No description available.

La present tesi doctoral ha estat plantejada amb l'objectiu general de poder valorar l'efecte de l'estimulació multisensorial en les persones amb greu discapacitat intel·lectual. En particular, aquest objectiu se centra en analitzar l'efecte que pot tenir el fet de participar en un programa snoezelen en persones amb greu discapacitat intel·lectual.Esmentar que el treball empíric es desenvolupa en un espai snoezelen. Aquests són espais especialment dissenyats per a poder proporcionar estimulació sensorial a diferents nivells a persones amb greus afectacions. Aquests espais es van crear als anys setanta a Holanda i, la paraula snoezelen és una contracció de dues paraules holandeses "dozzelen" i "snufelen", que significarien quelcom semblant a dormitar o relaxar-se i olorar. En definitiva, és un espai agradable a la persona i que li ha de produir sensacions de benestar emocional i relaxació, entre altres. Destacar com a novetat d'aquest treball el fet d'haver dissenyat un instrument per a poder mesurar objectivament l'efecte que sobre l'estat de la persona provoca el fet d'haver participat en una sessió d'estimulació en un espai snoezelen. I, alhora un software que analitza les valoracions i en treu resultats.La investigació ha estat dissenyada per obtenir dades que ens confirmin o rebutgen la hipòtesi general plantejada que ha estat la següent: "El fet de participar en un espai snoezelen contribueix a augmentar la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual". Per a comprovar aquesta hipòtesi la investigació empírica s'ha plantejat de la següent manera. En primer lloc, s'ha elaborat després d'un llarg procés, un full de valoració de l'efecte de les sessions snoezelen en les persones amb discapacitat intel·lectual greu. Aquest full de valoració de les sessions analitza variables de resposta conductual per part del subjecte (conductes disruptives, nivell de motivació, nivell d'activitat, benestar emocional i nivell de relaxació) en tres moments diferents (en començar la sessió snoezelen, en finalitzar-la i mitja hora després). El fet d'analitzar les variables esmentades comparant els seus valors en els diferents moments establerts, ens ha de permetre veure l'efecte de la sessió snoezelen i també si aquest efecte dura o no en el temps. A banda d'aquestes variables s'han analitzat també respostes del subjecte com puguin ser somriures, fixació visual i vocalitzacions de plaer o displaer. Aquestes respostes ens han d'indicar si la persona gaudeix o no de la sessió i si presenta o no respostes de conducta adaptades durant les sessions. Hem valorat important també, analitzar una variable psicofisiològica com és la freqüència cardíaca de la persona, en començar i en acabar la sessió; aquesta serà una dada clarament objectiva a l'hora de poder valorar l'efecte de la sessió snoezelen en l'estat del subjecte.S'han analitzat un total de mil sis-cents divuit fulls de valoració de les sessions i amb aquest full s'ha realitzat un estudi estadístic emprant la prova no paramètrica de Wilcoxon. Amb aquest estudi analitzem de manera detallada la significació o no en el valor de les variables analitzades en els tres moments diferents en què hi ha dades. A més s'analitza també per a cadascun dels individus de la mostra, com cada variable augmenta o disminueix segons sigui en començar la sessió , en acabar-la o mitja hora després.Després d'analitzar i discutir amb detall tots els resultats, podem dir que, de manera molt clara es confirmaria la hipòtesi que plantegem. És a dir, el fet de participar en una sessió snoezelen augmenta la qualitat de vida de les persones amb greu discapacitat intel·lectual. Si considerem que una millora en el nivell de les variables analitzades després de participar en una sessió snoezelen, ha d'implicar una millora en la qualitat de vida, és molt clar el fet que sobretot la variable benestar emocional i nivell de relaxació augmenten de manera significativa després de dur a terme les sessions snoezelen en el 100% dels casos. / The main goal of the thesis is to assess the effect of multisensory stimulation on adult people with profound mental disabilities. The work includes an in-depth review of the scientific literature concerning the effects of multisensory stimulation and an experimental study with 23 individuals. The literature review showed that there is little work aiming to quantify the effects of multisensory stimulation in a systematic and objective way. The experimental work was carried out in a Snoezelen room, where stimuli can be programmed and controlled. This is a space specifically designed to produce basic multisensory stimulation to disabled people, through vestibular, tactile, visual, auditory, olfactory and other sensations, in order to increase the quality of life (defined through several quantifiable variables).A new methodology to quantify the effect of the Snoezelen sessions on individuals has been developed by defining and measuring several variables before and after the session. The general hypothesis is that the participation of profound mentally disabled people in Snoezelen sessions increases his quality of life. This global variable is measured through several response behavioural variables such as disruptive behaviour, motivation level, activity level, emotional wellbeing and relaxation level. Other measured variables were heart rate, smiles, visual attention and pleasure vocalizations. These variables were measured before starting the session, at the end of it and 30 minutes after. A total of 1618 individual sessions were analyzed in order to determine statistically significant differences in the measured variables using the non-parametric Wilcoxon test.Results showed a significant increase of the quality of life of most of the individuals after the Snoezelen sessions. The variables related to emotional wellbeing and relaxation level increased significantly in a major portion of individuals, and the effect lasted at least 30 minutes after the sessions. The disruptive behaviour decreased significantly in 65 % of individuals 30 minutes after the sessions; the motivation level increase significantly in 69% of individuals; the activity level changed significantly (increased or decreased) in 43% of individuals; the emotional wellbeing increased significantly in 87% of individuals; the relaxation level increased significantly in 74% of individuals. In three particular individuals a significant amount of sessions (up to 30%) resulted in negative or non-significant effects. These cases are related to the cyclical behavioural alteration of the individuals, so they were less sensitive to stimuli during some periods.The results of this work stress the importance of developing and improving quantitative methods to asses the effect of multisensory stimulation, using a significant number of individuals and sessions. The correct definition of quantitative variables and the determination of the effect of the observer on the results of the sessions are two aspects to be improved in future works in order to obtain more conclusive results.

EN CASTELLANOEl objetivo del presente trabajo es adaptar y validar las adaptaciones en un conjunto seleccionado de pruebas estandarizadas de campo para la valoración de diferentes manifestaciones de la condición física relacionada con la salud en poblaciones que presentan Discapacidad Intelectual. La muestra definitiva del estudio la forman 46 individuos, 31 hombres y 15 mujeres. 15 presentaban Discapacidad Intelectual Síndrome de Down, 16 Discapacidad Intelectual no Síndrome de Down y 15 no presentaban Discapacidad Intelectual. Todos ellos practicaban algún tipo de actividad física o deportiva.Las pruebas administradas fueron: Velocidad 20m; Dinamometría manual a 0 y 30º; Dinamometría de Piernas a 120 y 90º con y sin apoyo en la pared; Course Navette y 20m Shuttle Run.Las adaptaciones realizadas han demostrado su adecuación para la población con Discapacidad Intelectual Síndrome de Down y no Síndrome de Down, aunque se evidencia que estas poblaciones precisan no sólo de un proceso de familiarización con los test administrados sino de un verdadero aprendizaje de las pruebas.Los resultados obtenidos indican que: - Existen diferencias significativas entre poblaciones, estas se encuentran entre las poblaciones Discapacidad Intelectual Síndrome de Down y Población General y entre las poblaciones Discapacidad Intelectual no Síndrome de Down y Población General. - La prueba de velocidad realizada aunque fiable no es válida en poblaciones con Discapacidad Intelectual. - Se puede medir la fuerza isométrica mediante dinamometría manual administrada indistintamente a 30 y a 0 grados. Esta valoración de la fuerza local se presenta como un índice general de condición física.- El ángulo de flexión de piernas en la dinamometría para la medición interfiere en los resultados obtenidos. Además ésta mejora en su administración, ejecución y resultados cuando se realiza con apoyo en la pared independientemente del ángulo de flexión. - La medición de la fuerza de piernas con el dinamómetro en la población con Discapacidad Intelectual (Síndrome de Down y no Síndrome de Down) debe realizarse en un ángulo de 90º y con apoyo en la pared. - No se puede hacer un uso indistinto de las pruebas para la evaluación de la capacidad aeróbica Course Navette y 20m Shuttle Run.

El present treball pretén analitzar cóm es construeix, es dóna significat i es manifesta en la vida quotidiana, l’experiència d’un grup de persones amb discapacitat intel•lectual, de viure a la comunitat en un pis amb suport. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una etnografia a partir de la investigació de les percepcions que tenen diversos actors i els contextos implicats, persones amb discapacitat intel•lectual, educadores i una mare que forma part del context institucional. La metodologia emprada per l’anàlisi ha consistit en l’observació participant, la realització d’entrevistes al informants i la revisió de documents relacionats amb el context d’estudi. El marc de partida per estudiar les formes de convivència i els vincles que estableixen, ha partit de diversos referents teòrics. Es va pensar adient utilitzar les teories de la cura sobretot per les implicacions en el treball de suport, a partir de les aportacions de C. Gilligan (1982) i Noddings (2003), que emfatitzen la responsabilitat moral enfront els altres i de les teories del caring, que ha desenvolupat Watson (1985). Per l’anàlisi de les categories relacionades amb la inclusió/exclusió i en la configuració dels processos identitaris, s’ha partit de Goffman (1963) i per l’anàlisi de les pràctiques i formes simbòliques de producció i reproducció de les desigualtats, s’ha estimat convenient partir de les aportacions de Bourdiue (1977). Així mateix s’ha considerat adequada l’idea sobre llocs de M. Augé (1993) per analitzar els espais de convivència. La informació s’ha classificat en vuit categories: 1) la discapacitat , 2) l'habitatge, 3) els vincles,4) els professionals del suport, 5) la Cura, 6) l’autodeterminació, 7) el treball, 8) l’associacionisme. Aquestes categories son les aportacions principals de la investigació relacionades amb els processos d’inclusió estudiats, recullen l’opinió de les persones implicades i pretenen aportar millores en el coneixement de les persones amb discapacitat intel•lectual i propiciar canvis per millorar la seva inclusió social. De l’anàlisi dels resultats s’extreu que l'habitatge i el treball, son uns dels elements inclusius que permeten interioritzar una identitat valorada, negociada en la relació amb els companys i les educadores i la importància de la cura en les relacions, que planteja la necessitat d’incloure continguts relacionats en els currículums de les professions que s’hi dediquen. També destacar les situació de desavantatge en relació a l'habitatge i el treball i la implicació per part dels organismes polítics i administratius que mantenen la situació d’exclusió. En quant al procés d’autodeterminació és un dels aspectes que presenta més carències. També cal esmentar la importància de les associacions en la lluita pels drets. / “Forms of Coexistence for People with Intellectual Disabilities. Social Inclusion as the Construction of a Valued Identity” This thesis analyses how the experience of a group of people with intellectual disabilities living in the community in a supported flat is constructed and given meaning, and how it manifests itself in everyday life. For this purpose, an ethnography was produced from research into the perceptions held by various actors and implicated contexts, by people with intellectual disabilities, by educators and by a mother forming part of the institutional context. The analysis methodology consisted of participant observation, interviews with informants and a review of the literature related to the study context. The study of forms of coexistence and the links they establish was based on several theoretical underpinnings. Mainly because of their implication in support work, the author considered it appropriate to use theories of care, drawing on contributions by Gilligan (1982) and Noddings (2003) that place particular emphasis on moral responsibility, and theories of caring developed by Watson (1985). To analyse inclusion/exclusion categories and identity-shaping processes, the author drew on contributions by Goffman (1963). To analyse practices and symbolic forms of inequality production and reproduction, the author considered it appropriate to draw on contributions by Bourdieu (1977). In addition, to analyse spaces of coexistence, the author considered the idea of places proffered by M. Augé (1993) to be appropriate. The information was classified into eight categories: 1) disability, 2) housing, 3) links, 4) support professionals, 5) care, 6) self-determination, 7) work and 8) associative action. These categories are the main contributions of the research and are connected with the inclusion processes studied. They gather the opinions of the people implicated. From the results, it was found that housing and work are some of the inclusive elements that lead to the interiorisation of a valued identity, which is negotiated in relation to companions, colleagues and educators, as is the importance of care, which considers the need to include related content in the curricula of support professions. Also worthy of note are situations of disadvantage in relation to housing and work, and the implication of political and administrative bodies in perpetuating the situation of exclusion.

Aquesta tesi consta de dues fases. L'objecte de la primera ha estat dissenyar i elaborar un programari multimèdia destinat a l'alfabetització inicial d'alumnes amb discapacitat, el Divertext. La segona fase ha tingut per finalitat avaluar el Divertext en alumnes amb discapacitat intel·lectual, alguns d'ells amb trastorns motrius i/o de parla associats. Addicionalment també ens hem proposat com a objectius aprofundir en el coneixement de les necessitats educatives especials d'aquests alumnes en relació a l'aprenentatge de la llengua escrita, mitjançant l'obtenció de dades empíriques en el context natural de l'escola, i identificar estratègies interactives afavoridores d'aquest aprenentatge.El treball està motivat en el fet que l'aprenentatge de la llengua escrita esdevé un objectiu central en les propostes curriculars que vertebren l'ensenyament obligatori, pel seu caràcter instrumental, i també en el fet que existeix una part de la població escolar que troba especials dificultats per assolir aquest objectiu. Alguns d'aquests alumnes estan afectats per trastorns, de caire cognitiu, motriu i/o sensorial, que posen en greu compromís el seu procés de desenvolupament i aprenentatge, en general, i d'alfabetització en particular. Aquesta tesi defensa que les activitats d'ensenyament de la llengua escrita, que s'adrecen amb èxit als alumnes de desenvolupament normatiu, resulten insuficients per garantir l'aprenentatge en el cas dels alumnes amb greu discapacitat, i també defensa, a la llum dels resultats obtinguts, que el fracàs d'aquests no es pot atribuir unívocament al seu dèficit, sinó també al desajustament existent entre les pràctiques educatives que se'ls adrecen i les seves necessitats. Quant a la manera d'entendre els processos d'ensenyament i aprenentatge aquest treball s'ubica en el constructivisme social, en el marc del qual considerem la zona de desenvolupament proper com a espai idoni per a les pràctiques educatives, en tant que equilibra la discrepància existent entre els coneixements previs de l'alumne i els nous continguts que se li pretenen ensenyar, i les estratègies de bastimentada com a mecanismes per a la provisió d'ajuts pedagògics. El disseny del programari també incorpora alguns dels trets propis de les situacions naturals d'adquisició del llenguatge, de caràcter informal, en les quals els infants aprenen participant, quan encara no són plenament competents, en interaccions caracteritzades per l'absència tant d'instrucció com d'avaluació explícites. Així, hem intentat crear situacions d'aprenentatge automotivat i autodirigit, amb la convicció que en etapes molt inicials de l'aprenentatge de la llengua escrita es poden ajustar millor a les necessitats específiques dels alumnes amb discapacitat, que no pas les situacions instruccionals clàssiques basades en la seqüència consigna-resposta-avaluació.Defensem una educació especial que garanteixi processos d'integració, normalització i millora de la qualitat de vida, molt sovint a través de procediments d'habilitació que pretenen cercar vies alternatives d'accés. Precisament, és des d'aquest enfocament habilitador, centrat en la compensació de les discapacitats de la persona, que cobra especial interès l'ensenyament assistit per ordinador, al qual s'han dedicat nombroses recerques que han posat de manifest la seva eficàcia en l'alfabetització inicial de nens petits de desenvolupament normatiu, de nens amb dificultats específiques de lectura i escriptura i de nens amb discapacitat.El disseny del material que hem elaborat i avaluat es fonamenta també en una perspectiva interactiva de la llengua escrita que contempla de manera simultània processos analítics i globals, lligats al codi i al significat, a l'estructura dels sistema de notació i a les seves funcions. Hem considerat, això sí, la bondat, de fer una entrada al sistema de notació escrita per la via de la funció, per tal de revestir de significat i sentit les activitats en les quals els alumnes s'han d'implicar, especialment en el cas d'aquells que tenen dificultats. / This thesis is divided into two different parts. The first one consists in the design and development of a multimedia program for the initial literacy of disabled students called Divertext. The second part is the evaluation of Divertext on students with intellectual impairment. Moreover, we studied the specific educational requirements of this student focused in written language by collecting empiric data in the natural and through the identification of interactive strategies that may favor education.This work is motivated by the importance of the written language, based on its instrumental character, but also in the fact that some deficiencies compromise the development and learning capacities of the students, including literacy. This thesis claims that the tools for teaching written language that are successful with regular students, are clearly insufficient for students with severe disabilities. Moreover, the results of this work indicate that student's impairment is not the only responsible for learning failure but it is also due to the disadjustment between the educational practices and specific requirements of these students.This thesis fit in the social constructivism and considers the proximal developmental zone as the appropriate niche for educational practices since it compensate the discrepancy between previous knowledge of the students, the new information we want to incorporate and the strategy of scaffolding as a mechanism to provide pedagogic tools.The design of the program also includes some specific traits of:· The natural situations for language acquisition in which children learn by participating in interactions in the absence of instructions and/or explicit evaluation.· Searching of alternative pathways to achieve learning.· An interactive perspective of written language, that takes into account both analytic and global processes.

La tesi té com a principal objectiu dissenyar i posar en pràctica un procés longitudinal d'intervenció-avaluació fonamentat en l'enfocament habilitador en general, i en la perspectiva dels sistemes augmentatius i alternatius de comunicació, en concret, per a persones amb greu discapacitat per a la comunicació oral. Es postula el possible desenvolupament de la comunicació i el llenguatge des de l'ús de la noció de la bastimentada ("scaffolding") que aporta l'emmarcament teòric del constructivisme social, i en el model de recerca participativa. La tesi presenta els resultats d'un procés longitudinal d'assessorament, de quatre anys de durada, adreçat a les escoles i a les famílies de tres infants amb paràlisi cerebral i plurideficiència greu que necessiten utilitzar sistemes de comunicació assistida. Els resultats s'analitzen a la llum de la descripció d'un cas i de la quantificació de les observacions realitzades en els tres casos.

El objetivo de nuestra investigación ha sido conocer si el profesorado de Educación Física (EF), del ciclo superior (CS), de los centros ordinarios de primaria de Cataluña, en el curso escolar 2001-2002, tenía la formación en Educación Física Adaptada (EFA), los conocimientos sobre el currículum (1992) y los recursos para la inclusión del alumnado que presenta discapacidad motriz, para la práctica escolar del Atletismo Adaptado.Los objetivos generales del estudio han sido:1. Conocer la situación de los factores de formación, recursos y conocimientos curriculares, para el inicio y la práctica del Atletismo Adaptado, con el alumnado que presenta discapacidad motriz, en el CS de primaria, de los centros educativos ordinarios de Cataluña, durante el curso escolar 2001-2002.2. Analizar la evolución histórica de la legislación y los contenidos curriculares, relacionados con la atención al alumnado que presenta necesidades educativas especiales (NEE).3. Aportar una propuesta metodológica de Atletismo Adaptado, en la especialidad de lanzamiento de Peso Adaptado, para desarrollar en el CS de primaria, con el alumnado que presenta discapacidad motriz.La Tesis está dividida en tres partes:- La primera corresponde a la introducción del estudio, donde se presenta la idea de la investigación, la hipótesis y los objetivos.- La segunda desarrolla el marco teórico conceptual, en relación al profesorado de EF y la EFA.En el primer capítulo aborda el concepto de discapacidad, el término alumnado que presentaNEE, las diferentes discapacidades que se estudian en nuestra investigación (personas con lesión medular, espina bífida, amputados y parálisis cerebral) y su atención y tratamiento escolar.El capítulo segundo trata el tema de la escuela inclusiva, a través de un análisis histórico de la misma, sus características y los modelos que han influido en ella, finalizando con un análisis de la situación dentro del área de EF.El capítulo tercero describe los antecedentes del currículum de EF de Cataluña (1992), en relación al alumnado que presenta NEE.En el capítulo cuatro se estudia el inicio y desarrollo de la formación inicial y permanente de los docentes, en relación a la EFA y las consecuencias de este aprendizaje reciente.El capítulo quinto plantea los recursos humanos, materiales, económicos e institucionales necesarios para un desarrollo óptimo de la EFA, poniendo énfasis en la importancia de tener una normativa que obligue a disponer en todos los centros de una persona auxiliar de apoyo, con unos mínimos conocimientos en EFA, durante toda la sesión de EF, y un especialista enEFA en los equipos multiprofesionales de la zona.En el capítulo sexto se proponen unas líneas de acción para mejorar la EFA, ofreciéndose una propuesta para el inicio y práctica del Lanzamiento de Peso Adaptado en las sesiones ordinarias de EF, en el CS de primaria.- La tercera parte esta destinada al estudio empírico.En el capítulo séptimo se especifica que mediante una investigación empírico-analítica y descriptiva, se ha estudiado al profesorado de EF del CS de los centros ordinarios de Cataluña, mediante la técnica de la encuesta, utilizando una estadística descriptiva e inferencial y el programa estadístico SPSS (Statistical Package for Social Sciences), versión 15.0.En el capítulo octavo se muestra el análisis y discusión de los resultados, especificando al final las conclusiones de éste (factor formación, factor recursos y factor currículum).- La última parte del estudio se destina a las conclusiones de la hipótesis y objetivos de la investigación, para finalizar con unas recomendaciones relacionadas con los objetivos de la Tesis y de carácter general. / "Adapted Physical Education for students presenting motor disabilities in mainstream elementary schools of Catalonia."AUTHOR: Montserrat Cumellas‐Riera (2009)TEXT:The aim of our research was to determine whether the Physical Education faculty in mainstream upper elementary schools (students ages 10 to 12) of Catalonia, in the 2001 2002 school year, had sufficient training in Adapted Physical Education (APE), and knowledge of the curriculum (1992) and resources for the inclusion of students presenting motor disabilities, to use Adapted Athletics.The Thesis is divided into three parts.- Part one relates to the introduction of the study, which presents the idea of the investigation, hypothesis, and objectives.- Part two develops a conceptual theoretical framework, in relation to PE teachers in mainstream upper elementary schools and APE.The first chapter discusses the concept of disability, the term given to applicants that present special needs, the different disabilities that are studied in our research and their school care and treatment.The second chapter deals with the issue of an inclusive school within the area of PE.The third chapter describes the background of the PE curriculum (1992) in Catalonia. The chapter four describes the development of initial and continuing training of teachers in relation to APE.The fifth chapter outlines the human, material, economic, and institutional arrangements necessary for the optimal development of APE.The sixth chapter proposes lines of action designed to promote APE, for the initiation and practice of the Adapted Shot Put in regular PE in upper elementary school.- Part three is dedicated to the empirical evidence.Chapter seven describes the analytical and descriptive empirical investigation of the PE faculty of mainstream upper elementary schools in Catalonia.Chapter eight presents the analysis and discussion of the statistical results.- Part four focuses on the conclusions of the hypothesis and the investigation objectives, closing with specific.

Objectiu: L'estudi pretén valorar en quina mesura la simptomatologia i el funcionament cognitiu poden predir el nivell de discapacitat de pacients comunitaris amb diagnòstic d'esquizofrènia. Mètode: Es van seleccionar aleatòriament 231 pacients comunitaris amb diagnòstic d'esquizofrènia (criteris DSM-IV) del registre informatitzat que recull tots els pacients en tractament en qualsevol dels 5 centres de Salut Mental de Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental. Els pacients van ser avaluats en un primer moment amb l'Escala de les Síndromes Positiva i Negativa (PANSS) i un qüestionari sociodemogràfic que incloïa l'escala d'Avaluació de la Discapacitat (DAS) i l'escala d'Avaluació del Funcionament Global (GAF). Es va realitzar una segona avaluació a la qual es va afegir una bateria neuropsicològica que incorporava mesures de memòria verbal, atenció, memòria operativa i funció d'abstracció i flexibilitat. Amb la finalitat de descriure com s'estructurava la simptomatologia de la mostra es va realitzar una anàlisi de components principals amb rotació oblimin amb els ítems de la PANSS. Per a avaluar com es relacionaven els factors clínics, amb la discapacitat i el funcionament cognitiu es van calcular els coeficients de correlació de Pearson. Per a establir la capacitat predictiva de les variables clíniques, simptomatològiques i cognitives sobre el grau de discapacitat es van desenvolupar models de regressió lineal. Resultats: Els quatre components principals seleccionats explicaven un 56.22% de la variància i es van identificar com Negatiu (32.48%), Excitatiu (11.29%), Afectiu (7.45%) i Positiu (5.01%). Una gravetat major de la simptomatologia negativa es va associar amb majors dèficits cognitius. Totes les àrees de discapacitat llevat de la discapacitat en el funcionament ocupacional es van explicar parcialment per la dimensió negativa. Conclusió: Els dominis Positiu i negatiu són comuns en tots els resultats previs d'anàlisis de components principals. La simptomatologia negativa és la major font de discapacitat de la nostra mostra i també s'associa amb un pitjor funcionament cognitiu. / Objetivo: El estudio pretende valorar en qué medida la sintomatología y el funcionamiento cognitivo pueden predecir el nivel de discapacidad de pacientes comunitarios con diagnóstico de esquizofrenia. Método: Se seleccionaron aleatoriamente 231 pacientes comunitarios con diagnostico de esquizofrenia (criterios DSM-IV) del registro informatizado que recoge todos los pacientes en tratamiento en cualquiera de los 5 centros de Salud Mental de Sant Joan de Déu-Serveis de Salut Mental. Los pacientes fueron evaluados en un primer momento con la la Escala de los Síndromes Positivo y Negativo (PANSS), y un cuestionario socio demográfico que incluía la escala de Evaluación de la Discapacidad (DAS) y la escala de Evaluación del Funcionamiento Global (GAF). Se realizó una segunda evaluación a la que se añadió una batería neuropsicológica que incorporaba medidas de memoria verbal, atención, memoria operativa y función de abstracción y flexibilidad. Con la finalidad de describir como se estructuraba la sintomatología de la muestra se realizó un análisis de componentes principales con rotación oblimin con los ítems de la PANSS. Para evaluar como se relacionaban los factores clínicos, con la discapacidad y el funcionamiento cognitivo se calcularon los coeficientes de correlación de Pearson. Para establecer la capacidad predictiva de las variables clínicas, sintomatológicas y cognitivas sobre el grado de discapacidad de desarrollaron modelos de regresión lineal. Resultados: Los cuatro componentes principales seleccionados explicaban un 56.22% de la varianza y se identificaron como Negativo (32.48%), Excitativo (11.29%), Afectivo (7.45%) y Positivo (5.01%). Una gravedad mayor de la sintomatología negativa se asoció con mayores déficits cognitivos. Todas las áreas de discapacidad a excepción de la discapacidad en el funcionamiento ocupacional se explicaron parcialmente por la dimensión negativa. Conclusión: Los dominios Positivo y negativo son comunes en todos los resultados previos de análisis de componentes principales. La sintomatología negativa es la mayor fuente de discapacidad de nuestra muestra y también se asocia con un peor funcionamiento cognitivo. / Objective: The study aims to assess the load of symptoms and cognitive functioning when predicting disability of outpatients with diagnosis of schizophrenia. Method: 231 outpatients a diagnose of schizophrenia (DSM-IV criteria) were randomly selected from a computerized register that included all patients under treatment in any of the 5 Mental Health Centers of Sant Joan of Déu-Serveis of Salut Mental. Patients were assessed at baseline with the Positive and Negative Syndrome Scale (PANSS), and a sociodemographic questionnaire that included the Disability Assessment Scale (DAS) and the Global Assessment of Functioning Scale (GAF). A second evaluation which also included a neuropsychological battery was conducted. The battery included measures verbal memory, attention, operative memory and abstraction and flexibility functions. In order to describe how symptoms structured a principal component analyses with oblimin rotation was conducted with the PANSS items. To assess the associations between clinical factors, disability and cognitive functioning Pearson correlation coefficients were computed. In order to establish the predictive capacity of the cognitive, clinical and symptom variables on disability linear regression models were fitted. Results: The four principal components accounted for 56.22% of the variance. These factors were identified as Negative (32.48%), Excitement (11.29%), Affective (7.45%) and Positive (5.01%). More severity of negative symptoms was associated with worse cognitive functioning. All disability areas except for occupational disability were partially explained by the negative dimension. Conclusion: The Positive and negative components are common in all previous results of principal components analysis. Negative symptoms are the major source of disability of our sample and also associate with a worse cognitive functioning.

The construction of this thesis is developed from different conceptual interlacing axis that created a networking weave through which the field of investigation was debated and defined and a project of collaborative citizenship with the goal of providing an improvement in the social environment from which the visual impairment through art was built. Firstly, we speak about the context in which, in a dialogic way, the identity of Ph. D. Rosa Gratacós Masanella has grown and developed. With the help of the narrative research and the life story methods we make an approach to the life time experience of the main character of our investigation, in order to understand her social, political and educational context, how it relates to her personal life, her work as a professor and her artistic career, and how all these different perspectives have points in common. We also approach those people who met our protagonist, those who were her referents or were important in the evolution of her identity. We point Ph. D. Rosa Gratacós pioneer investigation in the field of visual impairment and we finally explain the multisensory project of The Senses Labyrinth, a project that was born from the idea of universal accessibility from the perspective of blind people. Sensory education, game and art become the source of teaching and learning for the researcher and they are applied together to art education and artistic perception from blindness, through service and learning methodologies / La construcció d’aquesta tesi es desenvolupa a partir de diferents eixos conceptuals que es van anar entrellaçant, configurant un entramat de networking a través del qual es va posar en conflicte, es va definir el mapa del territori de la investigació, i es va generar un projecte col•laboratiu de participació ciutadana amb l’objectiu d’aportar una millora qualitativa a l’entorn ciutadà a través de l’art i a partir de la discapacitat visual. En primer lloc, parlem del context en el que, de manera dialògica, creix i es desenvolupa la identitat de la Dra. Rosa Gratacós Masanella, a partir dels mètodes d’investigació narrativa i del relat de vida per reconstruir una aproximació a la seva historia de vida que permeti entendre el context social, polític i educatiu d’aquest trajecte vital en relació a la investigadora, a la seva pròpia experiència i al seu relat de vida, factors que coincideixen en alguns punts, com són la vessant artística, educativa i investigadora, amb més o menys distància i des d’on creix l’interès per l’estudi. També ens aproximem als subjectes que han tingut relació amb la protagonista com a referents i portes d’entrada al canvi i al desenvolupament de la pròpia identitat. Situem la investigació pionera de la Dra. Rosa Gratacós relacionada amb la discapacitat visual i finalment els eixos que han teixit tot el relat es cohesionen i es presenta el projecte multisensorial de La forma de les olors, que parteix de la idea d’accessibilitat universal, iniciada des de la discapacitat visual. L’educació sensorial, el joc i l’art esdevenen la font de l’ensenyament-aprenentatge de la investigadora i s’apliquen conjuntament a l’educació artística i a la investigació de la percepció artística des de la ceguesa, a través de metodologies d’aprenentatge i servei

Aquesta tesi avalua l'existència de diferencies per gènere en la relació entre discapacitat i mortalitat, i aspectes metodològics en l'anàlisi de supervivènciad'estudis de gent gran. Es van utilitzar les dades provinents d'una cohort de 1.315 subjectes amb edats superiors o iguals a 65 anys que van ser seguits durant un periode de 8 anys. La discapacitat es va mesurar mitjançant la capacitat que declarava l'individu per dur a terme activitats de la vida diària bàsiques. La discapacitat va evolucionar al llarg del temps empitjorant amb l'edat, però una proporció no menyspreable va ser capaç de recuperar-se. Es van observar diferències per gènere en l'evolució de la discapacitat: les dones tenien més dificultats en recuperar la seva capacitat funcional un cop esdevenien discapacitades. La força de l'associació entre la discapacitat i la mortalitat disminuia a edats avançades. Es van trobar diferencies per sexe: les dones depenents mostraven un risc de morir més alt que el homes depenents. Polítiques de salut dirigides a dones discapacitades haurien de ser implementades degut a la proporció més elevada de dones discapacitades, la probabilitat menor que tenen de recuperar la capacitat funcional, i el risc de morir més elevat que presenten comparat amb homes dicapacitats. / This thesis evaluates the existence of gender differences in the relationship between disability and mortality, as well as methodological aspects of the survival analysis for elderly studies. Data from a cohort of 1,315 subjects aged 65 years and older followed-up 8 years was used. Disability was assessed by self-reported difficulty to perform basic activities of daily living. Disability evolved over time worsening with age, but a non-negligible proportion was able to recover. There were gender differences in the evolution of disability: women were less able to regain functional capacity once they become disabled. The strength of the association between disability and mortality decreased in the older ages. But differences by gender were found: dependent elderly women showed a higher risk of dying compared to dependent men. Health policies focusing on disabled women should be implemented, due to the higher proportion of disabled women, the lower probability of regaining functional capacity, and their higher risk of dying compared to disabled men.