L'agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és important en termes de salut i econòmics. Malgrat això, no es coneix quins són els factors de risc o protectors de l'agudització de la MPOC, ni fins a quin punt els pacients amb MPOC són tractats de forma satisfactòria en referència a aquests factors. L'Estudi dels Factors de Risc d'Agudització de la MPOC, anomenat EFRAM, va sorgir amb els objectius de respondre aquestes qüestions. Es va reclutar una mostra sistemàtica d'1 de cada 2 pacients ingressats per agudització de la seva MPOC en quatre hospitals terciaris de l'àrea de Barcelona entre maig del 1997 i abril del 1998, i un grup de pacients amb MPOC clínicament estable que havien patit algun ingrés previ. Es van obtenir dades sobre els potencials factors de risc (variables sociodemogràfiques i clíniques, atenció mèdica, adequació terapèutica, compliment, estil de vida, i altres) a partir de: qüestionari extens, mostra d'esput i mesures antropomètriques a l'ingrés; i espirometria forçada i gasometria arterial basal en estabilitat clínica. A partir del Conjunt Mínim Bàsic de Dades d'Altes Hospitalàries (CMBDAH), es van obtenir dades sobre els ingressos hospitalaris fins maig del 1999. Es van creuar les bases de dades amb el Registre de Mortalitat de la Generalitat de Catalunya per obtenir l'estat vital dels individus seguits i les causes de mort.Es van reclutar 346 individus (29 dones) amb un total de 404 ingressos; edat (mitjana±de) 69±9, mediana FEV1 31% del valor de referència i mitjana PO2 63±13 mmHg; i 86 controls estables, de mitjana d'edat 69 anys i mitjana FEV1 43% del valor de referència. Vam trobar prevalences de factors de risc d'agudització de la MPOC potencialment modificables de moderades a altes, entre les quals cal remarcar l'elevada proporció d'individus (86%) que no assistia a programes de rehabilitació respiratòria i el 43% del total que fallava en alguna de les maniobres essencials de l'inhalador. L'estudi de l'associació entre un ampli ventall de potencials factors de risc d'agudització i l'ingrés per aquesta causa, tant en un disseny cas-control com en el seguiment durant 1.1 anys, va mostrar com a principals troballes que el major nivell d'activitat física habitual s'associa amb una reducció del risc d'ingrés per agudització de la MPOC, que la infraprescripció d'oxigenoteràpia crònica domiciliària s'associa a un augment d'aquest risc i que existeix un grup de factors clínics que es relacionen amb un augment del risc d'ingrés (els ingressos previs, el baix nivell de FEV1 i el baix nivell de PO2). D'altra banda, no vam trobar associació entre l'ingrés per agudització de la MPOC i la majoria de factors relacionats amb l'atenció mèdica (vacuna contra la grip i el neumococ, rehabilitació respiratòria, la majoria de fàrmacs, i compliment amb la medicació). El percentatge de FEV1 predit es va mostrar relacionat amb el risc d'infecció bacteriana, i el baix nivell socioeconòmic amb un major risc d'infecció per pseudomones.Durant la realització de l'estudi, s'ha posat de manifest l'escassa recerca existent sobre l'agudització de la MPOC. Aquesta manca d'evidència científica dificulta el fer recomanacions i fa palesa la necessitat d'investigar més sobre aquest tema. La informació proporcionada per aquest estudi pot ser útil pels plans de salut i guies específiques de la MPOC. / Exacerbation of chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is important in terms of health and costs. However, there is little information about which are the risk or protective factors of COPD exacerbation and to which extent COPD patients are satisfactorily managed regarding to such factors. The Study of Risk Factors of COPD Exacerbation (EFRAM Study) has the aim of answer these questions. A systematic sampling of 1 out of 2 patients admitted for a COPD exacerbation in four tertiary hospitals in the Barcelona area, Spain, between May 1997 and April 1998, and a control group of COPD patients with a history of previous admissions, was recruited. All patients completed a questionnaire and performed spirometry, sputum sample, blood gases and physical examination. Information about potential risk factors was collected, including variables related to clinical status, characteristics of medical care, medical prescriptions, adherence to medication, lifestyle, quality of life, and other. Information on re-hospitalizations until May 1999 was obtained from the Minimum Basic Dataset (CMBD). Vital status and causes of death were ascertained through a record linkage with the Catalonia Mortality Registry.Three hundred and forty-six patients (29 women) with a total of 404 admissions were recruited; age (mean±sd) 69±9, median FEV1 31% and mean PO2 63±13 mmHg; and 86 stable controls, of mean age 69 years and mean FEV1 43%. We found a moderate to high prevalence of potentially modifiable risk factors of COPD exacerbation, among which it is important to note the high proportion of subjects (86%) who did not attend respiratory rehabilitation programmes and the 43% that failed in some of the essential inhaler maneuvers. The study of the association between a wide range of potential risk factors and admission for a COPD exacerbation, both in the case-control design and in the 1.1 years of follow-up, showed as the main results that: higher levels of usual physical activity were associated with a reduction of the risk of admission for a COPD exacerbation, underprescription of long term oxygen therapy was related to an increase of this risk and that a group of clinical factors (previous admissions, lower FEV1 and lower PO2) was associated with a higher risk of admission for a COPD exacerbation. Moreover, there was no association between admission for a COPD exacerbation and most medical care factors (influenza and pneumococcal vaccination, respiratory rehabilitation, most drugs, and adherence to medication). FEV1 was also related to a higher risk of bacterial infection, and low socioeconomic status with a higher risk of pseudomonas infection.During the study, we have found that little research exists regarding COPD exacerbation. The lack of scientific evidence makes difficult to make recommendations and reveals that more research is needed about this issue. Information provided by the EFRAM study can be useful for health planning and COPD guidelines.

Justificació: encara que la pneumònia adquirida a la comunitat (PAC) és una malaltia clàssica i àmpliament estudiada, avui dia continua essent una important causa de morbimortalitat i es continua tenint un coneixement limitat dels factors que l'afavoreixen. La PAC es pot considerar una malaltia d'alta incidència, té un maneig clínic controvertit, una mortalitat important (especialment en els vells) i un cost elevat. Si a això s'hi afegeix l'aparició de resistències bacterianes als antibiòtics sembla lògic que en l'abordatge d'aquesta malaltia cada cop prengui més força la perspectiva de la prevenció.Objectius: conèixer els factors de risc d'adquirir una PAC, a la població major de 14 anys, relacionats amb els hàbits tòxics o estils de vida modificables, les condicions ambientals, laborals i de l'ahitatge, així com conèixer l'efecte de la vacuna antipneumocòccica en la prevenció de la PAC en la població major de 14 anys.Metodologia: per donar resposta a aquests objectius es va dissenyar un estudi observacional de tipus cas-control, de base poblacional, multicèntric i coordinat amb una base poblacional de 860.000 persones majors de 14 anys. Aquesta era la població necessària per, en un any, detectar 1.500 casos de PAC. Van participar 64 centres d'atenció primària de Catalunya, Andorra, València i les Illes Balears. Tots els casos de PAC diagnosticats a la població d'estudi durant el període novembre 1999 - novembre 2000 segons uns estrictes criteris clínics, radiològics i evolutius van ser inclosos. Per cada cas es va seleccionar un control aparellat per edat, sexe i centre d'atenció primària segons un procés de mostreig aleatori a partir del padró municipal. A tots ells, se'ls va administrar un extens qüestionari de factors de risc de PAC que feia referència al consum de tabac, alcohol, exposicions laborals, condicions de vida i de l'habitatge, vacunes, així com antecedents mèdics i comorbiditats.Resultats: Durant el període d'estudi es van identificar i reclutar 1.336 casos de PAC (participació 97 %) i 1.326 controls (participació 63 %), amb una edat mitjana de 57 anys i un lleuger predomini del sexe masculí (53 %). La incidència acumulada observada va ser de 1,6 casos/1.000 habitants any amb una clara relació estacional, de manera que la incidència el mes de gener era casi sis vegades superior a la dels mesos de juliol i agost. Pel que fa a la comorbiditat es va observar una associació estadísticament significativa entre la PAC i la infecció respiratòria de vies altes durant l'últim mes, la insuficiència cardíaca, la bronquitis crònica i el càncer, però no amb la diabetis, l'accident vascular cerebral ni la insuficiència renal crònica. Es va observar una associació estadísticament significativa entre el consum de tabac i la PAC independent de les esmentades comorbiditats, així com una relació dosi resposta entre la PAC i la intensitat de l'hàbit, la seva durada i la quantitat total de paquets fumats. Pel que fa al consum passiu de tabac es va observar una important interacció entre aquesta exposició i l'edat, de manera que en les persones de menys de 60 anys el consum passiu de tabac no tenia cap efecte (OR=1,0), mentre que en les de 60 anys o més s'observa un efecte significatiu (OR=1,52) amb una fracció atribuïble poblacional del 10%. En relació al consum d'alcohol es va observar un efecte significatiu només en els homes i quan el consum era superior als 80 g/dia (OR=2,34) sense que s'observi un increment del risc en consums inferiors encara que es facin diàriament. Altres variables associades a la PAC van ser l'exposició laboral a pols (OR=1,65), animals, vísceres o excrements (OR=1,78) i canvis sobtats de temperatura (OR=3,27), conviure més de 10 persones a la llar (OR=2,20), conviure o treballar amb nens de menys de 15 anys (OR=1,48) o tenir animals domèstics (OR=1,37). Les anàlisis multivariades en les que s'ajusta l'efecte de les vacunes per la comorbiditat mostren un efecte protector i estadísticament significatiu tant de la vacuna de la grip (OR=0,76) com de la vacuna antipneumocòccica (OR=0,55).Conclusions: Aquest estudi identifica diversos factors de risc modificables de PAC, el que ha de permetre dissenyar mesures preventives encaminades a disminuir la seva incidència. A més, aporta nova evidència científica sobre l'efectivitat de la vacuna de la grip i la antipneumocòccica en la prevenció de la PAC. / Context: Although community-acquired pneumonia (CAP) is a well-known and widely studied disease, morbimortality is high and knowledge of the factors that favor CAP limited. CAP is a disease with high incidence, cost and mortality (especially among the elderly) and disputed clinical management. If to all this one adds antibiotic-resistant bacteria it is hardly surprising that the prevention perspective of the disease is gaining importance.Objectives: to determine the risk factors of acquiring CAP that are related to toxic habits or modifiable lifestyles, environmental, working and living conditions, as well as the effect of the antipneumococcal vaccine in preventing CAP, in a population of over 14 years of age.Methods: A population-based, multicenter, coordinated, observational, case-control study was designed with a population base of 860,000 people of over 14 years of age. This was the population needed to detect 1,500 cases of CAP in one year. Sixty-four primary health care clinics in Catalonia, Andorra, Valencia and the Balearic Islands participated in the study. All cases of CAP, diagnosed according to strict clinical, radiological and evolutional criteria between November 1999 and November 2000, were included in the study. A control matched by age, sex and primary health care clinic was selected for each case, following a random sampling process from the town census. All participants were given a detailed questionnaire on the risk factors of CAP which covered tobacco and alcohol use, occupational exposures, living and housing conditions, vaccines, and medical history and comorbidities. Results: During the study period, 1,336 cases of CAP were identified and enrolled (97% participation) and 1,326 controls were selected (63% participation) with an average age of 57 years and a slight predominance of men (53%). The accumulated incidence observed was of 1.6 cases/1,000 inhabitants/year with a marked seasonal relation reflected by the incidence in January being nearly 6 times greater than the incidence in July or August. With regard to comorbidity, a significant association was found between CAP and upper respiratory infections within the previous month, cardiac insufficiency, chronic bronchitis, and cancer, but not with diabetes, stroke, or chronic renal insufficiency. A significant association was found between smoking and CAP, independent of the above-mentioned comorbidities, and a dose-response relation between CAP and the intensity and duration of the smoking habit and the total number of packets smoked. With regard to passive smoking, a clear interaction between exposure and age was observed, there being no effect on people under 60 years of age (OR=1.0) but a significant effect was observed in people over 60 years (OR=1.52) with a population attributable fraction of 10%. Regarding alcohol consumption, a significant effect was observed for men only and when consumption was greater than 80 g/day (OR=2.34), no increased risk being observed for lower consumption even when daily. Other variables associated with CAP were occupational exposure to dust (OR=1.65), animals, offal, or excrements (OR=3.27) and sharp changes in temperature (OR=3.27), living with more than 10 people in the home (OR=2.20), living or working with children under 15 years of age (OR=1.48), or having pets (OR=1.37). Multivariate analysis where the effect of vaccines was adjusted for comorbidities showed a significant protector effect for both the influenza vaccine (OR=.76) and the antipneumococcal vaccine (OR=.55).Conclusions: This study identified several modifiable risk factors of CAP which should allow preventative measures to be designed to reduce incidence. New scientific evidence on the effectiveness of the influenza and antipneumococcal vaccines in the prevention of CAP has also been presented.

INTRODUCCIÓN: La hostilidad se ha estudiado tradicionalmente en muestras masculinas o mixtas como un factor de riesgo de enfermar, especialmente de enfermedades cardiovasculares (Fredickson, 2000; Christensen, 2004; Olson et al., 2005). La reactividad cardiovascular (aumento significativo de TA y FC respecto a la línea base) ante una condición de estrés se ha observado como un posible marcador de riesgo de enfermedades cardiovasculares (ECV), especialmente de HTA (Lovallo y Gerin, 2003; Treiber, 2003; Linden, 2003; Matthews, 2003; Ming, 2004, Moseley y Linden, 2006 ). La reactividad cardiovascular (RCV) podría ser uno de los mecanismos que vincularía la hostilidad a las ECV. La falta de estudios concluyentes sobre la relación entre hostilidad, RCV, y riesgo de ECV en mujeres, y la evidencia de diferencias género en la expresión de la hostilidad (Davidson y Hall, 1995), y en RCV (Lawler, 2001), justifican el estudio del impacto de estas variables en la salud de las mujeres.OBJETIVOS:1. Analizar el complejo hostilidad y el Patrón de Conducta Tipo A (PCTA) en un grupo de mujeres de población general (n= 254). 2. Analizar la RCV ante una condición de estrés interpersonal (EE, Entrevista Estructurada del PCTA) según el nivel de hostilidad (n= 70). 3. Determinar la relación de la hostilidad con hábitos tóxicos y antecedentes médicos y psicopatológicos.RESULTADOS: El grupo de elevada hostilidad presenta mayor reactividad de la TAD (t= -2.35; p<0.05) y mayor TAS (F (1, 66) = 5.86; p= 0.018) que las poco hostiles. La agresividad verbal está relacionada con mayor reactividad de la TAS (t= 3.34; p<0.01). El análisis de regresión indica que la escala hostilidad del JAS (Jenkins Activity Survey) influye significativamente y está presente junto con otros factores en el modelo explicativo de la TAD (R2= .37) y TAS (R2= .25). Las mujeres con puntuaciones altas en Impaciencia presentan mayor reactividad de la TAD (t= -3.82; p< 0.001). Las mujeres hostiles fumán más y presentan más antecedentes médicos, psicopatológicos y de obesidad.CONCLUSIONES: Las mujeres hostiles presentan mayor TA basal y mayor reactividad de la TAD que las no hostiles. Además, la hostilidad influye significativamente en la reactividad de la TA. Las mujeres impacientes presentan mayor reactividad de la TAD, y la impaciencia influye significativamente en la TAS basal. Por lo tanto, las mujeres hostiles, impacientes, así como las que presentan puntuaciones elevadas en PCTA, someten a su sistema cardiovascular a cambios más bruscos ante estresores interpersonales. La hostilidad influye en la aparición y mantenimiento de las ECV no sólo por la vía de la RCV, sino también aumentando la exposición a factores de riesgo directamente implicados como el tabaquismo y la obesidad.La hostilidad de la EE evalúa en esta muestra de mujeres aspectos diferentes de lo observado en hombres. Infravalora el componente más tóxico, la hostilidad antagónica (elementos conductuales como la agresividad verbal). En cambio, evalúa en mayor proporción hostilidad neurótica (componentes emocional y cognitivo). Esto explicaría la falta de resultados con la hostilidad de la EE. La escala hostilidad del JAS y el Cuestionario de Agresión de Buss-Perry podrán ser instrumentos útiles para detectar individuos más reactivos ante estresores interpersonales y, por lo tanto, con mayor probabilidad de presentar una HTA posterior. Los resultados contribuyen al abordaje multicisciplinar de las ECV.

Els malalts infectats pel Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH) presenten major supervivència, degut a les teràpies altament efectives. De forma simultània però, també ha augmentat la incidència de malalties cardiovasculars , relacionada amb l’edat, els efectes secundaris de les medicacions i el mateix VIH. L’objectiu d’aquest treball és l’estudi de l’arteriosclerosi en malalts infectats pel VIH, de forma no invasiva (estudiant el intima-media thickness (IMT), mitjançant ecografia), i tenint en compte la dotació genètica (polimorfismes genètics), per identificar precoçment aquells individus més vulnerables a tenir events cardiovasculars. Contribucions i coneixements nous que aporta la tesi: l’estudi de l’arteriosclerosi en malalts amb una infecció crònica, s’hauria de complementar amb la utilització de la IMT i dels marcadors inflamatoris no convencionals (polimorfismes relacionats amb gens de les quimioquines). Metodologia emprada i conclusions més rellevants: disposem d’un “banc” d’imatges a partir de l’ecografia arterial per la mesura de la IMT així com una col•lecció de mostres biològiques (plasma, sèrum, ADN, limfòcits i ARN) per l’anàlisi dels polimorfismes (realitzats amb PCR) i per la determinació de les concentracions circulants d’algunes quimioquines (ELISA). D’acord amb els resultats obtinguts, podem concloure que determinats polimorfismes genètics tenen un impacte significatiu amb la promoció (MCP-1-2518G) o la preservació (SDF1-3’A) de l’arteriosclerosi dels malalts VIH, així com són determinants en la progressió de l’arteriosclerosi (CX3CR-1 249I). Així mateix, alguns d’aquests polimorfismes (MCP-1 i CCR-2) presenten una influència rellevant en l’evolució de la malaltia infecciosa (curs de limfòcits CD4 i càrrega viral del VIH). Resultats tangibles de la investigació: el desenvolupament d’aquesta tesi ha resultat en la publicació de quatre articles en revistes mèdiques especialitzades internacionals, i que representen referents en el camp cardiovascular (Circulation i Stroke) i en l’àrea de malalties infeccioses-VIH (AIDS i HIV Medicine). Així mateix s’han realitzat treballs complementaris (annexats a la tesi) publicats en revistes internacionals (Cytokine, Clinica Chimica Acta, European Journal of Pharmacology). Ens ha permès col•laborar amb d’altres grups de recerca (Rotterdam i Amsterdam) i presentar alguns dels resultats en el Congrés Nacional (La Corunya, 2005) i l’Internacional d’Arteriosclerosi (Roma, 2006).

Los objetivos de la investigación fueron: a) explorar e identificar de factores de riesgo no- biológicos para las demencias, b) plantear probables perfiles de riesgo bio - psico - sociales de forma específica para la enfermedad de Alzheimer y c) sugerir elementos de prevención para un posible desarrollo de políticas de salud pública. La hipótesis subyacente hacía referencia a la existencia de unos factores de riesgo de tipo psicosocial y de personalidad, presentes anteriormente al desarrollo de la enfermedad y que favorecerían su desencadenamiento. En relación con la enfermedad de Alzheimer la hipótesis específica era la de una personalidad premórbida frágil, con dificultades para afrontar los eventos vitales del final de la mediana edad y vejez y que mantenía una relación de dependencia con personas de su entorno familiar y /o social La metodología fue la de una investigación empírica contrastando un grupo de casos (enfermos con demencia) y un grupo de control (personas mayores sin demencia). Tanto a los casos como a los controles se les administró un cuestionario elaborado específicamente para la ocasión y se identificaron las diferencias significativas del contraste de resultados. El grupo de casos estaba formado por 108 casos (85: Alzheimer, 17: Mixta-vascular y 6: Otras demencias). El grupo de control estaba formado por 49 personas sin demencia (25: familiares de enfermos y 24: no-familiares). Las conclusiones generales del estudio podrían enunciarse de la siguiente forma: - Confirmación de la existencia de factores de riesgo no-biológicos.- Concepción etiológica de los factores de riesgo no como causales sino como predisposición.- Relevancia del porcentaje de muertes precoces del padre.- Los factores de riesgo de personalidad no permiten categorizar un trastorno específico; son rasgos comunes pero más intensos: dependencia, evitación, introversión, pesimismo, indiferencia al mundo externo y rigidez.- Sugerencia posibles elementos de prevención con relación a la personalidad: Intervenciones que potencien la autonomía personal, la capacidad de afrontamiento y la relación.- Conveniencia de proseguir la investigación en los aspectos de fragilidad familiar (Muerte del padre y trastornos psíquicos familiares) y de prsonalidad: Factores I (Energía), II (Afabilidad), IV (Estabilidad emocional) y V (Apertura mental)

Durant dècades, són molts els estudis científics i la literatura que han intentat explicar les causes de les conductes desadaptades i han estudiat com compensar-les. L'èmfasi s'ha posat en l'estudi dels símptomes psicopatològics, la seva etiologia, tractament i resultats. Amb aquesta finalitat els investigadors han buscat els factors predisposants i/o potenciadors -biogenètics o de l'entorn- o els esdeveniments desencadenants que expliquessin els orígens dels trastorns.En els darrers anys ha pres molt d'interès la recerca sobre el risc en psicopatologia i els investigadors intenten respondre preguntes com: per què algunes persones desenvolupen trastorns psicopatològics mentre que d'altres -en condicions molt similars- no ho fan. Ajudats per les moltes contribucions de la recerca epidemiològica, l'èmfasi previ en els factors predisposants ha anat confluint en un creixent interès pels factors de "protecció". L'atenció ha passat de trastorn individual real al trastorn individual potencial, i del pacient adult al "no-pacient" infant (Garmezy, 1988).En aquest canvi d'enfocament que han aportat els estudis de risc psicopatològic, pren molt d'interès i protagonisme un concepte relativament nou a nivell científic: la resiliència. Per donar-ne una definició inicial es pot dir que és la capacitat que té una persona d'afrontar amb èxit unes condicions de vida adverses (Vanistendael, 1997).I és en aquesta línia que s'ha volgut enfocar aquesta recerca: en comptes d'analitzar les claus que expliquen els comportaments anòmals, s'intentarà estudiar els factors i mecanismes que afavoreixen l'adaptació.És evident que a les societats occidentals molts infants creixen en entorns socials desafavorits i/o viuen situacions personals adverses (problemes de salut propis o en familiars propers, dificultats econòmiques importants, manca d'entorns socio-afectius saludables o de pautes educatives adequades, etc.). Molts d'aquests infants tenen a l'adolescència i, sovint posteriorment, dificultats importants per adaptar-se al seu entorn i desenvolupar-se satisfactòriament. Però també n'hi ha d'altres, els que anomenarem resilients, que aconsegueixen de tirar endavant malgrat les dificultats viscudes. En aquest sentit, el concepte de resiliència està molt relacionat amb el d'afrontament a l'estrès (o "coping").En el present estudi s'intentarà analitzar per què hi ha molts adolescents sans malgrat les dificultats que els ha tocat viure; o, dit d'una altra manera, perquè nens amb risc de desenvolupar determinats problemes no ho fan. L'objectiu serà analitzar quines claus fan possible aquest procés: passar d'una infància estressant a una adolescència resilient. S'analitzarà com actuen i interactuen diversos factors interns i externs a l'individu per modificar els efectes dels esdeveniments vitals adversos.L'estudi inclou primerament un aprofundiment conceptual (Part 1) on es presentarà i analitzarà el concepte resiliència -a partir dels treballs de diversos autors- i es vincularà a la teoria de l'estrès i l'afrontament. En els estudis sobre estrès i afrontament, la resiliència té un matís diferent: implica que s'ha assolit un ajust eficaç, és a dir, que s'han realitzat els esforços per restaurar o mantenir l'equilibri intern o extern mitjançant activitats que inclouen pensament i acció (Fortin i Bigras, 2000).El següent gran apartat es dedicarà a la recerca empírica (Part 2), i s'iniciarà amb la presentació d'objectius, hipòtesis, participants, disseny, instruments, etc. (Capítol V).A continuació s'estudiaran algunes característiques dels participants, amb l'objectiu d'aprofundir en la realitat dels adolescents i de contextualitzar l'anàlisi dels estressors i les estratègies per afrontar-los (Capítol VI). S'analitzaran aspectes sociodemogràfics, aspectes de descripció personal i social, i manifestacions psicopatològiques.Tot seguit s'estudiaran les fonts d'estrès principals i la vivència de problemes dels adolescents participants. S'analitzaran estressors de diferents tipus i s'intentarà vincular-los a la presència de recursos socials (Capítol VII).Després de l'anàlisi dels estressors, es passarà a estudiar les estratègies amb que els adolescents hi fan front (coping). Per fer-ho, primerament s'adaptarà una eina de mesura: s'aplicarà i validarà en població catalana el qüestionari d'afrontament: l'A-COPE de Patterson i McCubbin (1987). Tot seguit, s'analitzaran les estratègies que posen en joc els adolescents per resoldre els seus problemes; i s'intentarà valorar si són majoritàriament adaptatives o, per contra, els generen noves dificultats (Capítol VIII).S'optarà, a l'hora de parlar de resiliència o desenvolupament satisfactori, per un enfocament de la resiliència que tingui presents aspectes emocionals i de salut mental, d'adaptació social i els resultats acadèmics -donat que es treballa amb adolescents en edat escolar-.Es farà especial èmfasi en els elements mediadors entre l'estrès i la resiliència, en particular es pararà atenció a la personalitat, la intel·ligència, les estratègies d'afrontament (coping) i el suport de l'entorn social (família, escola i comunitat). Interessarà especialment contrastar els grups de subjectes resilients i no-resilients en relació a tots aquests aspectes (Capítol IX).També s'intentarà determinar quins models de relació s'estableixen entre els estressors vitals i la simptomatologia psicopatològica, segons el model teòric de Baron i Kenny (1986). Per a fer-ho, es partirà de l'anàlisi de regressions entre els estressors i les manifestacions psicopatològiques, i entre els estressors i les estratègies d'afrontament (Capítol X).Finalment, es clourà l'estudi amb la discussió i presentació de conclusions finals (Part 3, Capítol XI). / In these past years, the interest in the study of the prevention and protection in psychopathology has very much increased. In this context, there is a relatively new concept in psychology that has become stronger: resilience.The principal objective of this study is to go deeper in the concept of resilience, firstly at a theoretical level, and secondly, at an empirical level. The resilient subjects are defined within a group of 477 participants ranging from the ages of 14 to 16 years, and the differences are analyzed among the resilient subjects and those who aren't resilient at the following levels: coping strategies, personality, intelligence, psychopathological manifestations, academic performance, and social adaptation, among some of them.In order to delimit and analyze the role of resilience and as part of prior objectives, some of the sociodemographic and psychological characteristics of the participants are deepened, as well as their vital stressors and social resources and coping strategies. In order to evaluate the different constructs, the following instruments are used: Life Stressors and Social Resources Inventory (Moos & Moos, 1994), Adolescent Coping Orientation for Problems Experiences (Patterson & McCubbin, 1987), Youth Self Report (Achenbach, 1991), High School Personality Questionnaire (Cattell & Cattell, 1973) and Inteligencia General y Factorial (Yuste, 1991).The results are presented in the framework of current discussions about resilience and coping. As well, the models of the influence of coping among the vital stressors and psychopathological manifestations are discussed (according to the methodological model of Baron & Kenny, 1986).

En els últims anys, la violència ha estat objecte d’estudi per les seves manifestacions i conseqüències. La violència està present en tots els entorns en els quals es desenvolupa la persona, essent un d’ells el laboral: la violència laboral. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2002, conscient de les repercussions de la violència laboral en la salut de les persones, alertà de l’increment notable d’aquest tipus de violència. L’any 1995, Cal/OSHA definí la taxonomia de la violència laboral en base a tres tipologies. Una d'aquests tres tipus, la de tipus II, que es caracteritza perquè la persona que rep els actes violents té una relació legítima amb la persona que porta a terme aquestes accions, és l'escollida en aquesta tesi. Aquest treball es planteja saber si els professionals de les residències de Catalunya són víctimes d'actes violents per part dels residents que atenen i que té com objectiu principal: conèixer el fenomen de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya en el període d'un any. L'operativització d'aquest objectiu principal es concreta en quatre d'específics: 1) Determinar la freqüència de la consideració d’agressió en els professionals que treballen en les residències de gent gran de Catalunya en un any. 2) Identificar quines variables dels professionals de les residències de gent gran es relacionen amb la consideració d’agressió. 3) Conèixer la freqüència d'agressió per part dels residents i si existeixen diferències entre gèneres quan el resident és l'agressor. 4) Saber quin tipus d’agressió és el més freqüent. L'estudi de caràcter prospectiu, descriptiu i transversal, s'ha portat a terme amb una mostra de 433 professionals que treballen en residències de gent gran de tota Catalunya. L'instrument utilitzat és el QViLab II, un qüestionari ad hoc de quaranta-sis ítems. Les conclusions de l'estudi són: el 68,6% dels professionals que treballen en residències de gent gran a Catalunya s'han considerat agredits pels residents que atenen en el període d'un any; la professió i el nivell d'estrès percebut són les dues variables relacionades amb la consideració d'agressió; tan l'home com la dona resident agredeixen el professional; i l'agressió verbal és la més freqüent i la modalitat exigències té la seva periodicitat és a nivell diari. Aquestes quatre conclusions extretes dels objectius específics permeten definir les característiques de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya i respondre a l'objectiu general. / En los últimos años, la violencia ha sido objeto de estudio por sus manifestaciones y consecuencias. La violencia está presente en todos los entornos donde se desarrolla la persona, siendo uno de ellos el laboral: la violencia laboral. La Organización Mundial de la Salud (OMS), en 2002, consciente de las repercusiones de la violencia laboral en la salud de las personas, alertó del incremento notable de este tipo de violencia. En 1995, Cal / OSHA definió la taxonomía de la violencia laboral en base a tres tipologías. Una de estos tres tipos, la de tipo II, que se caracteriza porque la persona que recibe los actos violentos tiene una relación legítima con la persona que lleva a cabo estas acciones, es la escogida en esta tesis. Este trabajo se plantea saber si los profesionales de las residencias de Cataluña son víctimas de actos violentos por parte de los residentes que atienden y tiene como objetivo principal: conocer el fenómeno de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña en el período de un año. La operativización de dicho objetivo se concreta en cuatro objetivos específicos: 1) Determinar la frecuencia de la consideración de agresión en los profesionales que trabajan en las residencias de personas mayores de Cataluña en un año. 2) Identificar qué variables de los profesionales de las residencias de personas mayores se relacionan con la consideración de agresión. 3) Conocer la frecuencia de agresión por parte de los residentes y si existen diferencias entre géneros cuando el residente es el agresor. 4) Saber qué tipo de agresión es el más frecuente. El estudio de carácter prospectivo, descriptivo y transversal, se llevó a cabo con una muestra de 433 profesionales que trabajan en residencias de mayores de toda Cataluña. El instrumento utilizado fue el QViLab II, un cuestionario ad hoc de cuarenta y seis ítems. Las conclusiones del estudio fueron: el 68,6% de los profesionales que trabajan en residencias de personas mayores en Cataluña se consideraron agredidos por los residentes que atienden en el período de un año. La profesión y el nivel de estrés percibido son las dos variables relacionadas con la consideración de agresión. El profesional es agredido tanto por el hombre como por la mujer residente. Y la agresión verbal es el tipo de agresión más frecuente y los profesionales expresan que la modalidad exigencias fue la más frecuente con una periodicidad diaria. Estas cuatro conclusiones extraídas de los objetivos específicos permitieron definir las características de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña y responder al objetivo general. / In recent years, violence has been studied due to its manifestations and consequences. Violence is present in all environments in which the person develops, being one of them the job: violence at work. The World Health Organization (WHO) in 2002, aware of the impact of workplace violence in health, warns of the significant increase of such violence. In 1995, Cal / OSHA defined taxonomy of workplace violence on the basis of three types. One of these three types, type II, which is characterized because of the person receiving the violence has a legitimate relationship with the person who carries out these actions, is the one chosen in this thesis. This study considers whether the nursing professionals in Catalonia are victims of violence by residents who attend and its main objective : to study the phenomenon of violence type II in the workplace, nursing homes for the elderly in Catalonia in one year. The operationalization of this objective is reflected in four specific : 1) To determine the frequency of aggression in the consideration of the professionals working in the nursing homes of elderly people in Catalonia in one year.2) To identify which are the variables of professional nursing for the elderly related to the consideration o aggression. 3) To determine the frequency of aggression by residents and whether there are gender differences when the resident is the aggressor. 4) To know what kind of aggression is the most common. The study of prospective,descriptive and transversal was conducted with a sample of 433 professionals working in old people of Catalonia. The instrument used is QViLab II, an ad hoc questionnaire of forty-six items. The conclusions of the study are: 68.6 % of professionals working in nursing homes for the elderly in Catalonia were considered attacked by residents who attend within the one-year period, the profession and the level of perceived stress are the two variables related to the consideration of aggression, both ,men and women attack the professionals,verbal aggression is the most common form and pressing requeriments are on a daily basis. These four conclusions, as a result of the specific objectives, allow to define the characteristics of type II workplace violence in the homes of elderly people in Catalonia and meet the overall objective.