El present treball pretén analitzar cóm es construeix, es dóna significat i es manifesta en la vida quotidiana, l’experiència d’un grup de persones amb discapacitat intel•lectual, de viure a la comunitat en un pis amb suport. Amb aquest objectiu s’ha realitzat una etnografia a partir de la investigació de les percepcions que tenen diversos actors i els contextos implicats, persones amb discapacitat intel•lectual, educadores i una mare que forma part del context institucional. La metodologia emprada per l’anàlisi ha consistit en l’observació participant, la realització d’entrevistes al informants i la revisió de documents relacionats amb el context d’estudi. El marc de partida per estudiar les formes de convivència i els vincles que estableixen, ha partit de diversos referents teòrics. Es va pensar adient utilitzar les teories de la cura sobretot per les implicacions en el treball de suport, a partir de les aportacions de C. Gilligan (1982) i Noddings (2003), que emfatitzen la responsabilitat moral enfront els altres i de les teories del caring, que ha desenvolupat Watson (1985). Per l’anàlisi de les categories relacionades amb la inclusió/exclusió i en la configuració dels processos identitaris, s’ha partit de Goffman (1963) i per l’anàlisi de les pràctiques i formes simbòliques de producció i reproducció de les desigualtats, s’ha estimat convenient partir de les aportacions de Bourdiue (1977). Així mateix s’ha considerat adequada l’idea sobre llocs de M. Augé (1993) per analitzar els espais de convivència. La informació s’ha classificat en vuit categories: 1) la discapacitat , 2) l'habitatge, 3) els vincles,4) els professionals del suport, 5) la Cura, 6) l’autodeterminació, 7) el treball, 8) l’associacionisme. Aquestes categories son les aportacions principals de la investigació relacionades amb els processos d’inclusió estudiats, recullen l’opinió de les persones implicades i pretenen aportar millores en el coneixement de les persones amb discapacitat intel•lectual i propiciar canvis per millorar la seva inclusió social. De l’anàlisi dels resultats s’extreu que l'habitatge i el treball, son uns dels elements inclusius que permeten interioritzar una identitat valorada, negociada en la relació amb els companys i les educadores i la importància de la cura en les relacions, que planteja la necessitat d’incloure continguts relacionats en els currículums de les professions que s’hi dediquen. També destacar les situació de desavantatge en relació a l'habitatge i el treball i la implicació per part dels organismes polítics i administratius que mantenen la situació d’exclusió. En quant al procés d’autodeterminació és un dels aspectes que presenta més carències. També cal esmentar la importància de les associacions en la lluita pels drets. / “Forms of Coexistence for People with Intellectual Disabilities. Social Inclusion as the Construction of a Valued Identity” This thesis analyses how the experience of a group of people with intellectual disabilities living in the community in a supported flat is constructed and given meaning, and how it manifests itself in everyday life. For this purpose, an ethnography was produced from research into the perceptions held by various actors and implicated contexts, by people with intellectual disabilities, by educators and by a mother forming part of the institutional context. The analysis methodology consisted of participant observation, interviews with informants and a review of the literature related to the study context. The study of forms of coexistence and the links they establish was based on several theoretical underpinnings. Mainly because of their implication in support work, the author considered it appropriate to use theories of care, drawing on contributions by Gilligan (1982) and Noddings (2003) that place particular emphasis on moral responsibility, and theories of caring developed by Watson (1985). To analyse inclusion/exclusion categories and identity-shaping processes, the author drew on contributions by Goffman (1963). To analyse practices and symbolic forms of inequality production and reproduction, the author considered it appropriate to draw on contributions by Bourdieu (1977). In addition, to analyse spaces of coexistence, the author considered the idea of places proffered by M. Augé (1993) to be appropriate. The information was classified into eight categories: 1) disability, 2) housing, 3) links, 4) support professionals, 5) care, 6) self-determination, 7) work and 8) associative action. These categories are the main contributions of the research and are connected with the inclusion processes studied. They gather the opinions of the people implicated. From the results, it was found that housing and work are some of the inclusive elements that lead to the interiorisation of a valued identity, which is negotiated in relation to companions, colleagues and educators, as is the importance of care, which considers the need to include related content in the curricula of support professions. Also worthy of note are situations of disadvantage in relation to housing and work, and the implication of political and administrative bodies in perpetuating the situation of exclusion.

The thesis “The coexistence in primary schools” aims to analyse the difficulties encountered by primary schools in Catalonia in terms of coexistence. It also focuses on the various proposals for improvement that school centres carry out and the difficulties of implementing them. The current study concludes that although the conflicte in primary schools is low, we must work thoroughly to prevent possible conflicts and resolve the already existing ones both in the classroom and the school centre itself. It also presents a wide range of actions undertaken by the school centres, both in prevention and resolution, putting into evidence the high priority that schools give to improving relationships. It also highlights the need to ensure the involvement of the whole educational community in the various actions undertaken, as well as the fact of tracking the process. / La tesi La convivència escolar a primària pretén analitzar les dificultats de convivència que trobem a les escoles de primària de Catalunya, així com les diferents propostes de millora que els centres duen a terme i les dificultats de posar en marxa aquestes accions. El present estudi conclou que malgrat la conflictivitat a les escoles de primària és minsa, cal treballar a fons per tal de prevenir possibles conflictes i resoldre els existents tant a l’aula com en el propi centre. Així mateix presenta un gran ventall d’accions que realitzen els centres, tant a nivell de prevenció com de resolució, tot posant en evidència l’elevada prioritat que els centres atorguen a la millora de la convivència. També destaca la necessitat de vetllar per la implicació de tota la comunitat educativa en les diferents accions endegades, així com el fet de fer-ne un seguiment durant tot el procés.

Aquesta tesi vol reflexionar al voltant del tema de l'educació per a la convivència, a partir de l'estudi dels problemes de convivència i les estratègies d'intervenció vers els mateixos que es donen habitualment als centres educatius d'ESO.En aquest sentit s'ha partit d'una anàlisi teòrica de com es descriuen els problemes de convivència des de diferents enfocaments psicopedagògics, sociològics i jurídics del segle XX, així de com es planteja la intervenció vers aquests problemes des d'aquests enfocaments per arribar a recollir i proposar diferents estratègies educatives per millorar-los en el context de l' ESO.En un pla més concret, aquest estudi comença analitzant les percepcions que té una mostra de professors d'ESO de la demarcació de Tarragona sobre els problemes de convivència als centres i les estratègies educatives que s'utilitzen per donar resposta als mateixos. D'aquesta manera s'intenta contrastar les propostes teòriques amb les actuacions del context proper.Un altre apartat recull l'estudi longitudinal de 6 nois/es amb diversos problemes de convivència que cursaven estudis d'ESO en un mateix centre educatiu. Al llarg de 3 cursos escolars s'han analitzat diferents indicadors de diferents àmbits (personal, familiar, escolar i social) relacionats amb l'aparició i evolució positiva o negativa de les situacions problemàtiques. Tanmateix s'han pogut establir relacions significatives entre aquests indicadors per arribar a dissenyar una intervenció educativa que faciliti una millora dels problemes de convivència per a casos amb perfils similars.Cal assenyalar també l'experimentació d'un conjunt d'activitats-tipus que s'han anomenat com "Programa d'habilitats de resolució positiva de conflictes". Aquest programa es justifica atenent als principis de l'estructuralisme evolutiu i la psicologia cognitiva social en els que es defensa l'evolució de cada subjecte a través de diferents estadis i l'assoliment de diferents habilitats relacionades amb comportaments socials. Aquest programa s'ha portat a terme amb diferents grups d'ESO, amb una anàlisi posterior de la seva aplicació. Això ha permès valorar l'adequació i l'eficàcia com estratègia d'intervenció en un context concret.Després de considerar aspectes fonamentals relatius a la intervenció educativa vers els problemes de convivència, entre les diferents conclusions s'han definit i recollit una sèrie de propostes:- Descriure els problemes de convivència, a partir d'un estudi objectiu, que justifiqui una intervenció educativa coherent. Així aquest treball d'investigació aporta una delimitació conceptual i diferents instruments d'estudi dels esmentats problemes (Qüestionari: "Estudi dels problemes de convivència als centres d'ESO", "la fitxa d'estudi d'un cas"...).- Reconèixer la diversitat de causes i factors que generen o agreugen aquests problemes i que assenyalen 4 àmbits bàsics d'intervenció: personal, familiar, escolar i social i planificar les actuacions tenint-los en compte. En la present tesi s'han perfilat els indicadors significatius per a cada àmbit, després de l'anàlisi de casos claus en relació al tema d'estudi i que poden esdevenir orientadors per a la intervenció educativa vers a casos similars.- Conèixer diferents enfocaments d'intervenció vers els problemes de convivència que permetin adequar estratègies diverses segons la tipologia de problema. Aquestes estratègies han estat àmpliament desenvolupades al llarg d'aquest treball.- Dissenyar plans de prevenció dels problemes de convivència, desenvolupant les habilitats socials de convivència com a part fonamental del propi currículum. En la tesi s'han presentat alguns models d'aquests plans.- Potenciar la investigació i la reflexió sobre la pròpia pràctica i formar-se en l'adquisició d'estratègies d'estudi i intervenció vers els problemes de convivència per part dels docents d'ESO. En aquesta línia s'han dissenyat i s'han defensat uns continguts i uns objectius relatius a la formació bàsica per al professorat d'aquest cicle educatiu en relació al tema de la tesi. / This thesis seeks to reflect on the question of education for co-existence starting out from a study of habitual problems of co-existence and their corresponding strategies of intervention in secundary schools.This starting point is a theoretical analysis of how problems of co-existence are described according to different psycho-pedagogical, sociological an legal approaches in te 2th Century. Different approaches to the resolution of conflicts are also examined in order to come up with proposals for action in secundary schools.Specifically, this study begins by analysing the percepcions of a sample-group of secondary school teachers in the Tarragona area in relation to problems of co-existence and the strategies they employ to tackle them. In this way theoretical proposals are contrasted to actions on the ground.Another section of the thesis records an on-going study of six youngsters with problems of co-existence, all of whom were studying at the same school. In the course of three school years, different indicators related to problematical situations were examined including personal, family, school and social aspects. Moreover it has been possible to trace a significant relationship between these indicators which enables us to design forms of educational intervention which will help in similar cases of problems of co-existence.Also of note is the experimentation with a group of activities known as the "programme of skills for the positive resolution of conflicts". This programme is based on the principles of evolving structuralism and cognitive social psychology which maintain the model of an evolution through different stages and the acquisition of different social skills.This programme has been carried out with different secondary school groups and the results have been analysed. This allows us to evaluate its appropiateness and efficacy in a specific context.After considering basic aspects related to educational intervention in problems of co-existence, a number of proposals have been made:- Describe the problems of co-existence based on an objective study, which justifies a coherent educational intervention. So this investigative project gives conceptual delimitation and different instruments for the study of the problems (Questionnaire "Study of problems of co-existence in Secundary Schools", "The Case-study sheet".)- Recognize the diversity of causes and factors which generate or worsen these problems and which point to 4 basic areas of intervention (personal, family, school and social) and plan some actions with these in mind. In this thesis, the prime indicators in each bit have been identified following case-studies which point the way to the resolution of similar cases.- Be familiar with the different approaches to problem-solving in co-existence wich lend themselves to finding the right strategies for different types of problems. These strategies are amply developed in the course of the thesis.- Design plans for the prevention of problems of co-existence developing social skills as a fundamental part of the curriculum. In the thesis, some models for these plans are presented.- Encourage research and reflection on the part of the teaching staff in the areas of method, study and action related to problems of co-existence. Along these lines, it is argued that certain contents related the subject of this thesis should be included in the basic training of secondary school teachers.

Con ocasión de la decisión del gobierno español de incorporar la asignatura Educación para la Ciudadanía y Derechos Humanos (EpC) al currículo oficial de la Educación Secundaria Obligatoria (ESO), para ser desarrollada a partir del año escolar 2007-2008, la sociedad española vivió en el año previo a su implementación (2006) un intenso debate social en relación a dicha decisión. Tal debate social estuvo representado en la presencia de dos grupos con posiciones claramente diferenciadas frente a la asignatura: un grupo de apoyo y un grupo de rechazo a la EpC. Con la clara convicción de que es necesario un proceso educativo orientado la formación de los más jóvenes en los valores esenciales a la ciudadanía democrática hemos realizado la presente investigación titulada: La Educación para la Ciudadanía y Derechos Humanos: una asignatura orientada a favorecer la convivencia. El objetivo fundamental de la investigación consistió en: Determinar el papel de los contenidos, objetivos y competencias establecidos en el currículo de la asignatura Educación para la Ciudadanía y Derechos Humanos, en relación con la conformación de comportamientos y actitudes dirigidos a favorecer la convivencia ciudadana en el aula y fuera de ella. En tal propósito, como primera fase, se realizó una investigación teórica y documental principalmente en relación a los postulados legales y curriculares establecidos en la Constitución española, La Ley Orgánica de Educación española, el Real Decreto 1513 y 1631 (por los que se establecen las enseñanzas mínimas para la Educación primaria y para la ESO respectivamente) y la Orden 2220 (por la que se establece el currículo y se regula la ordenación de la ESO). La segunda fase de la investigación consistió en un trabajo de campo, usando una metodología cualitativa, propia de las ciencias humanas: hemos hecho etnografía en el aula, mediante la técnica de la observación no participante. El método elegido ha pretendido entender los fenómenos observados desde la perspectiva particular de los grupos y personas observados e intentar acercarnos a la comprensión de los motivos y creencias que están detrás de sus acciones. La observación no participante se realizó en dos Institutos de Educación Secundaria de Barcelona, en el primer y segundo año de implementación de la asignatura EpC. De las observaciones realizadas pudimos obtener los corpus necesarios, (esencialmente mediante el uso de instrumentos de recogida de datos como las notas de campo y las entrevistas y el análisis de documentos) que nos han permitido elaborar la descripción, el análisis y la interpretación de las experiencias observadas mediante el uso de categorías y sub-categorías surgidas de los mismos datos o establecidas por la investigadora para tratar de responder a algunos aspectos esenciales de la investigación. La especulación teórica realizada sobre los datos obtenidos, en directa relación con la investigación teórico conceptual de la primera fase, nos ha llevado a concluir que efectivamente hoy más que nunca se requiere un proceso educativo orientado a la conformación de un sistema de valores comunes en el cual las personas se vean identificadas y aprendan a actuar en consonancia con los mismos. Pero lograrlo requiere del compromiso y la responsabilidad de todas las personas e instituciones de la sociedad, porque como reza el adagio africano “para educar un niño es necesaria toda la tribu”. / "EDUCATION FOR CITIZENSHIP AND HUMAN RIGHTS: AN ORIENTATION COURSE DESIGNED TO ENCOURAGE CO-EXISTENCE" As part of our public concern for the coexistence and the formation of the youngest in the core values of democratic citizenship, we have conducted research Education for Citizenship and Human Rights: An orientation course designed to encourage co-existence. The main objective of this research was to determine the role of the content, objectives and competencies established in the curriculum of the subject Education for Citizenship and Human Rights in relation to the structure of behaviors and attitudes aimed at promoting peaceful coexistence in the classroom and beyond. In that order was made, along with documentary research, a fieldwork of applied ethnography in the classroom, from the technique of non-participant observation. The method chosen has sought to understand the observed phenomena from the perspective of particular groups and individuals observed and try to approach the understanding of the motives and beliefs behind their actions. Non-participant observation was conducted in two Secondary Schools in Barcelona in the first and second year of implementation of the subject EpC. From observations we obtain the corpus needed to make the description, analysis and interpretation of the experiences observed through the use of categories and sub-categories emerged from the same data or established by the researcher to try to answer some essential research. We have concluded that implementation of the CPE is essential if training is committed to democratic values of citizenship and responsible members of society today. Achieving this requires the effort and commitment of all personal and institutional.