Bakgrund: Personer på äldreboende uppnår sällan allmänna rekommendationer för fysisk aktivitet. Detta kan medföra förlust av viktiga funktioner, något som fysisk aktivitet till viss del kan motverka. Syfte: Att utforska äldre personers uppfattning om fysisk aktivitet på ett äldreboende med inriktning ”sport och spa”. Syftet var även att undersöka de upplevda möjligheterna till fysisk aktivitet för personer på äldreboendet. Metod: En kvalitativ studie med semistrukturerade intervjuer. Två kvinnor och tre män mellan 67-97 år intervjuades. Deltagarna rekryterades via bekvämlighetsurval. Intervjumaterialet bearbetades med en kvalitativ innehållsanalys inspirerad av Graneheim och Lundman. Resultatsammanfattning: Utifrån frågeställningen uppfattning av fysisk aktivitet framkom följande tre kategorier: ”fysisk aktivitet nu och tidigare”, ”negativa effekter av fysisk aktivitet” samt ”positiva effekter av fysisk aktivitet”. Uttalanden gällande frågeställningen upplevelsen av möjlighet till fysisk aktivitet gav upphov till fyra kategorier: ”boendets resurser”, ”yttre förutsättningar”, ”individens förutsättningar” och ”grad av autonomi”. Slutsats: Stora variationer förekom i uppfattningen av fysisk aktivitet. Allt ifrån den egna vardagsmotionen till en mängd olika organiserade aktiviteter beskrevs. Fysisk aktivitet associerades även med biologiska och psykologiska effekter av träning. Möjligheten till att vara fysiskt aktiv påverkades av individens motivation och grad av autonomi. / Background: Elderly in nursing homes rarely achieves general recommendations for physical activity (PA). This may result in the loss of important functions, which PA can partially reduce. Purpose: To explore older people's perception of PA in a nursing home with the focus "sport and spa". The purpose of this study was also to investigate the perceived opportunities for PA for the elderly in a nursing home. Method: A qualitative study using semi-structured interviews were used. Three men and two women, between 67-97 years old, were interviewed. Qualitative content analysis was conducted. Results: Based on the informants􏰀perception of physical activity, the following three categories emerged: "physical activity now and earlier", "adverse effects of physical activity" and "positive effects of physical activity". Four categories described the experience of the possibility of physical activity among the informants, "the property's resources," "external conditions", "individual circumstances" and "degree of autonomy". Conclusions: Everyday exercise to a variety of organized activities were associated with PA. The concept of PA was also reported to include biological and psychological effects. The ability to be physically active was influenced by the individual's motivation and degree of autonomy.

Syftet Att undersöka vilken effekt reminiscens- och musikterapi har på äldre deprimerade personer på äldreboende. Metod: Litteratursökning utfördes i databaserna CHINAL, Medline, Psycinfo samt Scopus. Till grund för resultatet valdes n=13 artiklar med kvantitativ design. Urvalet av artiklarna till resultatet har utförts med hjälp av inklusionskriterier, relevant abstract och publicerade mellan 2000-2013. Artiklarna skulle motsvara syfte och frågeställningar samt uppfylla hög eller medelpoäng i kvalitetsgranskningen. Resultat: Reminiscensterapi kunde reducera och minska depressiva symtom hos äldre personer på äldreboende. Musikterapi kunde också vara en effektiv åtgärd för att minska depression hos äldre personer på äldreboende. Ett annat resultat som framkom var att sömnen kan förbättras av musikterapi. Slutsats: Reminiscens- och musikterapi kunde minska depression hos äldre personer som bor på äldreboende, genom att musik stimulerar limbiska systemet och reminiscensterapin låter de äldre att återberätta och leva på nytt genom sina minnen. Det kan vara värdefullt för de äldre att vårdgivare på äldreboende lär sig grunder för reminiscens och musikterapi för att kunna använda det i den dagliga vården av de äldre för att minska depression men även som en förebyggande åtgärd.

En els últims anys, la violència ha estat objecte d’estudi per les seves manifestacions i conseqüències. La violència està present en tots els entorns en els quals es desenvolupa la persona, essent un d’ells el laboral: la violència laboral. L’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’any 2002, conscient de les repercussions de la violència laboral en la salut de les persones, alertà de l’increment notable d’aquest tipus de violència. L’any 1995, Cal/OSHA definí la taxonomia de la violència laboral en base a tres tipologies. Una d'aquests tres tipus, la de tipus II, que es caracteritza perquè la persona que rep els actes violents té una relació legítima amb la persona que porta a terme aquestes accions, és l'escollida en aquesta tesi. Aquest treball es planteja saber si els professionals de les residències de Catalunya són víctimes d'actes violents per part dels residents que atenen i que té com objectiu principal: conèixer el fenomen de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya en el període d'un any. L'operativització d'aquest objectiu principal es concreta en quatre d'específics: 1) Determinar la freqüència de la consideració d’agressió en els professionals que treballen en les residències de gent gran de Catalunya en un any. 2) Identificar quines variables dels professionals de les residències de gent gran es relacionen amb la consideració d’agressió. 3) Conèixer la freqüència d'agressió per part dels residents i si existeixen diferències entre gèneres quan el resident és l'agressor. 4) Saber quin tipus d’agressió és el més freqüent. L'estudi de caràcter prospectiu, descriptiu i transversal, s'ha portat a terme amb una mostra de 433 professionals que treballen en residències de gent gran de tota Catalunya. L'instrument utilitzat és el QViLab II, un qüestionari ad hoc de quaranta-sis ítems. Les conclusions de l'estudi són: el 68,6% dels professionals que treballen en residències de gent gran a Catalunya s'han considerat agredits pels residents que atenen en el període d'un any; la professió i el nivell d'estrès percebut són les dues variables relacionades amb la consideració d'agressió; tan l'home com la dona resident agredeixen el professional; i l'agressió verbal és la més freqüent i la modalitat exigències té la seva periodicitat és a nivell diari. Aquestes quatre conclusions extretes dels objectius específics permeten definir les característiques de la violència laboral de tipus II en les residències de gent gran a Catalunya i respondre a l'objectiu general. / En los últimos años, la violencia ha sido objeto de estudio por sus manifestaciones y consecuencias. La violencia está presente en todos los entornos donde se desarrolla la persona, siendo uno de ellos el laboral: la violencia laboral. La Organización Mundial de la Salud (OMS), en 2002, consciente de las repercusiones de la violencia laboral en la salud de las personas, alertó del incremento notable de este tipo de violencia. En 1995, Cal / OSHA definió la taxonomía de la violencia laboral en base a tres tipologías. Una de estos tres tipos, la de tipo II, que se caracteriza porque la persona que recibe los actos violentos tiene una relación legítima con la persona que lleva a cabo estas acciones, es la escogida en esta tesis. Este trabajo se plantea saber si los profesionales de las residencias de Cataluña son víctimas de actos violentos por parte de los residentes que atienden y tiene como objetivo principal: conocer el fenómeno de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña en el período de un año. La operativización de dicho objetivo se concreta en cuatro objetivos específicos: 1) Determinar la frecuencia de la consideración de agresión en los profesionales que trabajan en las residencias de personas mayores de Cataluña en un año. 2) Identificar qué variables de los profesionales de las residencias de personas mayores se relacionan con la consideración de agresión. 3) Conocer la frecuencia de agresión por parte de los residentes y si existen diferencias entre géneros cuando el residente es el agresor. 4) Saber qué tipo de agresión es el más frecuente. El estudio de carácter prospectivo, descriptivo y transversal, se llevó a cabo con una muestra de 433 profesionales que trabajan en residencias de mayores de toda Cataluña. El instrumento utilizado fue el QViLab II, un cuestionario ad hoc de cuarenta y seis ítems. Las conclusiones del estudio fueron: el 68,6% de los profesionales que trabajan en residencias de personas mayores en Cataluña se consideraron agredidos por los residentes que atienden en el período de un año. La profesión y el nivel de estrés percibido son las dos variables relacionadas con la consideración de agresión. El profesional es agredido tanto por el hombre como por la mujer residente. Y la agresión verbal es el tipo de agresión más frecuente y los profesionales expresan que la modalidad exigencias fue la más frecuente con una periodicidad diaria. Estas cuatro conclusiones extraídas de los objetivos específicos permitieron definir las características de la violencia laboral de tipo II en las residencias de personas mayores en Cataluña y responder al objetivo general. / In recent years, violence has been studied due to its manifestations and consequences. Violence is present in all environments in which the person develops, being one of them the job: violence at work. The World Health Organization (WHO) in 2002, aware of the impact of workplace violence in health, warns of the significant increase of such violence. In 1995, Cal / OSHA defined taxonomy of workplace violence on the basis of three types. One of these three types, type II, which is characterized because of the person receiving the violence has a legitimate relationship with the person who carries out these actions, is the one chosen in this thesis. This study considers whether the nursing professionals in Catalonia are victims of violence by residents who attend and its main objective : to study the phenomenon of violence type II in the workplace, nursing homes for the elderly in Catalonia in one year. The operationalization of this objective is reflected in four specific : 1) To determine the frequency of aggression in the consideration of the professionals working in the nursing homes of elderly people in Catalonia in one year.2) To identify which are the variables of professional nursing for the elderly related to the consideration o aggression. 3) To determine the frequency of aggression by residents and whether there are gender differences when the resident is the aggressor. 4) To know what kind of aggression is the most common. The study of prospective,descriptive and transversal was conducted with a sample of 433 professionals working in old people of Catalonia. The instrument used is QViLab II, an ad hoc questionnaire of forty-six items. The conclusions of the study are: 68.6 % of professionals working in nursing homes for the elderly in Catalonia were considered attacked by residents who attend within the one-year period, the profession and the level of perceived stress are the two variables related to the consideration of aggression, both ,men and women attack the professionals,verbal aggression is the most common form and pressing requeriments are on a daily basis. These four conclusions, as a result of the specific objectives, allow to define the characteristics of type II workplace violence in the homes of elderly people in Catalonia and meet the overall objective.