• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 4
  • 2
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 7
  • 6
  • 5
  • 5
  • 5
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Recerca en psicoteràpia i imatge corporal: fonaments conceptuals, avaluació i aplicacions clíniques

Ribas Rabert, Emma 09 December 2011 (has links)
La tesi doctoral consta de quatre articles producte d’una mateixa línia de recerca adreçats tots ells a aportar elements de reflexió així com eines i resultats específics que permetin avançar el coneixement científic en aquest àmbit, dels articles inclosos (Botella et al., 2008) emmarca l’estat actual de la recerca sobre predictors del resultat i procés terapèutic, especialment pel que fa a les dimensions relacionals de l’aliança terapèutica. El segon (Botella, Ribas i Benito, 2009) constitueix una aportació metodològica a la recerca en psicoteràpia i imatge corporal; l’adaptació i validació psicomètrica de la versió espanyola del MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). El tercer article (Botella, Ribas i Benito, 2008) constitueix el nexe explícit entre els dos àmbits que aquesta tesi connecta, doncs presenta els resultats d’un estudi dut a terme per identificar els perfils psicològics bàsics dels pacients que sol•liciten cirurgia estètica, així com les seves possibles implicacions pel treball psicoterapèutic amb tals pacients. El quart article inclòs en aquesta tesi (Ribas, Botella i Benito, en premsa) segueix explorant el lligam entre recerca en psicoteràpia i imatge corporal en una altre direcció complementària: els efectes sobre el benestar psicològic de les intervencions de cirurgia estètica. En aquest cas s’inclouen dos estudis; el primer d’ells contrasta els efectes de la cirurgia estètica sobre la imatge corporal i el segon avalua com aquesta contribueix a millorar l’autoestima i les relacions interpersonals dels pacients. / La tesis doctoral consta de cuatro artículos producto de una misma línea de investigación dirigidos todos ellos a aportar elementos de reflexión así como herramientas y resultados específicos que permitan avanzar el conocimiento científico en este ámbito, de los artículos incluidos (Botella et al., 2008) enmarca el estado actual de la investigación sobre predictores del resultado y proceso terapéutico, especialmente en cuanto a las dimensiones relacionales de la alianza terapéutica. El segundo (Botella, Ribas y Benito, 2009) constituye una aportación metodología a la investigación en psicoterapia e imagen corporal; la adaptación y validación psicométrica de la versión española del MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). El tercer articulo (Botella, Ribas y Benito, 2008) constituye el nexo explícito entre los dos ámbitos que esta tesis conecta, presenta los resultados de un estudio llevado a cabo para identificar los perfiles psicológicos básicos de los pacientes que soliciten cirugía estética, así como sus posibles implicaciones para el trabajo psicoterapéutico con tales pacientes. El cuarto artículo incluido en esta tesis (Ribas, Botella y Benito, en prensa) sigue explorando la conexión entre investigación en psicoterapia e imagen corporal en otra dirección complementaria: los efectos sobre el bienestar psicológico de las intervenciones de cirugía estética. En este caso se incluyen dos estudios; el primero de ellos contrasta los efectos de la cirugía estética sobre la imagen corporal y el segundo evalúa como ésta contribuye a mejorar la autoestima y las relaciones interpersonales de los pacientes. / The doctoral thesis consists of four articles product of the same line of research, directed all of them to contributing elements of reflection as well as tools and specific results that allow to advance the knowledge scientific in this area. The first one of the articles included (Botella et al., 2008) frames the current condition of the research on predictors of the result and therapeutic process, especially as for the relational dimensions of the therapeutic alliance. The second one (Botella, Ribas and Benito, 2009) constitutes a methodological contribution to psychotherapy research and body image; the psychometric adjustment and validation of the Spanish version of the MBSRQ (Multidimensional Body Self Relations Questionnaire). The third article (Botella, Ribas and Benito, 2008) constitutes the explicit link between both areas that this thesis connects, it presents the results of a study carried out to identify the psychological basic profiles of the patients that request cosmetic surgery, as well as its possible implications for the work psychotherapy with such patients. The fourth article included in this thesis (Ribas, Botella and Benito, in press) further explores the connection between Investigation in psychotherapy research and body image in another complementary direction: the effects on the psychological well being of the interventions of cosmetic surgery. In this case two studies are included; the first one of them confirms the effects of cosmetic surgery on the corporal image and the second assess how cosmetic surgery improves the patients’ self-esteem and interpersonal relationships.
2

Psicoterapias tecnológicamente mediadas (PTM). Estudio de procesos y microprocesos a partir de participación online.

Vaimberg Grillo, Raúl 08 April 2010 (has links)
Debido al importante desajuste existente entre las necesidades de atención en salud mental de la población mundial y española y las posibilidades que se ofrecen en cuanto a asistencia psicológica y psicoterapéutica, consideramos fundamental el desarrollo y sistematización de métodos grupales tecnológicamente mediados.Actualmente y especialmente en los niños, adolescentes y jóvenes, existe una gran difusión y utilización de sistemas de comunicación tecnológicamente mediados, lo cual nos indica la importancia del desarrollo de métodos de abordaje psicoterapéutico que nos permitan utilizar en un futuro que ya es presente estos nuevos medios de comunicación.El presente estudio contiene dos grandes partes: 1). Marco teórico, en el cual hemos desarrollado el concepto de escena, articulado con la escena teatral para, en un segundo momento, llegar a una concepción escénica de un escenario especial, el 'ciberespacio'. A continuación, se desarrolla una concepción acerca del aparato mental y las tecnologías. Por último se aborda teóricamente las dimensiones psicológicas específicas que se estudian y la concepción de proceso grupal que se utiliza para la comprensión de la tarea grupal.2). Estudio empírico, en el cual se mostró el recorrido de la investigación de una psicoterapia grupal tecnológicamente mediada, a lo largo de tres años en un foro virtual en Internet asociado a sesiones de psicoterapia presencial. Comenzamos con la construcción de un foro en Internet, el registro y la organización del material, continuamos con la creación de un instrumento de análisis no estándar, su aplicación y el posterior análisis de los datos obtenidos a través de diferentes programas informáticos. Por último analizamos cuantitativamente, cualitativamente y desde una perspectiva de complementariedad metodológica, los macroprocesos y los microprocesos psicoterapéuticos detectados a partir del análisis informatizado de los datos.El análisis de los datos nos permitió: 1. Estudiar las características de la dinámica del grupo en PTM.2. Analizar procesos y microprocesos observados en las diferentes etapas, participantes y dimensiones psicológicas estudiadas.3. Analizar los mecanismos terapéuticos a través de momentos significativos de insight o de transformación y del análisis de categorías asociadas.En relación a los objetivos propuestos al inicio de la investigación y luego de la discusión de los resultados obtenidos, podemos concluir que: En primer lugar quedan suficientemente demostradas las posibilidades que brinda la PTM en el desarrollo de procesos psicoterapéuticos. Específicamente demostramos la importancia de la alternancia entre estos métodos y las psicoterapias presenciales, para potenciar sus respectivos beneficios y atenuar sus correspondientes riesgos y en segundo lugar, quedan demostradas las amplias posibilidades que la utilización de software especializado ofrece en la investigación de procesos y microprocesos terapéuticos.Se requerirá realizar posteriormente análisis comparativos que consoliden, en base a las observaciones y descubrimientos realizados, lo que podemos denominar las 'bases de las psicoterapias tecnológicamente mediadas'. / DOCTORAL DISSERTATION:"Technologically Mediated Psychotherapies (TMP). Study of processes and microprocesses based on online participation ". SUMMARY:Due to the significant maladjustment between the needs of mental health care in the world and Spanish population and the possibilities offered in terms of psychological and psychotherapy assistance, we consider the development and systematization of methods of technologically mediated groups important.Currently, and especially in children, adolescents and younger people, a wide distribution and use of technologically mediated communication systems exists, which indicates the importance of developing new psychotherapeutic methods that allow us to use, in a near future, what is already available in this new media.The present study contains two parts: 1). Theoretical framework, in which we have developed the concept of scene, articulated within the theater scene, as a second stage, reaching for a scenic conception of a special space, 'cyberspace'. Then, we developed a conception about the mental apparatus with regards to technology. The last part theoretically studied the specific psychological dimensions used and the conception of group process that is used for the understanding of the group task.2). Empirical study, in which we showed the development of the investigation of a technologically mediated group psychotherapy, lasting three years in a virtual forum on the Internet accompanied by face-to-face psychotherapy sessions. We began with the construction of an internet forum, registration and organization of material, we continued with the creation of a non-standard analysis tool, its implementation and subsequent analysis of data obtained from different software. Finally, we analyzed quantitatively, qualitatively and from a methodological perspective of complementarity, the psychotherapeutic macroprocesses and microprocesses identified from computerized analysis of data.The data analysis allowed us to: 1. Study the characteristics of the dynamics of the group in TMP.2. Analyze processes and microprocesses observed in the different stages, studying both the participants and their psychological dimensions.3. Analyze the therapeutic mechanisms through significant moments of insight or transformation and the analysis of associated categories.In relation to the objectives at the start of the investigation and after discussing the results, we conclude that: First of all, the possibilities offered by TMP are sufficiently demonstrated in the development of psychotherapeutic processes. Specifically, we have demonstrated the importance of the alternation between these methods and face-to-face psychotherapy, in order to enhance the benefits and mitigate the associated risks. Secondly, the ample possibilities that the use of specialized software available are demonstrated in the investigation of therapeutic processes and microprocesses.We will need further comparative analysis to consolidate these observations and discoveries, which might be called 'the base of technologically mediated psychotherapy'.
3

Intervención psicoterapéutica en la fase inicial de la esquizofrenia: diseño y desarrollo del programa PIPE (Programa de Intervención Precoz en la Esquizofrènia).

Palma Sevillano, Carolina 16 January 2007 (has links)
Introducció: Són molts els estudis que, en els darrers quinze anys, han demostrat l'efectivitat delsprogrames d'intervenció precoç en la esquizofrènia i el seu impacte sobre el pronòstic de lamalaltia. De fet, la intervenció preventiva a la fase prodròmica i posterior al primer episodi haesdevingut una de les línies principals de recerca i d'aplicació clínica per l'abordatge de laesquizofrènia.Objectiu: Avaluar l'impacte d'una intervenció psicoterapèutica durant la fase inicial de laesquizofrènia sobre la millora clínica i les recaigudes d'un grup que va rebre una intervencióprecoç (PIPE) en comparació amb un grup control (GC) que va rebre controls psiquiàtrics rutinaris.Mètode: Es va realitzar un assaig clínic controlat a simple cec per tal de comparar un grup que vaser tractat amb un programa de controls rutinaris (CG) amb un grup que va participar en elprograma PIPE. Es van aleatoritzar 34 pacients que estaven a la fase inicial de l'esquizofrènia aambdós grups: GC (n=13) i GC+PIPE (n=21). El programa PIPE va estar conformat per teràpiaindividual i familiar cognitivo-motivacional, tenint una duració de 18 mesos (entre 34-36sessions). Les avaluacions clíniques es van portar a terme a la valoració basal, als 3,6,9,12 i 18mesos per avaluadors externs, a més del seguiment als 6 mesos d'haver finalitzat la intervenció. Esva avaluar als pacients mitjançant l'escala PANSS (versió espanyola de l'Escala dels síndromespositiu i negatiu; Cuesta i Peralta, 1994) , l'escala BPRS (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall iGorham, 1962), l'escala CGI (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,1976) i l'EEAG (Escala d' Avaluació de l'Activitat Global; American PsychiatricAssociation,1995). A més, es van recollir els índexs de recaigudes globals i específiques en númerode hospitalitzacions, estades a l'hospital de dia, visites a urgències, visites no programades,agudització simptomàtica i els increments de medicació.Resultats principals: S'observen diferencies estadísticament significatives entre els dos grupsesmentats ja als tres mesos d'intervenció respecte a l'avaluació basal (p=0,000) que es mantenenestables fins al seguiment als 6 mesos (p=0,000) a l'avaluació amb l'escala BPRS. Respecte al'avaluació del síndrome positiu, negatiu i de psicopatologia general puntuat amb la PANSSs'observen també diferències notables als sis mesos que es mantenen fins al final de la intervencióals 18 mesos (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). D'acord amb aquestsresultats es presenten diferències estadísticament significatives a les puntuacions de les escales CGIi EEAG amb resultats notables ja als sis mesos (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) i que es mantenenfins al seguiment (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecte a les recaigudes s'observendiferències estadísticament significatives entre els grups als 18 i als 6 mesos de seguiment ennúmero d'hospitalitzacions (p=0,000), en estades a l'hospital de dia (p=0,000), visites al serveid'urgències (p=0,048) i en augments de medicació (p=0,002). Resultats semblants s'observen a lesmesures de recaigudes globals en la comparació entre grups tant al final de la intervenció comdurant el seguiment als 6 mesos (p=0,018; p=0,048 respectivament).Conclusió principal: El programa d'intervenció precoç PIPE té un impacte alt sobre la milloraclínica i les recaigudes als 18 mesos d'intervenció que es manté durant el període de seguiment als6 mesos.<(p> / Introducción: Son muchos los estudios que en los últimos quince años han demostrado laefectividad de los programas des intervención precoz en la esquizofrenia y su impacto sobre elpronóstico de la enfermedad. De hecho, la intervención preventiva en la fase prodrómica yposterior al primer episodio se ha convertido en una de las líneas principales de investigación y deaplicación clínica para el abordaje de la esquizofrenia.Objetivo: Evaluar el impacto de una intervención psicoterapéutica durante la fase inicial de laesquizofrenia sobre la mejoría clínica y las recaídas de un grupo que recibió una intervenciónprecoz (PIPE) en comparación con un grupo control (GC) que recibió controles psiquiátricosrutinarios.Método: Se realizó un ensayo clínico controlado a simple ciego para comparar un programa decontroles rutinarios (CG) con el programa PIPE. Se aleatorizaron 34 pacientes que estaban en lafase inicial de la esquizofrenia a ambos grupos: GC (n=13) y GC+PIPE (n=21). El programa PIPEestuvo conformado por terapia individual y familiar cognitivo-motivacional, teniendo una duraciónde 18 meses (entre 34-36 sesiones). Las evaluaciones clínicas se llevaron a cabo en la valoraciónbasal, a los 3,6,9,12 y 18 meses por evaluadores externos, además del seguimiento a los 6 meses.Se evaluó a los pacientes mediante la escala PANSS (versión española de la Escala de lossíndromes positivo y negativo; Cuesta y Peralta, 1994), la escala BPRS (Brief Psychiatry RatingScale; Overall y Gorham, 1962), la escala CGI (Clinical Global Impressions ; National Institute ofMental Health, 1976) y la EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; AmericanPsychiatric Association,1995). Además, se recogieron los índices de recaídas globales y específicasen número de hospitalizaciones, estancias en hospital de día, visitas a urgencias, visitas noprogramadas, agudización sintomática e incrementos de medicación.Resultados principales: Se observan diferencias estadísticamente significativas entre los gruposmencionados ya a los tres meses de intervención respecto a la evaluación basal (p=0,000) que semantienen estables hasta el seguimiento a los 6 meses (p=0,000) en la evaluación con la escalaBPRS. Respecto a la evaluación del síndrome positivo, negativo y de psicopatología generalpuntuado con la PANSS se observan también diferencias notables a los seis meses que semantienen hasta el final de la intervención a los 18 meses (PANSS-P, p=0,02;PANSS-N,p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). En acorde con estos resultados se presentan diferenciasestadísticamente significativas en las puntuaciones de las escalas CGI y EEAG con resultadosnotables ya a los seis meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) y que se mantienen hasta elseguimiento a los 6 meses (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000). Respecto a las recaídas se observandiferencias estadísticamente significativas entre los grupos a los 18 meses y los 6 meses deseguimiento en número de hospitalizaciones (p=0,000), en estancias en hospital de día (p=0,000),en visitas al servicio de urgencias (p=0,048) y en aumentos de medicación (p=0,002). Resultadossimilares se observan en las recaídas globales en la comparación entre grupos tanto al final de laintervención como en el seguimiento a los 6 meses (p=0,018; p=0,048 respectivamente).Conclusión principal: El programa de intervención precoz PIPE tiene un impacto alto sobre lamejoría clínica y las recaídas a los 18 meses de intervención que se mantiene durante el periodo deseguimiento a los 6 meses. / Introduction: Many studies have shown the effectiveness of early intervention programs forschizophrenia and its impact on illness outcome. In fact, the preventive intervention in theprodromical period and after the first episode of psychosis has become the main way for theresearch and clinical procedures for schizophrenia treatments.Objective: The aim of the current study is to assess the improvement and relapse rates of patientswith a diagnosis of schizophrenia (initial phase), which were taking part in a specific Cognitive-Motivational Therapy program (PIPE) in comparison with patients who received the usualpsychiatric treatment (Routine Care, RC).Method: A randomized, controlled, single-blind clinical trial was carried out. A total of 34 patientsand families who were in the initial phase of schizophrenia were allocated either to theexperimental intervention program plus routine care (PIPE, n=21) or to routine care alone (RC,n=13). PIPE consisted of an individual and a family Cognitive-Motivational Therapy, with 18months of length (between 34-36 therapy sessions). Clinical assessments were carried out byexternal raters at baseline, at 3,6,9,12 and 18 months, and the follow-up after 6 months. Patientswere assessed by the PANSS (spanish version of Positive and Negative Syndrome ofSchizophrenia, Cuesta & Peralta, 1994), the BPRS scale (Brief Psychiatry Rating Scale; Overall &Gorham, 1962), the CGI scale (Clinical Global Impressions; National Institute of Mental Health,1976) and the EEAG (Escala de Evaluación de la Actividad Global; American PsychiatricAssociation,1995). On the other hand, global and specific relapses rates were collected attending tothe number of admissions in acute care, admissions in day hospital, emergencies, non programmedvisits and deterioration of symptoms that require intervention by professionals (increase in / changeof medication or non-scheduled visits).Main results: Significantly clinical effects were observed in patients treated within PIPE program(pre-treatment vs. post-treatment at p=0,000) on the BPRS, already after three months. That resultsremain stable to the follow-up after 6 months (p=0,000). In reference to the evaluation for thepositive, negative syndrome and general psychopathology scored with the PANSS were alsoobserved remarkable differences from the 6th month of the intervention to the 18th month(PANSS-P, p=0,02;PANSS-N, p=0,004;PANSS-PG, p=0,000). According to those results,significant statistical differences were observed in CGI and EEAG scores. Those differences wereobserved already after six months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,001) with respect to the baselineassessment and remained stable to the follow-up after 6 months (CGI, p=0,000; EEAG, p=0,000).Statistical significant differences were found between groups with respect to relapses after 18 and 6months follow-up in admissions in the acute care unit (p=0,000), admissions at day hospital(p=0,000), emergencies (p=0,048) and pharmacological treatment increase (p=0,002). Analogueresults were observed in global relapses between groups at the end of the intervention and thefollow-up after 6 months (p=0,018; p=0,048 respectively).Main conclusion: The results show a positive impact of the PIPE intervention program on theimprovement of symptoms and the relapses in patients who are in the initial phase ofschizophrenia.
4

Tratamiento de los trastornos de ansiedad: Diseño y evaluación de una intervención grupal basada en la Inteligencia Emocional

Pérez Lizeretti, Nathalie 14 July 2009 (has links)
Els trastorns d'ansietat són amb diferència els trastorns psiquiàtrics més freqüents i el tractament cognitiu-conductual (TCC) s'ha mostrat eficaç per aquests trastorns. Però existeixen molt poques investigacions en les que es compari la seva eficàcia amb tractaments desenvolupats sota altres perspectives teòriques. D'altre banda, s'ha demostrat que la intel·ligència emocional es un factor relacionat amb la presència dels trastorns mentals. L'objectiu d'aquest estudi ha estat dissenyar i avaluar l'eficàcia d'un tractament humanista basat en el desenvolupament de la intel·ligència emocional (TIE). Per això s'ha dut a terme un assaig clínic aleatoritzat en el que s'ha comparat la seva eficàcia amb un grup control de tractament (TCC). Ambdós s'han aplicat durant 24 sessions, d'hora i mitja, amb una freqüència setmanal al llarg de uns 6 mesos aproximadament. La mostra ha estat formada per 132 pacients d'un centre públic de salut mental, diagnosticats de trastorn d'ansietat (agorafòbia o TAG) dels que el 81,8% eren dones. El 86,3% presentaven comorbilitat amb altres trastorns de l'Eix I i el 89,4% amb trastorns de personalitat. Els subjectes es van avaluar al pretractament, després de tres mesos d'haver començat el tractament, en el postractament i 3 mesos després de haver-lo finalitzat, en el seguiment. Els qüestionaris administrats fóren el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 i el TMMS-24. També es va utilitzar el qüestionari WATOCI a fi d'avaluar l'aliança terapèutica. Els resultats de l'estudi demostren que el tractament TIE és més eficaç que el TCC pels símptomes clínics, els trastorns de personalitat, la intel·ligència emocional i la satisfacció vital. S'obté una taxa de milloria del 92,3% en ansietat i del 85,7% en agorafòbia, i el nivell de satisfacció dels pacients amb el tractament és superior quan són tractats amb el TIE. També s'han analitzat els factors que influeixen en el acompliment i l'abandonament del tractament. / Los trastornos de ansiedad son con diferencia los trastornos psiquiátricos más frecuentes y el tratamiento cognitivo-conductual (TCC) se ha mostrado eficaz para estos trastornos. Sin embargo, existen escasas investigaciones que comparen su eficacia con tratamientos desarrollados desde otras prespectivas teóricas. Por otra parte, se ha demostrado que la inteligencia emocional es un factor implicado en la presencia de los trastornos mentales. El objetivo del presente estudio ha sido diseñar y evaluar la eficacia de un tratamiento humanista basado en el desarrollo de la inteligencia emocional (TIE). Para ello se ha llevado a cabo un ensayo clínico aleatorizado en el que se ha comparado su eficacia con un grupo control de tratamiento (TCC). Ambos se han aplicado durante 24 sesiones, de hora y media de duración, con frecuencia semanal a lo largo de aproximadamente 6 meses. La muestra ha estado formada por 132 pacientes procedentes de un centro público de salud mental diagnosticados de trastorno de ansiedad (agorafobia y TAG) de los que el 81,8% fueron mujeres. El 86,3% presentaban comorbilidad con algún trastorno Eje I y el 89,4% con trastorno de personalidad. Los sujetos fueron evaluados en el pre-tratamiento, a los tres meses de inciar el tratamiento, en el post-tratamiento y a los 3 meses de seguimiento. Los cuestionarios administrados fueron el STAI, el Inventario de Agorafobia, la SCL-90-R, el MCMI-II, QOL-SV, el MSCEIT V2.0 y el TMMS-24. También se utilizó el cuestionario WATOCI a fin de evaluar la alianza terapéutica. Los resultados del estudio muestran que el tratamiento TIE es más eficaz que el TCC sobre los síntomas clínicos, los trastornos de personalidad, la inteligencia emocional y la satisfacción vital. Se obtiene una tasa de mejoría del 92,3% en ansiedad y del 85,7% en agorafobia y el nivel de satisfacción de los pacientes con el tratamiento es mayor cuando son tratados con TIE. También se analizaron los factores que influyen tanto en el cumplimiento como en el abandono del tratamiento. / Anxiety disorders are by far the most common psychiatric disorders and cognitive-behavioural therapy (CBT) has proved to be effective in the treatment of these disorders. However, there is little research comparing its efficacy to treatments developed from other theoretical perspectives. Also, it has been proved that emotional intelligence is a factor involved in mental disorders. The aim of the present study has been to design and then assess the efficacy of a humanistic treatment based on the development of emotional intelligence (EIT). A randomized clinical trial was carried out comparing its efficacy with a CBT. Both methods were applied for 24 one and a half hour weekly sessions (6 months approximately). The sample consisted of 132 patients from a public mental-health centre diagnosed with anxiety disorder (agoraphobia and generalized anxiety disorder) of which 81,8% were women, 86,3% presented comorbidity with one or more Axis I disorders and 89,4% with personality disorder. The participants were assessed pre-treatment, 3 months after starting the treatment, post-treatment and at a 3 month follow-up. The questionnaires administered were the STAI, the Agoraphobia Inventory, the SCL-90-R, the MCMI-II, the QOL-SV, the MSCEIT V2.0 and the TMMS-24. The WATOCI was also used in order to assess the therapeutic alliance. The findings of the study suggest that EIT is more effective for clinical symptoms, personality disorders, emotional intelligence and life satisfaction than CBT. The degree of improvement is of 92,3% for anxiety and 85,7% for agoraphobia and the patient satisfaction level with the treatment is higher when treated with EIT. Also analized were the factors that influenced the following or drop-out from the treatment.
5

Evaluación de la efectividad de un programa de gestión de casos para pacientes esquizofrénicos en centros de salud mental / Assessment of the effectiveness of a case management programme for schizophrenic patients in mental health centres

Mas-Expósito, Laia 23 January 2013 (has links)
El objetivo principal de esta tesis es evaluar la efectividad de un programa de gestión de casos frente a un programa de atención estándar en personas con esquizofrenia. El objetivo principal se operacionalizó en tres objetivos consecutivos. Del objetivo preliminar surge el Estudio 1 que revisa la literatura sobre la gestión de casos. La gestión de casos ha experimentado importantes cambios y los modelos tradicionales están en desuso. Los resultados de las revisiones metanalíticas sobre la eficacia de la gestión de casos son heterogéneos. Las características de los pacientes y la fidelidad al programa podrían estar asociadas a los efectos de la gestión de casos. Se sugiere el desarrollo de estrategias de gestión de casos que ofrezcan diferentes grados de intensidad según las necesidades del paciente. Del objetivo intermedio surgen los estudios 2, 3 y 4. Estos estudios se han centrado en la validación, en población con esquizofrenia, de la World Health Organization Quality of Life Brief Version, la Disability Assessment Schedule Short Form y la DUKE-UNC Functional Social Support Questionnaire. Las tres escalas muestran puntuaciones fiables y válidas, y son instrumentos útiles para la valoración psicosocial de esta población. Del objetivo específico se derivan los estudios 5 y 6. El estudio 5 incide en el conocimiento de las necesidades de los pacientes con esquizofrenia asignados a un programa de gestión de casos. Se hace una propuesta de criterios y de variables a considerar cuando se incluya a un paciente en dicho programa así como de reconfiguración del mismo. El estudio 6 analiza la efectividad de un programa de gestión de casos frente a un programa de atención estándar. El grupo de pacientes en gestión de casos muestra peor funcionamiento y mayor uso de servicios que el grupo en programa estándar en la evaluación inicial. Al seguimiento, ambos grupos mejoran y el grupo en gestión de casos alcanza niveles similares a los del grupo en atención estándar en la mayoría de variables. Esta tesis profundiza en el conocimiento de dos modalidades de tratamiento comunitario del Servicio Catalán de Salud. Ambas son efectivas y podrían ofrecerse consecutivamente según necesidades del paciente. / The psychiatric deinstitutionalization leaded to an increase of community resources for persons with Severe Mental Illness (SMI). These resources include the so-called case management programs that aim to organize, coordinate and integrate the resources available for patient care through continuous contact with one or more key workers. The Mental Health Strategy of the Spanish National Health System (2007) recommends case management programs for the coordination, access and use of mental health resources. However, these programs are not implemented throughout and there are differences between Autonomous Communities. In Catalonia, these programs are available at Adult Mental Health Mental Health Care Centres of the State Mental Health Network of the Catalan Health Service. Specifically, the Severe Mental Illness Specific Care Program, known as PAE-TMS, covers the health care for most patients with SMI so it is particularly important to assess its effectiveness. This PhD thesis addresses this issue and its main objective is to assess the effectiveness of the PAE-TMS versus a standard treatment program (STP) in persons with schizophrenia. This objective was operationalized in three consecutive objectives: 1) preliminary objective: literature review of case management; 2) intermediate objective: validation of assessment instruments in persons with schizophrenia, and 3) specific objective: to improve knowledge of the needs of patients with schizophrenia included in the PAE-TMS and analyze its effectiveness. Each goal is associated with one or more studies. The preliminary objective leads to study 1. It reviews the literature regarding the origins, principles, tasks, models and effects of case management programs. This study shows that case management has undergone major changes over time and that the traditional models seem not to be in use, as evidenced by the most recent models. The results of meta-analytic reviews of the effectiveness of case management programs are diverse. Recent studies suggest that some variables, such as patient characteristics and fidelity to the program, may be associated with the effectiveness of case management. It is suggested, therefore, the development of case management strategies that may offer different degrees of intensity depending on patients’ needs. The intermediate goal leads to studies 2, 3 and 4. These studies are psychometric and have focused on the validation in persons with schizophrenia of the following instruments: the World Health Organization Quality of Life Brief Version, the Disability Assessment Schedule Short Form and the DUKE-UNC Functional Social Support Questionnaire. The three instruments showed good psychometric properties. Their scores are reliable and valid and, therefore, are useful and appropriate for the assessment of quality of life, disability and social support in persons with schizophrenia. The specific goal leads to studies 5 and 6. The study 5 provides a better understanding of the needs of patients with schizophrenia assigned to the PAE-TMS or the STP. We suggest criteria and variables that may be considered when assigning a patient to the PAE-TMS. Considering these variables, we suggest a reconfiguration of the program by means of the addition of evidence-based elements. The study 6 assesses the effectiveness of the PAE-TMS versus the STP. At baseline, the group of patients in the PAE-TMS showed a profile characterized by worse clinical and psychosocial functioning and greater use of services than patients in the STP. At one year follow-up, both groups improved and the group in the PAE-TMS achieved a similar level to that in the STP group in most outcomes. This PhD thesis provides a deeper insight into two modalities of care that target the care of most of persons with SMI in the Catalan Health Service. The PAE-TMS and the STP are effective and could be offered consecutively according to patients’ needs.
6

Definició de l'addició a Internet i elaboració d'un instrument per al seu diagnòstic

Beranuy Fargues, Marta 02 June 2010 (has links)
Introducció: L'addicció a Internet i l'abús d'altres tecnologies són tòpics molt estudiats en els darrers anys malgrat encara no s'ha aconseguit el consens respecte al seu diagnòstic, definició i instruments per a la seva detecció. Objectiu principal: Analitzar si Internet, el telèfon mòbil, els jocs de rol en línia (MMORPG) i altres tecnologies de la informació i la comunicació poden ser addictives. En cas que ho siguin, explorar i descriure les característiques que tindrien aquestes addiccions i elaborar un instrument per al seu diagnòstic.Instruments utilitzats: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) i Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Anàlisis: bibliomètrica, teòrica, psicomètrica, correlacional i de regressió.Resultats: En l'anàlisi bibliomètrica s'observà que els anys de més producció científica sobre l'addicció a Internet, mòbil i videojocs foren el 2004 i el 2005. "Internet Addiction" es la cerca que produeix més resultats i l'anglès és l'idioma principal. De l'anàlisi teòrica s'extreuen els criteris diagnòstics per a l'addicció a Internet: dependència psicològica (focalització, pèrdua de control, craving i modificacions en l'estat d'ànim) i efectes perjudicials greus (intra i interpersonals). En l'anàlisi psicomètrica s'elaboren el CERI i el CERM, dues escales breus que avaluen les conseqüències negatives degudes a un ús excessiu d'Internet i mòbil, respectivament. Les dones es caracteritzaren per utilitzar el mòbil com a mitjà per expressar i comunicar les emocions i tenir, en general, puntuacions més elevades en el CERM. L'ús d'ambdues tecnologies és més problemàtic en l'adolescència. L'anàlisi correlacional i de regressió mostrà relació entre la Intel·ligència Emocional Percebuda i l'ús desadaptatiu d'Internet i de mòbil. En major grau, l'ús desadaptatiu d'Internet mostrà relació amb el malestar psicològic.Conclusions: Internet i, concretamentels jocs de rol en línia (MMORPG) i els xats oberts (IRC), són susceptibles de provocar addicció i efectes perjudicials greus. Les altres tecnologies poden provocar abús, sobre tot, en els més joves. El CERI i CERM són dues escales que faciliten la detecció de les conseqüències negatives degudes a l'abús però que no substitueixen l'entrevista clínica diagnòstica. S'observa una prevalença baixa d'addicció a Internet i d'abús de mòbil entre els joves universitaris. El tractament per addicció a MMORPG ha de ser multimodal, flexible i individualitzat i els criteris per al diagnòstic han de ser menys rigorosos i apostar per una detecció precoç i preventiva. / Introducción: La adicción a Internet y el abuso de otras tecnologías son tópicos muy estudiados en los últimos años aunque todavía no se ha alcanzado el consenso respecto a su diagnóstico, definición e instrumentos para su detección.Objetivo principal: Analizar si Internet, el teléfono móvil, los juegos de rol en línea (MMORPG) y otras tecnologías de la información y la comunicación pueden ser adictivas. En caso de que lo sean, explorar y describir las características que tendrían dichas adicciones y elaborar un instrumento para su diagnóstico.Instrumentos utilizados: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) y Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Análisis: bibliométrico, teórico, psicométrico, correlacional y de regresión.Resultados: En el análisis bibliométrico se observó que los años de más producción científica sobre la adicción a Internet, móvil y videojuegos fueron el 2004 y el 2005. "Internet Addiction" es la búsqueda que produce más resultados y el inglés es el idioma principal. Del análisis teórico se extraen los criterios diagnósticos para la adicción a Internet: dependencia psicológica (focalización, pérdida de control, craving y modificaciones en el estado de ánimo) y efectos perjudiciales graves (intra e interpersonales). En el análisis psicométrico se elaboran el CERI y el CERM, dos escalas breves que evalúan las consecuencias negativas debidas a un uso excesivo de Internet y móvil, respectivamente. Las mujeres se caracterizaron por utilizar el móvil como medio para expresar y comunicar las emociones y tener, en general, puntuaciones más elevadas en el CERM. El uso de ambas tecnologías es más problemático en la adolescencia. El análisis correlacional y de regresión mostró relación entre la Inteligencia Emocional Percibida y el uso desadaptativo de Internet y de móvil. En mayor grado, el uso desadaptativo de Internet mostró relación con el malestar psicológico.Conclusiones: Internet y, concretamente los juegos de rol en línea (MMORPG) y los chats abiertos (IRC), son susceptibles de provocar adicción y efectos perjudiciales graves. Las otras tecnologías pueden provocar abuso, sobre todo, en los más jóvenes. El CERI y CERM son dos escalas que facilitan la detección de las consecuencias negativas debidas al abuso pero que no sustituyen la entrevista clínica diagnóstica. Se observa una prevalencia baja de adicción a Internet y de abuso de móvil entre los jóvenes universitarios. El tratamiento por adicción en MMORPG tiene que ser multimodal, flexible e individualizado y los criterios para el diagnóstico tienen que ser menos rigurosos y apostar por una detección precoz y preventiva. / Introduction: Internet addiction and the abuse of other technologies are much studied topics in the last years in spite of it has not been achieved the consensus about its diagnosis, definition and instruments for its detection.Main goal: Analyzing if on-line role-play games (MMORPG) and other information and communication technologies can be addictives. In case they are, exploring and describing the characteristics that these addictions would have, and developing an instrument for its diagnosis.Used instruments: CERI, CERM, Trait Meta-Mood Scale (TMMS-24) and Symptom Checklist-90-R (SCL-90-R). Analysis: bibliometric, theoretical, psychometric, correlation and regression analysis.Results: In bibliometric analysis it was observed that the years of more scientific production about Internet addiction, cell phone and video games were 2004 and 2005. "Internet Addiction" is the search that produces more results and the English is the main language. The diagnostic criteria are extracted for Internet addiction in the theoretical analysis: psychological dependence (salience, loss of control, craving and mood modifications) and serious adverse effects (intra and interpersonal). CERI and CERM are elaborated in the psychometric analysis. They are two brief scales that evaluate negative consequences due to an excessive use of Internet and cell phone, respectively. Women were characterized by using the cell phone to express and communicating emotions and they have, in general, higher scores in CERM. The use of both technologies is more problematic in the adolescence. The correlation and regression analysis show the relation between the Perceived Emotional Intelligence and the Internet and cell phone disadaptative use. In major degree, disadaptative use of Internet shows relation with the psychological distress.Conclusions: Internet and, precisely, on-line role-play games (MMORPG) and Internet Real Chat are susceptible of provoking addiction and serious adverse effects. The other technologies can develop abuse, overall, in the youngest. CERI and CERM are two scales that facilitate the detection of negative consequences due to the abuse but they cannot substitute the diagnostic clinical interview. There is a low prevalence of Internet addiction and cell phone abuse among the college students. The treatment from addiction in MMORPG has to be multimodal, flexible and individualized and the criteria for the diagnosis have to be less rigorous and to consider a precocious and preventive detection.
7

Estudio cualitativo del perfil del cuidador primario, sus estilos de afrontamiento y el vínculo afectivo con el enfermo oncológico infantil

García Romero, Bernardo Celso 08 July 2011 (has links)
La família és una peça clau en el suport del malalt durant el procés de la malaltia. No obstant això, les conseqüències psicològiques que comporta l'impacte de la malaltia i continus cures, sovint repercuteixen en la seva pròpia salut i per tant en la seva qualitat de vida. Objectiu: El present estudi analitza les principals necessitats del cuidador primari, així com les motivacions per a l'adquisició del rol i el manteniment de la cura. S'han identificat les principals estratègies d'afrontament que empren els cuidadors al llarg del procés de la malaltia per fer front a l'impacte de l'estrès, així com l'anàlisi del vincle afectiu que el cuidador manté amb el malalt. Metodologia: A través d'un estudi qualitatiu de tall transversal es van realitzar 35 entrevistes individuals i 10 grups focals. Es va comptar amb la participació de 26 dones i 9 homes amb una mitjana de 34 anys, tots ells cuidadors primaris de nens i nenes amb càncer albergats en un centre d'atenció que ofereix ajuda a malalts infantils de càncer de l'occident de Mèxic. Resultats: El perfil del cuidador primari correspon, principalment a dones, amb un nivell educatiu mitjà, casades i d'un estrat socioeconòmic baix, que exerceixen el seu rol de cuidadores i de mestresses de casa. La motivació de la cura està associada a sentiments amor, deure i altruisme. La majoria dels cuidadors empraven estratègies d'afrontament centrades en l'emoció i mantenien un vincle de tipus segur amb el malalt. / La familia es una pieza clave en el apoyo del enfermo durante el proceso de la enfermedad. Sin embargo, las consecuencias psicológicas que conlleva el impacto de la enfermedad y continuos cuidados, a menudo repercuten en su propia salud y por ende en su calidad de vida. Objetivo: El presente estudio analiza las principales necesidades del cuidador primario, así como las motivaciones para la adquisición del rol y el mantenimiento del cuidado. Se han identificado las principales estrategias de afrontamiento que emplean los cuidadores a lo largo del proceso de la enfermedad para hacer frente al impacto del estrés, así como el análisis del vínculo afectivo que el cuidador mantiene con el enfermo. Metodología: A través de un estudio cualitativo de corte transversal se realizaron 35 entrevistas individuales y 10 grupos focales. Se contó con la participación de 26 mujeres y 9 hombres con una media de 34 años, todos ellos cuidadores primarios de niños y niñas con cáncer albergados en un centro de atención que brinda ayuda a enfermos infantiles de cáncer del occidente de México. Resultados: El perfil del cuidador primario corresponde, principalmente a mujeres, con un nivel educativo medio, casadas y de un estrato socioeconómico bajo, que ejercen su rol de cuidadoras y de amas de casa. La motivación del cuidado está asociada a sentimientos amor, deber y altruismo. La mayoría de los cuidadores empleaban estrategias de afrontamiento centradas en la emoción y mantenían un vínculo de tipo seguro con el enfermo. / The family is essential in supporting the patient during the disease process. However, the psychological consequences that entails the impact of the disease and ongoing care, often affect their own health and quality of life. Objective: This study analyzes the main needs of primary caregiver, and the reasons for the acquisition and maintenance of the role of care. The study has identified the main coping strategies used by caregivers throughout the disease process to face the impact of stress and the attachment between the caregiver and the patient. Methodology: Through a cross-sectional qualitative study was conducted 35 individual interviews and 10 reflective groups. It was attended by 26 women and 9 men with an average of 34 years, all primary caregivers of children housed in a cancer care center that provides assistance to children of cancer patients in western Mexico. Results: The primary caregiver profile corresponds mainly to women, with an average educational level and a low socioeconomic status who carry out their role as caregivers and homemakers. The motivation of care is associated with feelings love, obligation and altruism. Most caregivers used coping strategies focused on emotion and had a positive and safe attachment with the patient.

Page generated in 0.2434 seconds