; Inclusión social; Derechos; Bienestar material; i Bienestar físico; de cada dimensión se derivaron subdimensiones e indicadores observables, de acuerdo con la naturaleza y particularidades de cada servicio, para poder recoger los datos más relevantes. La tesis se sitúa en lo que se conoce como "Investigación de evaluación" (Dane, 1997) y en este sentido se diseñaron los instrumentos de medida adecuados (fundamentalmente entrevistas y cuestionarios) que incorporan las dos perspectivas intrínsecas a la percepción de una vida de calidad, es decir la evaluación tanto de los aspectos subjetivos como de los objetivos. La muestra está configurada por 7 centros (4 Centros Ocupacionales y 3 Centros Especiales de Empleo de diversas partes del Estado, con la participación de 24 profesionales, 53 usuarios y 52 familias en CO y 34 profesionales, 50 trabajadores con discapacidad y 85 familias en CEE). Los resultados de la investigación han permitido identificar 25 objetivos claves de mejora de los centros que se pueden agrupar en cinco ejes: (1) Desarrollar una planificación centrada en la persona; (2) Potenciar la autodeterminación; (3) Favorecer las relaciones interpersonales; (4) Promover la inclusión social; ( 5) Promover una inserción laboral normalizada. / The purpose of this thesis is to evaluate to what measure the professional practices and the work environment contribute to the quality of life of the Occupational Center users and disabled workers in Sheltered Workshops, both of these different types of labour occupation in which we find the majority of people with intellectual disability in Catalonia and in Spain. This study has its origin in a far wider research about "Services and Life quality of people with intellectual disability", entrusted by the Spanish Federation of Organizations for people with Intellectual Disability -FEAPS- to be worked on by the "Disability and Life Quality: Educational Aspects" Research Group, from the Psychological, Science of Education and Sport Blanquerna Faculty of the University Ramon Llull of which the doctoral student belongs to. This study pretends to do an approximation to the reality, strengths and weaknesses of these centers, in order to answer the needs of people with intellectual disability, therefore to contribute in some way to improve their life quality. Further research studies that have been taken into the field, specially following the orientation of Schalock et al. (2002) and Schalock (1996), defend the quality of life is measured within eight dimensions: emotional well-being, personal development, self-determination, interpersonal relationships, social inclusion, rights, material well-being and physical well-being. In order to be able to collect outstanding information, each one of these dimensions has subdimensions and observable indicators that differ depending on the nature and particularities of every service. The thesis is placed in what is known as "research's evaluation" (Dane, 1997) and mesure instruments have been desighned to suit it (fundamentally through interviews and questionnaires). These instruments will incorporate intrinsic perspectives of the perception of life quality, that is the evaluation of both subjective and objective aspects of the aims. The sample is formed by 7 centers (4 Occupational Centers and 3 Sheltered Workshops of different parts of Spain, with the participation of 24 professionals, 53 users and 52 families in OC and 34 professionals, 50 disabled workers and 85 families in SW). The results of the research have allowed to identify 25 key aims of improvement of the centers that can be grouped in five axis: (1) To develop a person-centered planning; (2) To promote the self-determination; (3) To favour the interpersonal relationships; (4) To promote the social inclusion; ( 5) To promote a normalized labour insertion.

Els trastorns d'ansietat són amb diferència els trastorns psiquiàtrics més freqüents i el tractament cognitiu-conductual (TCC) s'ha mostrat eficaç per aquests trastorns. Però existeixen molt poques investigacions en les que es compari la seva eficàcia amb tractaments desenvolupats sota altres perspectives teòriques. D'altre banda, s'ha demostrat que la intel·ligència emocional es un factor relacionat amb la presència dels trastorns mentals. L'objectiu d'aquest estudi ha estat dissenyar i avaluar l'eficàcia d'un tractament humanista basat en el desenvolupament de la intel·ligència emocional (TIE). Per això s'ha dut a terme un assaig clínic aleatoritzat en el que s'ha comparat la seva eficàcia amb un grup control de tractament (TCC). Ambdós s'han aplicat durant 24 sessions, d'hora i mitja, amb una freqüència setmanal al llarg de uns 6 mesos aproximadament. La mostra ha estat formada per 132 pacients d'un centre públic de salut mental, diagnosticats de trastorn d'ansietat (agorafòbia o TAG) dels que el 81,8% eren dones. El 86,3% presentaven comorbilitat amb altres trastorns de l'Eix I i el 89,4% amb trastorns de personalitat. Els subjectes es van avaluar al pretractament, després de tres mesos d'haver començat el tractament, en el postractament i 3 mesos després de haver-lo finalitzat, en el seguiment. Els qüestionaris administrats fóren el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 i el TMMS-24. També es va utilitzar el qüestionari WATOCI a fi d'avaluar l'aliança terapèutica. Els resultats de l'estudi demostren que el tractament TIE és més eficaç que el TCC pels símptomes clínics, els trastorns de personalitat, la intel·ligència emocional i la satisfacció vital. S'obté una taxa de milloria del 92,3% en ansietat i del 85,7% en agorafòbia, i el nivell de satisfacció dels pacients amb el tractament és superior quan són tractats amb el TIE. També s'han analitzat els factors que influeixen en el acompliment i l'abandonament del tractament. / Los trastornos de ansiedad son con diferencia los trastornos psiquiátricos más frecuentes y el tratamiento cognitivo-conductual (TCC) se ha mostrado eficaz para estos trastornos. Sin embargo, existen escasas investigaciones que comparen su eficacia con tratamientos desarrollados desde otras prespectivas teóricas. Por otra parte, se ha demostrado que la inteligencia emocional es un factor implicado en la presencia de los trastornos mentales. El objetivo del presente estudio ha sido diseñar y evaluar la eficacia de un tratamiento humanista basado en el desarrollo de la inteligencia emocional (TIE). Para ello se ha llevado a cabo un ensayo clínico aleatorizado en el que se ha comparado su eficacia con un grupo control de tratamiento (TCC). Ambos se han aplicado durante 24 sesiones, de hora y media de duración, con frecuencia semanal a lo largo de aproximadamente 6 meses. La muestra ha estado formada por 132 pacientes procedentes de un centro público de salud mental diagnosticados de trastorno de ansiedad (agorafobia y TAG) de los que el 81,8% fueron mujeres. El 86,3% presentaban comorbilidad con algún trastorno Eje I y el 89,4% con trastorno de personalidad. Los sujetos fueron evaluados en el pre-tratamiento, a los tres meses de inciar el tratamiento, en el post-tratamiento y a los 3 meses de seguimiento. Los cuestionarios administrados fueron el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 y el TMMS-24. También se utilizó el cuestionario WATOCI a fin de evaluar la alianza terapéutica. Los resultados del estudio muestran que el tratamiento TIE es más eficaz que el TCC sobre los síntomas clínicos, los trastornos de personalidad, la inteligencia emocional y la satisfacción vital. Se obtiene una tasa de mejoría del 92,3% en ansiedad y del 85,7% en agorafobia y el nivel de satisfacción de los pacientes con el tratamiento es mayor cuando son tratados con TIE. También se analizaron los factores que influyen tanto en el cumplimiento como en el abandono del tratamiento. / Anxiety disorders are by far the most common psychiatric disorders and cognitive-behavioural therapy (CBT) has proved to be effective in the treatment of these disorders. However, there is little research comparing its efficacy to treatments developed from other theoretical perspectives. Also, it has been proved that emotional intelligence is a factor involved in mental disorders. The aim of the present study has been to design and then assess the efficacy of a humanistic treatment based on the development of emotional intelligence (EIT). A randomized clinical trial was carried out comparing its efficacy with a CBT. Both methods were applied for 24 one and a half hour weekly sessions (6 months approximately). The sample consisted of 132 patients from a public mental-health centre diagnosed with anxiety disorder (agoraphobia and generalized anxiety disorder) of which 81,8% were women, 86,3% presented comorbidity with one or more Axis I disorders and 89,4% with personality disorder. The participants were assessed pre-treatment, 3 months after starting the treatment, post-treatment and at a 3 month follow-up. The questionnaires administered were the STAI, the Agoraphobia Inventory, the SCL-90-R, the MCMI-II, the QOL-SV, the MSCEIT V2.0 and the TMMS-24. The WATOCI was also used in order to assess the therapeutic alliance. The findings of the study suggest that EIT is more effective for clinical symptoms, personality disorders, emotional intelligence and life satisfaction than CBT. The degree of improvement is of 92,3% for anxiety and 85,7% for agoraphobia and the patient satisfaction level with the treatment is higher when treated with EIT. Also analized were the factors that influenced the following or drop-out from the treatment.

L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu. / El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo. / The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.

Objectiu: L'estudi pretén valorar en quina mesura la simptomatologia i el funcionament cognitiu poden predir el nivell de discapacitat de pacients comunitaris amb diagnòstic d'esquizofrènia. Mètode: Es van seleccionar aleatòriament 231 pacients comunitaris amb diagnòstic d'esquizofrènia (criteris DSM-IV) del registre informatitzat que recull tots els pacients en tractament en qualsevol dels 5 centres de Salut Mental de Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental. Els pacients van ser avaluats en un primer moment amb l'Escala de les Síndromes Positiva i Negativa (PANSS) i un qüestionari sociodemogràfic que incloïa l'escala d'Avaluació de la Discapacitat (DAS) i l'escala d'Avaluació del Funcionament Global (GAF). Es va realitzar una segona avaluació a la qual es va afegir una bateria neuropsicològica que incorporava mesures de memòria verbal, atenció, memòria operativa i funció d'abstracció i flexibilitat. Amb la finalitat de descriure com s'estructurava la simptomatologia de la mostra es va realitzar una anàlisi de components principals amb rotació oblimin amb els ítems de la PANSS. Per a avaluar com es relacionaven els factors clínics, amb la discapacitat i el funcionament cognitiu es van calcular els coeficients de correlació de Pearson. Per a establir la capacitat predictiva de les variables clíniques, simptomatològiques i cognitives sobre el grau de discapacitat es van desenvolupar models de regressió lineal. Resultats: Els quatre components principals seleccionats explicaven un 56.22% de la variància i es van identificar com Negatiu (32.48%), Excitatiu (11.29%), Afectiu (7.45%) i Positiu (5.01%). Una gravetat major de la simptomatologia negativa es va associar amb majors dèficits cognitius. Totes les àrees de discapacitat llevat de la discapacitat en el funcionament ocupacional es van explicar parcialment per la dimensió negativa. Conclusió: Els dominis Positiu i negatiu són comuns en tots els resultats previs d'anàlisis de components principals. La simptomatologia negativa és la major font de discapacitat de la nostra mostra i també s'associa amb un pitjor funcionament cognitiu. / Objetivo: El estudio pretende valorar en qué medida la sintomatología y el funcionamiento cognitivo pueden predecir el nivel de discapacidad de pacientes comunitarios con diagnóstico de esquizofrenia. Método: Se seleccionaron aleatoriamente 231 pacientes comunitarios con diagnostico de esquizofrenia (criterios DSM-IV) del registro informatizado que recoge todos los pacientes en tratamiento en cualquiera de los 5 centros de Salud Mental de Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental. Los pacientes fueron evaluados en un primer momento con la la Escala de los Síndromes Positivo y Negativo (PANSS), y un cuestionario socio demográfico que incluía la escala de Evaluación de la Discapacidad (DAS) y la escala de Evaluación del Funcionamiento Global (GAF). Se realizó una segunda evaluación a la que se añadió una batería neuropsicológica que incorporaba medidas de memoria verbal, atención, memoria operativa y función de abstracción y flexibilidad. Con la finalidad de describir como se estructuraba la sintomatología de la muestra se realizó un análisis de componentes principales con rotación oblimin con los ítems de la PANSS. Para evaluar como se relacionaban los factores clínicos, con la discapacidad y el funcionamiento cognitivo se calcularon los coeficientes de correlación de Pearson. Para establecer la capacidad predictiva de las variables clínicas, sintomatológicas y cognitivas sobre el grado de discapacidad de desarrollaron modelos de regresión lineal. Resultados: Los cuatro componentes principales seleccionados explicaban un 56.22% de la varianza y se identificaron como Negativo (32.48%), Excitativo (11.29%), Afectivo (7.45%) y Positivo (5.01%). Una gravedad mayor de la sintomatología negativa se asoció con mayores déficits cognitivos. Todas las áreas de discapacidad a excepción de la discapacidad en el funcionamiento ocupacional se explicaron parcialmente por la dimensión negativa. Conclusión: Los dominios Positivo y negativo son comunes en todos los resultados previos de análisis de componentes principales. La sintomatología negativa es la mayor fuente de discapacidad de nuestra muestra y también se asocia con un peor funcionamiento cognitivo. / Objective: The study aims to assess the load of symptoms and cognitive functioning when predicting disability of outpatients with diagnosis of schizophrenia. Method: 231 outpatients a diagnose of schizophrenia (DSM-IV criteria) were randomly selected from a computerized register that included all patients under treatment in any of the 5 Mental Health Centers of Sant Joan of Déu-Serveis of Salut Mental. Patients were assessed at baseline with the Positive and Negative Syndrome Scale (PANSS), and a sociodemographic questionnaire that included the Disability Assessment Scale (DAS) and the Global Assessment of Functioning Scale (GAF). A second evaluation which also included a neuropsychological battery was conducted. The battery included measures verbal memory, attention, operative memory and abstraction and flexibility functions. In order to describe how symptoms structured a principal component analyses with oblimin rotation was conducted with the PANSS items. To assess the associations between clinical factors, disability and cognitive functioning Pearson correlation coefficients were computed. In order to establish the predictive capacity of the cognitive, clinical and symptom variables on disability linear regression models were fitted. Results: The four principal components accounted for 56.22% of the variance. These factors were identified as Negative (32.48%), Excitement (11.29%), Affective (7.45%) and Positive (5.01%). More severity of negative symptoms was associated with worse cognitive functioning. All disability areas except for occupational disability were partially explained by the negative dimension. Conclusion: The Positive and negative components are common in all previous results of principal components analysis. Negative symptoms are the major source of disability of our sample and also associate with a worse cognitive functioning.

L'objectiu d'aquesta tesi doctoral ha estat conèixer l'efecte que pot tenir una intervenció de musicoteràpia en tres dones maltractades, mitjançant tres casos únics (Cas A, B i C), integrats per dues parts cadascun (Estudi 1 i 2). En l'Estudi 1, sobre l'eficàcia de la intervenció en cada cas, s'ha utilitzat el mètode quantitatiu per mesurar les variables autoestima, depressió i assertivitat abans i després del tractament amb qüestionaris estandaritzats (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; i Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CETDE, Alonso-Femández, 1995) i amb fulls de seguiment diaris. En l'Estudi 2, de procés, s'ha utilitzat el mètode qualitatiu de la Grounded Theory (Glaser i Strauss, 1967), amb el qual s'han observat les dimensions sobre el maltractament sorgides de la conversa entre terapeuta i pacient, i la relació entre aquestes dimensions i les tècniques de musicoteràpia utilitzades per a cada cas. També s'ha analitzat el procés portat a terme per les dimensions al llarg del tractament, per a cadascun dels casos. La intervenció la integra un protocol de dotze sessions d'una hora de durada en les quals es va fer ús de diferents tècniques de musicoteràpia. La dona del Cas A, en va rebre 13; la del Cas B, 8 i la del Cas C, tres sessions, després de les quals va retornar al domicili conjugal. Per a l'Estudi 1, els resultats mostren millores en el Cas A, autoestima: 20,24% (qüestionari); 31,11% (full de seguiment); depressió: 41,38% i 10,64%; assertivitat: 11,2% i 21,93%. En el Cas B s'ha observat una millora en la variable depressió: 33,33% (qüestionari, en el seguiment); 3,83% (full de seguiment), però no s'han pogut mesurar els canvis en el post test per a l'autoestima i l'assertivitat. En el Cas C no s'han obtingut mesures en el post test de cap de les tres variables.L'Estudi 2 ha ofert sis dimensions relacionades amb el maltractament, per als tres casos: dimensió corporal, espiritual, metacomunicació relació terapèutica, interpersonal, socio-cultural i emocional/cognitiva i s'ha observat una evolució positiva de les verbalitzacions de les pacients al llarg de las sessions, en els Casos A i B. Per al Cas C s'ha observat cert retrocés en els temestractats, ja que suposa un exemple de retorn al domicili conjugal, després de tres sessions. Quant a les tècniques de musicoteràpia es ressalta, en els tres casos, la relació entre 1'ús de les escenificacions i el sorgiment de la dimensió corporal; 1'ús de la imaginació guiada i el dibuix amb la dimensió espiritual; i l'ús de l'audició amb la dimensió metacomunicació relació terapèutica. Es justifica la tria de les tres variables i l'enfocament de la teràpia en el marc de la Psicologia Humanista i el constructe de la Intel·ligència Emocional i s'exposen les limitacions i els suggeriments de futur d'aquest tipus d'intervenció en el col·lectiu de les dones maltractades. / El objetivo de esta tesis doctoral ha sido conocer el efecto que puede tener una intervención de musicoterapia en tres mujeres maltratadas, mediante tres casos únicos (Caso A, B Y C), integrados por dos partes cada uno (Estudio I y 2). En el Estudio 1, sobre la eficacia de la intervención en cada caso, se ha utilizado el método cuantitativo para medir las variables autoestima, depresión y asertividad antes y después del tratamiento con cuestionarios estandarizados (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García y Musitu, 200 1; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; y Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve y Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Femández, 1995) y con hojas de seguimiento diarias. En el Estudio 2, de proceso, se ha utilizado el método cualitativo de la Grounded Theory (Glaser y Strauss, 1967), con el que se han observado las dimensiones sobre el maltrato surgidas de la conversación entre terapeuta y paciente, y la relación entre estas dimensiones y las técnicas de musicoterapia utilizadas. También se ha analizado el proceso llevado a cabo por las dimensiones a 10 largo del tratamiento, para cada uno de los casos. La intervención la integra un protocolo de doce sesiones de una hora de duración en las que se utilizaron diferentes técnicas de musicoterapia. La mujer del Caso A, recibió 13 sesiones; la del Caso B, 8 Y la del Caso C, tres, después de las cuales retomó al domicilio conyugal. Para el Estudio 1, los resultados muestran mejoras en el Caso A, autoestima: 20,24% (cuestionario); 31, II% (hoja de seguimiento); depresión: 41,38% y 10,64%; asertividad: 11,2% y 21,93%. En el Caso B se ha observado una mejora en la variable depresión: 33,33% (cuestionario, en el seguimiento); 3,83% (hoja de seguimiento), pero no se han podido medir los cambios en el post test para la autoestima y la asertividad. En el Caso C no se han obtenido medidas en el post test de ninguna de las tres variables. El Estudio 2 ha ofrecido seis dimensiones relacionadas con el maltrato, en los tres casos: dimensión corporal, espiritual, metacomunicación relación terapéutica, interpersonal, socio-cultural y emocional/cognitiva y se ha observado una evolución positiva de las verbalizaciones de las pacientes a 10 largo de las sesiones, en los Casos A y B. Para el Caso C se ha observado cierto retroceso en los temas tratados, ya que supone un ejemplo de retorno al hogar conyugal, después de tres sesiones. En cuanto a las técnicas de musicoterapia se resalta, en los tres casos, la relación entre el uso de las escenificaciones y el surgimiento de la dimensión corporal; el uso de la imaginación guiada y el dibujo con la dimensión espiritual; y el uso de la audición con la dimensión metacomunicación relación terapéutica. Se justifica haber escogido las tres variables y el enfoque de la terapia en el marco de la Psicología Humanista y el constructo de la Inteligencia Emocional y se ofrecen las limitaciones y sugerencias de futuro de este tipo de intervención en el colectivo de las mujeres maltratadas. / The purpose of this doctoral dissertation was to determine the possible effect that a music therapy intervention can have on three battered women, through three case studies (Case A, B, and C). In Study 1, which main purpose was to determine the effect of the intervention for each of the case studies, quantitative methodology was used to measure the variables of self-esteem, depression and assertivity, before and after the treatment through standardized questionnaires (Autoconcepto Forma 5, AF-5, García i Musitu, 2001; Escala de Habilidades Sociales, EHS, Gismero, 2002; and Cuestionario Estructural Tetradimensional para la Depresión, Forma Breve and Escala para el seguimiento CET-DE, Alonso-Fernández, 1995). AIso, observation fonns and diaries were used for daily follow-up. In Study 2, which looked at the process, qualitative methodology was used, specifically the Grounded Theory method (Glaser i Strauss, 1967) which has allowed to observe the dimensions on the maltreatment that carne out from the conversations between therapist-patient, and the relationship between these dimensions and the specific music therapy techniques used. Also, the process followed by de dimensions throughout the treatment, for each of the case studies, was analyzed. The intervention included a total of 12 l-hour sessions in which several music therapy techniques were used. The subject of case study A received a total of 13 sessions; the subject of case study B, 8, and the subject of case study C, 3, after which the subject returned to the intimate partner's home. Results of Study l showed improvements for Case A, self-esteem: 20, 24% (test); 31,11% (observation form); depression: 41,38% and 10,64%; assertivity: 11,2% and 21,93%. For Case B, improvements were observed in the depression variable: 33,33% (test in the follow-up); 3,83% observation form. However, it was not possible to measure changes in the post-test for self-esteem and assertivity. For Case C, no post-test measures were obtained for any of the three variables. Study 2 offered six dimensions related to the maltreatment for the three cases: body, spiritual, metacomunication therapeutic relation, interpersonal, social-cultural and emotional cognitive, and a positive evolution was observed in the patients' verbalizations throughout the sessions, in Cases A and B. In Case C, a certain regression was observed in the aspects treated since it was an example of a return to the intimate partner's home after three sessions. In regards to the music therapy techniques used, it is stressed for the three cases, the relationship between the use of role-playing and the appearance of the body dimension; the use of guided imagery with drawing with the emergence of the spiritual dimension; and the use of music auditions with the dimension of metacomunication therapeutic relation. The choice of the three variables and the focus of the therapy within the Humanistic Psychology paradigm and the construct of Emotional Intelligence is argumented, and the limitations of the study as well as suggestions for future interventions and research studies with this population are stated.

Les asimetries funcionals manuals han estat àmpliament estudiades en els primats no humans i altres espècies animals durant les últimes dues dècades. Resulta especialment interessant observar si l'especialització hemisfèrica cerebral, tan característica de l'ésser humà, està o no present i en quin grau dins del regne animal. En ximpanzés, trobem pocs treballs en què s'hagin avaluat les preferències manuals en una única mostra des d'un punt de vista observacional i experimental conjuntament, i cap en ambients intermedis (naturalitzats). El nostre objectiu ha estat comparar els patrons de preferència manual en situacions espontànies i experimentals en una mateixa mostra de ximpanzés i veure quines situacions incideixen sobre la direcció, intensitat i grau d'asimetria individual versus poblacional en els individus. En la fase observacional es van estudiar 53 comportaments espontanis unimanuals i bimanuals que feien referència a contextos tròfics, manipulatius-exploratoris, autodirigits, posturals i socials, entre d'altres. En la fase experimental es van avaluar dues tasques: una unimanual (simple reaching: recollida d'ítems petits d'aliment amb prensions de precisió) i una altra bimanual (tube task: extracció bimanual d'aliment d'un tub). Durant la fase observacional es van dur a terme 2.226 sessions (2005 a 2008: 33 mesos). La fase experimental va tenir una durada total de 4 mesos (2007). La mostra estava formada per un grup de 14 ximpanzés (Pan troglodytes) allotjats al Centre de Recuperació de Primats de la Fundació Mona (Girona). En ambdues fases es va utilitzar un mostreig focal amb registre activat per transicions. Globalment, tant durant la fase observacional com experimental, la major part de la mostra va presentar preferències individuals laterals de manera significativa. Es van comparar els índexs de lateralitat per a les quatre condicions d'estudi: unimanual-espontani (UES), bimanual-espontani (BES), unimanual-experimental (UEX) i bimanual-experimental (BEX). No es van trobar diferències en la direcció de les preferències entre les quatre condicions tot i que sí en la intensitat de la lateralització. D'aquesta manera, la intensitat de la preferència manual era major en les accions bimanuals que en les unimanuals, i també en les tasques experimentals que en les espontànies. L'ús d'instruments i el tipus de prensió també van augmentar la intensitat de les preferències encara que no van tenir cap efecte sobre la direcció d'aquestes. Es va detectar una asimetria dretana poblacional en les accions bimanuals espontànies però no en les experimentals. També es va detectar una asimetria dreta a nivell poblacional en tenir en compte totes les tasques conjuntament. D'aquesta manera, ha estat la primera ocasió que s'evidencia que els ximpanzés allotjats en ambients intermedis són dretans a nivell poblacional. En conclusió, els ximpanzés presentarien un patró de lateralització homòleg al dels éssers humans, sobretot en aquelles accions que impliquen una complexitat en la seva execució (bimanualitat, instrumentalitat i precisió) i que són les més rellevants per entendre el procés d'hominització conductual d'aquest tret a Homo sapiens. / Las asimetrías funcionales manuales han sido ampliamente estudiadas en los primates no humanos y otras especies animales durante las últimas dos décadas. Resulta especialmente interesante observar si la especialización hemisférica cerebral, tan característica del ser humano, está o no presente y en qué grado dentro del reino animal. En chimpancés, encontramos pocos trabajos en los que se hayan evaluado las preferencias manuales en una única muestra desde un punto de vista observacional y experimental conjuntamente, y ninguno en ambientes intermedios (naturalizados). Nuestro objetivo ha sido comparar los patrones de preferencia manual en situaciones espontáneas y experimentales en una misma muestra de chimpancés y ver qué situaciones inciden sobre la dirección, intensidad y grado de asimetría individual versus poblacional en los individuos. En la fase observacional se estudiaron 53 comportamientos espontáneos unimanuales y bimanuales que hacían referencia a contextos tróficos, manipulativos-exploratorios, autodirigidos, posturales y sociales, entre otros. En la fase experimental evaluaron dos tareas: una unimanual (simple reaching: recogida de ítems pequeños de alimento con prensiones de precisión) y otra bimanual (tube task: extracción bimanual de alimento de un tubo). Durante la fase observacional se llevaron a cabo 2226 sesiones (2005 a 2008: 33 meses). La fase experimental tuvo una duración total de 4 meses (2007). La muestra estaba formada por un grupo de 14 chimpancés (Pan troglodytes) alojados en el Centro de Recuperación de Primates de Fundación Mona (Girona). En ambas fases se utilizó un muestreo focal con registro activado por transiciones. Globalmente, tanto durante la fase observacional como experimental, la mayor parte de la muestra presentó preferencias individuales laterales de manera significativa. Se compararon los índices de lateralidad para las cuatro condiciones de estudio: unimanual-espontáneo (UES), bimanual-espontáneo (BES), unimanual-experimental (UEX) y bimanual-experimental (BEX). No se encontraron diferencias en la dirección de las preferencias entre las cuatro condiciones aunque sí en la intensidad de la lateralización. De esta manera, la intensidad de la preferencia manual era mayor en las acciones bimanuales que en las unimanuales, y también en las tareas experimentales que en las espontáneas. El uso de instrumentos y el tipo de prensión también aumentaron la intensidad de las preferencias aunque no tuvieron ningún efecto sobre la dirección de éstas. Se detectó una asimetría diestra poblacional en las acciones bimanuales espontáneas aunque no en las experimentales. También se detectó una asimetría diestra a nivel poblacional al tener en cuenta todas las tareas conjuntamente. De esta manera, ha sido la primera ocasión que se evidencia que los chimpancés alojados en ambientes intermedios son diestros a nivel poblacional. En conclusión, los chimpancés exhibirían un patrón de lateralización homólogo al de los seres humanos, sobre todo en aquellas acciones que implican una complejidad en su ejecución (bimanualidad, instrumentalidad y precisión) y que son las más relevantes para entender el proceso de hominización conductual de este rasgo en Homo sapiens. / Manual functional asymmetries have been extensively studied in nonhuman primates and other animals for the last two decades. It is particularly interesting to see if brain hemispheric specialization, so characteristic human beings, is present or not and to what extent within the animal kingdom. In chimpanzees, there are few studies that have assessed hand preferences in a single sample from an experimental and observational standpoint, and none have been done within intermediate (naturalized) environments. Our objective was to compare the patterns of hand preference for spontaneous and experimental actions in the same sample of chimpanzees and observe what situations impact on the direction, strength and the degree of individual versus population asymmetry in individuals. In the observational phase, we studied 53 spontaneous unimanual and bimanual behaviors related to feeding contexts, manipulative-exploratory, self-directed, postural and social, among others. In the experimental phase, we evaluated two tasks: unimanual (simple reaching: collection of small items of food with precision grips) and bimanual (tube task: bimanual removal of food from a tube). During the observational phase, we conducted 2.226 sessions (from 2005 to 2008: 33 months). The experimental phase lasted a total of four months (2007). The sample was composed of a group of 14 chimpanzees (Pan troglodytes) housed at the Mona Foundation Primate Rehabilitation Center (Girona). In both phases, a focal sampling method was used. Overall, during both observational and experimental phases, the majority of the sample showed significant individual lateral preferences. We compared the handedness index for four study conditions: unimanual-spontaneous (UES), bimanual-spontaneous (BES), unimanual-experimental (UEX) and bimanual-experimental (BEX). There were no differences in the direction of preferences among the four conditions, but there were differences in the strength of lateralization. The strength of hand preference was higher in bimanual than in unimanual ones, and also in the experimental tasks than in the spontaneous ones. The use of tools and the type of grip also increased the strength of preferences, but had no effect on the direction of such preferences. We detected right-handedness at population-level for spontaneous bimanual actions, but not for the experimental ones. There was also a right asymmetry at the population level when considering all the tasks together. In this way, this was the first evidence that chimpanzees housed in an intermediate environment demonstrate right-handedness at population-level. In conclusion, chimpanzees exhibit a pattern of lateralization homologous to human beings, especially those actions that involve a complexity of execution (bimanual, tool use and precision grip) and that are most relevant for understanding the behavioral process of hominization of this trait in Homo sapiens.

En els últims anys, la violència ha estat objecte d’estudi per les seves manifestacions i conseqüències. La violència està present en tots els entorns en els quals es desenvolupa la persona, essent un d’ells el laboral: la violència laboral. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2002, conscient de les repercussions de la violència laboral en la salut de les persones, alertà de l’increment notable d’aquest tipus de violència. L’any 1995, Cal/OSHA definí la taxonomia de la violència laboral en base a tres tipologies. Una d'aquests tres tipus, la de tipus II, que es caracteritza perquè la persona que rep els actes violents té una relació legítima amb la persona que porta a terme aquestes accions, és l'escollida en aquesta tesi. Aquest treball es planteja saber si els professionals de les residències de Catalunya són víctimes d'actes violents per part dels residents que atenen i que té com objectiu principal: conèixer el fenomen de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya en el període d'un any. L'operativització d'aquest objectiu principal es concreta en quatre d'específics: 1) Determinar la freqüència de la consideració d’agressió en els professionals que treballen en les residències de gent gran de Catalunya en un any. 2) Identificar quines variables dels professionals de les residències de gent gran es relacionen amb la consideració d’agressió. 3) Conèixer la freqüència d'agressió per part dels residents i si existeixen diferències entre gèneres quan el resident és l'agressor. 4) Saber quin tipus d’agressió és el més freqüent. L'estudi de caràcter prospectiu, descriptiu i transversal, s'ha portat a terme amb una mostra de 433 professionals que treballen en residències de gent gran de tota Catalunya. L'instrument utilitzat és el QViLab II, un qüestionari ad hoc de quaranta-sis ítems. Les conclusions de l'estudi són: el 68,6% dels professionals que treballen en residències de gent gran a Catalunya s'han considerat agredits pels residents que atenen en el període d'un any; la professió i el nivell d'estrès percebut són les dues variables relacionades amb la consideració d'agressió; tan l'home com la dona resident agredeixen el professional; i l'agressió verbal és la més freqüent i la modalitat exigències té la seva periodicitat és a nivell diari. Aquestes quatre conclusions extretes dels objectius específics permeten definir les característiques de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya i respondre a l'objectiu general. / En los últimos años, la violencia ha sido objeto de estudio por sus manifestaciones y consecuencias. La violencia está presente en todos los entornos donde se desarrolla la persona, siendo uno de ellos el laboral: la violencia laboral. La Organización Mundial de la Salud (OMS), en 2002, consciente de las repercusiones de la violencia laboral en la salud de las personas, alertó del incremento notable de este tipo de violencia. En 1995, Cal / OSHA definió la taxonomía de la violencia laboral en base a tres tipologías. Una de estos tres tipos, la de tipo II, que se caracteriza porque la persona que recibe los actos violentos tiene una relación legítima con la persona que lleva a cabo estas acciones, es la escogida en esta tesis. Este trabajo se plantea saber si los profesionales de las residencias de Cataluña son víctimas de actos violentos por parte de los residentes que atienden y tiene como objetivo principal: conocer el fenómeno de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña en el período de un año. La operativización de dicho objetivo se concreta en cuatro objetivos específicos: 1) Determinar la frecuencia de la consideración de agresión en los profesionales que trabajan en las residencias de personas mayores de Cataluña en un año. 2) Identificar qué variables de los profesionales de las residencias de personas mayores se relacionan con la consideración de agresión. 3) Conocer la frecuencia de agresión por parte de los residentes y si existen diferencias entre géneros cuando el residente es el agresor. 4) Saber qué tipo de agresión es el más frecuente. El estudio de carácter prospectivo, descriptivo y transversal, se llevó a cabo con una muestra de 433 profesionales que trabajan en residencias de mayores de toda Cataluña. El instrumento utilizado fue el QViLab II, un cuestionario ad hoc de cuarenta y seis ítems. Las conclusiones del estudio fueron: el 68,6% de los profesionales que trabajan en residencias de personas mayores en Cataluña se consideraron agredidos por los residentes que atienden en el período de un año. La profesión y el nivel de estrés percibido son las dos variables relacionadas con la consideración de agresión. El profesional es agredido tanto por el hombre como por la mujer residente. Y la agresión verbal es el tipo de agresión más frecuente y los profesionales expresan que la modalidad exigencias fue la más frecuente con una periodicidad diaria. Estas cuatro conclusiones extraídas de los objetivos específicos permitieron definir las características de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña y responder al objetivo general. / In recent years, violence has been studied due to its manifestations and consequences. Violence is present in all environments in which the person develops, being one of them the job: violence at work. The World Health Organization (WHO) in 2002, aware of the impact of workplace violence in health, warns of the significant increase of such violence. In 1995, Cal / OSHA defined taxonomy of workplace violence on the basis of three types. One of these three types, type II, which is characterized because of the person receiving the violence has a legitimate relationship with the person who carries out these actions, is the one chosen in this thesis. This study considers whether the nursing professionals in Catalonia are victims of violence by residents who attend and its main objective : to study the phenomenon of violence type II in the workplace, nursing homes for the elderly in Catalonia in one year. The operationalization of this objective is reflected in four specific : 1) To determine the frequency of aggression in the consideration of the professionals working in the nursing homes of elderly people in Catalonia in one year.2) To identify which are the variables of professional nursing for the elderly related to the consideration o aggression. 3) To determine the frequency of aggression by residents and whether there are gender differences when the resident is the aggressor. 4) To know what kind of aggression is the most common. The study of prospective,descriptive and transversal was conducted with a sample of 433 professionals working in old people of Catalonia. The instrument used is QViLab II, an ad hoc questionnaire of forty-six items. The conclusions of the study are: 68.6 % of professionals working in nursing homes for the elderly in Catalonia were considered attacked by residents who attend within the one-year period, the profession and the level of perceived stress are the two variables related to the consideration of aggression, both ,men and women attack the professionals,verbal aggression is the most common form and pressing requeriments are on a daily basis. These four conclusions, as a result of the specific objectives, allow to define the characteristics of type II workplace violence in the homes of elderly people in Catalonia and meet the overall objective.

Aquest estudi avalua els efectes de la musicoteràpia en dones amb càncer de mama que reben tractament de quimioteràpia adjuvant sobre simptomatologia d’ansietat, depressió, qualitat de vida i fa una anàlisi qualitativa basada en els informes de les pacients sobre l’experiència musicoterapèutica. Investigació experimental. Es separa en grups consecutius a tractament de quimioteràpia i musicoteràpia (GE) o tractament de quimioteràpia estàndard (GC) a 88 dones diagnosticades amb càncer de mama en diferents estadis que reben quimioteràpia. És un disseny simple de pre-post test (cicles 1,2 i 3) i seguiment (cicle 4). La musicoteràpia consisteix en tres sessions de musicoteràpia individuals, durant el tractament. Els instruments de mesura són: escales HADS (ansietat i depressió) i EORTC QLQ C-30 (qualitat de vida) en els cicles 1 i 4; termòmetre de distrès i pregunta oberta de manera pre-post en els cicles 1,2 i 3. L’anàlisi qualitativa del discurs es realitza mitjançant el programa Atlas.Ti (5.2). Completen les dades 69 pacients. En distrès psicològic (HADS), l’ansietat es redueix significativament en el GE (p<.0001) i baixa en depressió (p=0.2189). El GC es manté estable o augmenta significativament. La qualitat de vida global (EORTC QLQ C-30) millora en el GE (p=0.1960), amb diferència significativa en subescales de rol (p=0.0073), funcionament emocional (p=0.0006) i cognitiu (p=0.0483), mentre que el GC empitjora significativament. En termòmetre del distrès, el GE frega la diferència significativa en quasi tots els cicles en ansietat i l’assoleix en depressió. L’anàlisi del discurs del GE reflecteix benefici de la musicoteràpia en una major relaxació, tranquil•litat i millora de l’estat d’ànim. La musicoteràpia modifica la percepció del temps durant la sessió. Les pacients del GE reporten menys simptomatologia d’ansietat i depressió post sessió. També més capacitat i recursos d’afrontament actiu, capacitat de fer/crear música i gaudir en l’ara i aquí, que les del GC. La musicoteràpia és percebuda com un recurs per a les pacients del GE i es recomana la seva aplicació. Conclusions: Els nostres resultats recolzen l’ús de la musicoteràpia com a eina de suport i tractament complementari durant el tractament amb quimioteràpia. La combinació de metodologia quantitativa i qualitativa complementa i reforça els resultats. / Este estudio evalúa los efectos de la musicoterapia en mujeres con cáncer de mama que reciben tratamiento de quimioterapia adyuvante sobre sintomatología de ansiedad, depresión, calidad de vida y hace un análisis cualitativo basado en los informes de las pacientes sobre la experiencia musicoterapéutica. Investigación experimental. Se separa en grupos consecutivos a tratamiento de quimioterapia y musicoterapia (GE) o tratamiento de quimioterapia estándar (GC) a 88 mujeres diagnosticadas con cáncer de mama en diferentes estadios que reciben quimioterapia. Es un diseño simple de pre-post test (ciclos 1 a 3) y seguimiento (ciclo 4). La musicoterapia consiste en tres sesiones de musicoterapia individuales, durante el tratamiento. Los instrumentos de medida son: escalas HADS (ansiedad y depresión) y EORTC QLQ C-30 (calidad de vida) en los ciclos 1 y 4; termómetro de distrés y pregunta abierta de manera pre-post en los ciclos 1, 2 y 3. El análisis cualitativo del discurso se realiza mediante el programa Atlas.Ti (5.2). Completan los datos 69 pacientes. En distrés psicológico (HADS), la ansiedad se reduce significativamente en el GE (p<.0001) y baja en depresión (p=0.2189). El GC se mantiene estable o aumenta significativamente. La calidad de vida global (EORTC QLQ C-30) mejora en el GE (p=0.1960), con diferencia significativa en subescalas de rol (p=0.0073), funcionamiento emocional (p=0.0006) y cognitivo (p=0.0483), mientras que el GC empeora significativamente. En termómetro de distrés, el GE roza la diferencia significativa en casi todos los ciclos en ansiedad y la consigue en depresión. El análisis del discurso del GE refleja beneficio de la musicoterapia en mayor relajación, tranquilidad y mejora del estado de ánimo. La musicoterapia modifica la percepción del tiempo durante la sesión en el GE. Las pacientes del GE reportan menos sintomatología de ansiedad y depresión post sesión. También más capacidad y recursos de afrontamiento activo, capacidad de hacer/crear música y disfrutar en el aquí y ahora, que las del GC. La musicoterapia es percibida como un recurso para las pacientes del GE y se recomienda su aplicación. Conclusiones: Nuestros resultados apoyan el uso de la musicoterapia como herramienta de apoyo y tratamiento complementario durante el tratamiento con quimioterapia. La combinación de metodología cuantitativa y cualitativa complementa y refuerza los resultados. / This study evaluates the effects of music therapy in women with breast cancer receiving adjuvant chemotherapy treatment on symptomatology of anxiety and depression, quality of life, and qualitative analysis based on the patient’s report of music therapy experience. Experimental research with a simple design of pre-post test (cycles 1,2,3) and follow-up (cycle 4). Groups were consecutively completed to chemotherapy treatment and music therapy (EG) or treatment of standard chemotherapy (CG) to 88 women diagnosed with cancer of breast in different stadiums who receive chemotherapy. It is a simple design of pre-post test (cycles 1 to 3) and follow-up (cycle 4). Music therapy consisted of three individual sessions during the chemotherapy treatment. Symptomatology of anxiety and depression measured with HADS and quality of life with EORTC QLQ C-30, at cycles 1 and 4. Pre-post distress (anxiety and depression) measured with Thermometer of Distress) and an open question at cycles 1, 2 and 3. Qualitative data categorized using Atlas.Ti software. 69 patients completed data collection. Experimental group (EG) decreased significant on anxiety (p <.0001) and low depression level (p=0.2189) measured with HADS, whereas control group (CG) kep stable or increased significant. Global quality of life (EORTC QLQ C-30) improved in the GE (p=0.1960) and obtained significant difference in role (p=0.0073), emotional function (p=0.0006) and cognitive function subscales (p=0.0483), whereas the GC deteriorated significant. With Thermometer of distrés, GE rubed the significant difference in almost all cycles in anxiety and obtained it in depression. The narrative of patients in music therapy group related more relaxation, tranquility and improvement of mood. There’s a different perception on time during the session. They reported also less symptomatology of anxiety and depression post session. Compared with patients of control group, patients of music therapy group tended to have more resources of active confrontation, capacity to enjoy making music and being in present (here and now). They emphasized that music therapy had been a useful resource and recommended his application. Conclusions: Our results support music therapy as a helpful tool and a complementary treatment during chemotherapy. The combination of quantitative and qualitative methodology complements reinforce the results.

L'objectiu principal de la investigació va ser estudiar els efectes ocasionats per un hàbit de respiració oral en les diferents estructures orofacials i analitzar la relació entre respiració oral i deglució atípica. Per a això, es van definir les estructures que poden sofrir alteració per la inspiració oral i que són objecte d'estudi. La selecció de la mostra es va realitzar a partir de la revisió de 762 històries clíniques dels pacients que van iniciar tractament en el Servei de Logopèdia de l'Hospital de Nens de Barcelona. Es van descartar 389 nens que no s'ajustaven als nostres criteris de selecció, quedant 373 per a la realització de la investigació (309 amb respiració oral i 64 amb respiració nasal). Es va utilitzar per a la recollida de dades un protocol d'evolució i un protocol de trastorns miofuncionals. L'anàlisi dels resultats es va realitzar a través d'una metodologia correlacional que ens va permetre comptabilitzar les diferències estructurals i funcionals entre els nens amb respiració oral i nasal. Es van obtenir estadístics Chi-quadrat i V de Cramer a partir de taules de contingències. Els resultats obtinguts mostren diferències significatives en la majoria de les estructures orofacials entre els respiradores orals i nasals. I reflecteixen relació entre respiració oral i deglució atípica. / El objetivo principal de la investigación fue estudiar los efectos ocasionados por un hábito de respiración oral en las diferentes estructuras orofaciales y analizar la relación entre respiración oral y deglución atípica.Para ello, se definieron las estructuras que pueden sufrir alteración por la inspiración oral y que son objeto de estudio.La selección de la muestra se realizó a partir de la revisión de 762 historias clínicas de los pacientes que iniciaron tratamiento en el Servicio de Logopedia del Hospital de Nens de Barcelona.Se descartaron 389 niños que no se ajustaban a nuestros criterios de selección, quedando 373 para la realización de la investigación (309 con respiración oral y 64 con respiración nasal).Se utilizó para la recogida de datos un protocolo de evolución y un protocolo de trastornos miofuncionales.El análisis de los resultados se realizó a través de una metodología correlacional que nos permitió contabilizar las diferencias estructurales y funcionales entre los niños con respiración oral y nasal. Se obtuvieron estadísticos Chi-cuadrado y V de Cramer a partir de tablas de contingencias.Los resultados obtenidos muestran diferencias significativas en la mayoría de las estructuras orofaciales entre los respiradores orales y nasales. Y reflejan relación entre respiración oral y deglución atípica. / The main objective of the research was to study the effects caused by a habit of oral respiration on different orofacial structures and analyze the relationship between oral respiration and atypical swallowing. Thereby, there were defined structures that may suffer alteration by the oral inspiration and which are under consideration. The sample selection was made after reviewing medical history of 762 patients who started treatment within the Logopedia Service at "Hospital de Nens" in Barcelona. It ruled that 389 children did not meet our criteria for selection, leaving 373 for conducting the research (309 to 64 with oral respiration and nasal respiration). A development protocol and a miofunctional disorder protocol were both used for data collection.The analysis of the results was conducted through a correlational methodology that allowed us to account for structural and functional differences between children with oral and nasal respiration. We obtained Chi-square statistical and V of Cramer from contingency tables. The results show significant differences in most orofacial structures between oral and nasal respirators. And they reflect a relationship between oral respiration and atypical swallowing.

En el moment en què els ballarins pateixen una lesió l'atenció dels professionals de la medicina de la dansa se centra prioritàriament en els aspectes físics del tractament i de la recuperació. Amb tot, la lesió sovint té conseqüències pel que fa a les funcions psicològiques. L'objectiu d'aquesta recerca de tipus exploratori, de disseny empíric, transversal, descriptiu i correlacional/causal és conèixer les respostes emocionals davant la lesió de ballarins lesionats de dansa mesurant depressió, desesperança, estat emocional i estratègies d'afrontament. Per això, es varen administrar el POMS, BDI-II, BHS i CHIP, a més d'un qüestionari sobre els factors associats a la lesió, a una mostra de 94 ballarins lesionats a Nova York. Els resultats més destacats assenyalen que el 31,9% dels ballarins va presentar una simptomatologia de depressió en les categories de lleu, moderat i sever en el BDI-II i un 42,9% d'ells desesperança. Quant al perfil de l'estat d'ànim (POMS), constatem una tendència a nivells elevats de tensió i confusió, seguits de depressió, fatiga i hostilitat. El vigor destaca per la seva absència. Les estratègies d'afrontament utilitzades inclouen l'afrontament instrumental i el de distracció, mentre que tendeixen a no utilitzar en la mateixa mesura estratègies pal·liatives. Pel que fa a d'altres factors associats cal destacar, en primer lloc, les preocupacions econòmiques com a factor que pot arribar a ser un impediment a l'hora d'obtenir tractament mèdic i/o psicològic. En segon lloc, en relació a les conductes dels ballarins és rellevant que el 64,8% va continuar ballant malgrat la lesió, i que el 31,9% va cuidar la lesió per sí mateix, sense cap ajut mèdic. Finalment, pel que fa al suport i l'ajuda que pot oferir un psicòleg especialitzat en dansa, els ballarins valoren positivament les tècniques de relaxació, i el seu suport davant les respostes emocionals davant les lesions, així com en la transició psicosocial de la carrera de ballarí. / En el momento en que los bailarines sufren una lesión la atención de los profesionales de la medicina de la danza se centra prioritariamente en los aspectos físicos del tratamiento y de la recuperación. Sin embargo, la lesión tiene a menudo consecuencias sobre las funciones psicológicas. El objetivo de esta investigación de tipo exploratorio, de diseño empírico, transversal, descriptivo y correlacional/causal es conocer las respuestas emocionales en bailarines lesionados midiendo depresión, desesperanza, estado emocional y estrategias de afrontamiento. Para ello, se administraron el POMS, BDI-II, BHS y CHIP, además de un cuestionario sobre los factores asociados a la lesión, a una muestra de 94 bailarines lesionados en Nueva York. Los resultados más destacados señalan que el 31,9% de los bailarines presentó una sintomatología de depresión en las categorías de leve, moderado y severo en el BDI-II y un 42,9% de ellos desesperanza. En cuanto al perfil del estado de ánimo (POMS), constatamos una tendencia a niveles elevados de tensión y confusión, seguidos de depresión, fatiga y hostilidad. El vigor destaca por su bajas puntuaciones. Las estrategias de afrontamiento empleadas incluyen el afrontamiento instrumental y el de distracción, mientras que tienden a no utilizar en la misma medida estrategias paliativas. En cuanto a otros factores asociados es importante destacar, en primer lugar, las preocupaciones económicas como factor que puede llegar ser un impedimento para obtener tratamiento médico y/o psicológico. En segundo lugar, en relación con las conductas de los bailarines cabe destacar que el 64,8% continuó bailando aún estando lesionado, y que el 31,9% cuidó la lesión por sí mismo. Finalmente, en cuanto al apoyo y la ayuda que puede ofrecer un psicólogo especializado en danza, los bailarines valoran positivamente las técnicas de relajación, y su apoyo ante las respuestas emocionales ante las lesiones, así como en la transición psicosocial después de la carrera de bailarín. / When dancers are injured dance medicine professionals focus their attention primarily on the physical aspects of treatment and recovery. However, injuries usually have an impact on the individual's psychological functions as well. The objective of this exploratory study, of experimental, transversal, descriptive and correlational/causal design, is to know the emotional responses towards injury in injured dancers measuring depression, hopelessness, emotional state and coping strategies. In order to do that, the POMS, BDI-II, BHS and CHIP were administered, together with a questionnaire regarding injury-associated factors, to a sample of 94 injured dancers in New York. As for the results, 31.9% of the dancers showed depression symptomatology in the categories mild, moderate and severe in the BDI-II and 42.9 of them showed hopelessness. Regarding the profile of mood states (POMS), results show a tendency towards high levels of tension and confusion, followed by depression, fatigue and hostility. Vigor stands out due to its low scores. The coping strategies used include instrumental and distraction, while not using palliative strategies in the same degree. Regarding other injury-associated factors it is important to note, firstly, the dancers' economical worries as a factor that can even prevent them from accessing medical and/or psychological treatment. Secondly, as regards dancers' behavior, 64.8% of them continued dancing despite being injured, and that 31.9% took care of their injuries themselves, without any professional medical help. Finally, regarding the support and help a dance psychologist can provide, dancers considered positive the relaxation techniques, and their support when emotionally responding to injuries as well as in the psychosocial transition at the end of their professional career.