• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Família i Addicions: Dinàmica familiar, vincle conjugal i parental en famílies amb un membre jove-adult drogodependent

Vilaregut Puigdesens, Anna 13 February 2003 (has links)
Aquest estudi examina les relacions entre la dinàmica familiar, ajustament diàdic conjugal i vincle parental dels joves-adults drogoadictes i no drogoaddictes des del model sistèmic. Per aquesta raó, l’objectiu principal d’aquest estudi és per una banda, determinar si existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a les variables a estudiar. I per l’altra, valorar la importància del paper de la família tant el camp de la prevenció com en el tractament de les drogodependències. Per fer-ho, s’ha utilitzat tres instruments: la FACES III d’Olson i col•l (1985) per mesurar la dinàmica familiar, la DAS de Spanier i col•l (1976) per avaluar l’ajustament diàdic conjugal i el PBI de Parker i col•l (1979) per avaluar el vincle parental. Els resultats indiquen existeix diferències estadísticament significatives entre el grup experimental i el grup control quant a dinàmica familiar. Concretament, la majoria dels joves-adults drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment desvinculada, seguida per la rígidament desvinculada, que dins el model Circumplex d’Olson correspon al tipus de família extrema o moderada, respectivament. Quant al grup control, la majoria de joves-adults no drogoaddictes perceben una dinàmica familiar estructuralment separada, flexiblement separada o connectada; i dins del model Circumplex, correspon al tipus de família equilibrada. Quant a la percepció de l’ajustament diàdic conjugal, destacar que no s’han trobat diferències estadísticament significatives entre els pares i les mares del grup experimental com els pares i les mares del grup control. Finalment, quant al vincle parental, assenyalar que la majoria de joves-adults drogoaddictes perceben un vincle de control sense afecte contràriament als joves del grup control, dels quals la majoria perceben un vincle òptim tant al grup de mares com de pares. La conclusió final ha estat que aquest estudi demostra la importància del paper de la família tant en el camp de la prevenció com en el camp de la intervenció. / Este estudio examina las relaciones entre la dinámica familiar, ajustamiento diádico conyugal y vínculo parental de los jóvenes-adultos drogadictos y no drogadictos desde el modelo sistémico. Por esta razón, el objetivo principal de este estudio es por un lado, determinar si existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control con relación a las variables a estudiar. Y por otro lado, valorar a importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el tratamiento de las drogodependencias. Para llevarlo a cabo, se ha utilizado tres instrumentos: la FACES III de Olson y al. (1985) para medir la dinámica familiar, la DAS de Spanier y al. (1976) para medir el ajustamiento diádico conyugal y el PBI y at. (1979) para medir el vínculo parental. Los resultados indican que existe diferencias estadísticamente significativas entre el grupo experimental y el grupo control en cuanto a dinámica familiar. Concretamente, la mayoría de los jóvenes-adultos drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente desvinculada, seguida por la rígidamente desvinculada, que dentro del modelo Circumplejo de Olson corresponde al tipo de familia extrema o moderada, respectivamente. En cuanto al grupo control, la mayoría de jóvenes-adultos no drogadictos perciben una dinámica familiar estructuralmente separada, flexiblemente separada o conectada; y dentro del modelo Circumplejo, corresponde al tipo de familia equilibrada. Con relación al ajustamiento diádico conyugal, destacar que no se ha hallado diferencias estadísticamente significativas entre los padres y las madres del grupo experimental como los padres y las madres del grupo control. Finalmente, en cuanto al vínculo parental, destacar que la mayoría de jóvenes-adultos drogadictos perciben un vínculo de control sin afecto contrariamente a los jóvenes-adultos del grupo control, que la mayoría perciben un vínculo óptimo tanto en el grupo de madres como de padres. La conclusión final que se ha llegado ha estado que este estudio demuestra la importancia del papel de la familia tanto en el campo de la prevención como en el campo de la intervención. / This study examines the relationship between family dynamics, dyadic marital adjustment, and parental bonding in young-adult drug addicts and non-drug addicts from a systemic model. In this sense, the main aim of this study is, on the one hand, to determine whether there are significant differences between the experimental group and the control group with regards to the variables to be studied; and, on the other hand, to assess the importance of the family role both in the field of prevention and in drug addiction treatments. Three measures have been used: FACES III by Olson et al. (1985) to assess family dynamics; DAS by Spanier et al. (1976) to assess dyadic marital adjustment; and PBI by Parker et al. (1979) to assess parental bonding. Results show that there are statistically significant differences between the experimental group and the control group as regards family dynamics. Particularly, most young-adult drug addicts perceive their family dynamics as structurally detached, followed by strictly detached, which in Olson's Circumplex model corresponds to the extreme or moderate family type, respectively. As for the control group, most young-adult non-drug addicts perceive their family dynamics as structurally separated, flexibly separated or connected; which, according to Olson's Circumplex model corresponds to the balanced family type. With regards to the perception of dyadic marital adjustment, there are no statistically significant differences between fathers and mothers in the experimental group, as in the case of fathers and mothers in the control group. Finally, concerning parental bonding, most young-adult drug addicts perceive their parental bonds as affectionless control, whereas the young subjects in the control group perceive theirs as optimum both in the group of mothers and in the group of fathers. The final conclusion is that this study shows the importance of the family role both in the field of prevention and in the field of intervention.
2

Estudio cualitativo del perfil del cuidador primario, sus estilos de afrontamiento y el vínculo afectivo con el enfermo oncológico infantil

García Romero, Bernardo Celso 08 July 2011 (has links)
La família és una peça clau en el suport del malalt durant el procés de la malaltia. No obstant això, les conseqüències psicològiques que comporta l'impacte de la malaltia i continus cures, sovint repercuteixen en la seva pròpia salut i per tant en la seva qualitat de vida. Objectiu: El present estudi analitza les principals necessitats del cuidador primari, així com les motivacions per a l'adquisició del rol i el manteniment de la cura. S'han identificat les principals estratègies d'afrontament que empren els cuidadors al llarg del procés de la malaltia per fer front a l'impacte de l'estrès, així com l'anàlisi del vincle afectiu que el cuidador manté amb el malalt. Metodologia: A través d'un estudi qualitatiu de tall transversal es van realitzar 35 entrevistes individuals i 10 grups focals. Es va comptar amb la participació de 26 dones i 9 homes amb una mitjana de 34 anys, tots ells cuidadors primaris de nens i nenes amb càncer albergats en un centre d'atenció que ofereix ajuda a malalts infantils de càncer de l'occident de Mèxic. Resultats: El perfil del cuidador primari correspon, principalment a dones, amb un nivell educatiu mitjà, casades i d'un estrat socioeconòmic baix, que exerceixen el seu rol de cuidadores i de mestresses de casa. La motivació de la cura està associada a sentiments amor, deure i altruisme. La majoria dels cuidadors empraven estratègies d'afrontament centrades en l'emoció i mantenien un vincle de tipus segur amb el malalt. / La familia es una pieza clave en el apoyo del enfermo durante el proceso de la enfermedad. Sin embargo, las consecuencias psicológicas que conlleva el impacto de la enfermedad y continuos cuidados, a menudo repercuten en su propia salud y por ende en su calidad de vida. Objetivo: El presente estudio analiza las principales necesidades del cuidador primario, así como las motivaciones para la adquisición del rol y el mantenimiento del cuidado. Se han identificado las principales estrategias de afrontamiento que emplean los cuidadores a lo largo del proceso de la enfermedad para hacer frente al impacto del estrés, así como el análisis del vínculo afectivo que el cuidador mantiene con el enfermo. Metodología: A través de un estudio cualitativo de corte transversal se realizaron 35 entrevistas individuales y 10 grupos focales. Se contó con la participación de 26 mujeres y 9 hombres con una media de 34 años, todos ellos cuidadores primarios de niños y niñas con cáncer albergados en un centro de atención que brinda ayuda a enfermos infantiles de cáncer del occidente de México. Resultados: El perfil del cuidador primario corresponde, principalmente a mujeres, con un nivel educativo medio, casadas y de un estrato socioeconómico bajo, que ejercen su rol de cuidadoras y de amas de casa. La motivación del cuidado está asociada a sentimientos amor, deber y altruismo. La mayoría de los cuidadores empleaban estrategias de afrontamiento centradas en la emoción y mantenían un vínculo de tipo seguro con el enfermo. / The family is essential in supporting the patient during the disease process. However, the psychological consequences that entails the impact of the disease and ongoing care, often affect their own health and quality of life. Objective: This study analyzes the main needs of primary caregiver, and the reasons for the acquisition and maintenance of the role of care. The study has identified the main coping strategies used by caregivers throughout the disease process to face the impact of stress and the attachment between the caregiver and the patient. Methodology: Through a cross-sectional qualitative study was conducted 35 individual interviews and 10 reflective groups. It was attended by 26 women and 9 men with an average of 34 years, all primary caregivers of children housed in a cancer care center that provides assistance to children of cancer patients in western Mexico. Results: The primary caregiver profile corresponds mainly to women, with an average educational level and a low socioeconomic status who carry out their role as caregivers and homemakers. The motivation of care is associated with feelings love, obligation and altruism. Most caregivers used coping strategies focused on emotion and had a positive and safe attachment with the patient.

Page generated in 0.0332 seconds