• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 3
  • 2
  • Tagged with
  • 5
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Neurotransmisión GABA y depresión: análisis en un modelo animal de 'desesperanza conductual'

Fernández-Teruel, Albert 30 May 1989 (has links)
No description available.
2

Internal consistency and factorial structure of the Beck Hopelessness Scale among Mexican students / Consistencia interna y estructura factorial de la Escala de Desesperanza de Beck en estudiantes mexicanos

Córdova Osnaya, Martha 25 September 2017 (has links)
The Beck Hopelessness Scale was applied in a sample of 971 male and female students, chosen at random sampling from Mexico City, with an average age of 16.75 years. Results were compared to those reported by Beck, Weissman, Lester and Trexler (1974). Results showed adequate reliability (≥ 0.70) in the total sample by gender. Factorial structure matched only in the Affective factor as reported by Beck et al. (1974) with respect to the total sample. Differences in saturation and factorial structure in both sexes were observed. It was concluded that the factor structure of Beck Hopelessness Scale registers different factor structure in the total sample, according to sex. / En una muestra de 971 estudiantes de ambos sexos elegidos en forma aleatoria de la ciudad de México con un promedio de edad de 16.75 anos, se aplicó la Escala de Desesperanza de Beck. Se calculo la consistencia interna y la estructura factorial con el procedimiento reportado por Beck, Weissman, Lester y Trexler (1974) en muestra total y por sexo. Los resultados indicaron confiabilidad adecuada (≥ .70) en la muestra total y por sexo, estructura factorial coincidente solo en el factor Afectivo en la muestra total, y diferencias de saturación y de estructura factorial en ambos sexos. Se concluyo que la Escala de Desesperanza de Beck registra diferente estructura factorial en muestra total y de acuerdo con el sexo.
3

Self Concept and Learned Helplessness in a group of teachers from Lima Metropolitana / Autoconcepto y desesperanza aprendida en un grupo de maestros de Lima Metropolitana

Carrillo Luna, Sandra 25 September 2017 (has links)
86 teachers from Lima Metropolitana trained by PLANCAD were assessed with the Self Perception Profile for Adult~ (Messer y Harter, 1986) and with a Learned Helplessness Scale (Macassi, 1988). Correlations between the different domains from Self Concept (SC), Learned Helplessness (LH) and sorne social-demographic variables were analyzed. The result~ showed that the LH exhibits significan! and inverse correlations with sorne domains of SC such a~: lntelligence, Job Competence (JC). Sociability, Adequate Provider (AP), Physical Appearance (PA), lntimate Relationships (IR), Academic Achievement (AA) and the Job Satisfaction Degree. They also showed significan! correlations between the variable age and two domains of SC: Sociability and IR; between Career Satisfaction and the SC domains of Sociability, AP, JC and IR; also between Job Satisfaction and the SC domains of lntelligence, Household Management, JC, AP, PA and IR. Finally significan! correlations were showed between Academic Achievement with the domain of Sociability. The results also showed significan! Differences between the punctuation obtained from the variables of sex, the institutions. / Se evaluó a ochenta y seis maestros de Lima capacitados por el PLAN CAD con el Perfil de Autopercepción para Adultos (Messer y Harter, 1986) y con la Escala de Desesperanza Aprendida (Macassi, 1988). Se analizó las correlaciones entre los distintos dominios del autoconcepto (AC), la desesperanza aprendida (DA) y algunas variables sociodemográfica. Los resultados mostraron que la DA presenta correlaciones significativa~ e inversas con los dominios del AC de inteligencia, competencia laboral (CL), sociabilidad, adecuación como proveedor de apoyo (APA), apariencia física (AF) y relaciones cercanas (RC); así como con el rendimiento académico y grado de satisfacción con el trabajo. Se presentaron correlaciones significativas de la edad con los dominios del AC de sociabilidad y RC; satisfacción con la carrera, con los dominios del AC de sociabilidad, APA, CL y RC; satisfacción con el trabajo, con los dominios del AC de inteligencia, administración del hogar, CL, APA, AF y RC; y el rendimiento académico, con el dominio de sociabilidad. Asimismo, se presentaron diferencias significativas entre los puntajes obtenidos según sexo, institución en la que terminaron sus estudios y si han recibido o no otra capacitaciones.
4

The need to assess emotional distress in psycho-oncology: Science or fiction? / La necesidad de evaluar distrés emocional en psico-oncología: ciencia o ficción?

Moscoso, Manolete S., Knapp, Melissa 25 September 2017 (has links)
The purpose of this study is to evaluate the factor structure of the Emotional Distress Inven-tory (EDI) in a sample of 238 cancer patients. The conceptual framework that guided the development of the EDI, factor structure, internal consistency, and convergent validity are reported. Emotional distress items were developed and administered to cancer patients who initiated chemotherapy and/or radiation treatments at Morton Plant Hospital Cancer Center in Clearwater, Florida, USA. Item responses were examined by factor analyses of principal components with promax rotations. The EDI presents three subscales that assess anxiety/depression, hopelessness, and anger expression as components of emotional distress. We also discuss the important implications of these subscales, particularly the inclusion of anger expression and hopelessness in the assessment of emotional distress in cancer patients. / El propósito de este estudio es avanzar en la construcción del Inventario de Distrés Emocional (IDE) como un instrumento de screening, fácilmente accesible, administrable, ypsicométricamente válido y confiable, en la medición del distrés emocional en pacientes con cáncer. Se llevó a cabo un análisis factorial mediante componentes principales y método de rotación promax en una muestra de 238 pacientes con cáncer que iniciaron sus tratamientos con radioterapia y/o quimioterapia en el Hospital Morton Plant en la ciudad de Clearwater, Florida, EE. UU. Los resultados obtenidos nos indican que el IDE presenta una estructura factorial consistente con el marco conceptual en el cual se basó la construcción del instrumento, como también un elevado nivel de consistencia interna y validez convergente.
5

Bailarines lesionados: respuestas emocionales y estrategias de afrontamiento

Sanahuja Maymó, Montserrat 10 October 2008 (has links)
En el moment en què els ballarins pateixen una lesió l'atenció dels professionals de la medicina de la dansa se centra prioritàriament en els aspectes físics del tractament i de la recuperació. Amb tot, la lesió sovint té conseqüències pel que fa a les funcions psicològiques. L'objectiu d'aquesta recerca de tipus exploratori, de disseny empíric, transversal, descriptiu i correlacional/causal és conèixer les respostes emocionals davant la lesió de ballarins lesionats de dansa mesurant depressió, desesperança, estat emocional i estratègies d'afrontament. Per això, es varen administrar el POMS, BDI-II, BHS i CHIP, a més d'un qüestionari sobre els factors associats a la lesió, a una mostra de 94 ballarins lesionats a Nova York. Els resultats més destacats assenyalen que el 31,9% dels ballarins va presentar una simptomatologia de depressió en les categories de lleu, moderat i sever en el BDI-II i un 42,9% d'ells desesperança. Quant al perfil de l'estat d'ànim (POMS), constatem una tendència a nivells elevats de tensió i confusió, seguits de depressió, fatiga i hostilitat. El vigor destaca per la seva absència. Les estratègies d'afrontament utilitzades inclouen l'afrontament instrumental i el de distracció, mentre que tendeixen a no utilitzar en la mateixa mesura estratègies pal·liatives. Pel que fa a d'altres factors associats cal destacar, en primer lloc, les preocupacions econòmiques com a factor que pot arribar a ser un impediment a l'hora d'obtenir tractament mèdic i/o psicològic. En segon lloc, en relació a les conductes dels ballarins és rellevant que el 64,8% va continuar ballant malgrat la lesió, i que el 31,9% va cuidar la lesió per sí mateix, sense cap ajut mèdic. Finalment, pel que fa al suport i l'ajuda que pot oferir un psicòleg especialitzat en dansa, els ballarins valoren positivament les tècniques de relaxació, i el seu suport davant les respostes emocionals davant les lesions, així com en la transició psicosocial de la carrera de ballarí. / En el momento en que los bailarines sufren una lesión la atención de los profesionales de la medicina de la danza se centra prioritariamente en los aspectos físicos del tratamiento y de la recuperación. Sin embargo, la lesión tiene a menudo consecuencias sobre las funciones psicológicas. El objetivo de esta investigación de tipo exploratorio, de diseño empírico, transversal, descriptivo y correlacional/causal es conocer las respuestas emocionales en bailarines lesionados midiendo depresión, desesperanza, estado emocional y estrategias de afrontamiento. Para ello, se administraron el POMS, BDI-II, BHS y CHIP, además de un cuestionario sobre los factores asociados a la lesión, a una muestra de 94 bailarines lesionados en Nueva York. Los resultados más destacados señalan que el 31,9% de los bailarines presentó una sintomatología de depresión en las categorías de leve, moderado y severo en el BDI-II y un 42,9% de ellos desesperanza. En cuanto al perfil del estado de ánimo (POMS), constatamos una tendencia a niveles elevados de tensión y confusión, seguidos de depresión, fatiga y hostilidad. El vigor destaca por su bajas puntuaciones. Las estrategias de afrontamiento empleadas incluyen el afrontamiento instrumental y el de distracción, mientras que tienden a no utilizar en la misma medida estrategias paliativas. En cuanto a otros factores asociados es importante destacar, en primer lugar, las preocupaciones económicas como factor que puede llegar ser un impedimento para obtener tratamiento médico y/o psicológico. En segundo lugar, en relación con las conductas de los bailarines cabe destacar que el 64,8% continuó bailando aún estando lesionado, y que el 31,9% cuidó la lesión por sí mismo. Finalmente, en cuanto al apoyo y la ayuda que puede ofrecer un psicólogo especializado en danza, los bailarines valoran positivamente las técnicas de relajación, y su apoyo ante las respuestas emocionales ante las lesiones, así como en la transición psicosocial después de la carrera de bailarín. / When dancers are injured dance medicine professionals focus their attention primarily on the physical aspects of treatment and recovery. However, injuries usually have an impact on the individual's psychological functions as well. The objective of this exploratory study, of experimental, transversal, descriptive and correlational/causal design, is to know the emotional responses towards injury in injured dancers measuring depression, hopelessness, emotional state and coping strategies. In order to do that, the POMS, BDI-II, BHS and CHIP were administered, together with a questionnaire regarding injury-associated factors, to a sample of 94 injured dancers in New York. As for the results, 31.9% of the dancers showed depression symptomatology in the categories mild, moderate and severe in the BDI-II and 42.9 of them showed hopelessness. Regarding the profile of mood states (POMS), results show a tendency towards high levels of tension and confusion, followed by depression, fatigue and hostility. Vigor stands out due to its low scores. The coping strategies used include instrumental and distraction, while not using palliative strategies in the same degree. Regarding other injury-associated factors it is important to note, firstly, the dancers' economical worries as a factor that can even prevent them from accessing medical and/or psychological treatment. Secondly, as regards dancers' behavior, 64.8% of them continued dancing despite being injured, and that 31.9% took care of their injuries themselves, without any professional medical help. Finally, regarding the support and help a dance psychologist can provide, dancers considered positive the relaxation techniques, and their support when emotionally responding to injuries as well as in the psychosocial transition at the end of their professional career.

Page generated in 0.0689 seconds