• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 2
  • 1
  • Tagged with
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Estudi sobre l´hostilitat i la reactivitat cardiovascular en dones

Porras Clavero, Mª Salud 23 January 2007 (has links)
INTRODUCCIÓN: La hostilidad se ha estudiado tradicionalmente en muestras masculinas o mixtas como un factor de riesgo de enfermar, especialmente de enfermedades cardiovasculares (Fredickson, 2000; Christensen, 2004; Olson et al., 2005). La reactividad cardiovascular (aumento significativo de TA y FC respecto a la línea base) ante una condición de estrés se ha observado como un posible marcador de riesgo de enfermedades cardiovasculares (ECV), especialmente de HTA (Lovallo y Gerin, 2003; Treiber, 2003; Linden, 2003; Matthews, 2003; Ming, 2004, Moseley y Linden, 2006 ). La reactividad cardiovascular (RCV) podría ser uno de los mecanismos que vincularía la hostilidad a las ECV. La falta de estudios concluyentes sobre la relación entre hostilidad, RCV, y riesgo de ECV en mujeres, y la evidencia de diferencias género en la expresión de la hostilidad (Davidson y Hall, 1995), y en RCV (Lawler, 2001), justifican el estudio del impacto de estas variables en la salud de las mujeres.OBJETIVOS:1. Analizar el complejo hostilidad y el Patrón de Conducta Tipo A (PCTA) en un grupo de mujeres de población general (n= 254). 2. Analizar la RCV ante una condición de estrés interpersonal (EE, Entrevista Estructurada del PCTA) según el nivel de hostilidad (n= 70). 3. Determinar la relación de la hostilidad con hábitos tóxicos y antecedentes médicos y psicopatológicos.RESULTADOS: El grupo de elevada hostilidad presenta mayor reactividad de la TAD (t= -2.35; p<0.05) y mayor TAS (F (1, 66) = 5.86; p= 0.018) que las poco hostiles. La agresividad verbal está relacionada con mayor reactividad de la TAS (t= 3.34; p<0.01). El análisis de regresión indica que la escala hostilidad del JAS (Jenkins Activity Survey) influye significativamente y está presente junto con otros factores en el modelo explicativo de la TAD (R2= .37) y TAS (R2= .25). Las mujeres con puntuaciones altas en Impaciencia presentan mayor reactividad de la TAD (t= -3.82; p< 0.001). Las mujeres hostiles fumán más y presentan más antecedentes médicos, psicopatológicos y de obesidad.CONCLUSIONES: Las mujeres hostiles presentan mayor TA basal y mayor reactividad de la TAD que las no hostiles. Además, la hostilidad influye significativamente en la reactividad de la TA. Las mujeres impacientes presentan mayor reactividad de la TAD, y la impaciencia influye significativamente en la TAS basal. Por lo tanto, las mujeres hostiles, impacientes, así como las que presentan puntuaciones elevadas en PCTA, someten a su sistema cardiovascular a cambios más bruscos ante estresores interpersonales. La hostilidad influye en la aparición y mantenimiento de las ECV no sólo por la vía de la RCV, sino también aumentando la exposición a factores de riesgo directamente implicados como el tabaquismo y la obesidad.La hostilidad de la EE evalúa en esta muestra de mujeres aspectos diferentes de lo observado en hombres. Infravalora el componente más tóxico, la hostilidad antagónica (elementos conductuales como la agresividad verbal). En cambio, evalúa en mayor proporción hostilidad neurótica (componentes emocional y cognitivo). Esto explicaría la falta de resultados con la hostilidad de la EE. La escala hostilidad del JAS y el Cuestionario de Agresión de Buss-Perry podrán ser instrumentos útiles para detectar individuos más reactivos ante estresores interpersonales y, por lo tanto, con mayor probabilidad de presentar una HTA posterior. Los resultados contribuyen al abordaje multicisciplinar de las ECV.
2

El efecto de la impulsividad sobre la agresividad y sus consecuencias en el rendimiento de los adolescentes

Morales Vives, Fàbia 26 November 2007 (has links)
Tanto la impulsividad como la agresividad están relacionadas con conductas desadaptativas y numerosos trastornos mentales. En el caso concreto de niños y adolescentes, la impulsividad está implicada en problemas como el trastorno por hiperactividad y déficit de atención o la lectura, que, a su vez, generan problemas de aprendizaje y fracaso escolar (Harmon-Jones, Barratt & Wigg, 1997). Según E. Barratt, los sujetos impulsivos tienen más problemas para aprender que los sujetos con bajos niveles de impulsividad, lo que implica que la impulsividad podría estar relacionada con el fracaso escolar, que a su vez, podría mantener también algún tipo de relación con la conducta agresiva.Considerando la importancia y el impacto que las conductas agresivas tienen actualmente a nivel social y la preocupación que generan actualmente en el ámbito educativo, en esta tesis se ha tratado de comprobar hasta qué punto la impulsividad favorece la agresividad en adolescentes, qué tipo de relación mantienen la agresividad y los diferentes tipos de impulsividad, y cómo influyen sobre otras variables como las capacidades intelectuales, el fracaso escolar o el género.Los resultados muestran que no existe relación entre la impulsividad disfuncional y el potencial intelectual innato del individuo, pero que la impulsividad disfuncional afecta al aprendizaje posterior que permite desarrollar ese potencial, porque presenta relación con las competencias intelectuales vinculadas a la inteligencia cristalizada pero no a la inteligencia fluida. Por eso la impulsividad disfuncional afecta también a los resultados académicos, favoreciendo un mayor número de suspensos. Además, la impulsividad funcional y la disfuncional facilitan que la persona responda de forma agresiva, probablemente por la tendencia a responder dejándose llevar por el impulso del momento, aunque la impulsividad disfuncional predispone a la desconfianza hacia los demás y a los sentimientos de ira, lo que también facilita la manifestación de conductas agresivas. Por otra parte, en otros estudios realizados con población adulta no se ha obtenido una relación significativa entre la impulsividad funcional y los aspectos instrumentales de la agresividad, al contrario que en este estudio, llevado a cabo con adolescentes. Por lo tanto, puede ser que durante la adolescencia se perciba como un potencial beneficio el hecho de responder agresivamente, mientras que los adultos con elevada impulsividad funcional inhibirían sus respuestas agresivas por no considerarlas beneficiosas. Finalmente, los resultados apoyan la teoría de E. Barratt sobre que la impulsividad y la ira constituyen variables necesarias pero no suficientes para la agresividad impulsiva. En consecuencia, existen otras variables, como pueden ser los problemas relacionados con las habilidades sociales o el pobre procesamiento de la información, que intervienen en esta relación. En este estudio se han utilizado dos versiones del cuestionario Aggression Questionnaire de Buss & Perry (1992) con el fin de contrastar la validez de criterio en relación con los instrumentos de impulsividad, obteniendo resultados similares con ambas versiones. En estudios previos se obtuvo que la versión reducida tampoco implica una disminución de la consistencia interna. Por lo tanto, la versión reducida es una buena alternativa a la versión original, dado que con menos ítems se consiguen las mismas propiedades psicométricas. / Both impulsivity and aggressiveness are associated with disadaptative behaviours and many mental disorders. In children and adolescents, impulsivity is also associated with problems such as Attention Deficit Hyperactivity Disorder or reading, which can cause learning problems and academic failure (Harmon-Jones, Barratt & Wigg, 1997). According to E. Barratt, impulsive people have more problems to learn than people with low levels of impulsivity, which implies that impulsivityeness could be associated with academic failure and aggressive behaviour.Taking into account the impact of aggressive behaviours in current society and the concern that they are causing in the school context, the main objective of this thesis is to test to what extent impulsivity influences aggressiveness in adolescents. Other objectives are to test the sort of relationship between aggressiveness and the different kinds of impulsivity, and their influence on other variables such as intellectual abilities, academic failure or gender.The results show that there is no relationship between dysfunctional impulsivity and individual intellectual resources, but impulsivity impairs later learning that allows these resources to develop. In fact, dysfunctional impulsivity is associated with the intellectual abilities involved in crystallized intelligence, but not with fluid intelligence. For this reason, dysfunctional impulsivity impairs academic results, and leads to higher failure rates. Furthermore, functional and dysfunctional impulsivity predispose subjects to answer aggressively, probably because they tend to respond without thinking, though dysfunctional impulsivity is also associated with mistrusting other people and feeling anger, which predispose to aggressive behaviours. On the other hand, other studies made with adults have found no relationship between functional impulsivity and instrumental aspects of aggressiveness, unlike this study in adolescents. Adolescents may think that acting aggressively can bring benefits, while functional impulsive adults inhibit their aggressive behaviours because they do not believe that aggressiveness brings any benefit. Finally, the results support E. Barrat's theory that impulsivity and anger are necessary but not enough for impulsive aggressiveness. Consequently, other variables, such as poor social skills or poor information processing, may be involved in this relationship. In this study, two versions of Buss & Perry's Aggression Questionnaire (1992) have been used to verify the validity of the criteria used with the impulsivity tests. The results are similar with both versions. Previous studies showed that the short version does not reduce internal consistency. Consequently, the short version is a good alternative to the original version, because fewer items provide the same psychometric properties.
3

Efectes de l'ostracisme i del gen de la monoamino-oxidasa A en una tasca experimental d'agressió en humans

Gallardo Pujol, David 22 October 2009 (has links)
L'any 2002, Caspi et al. informaren per primer cop d'una interacció entre un factor genètic concret (el gen de la monoamino-oxidasa A o MAOA) i un factor ambiental concret, el maltractament infantil, i de llurs efectes sobre el comportament antisocial en l'edat adulta. Aquest treball seminal originà posteriors recerques que tractaren de replicar aquesta interacció amb diferents mostres i metodologies. Tots aquests treballs, però, tenen en comú la utilització de dissenys correlacionals. És a dir, cap d'ells pot assegurar la causalitat dels efectes de la interacció genotip-ambient en el comportament antisocial. L'objectiu d'aquest treball és, principalment, replicar les troballes de Caspi et al. (2002) de forma experimental, mitjançant la utilització d'anàlegs de laboratori. Per una altra banda, la majoria de treballs no han trobat una relació directa entre el gen de la MAOA i l'agressió, però fins ara no havia estat estudiat el paper dels trets de personalitat com a possibles endofenotips que estiguin mediant en aquesta relació. Les hipòtesis d'aquest treball són dues, 1) que els subjectes portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA sota una condició d'adversitat ambiental respondran de forma significativament més elevada en una tasca d'agressió experimental. Per contra, no hi haurà diferències entre aquells subjectes que no hagin estat exposats a adversitat ambiental en funció del seu genotip MAOA. 2) Els trets de personalitat "agressivitat" i "impulsivitat" tindran un paper significatiu en la relació entre genotip i fenotip (MAOA i agressió respectivament), essent els portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA més agressius i impulsius i puntuant així més alt en la tasca d'agressió de laboratori. Per tal d'induir l'adversitat ambiental o ostracisme utilitzem la tasca Cyberball, genotipem als subjectes mitjançant procediments estàndard i com a variable dependent utilitzem una tasca d'agressió experimental anomenada Point Subtraction Aggression Paradigm (PSAP). Per tal de posar a prova la primera hipòtesi utilitzem una Anàlisi Multivariant de la Variància, i per tal de posar a prova la segona hipòtesi, un Model d'Equacions Estructurals. Els resultats ens indiquen que el gen de la MAOA no té cap efecte sobre la agressió mesurada segons el PSAP, mentre que l'ostracisme i la interacció entre ambdós sí, explicant un 30% de la variabilitat de l'agressió gràcies a les variables independents. Els resultats avalen la rèplica de les troballes de Caspi et al. en una situació controlada de laboratori. Així doncs, mitjançant un disseny experimental, aquest treball ha reproduït una interacció entre el gen de la MAOA i l'ostracisme i els seus efectes sobre l'agressió. D'altra banda, hem contrastat parcialment la segona hipòtesi del treball, trobant efectes indirectes del gen de la MAOA en l'agressió en el PSAP a través del tret de personalitat "impulsivitat". Com a conclusions generals, podem afirmar que el tipus de disseny que hem utilitzat en aquest treball podria generalitzar-se a d'altres formes d'interacció genotip-ambient que han estat detectades. Sens dubte, creiem que pot ésser una eina molt útil per a d'altres investigadors. També hem observat com és possible d'emprar variables de personalitat com a endofenotips. De fet, no només és possible sinó que creiem que és desitjable, per tal de reduir la distancia entre el genotip i el fenotip. / In 2002, Caspi et al. reported for the first time an interaction between a specific genetic factor (monoamine-oxidase A or MAOA gene) and a specific environmental factor, child abuse, and their effects on antisocial behavior in adulthood. This seminal work originated research that tried to replicate this interaction with different samples and methodologies. All these studies, however, have in common the use of correlational designs. The main aim of this study is mainly to replicate the findings of Caspi et al. (2002) experimentally. The hypotheses of this study are two, 1) that subjects carrying the low-activity allele of the MAOA gene under adverse environmental condition will respond significantly higher in the aggression experimental task. However, there won't be differences between those subjects that have not been exposed to environmental adversity regardless of their MAOA genotype. 2) Personality traits "aggressiveness" and "impulsiveness" will show a significant role in the relationship between genotype and phenotype (MAOA and aggression, respectively), being carriers of the low-activity allele of the MAOA gene more aggressive and impulsive, and thus scoring higher in the aggression task. We induced environmental adversity (ostracism) using the Cyberball task, genotype was obtained following standard procedures. As dependent variable we used the experimental aggression task Point Subtraction Aggression Paradigm (PSAP). Results indicate that MAOA gene has no effect on PSAP aggression, while the interaction between ostracism does have, explaining up to 30% of the variance. Thus, using an experimental design, this study has reproduced an interaction between the MAOA gene and environmental adversity and its effects on aggression. Furthermore, we found partial support for the second hypothesis, finding indirect effects of the MAOA gene on PSAP aggression via "impulsiveness". As a general conclusion, we can state that the type of design that we used in this study could be generalized to other forms of genotype-environment interaction that have been detected. Undoubtedly, we can be a useful tool for other researchers. We have also observed how it is possible to use variables as personality endofenotips. In fact, not only possible but believe it is desirable to reduce the gap between genotype and phenotype.

Page generated in 0.0649 seconds