Aquesta tesi doctoral analitza des de la perspectiva sociològica diverses formes de vulnerabilitat social juvenil. La investigació empírica s’ha centrat a Catalunya i a l’Estat espanyol, mitjançant una estratègia de triangulació metodològica que inclou una anàlisi quantitativa (amb dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE), i una doble anàlisi qualitativa, amb entrevistes a agents socials i amb entrevistes biogràfiques a joves en posició social desfavorida. En l’anàlisi quantitativa s’han construït grups socials juvenils amb l’objectiu de trencar l’homogeneïtzació artificial d’aquest col•lectiu (en base a l’edat biològica), per detectar els factors de vulnerabilitat social associats a cadascuna d’aquestes realitats. Les entrevistes biogràfiques amb els joves s’han basat en els perfils detectats en l’anàlisi quantitativa, amb la intenció de comprendre com és viscuda l’experiència de la vulnerabilitat i com els joves integren la posició social objectiva en la seva subjectivitat. / Esta tesis doctoral analiza desde la perspectiva sociológica distintas formas de vulnerabilidad social juvenil. La investigación empírica se ha centrado en Catalunya i el Estado español, a través de una estrategia de triangulación metodológica que incluye un análisis cuantitativo (con datos de la Encuesta de Condiciones de Vida del INE), y un doble análisis cualitativo, con entrevistas a agentes sociales y con entrevistas biográficas a jóvenes en posición social desfavorecida. En el análisis cuantitativo se han construido grupos sociales juveniles con el objetivo de romper la homogeneización artificial de este colectivo (en base a su edad biológica), para detectar los factores de vulnerabilidad social asociados a cada una de estas realidades. Las entrevistas biográficas con los jóvenes se han basado en los perfiles detectados en el análisis cuantitativo, con la intención de comprender como es vivida la experiencia de la vulnerabilidad y como los jóvenes integran la posición social objetiva en su subjetividad / Abstract This PhD thesis analyzes from the sociological perspective different forms of social juvenile vulnerability. The empirical investigation has been focused on Catalonia and on the Spanish State, via a strategy of methodological triangulation that includes a quantitative analysis (with information of the Survey of Living conditions of the INE), and a double qualitative analysis, with interviews to social agents and with biographical interviews to young women in social disadvantaged position. In the quantitative analysis there have been constructed social juvenile groups by the aim to break the artificial homogenization of this community (on the basis of his biological age), to detect the factors of social vulnerability associated with each of these realities. The biographical interviews with the young persons have been based on the profiles detected in the quantitative analysis, with the aim of understanding in which way the experience of the vulnerability is lived and how the young poeple’s integrate the social objective position in their subjectivity. / Cette thèse doctorale analyse depuis la perspective sociologique des formes distinctes de vulnérabilité sociale juvénile. La recherche empirique s'est concentrée sur Catalunya et l'État espagnol, à travers d'une stratégie de triangulation méthodologique qui inclut une analyse quantitative (avec des données de l'Enquête de Conditions de Vie de l'INE), et une double analyse qualitative, avec interviews aux agents sociaux et avec des interviews biographiques aux jeunes dans une position sociale défavorisée. Dans l'analyse quantitative, ont été construits des groupes sociaux juvéniles, avec l'objectif de casser l’homogénéisation artificielle de ce collectif (sur la base de son âge biologique), pour détecter les facteurs de vulnérabilité sociale associés à chacune de ces réalités sociales. Les interviews biographiques avec les jeunes ont été basées sur les profils détectés dans cette analyse quantitative, avec l'intention de comprendre comment est vécue l'expérience de la vulnérabilité et comment les jeunes intègrent la position sociale objective dans leur subjectivité.

No description available.

L'any 2002, Caspi et al. informaren per primer cop d'una interacció entre un factor genètic concret (el gen de la monoamino-oxidasa A o MAOA) i un factor ambiental concret, el maltractament infantil, i de llurs efectes sobre el comportament antisocial en l'edat adulta. Aquest treball seminal originà posteriors recerques que tractaren de replicar aquesta interacció amb diferents mostres i metodologies. Tots aquests treballs, però, tenen en comú la utilització de dissenys correlacionals. És a dir, cap d'ells pot assegurar la causalitat dels efectes de la interacció genotip-ambient en el comportament antisocial. L'objectiu d'aquest treball és, principalment, replicar les troballes de Caspi et al. (2002) de forma experimental, mitjançant la utilització d'anàlegs de laboratori. Per una altra banda, la majoria de treballs no han trobat una relació directa entre el gen de la MAOA i l'agressió, però fins ara no havia estat estudiat el paper dels trets de personalitat com a possibles endofenotips que estiguin mediant en aquesta relació. Les hipòtesis d'aquest treball són dues, 1) que els subjectes portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA sota una condició d'adversitat ambiental respondran de forma significativament més elevada en una tasca d'agressió experimental. Per contra, no hi haurà diferències entre aquells subjectes que no hagin estat exposats a adversitat ambiental en funció del seu genotip MAOA. 2) Els trets de personalitat "agressivitat" i "impulsivitat" tindran un paper significatiu en la relació entre genotip i fenotip (MAOA i agressió respectivament), essent els portadors de l'al·lel de baixa activitat del gen de la MAOA més agressius i impulsius i puntuant així més alt en la tasca d'agressió de laboratori. Per tal d'induir l'adversitat ambiental o ostracisme utilitzem la tasca Cyberball, genotipem als subjectes mitjançant procediments estàndard i com a variable dependent utilitzem una tasca d'agressió experimental anomenada Point Subtraction Aggression Paradigm (PSAP). Per tal de posar a prova la primera hipòtesi utilitzem una Anàlisi Multivariant de la Variància, i per tal de posar a prova la segona hipòtesi, un Model d'Equacions Estructurals. Els resultats ens indiquen que el gen de la MAOA no té cap efecte sobre la agressió mesurada segons el PSAP, mentre que l'ostracisme i la interacció entre ambdós sí, explicant un 30% de la variabilitat de l'agressió gràcies a les variables independents. Els resultats avalen la rèplica de les troballes de Caspi et al. en una situació controlada de laboratori. Així doncs, mitjançant un disseny experimental, aquest treball ha reproduït una interacció entre el gen de la MAOA i l'ostracisme i els seus efectes sobre l'agressió. D'altra banda, hem contrastat parcialment la segona hipòtesi del treball, trobant efectes indirectes del gen de la MAOA en l'agressió en el PSAP a través del tret de personalitat "impulsivitat". Com a conclusions generals, podem afirmar que el tipus de disseny que hem utilitzat en aquest treball podria generalitzar-se a d'altres formes d'interacció genotip-ambient que han estat detectades. Sens dubte, creiem que pot ésser una eina molt útil per a d'altres investigadors. També hem observat com és possible d'emprar variables de personalitat com a endofenotips. De fet, no només és possible sinó que creiem que és desitjable, per tal de reduir la distancia entre el genotip i el fenotip. / In 2002, Caspi et al. reported for the first time an interaction between a specific genetic factor (monoamine-oxidase A or MAOA gene) and a specific environmental factor, child abuse, and their effects on antisocial behavior in adulthood. This seminal work originated research that tried to replicate this interaction with different samples and methodologies. All these studies, however, have in common the use of correlational designs. The main aim of this study is mainly to replicate the findings of Caspi et al. (2002) experimentally. The hypotheses of this study are two, 1) that subjects carrying the low-activity allele of the MAOA gene under adverse environmental condition will respond significantly higher in the aggression experimental task. However, there won't be differences between those subjects that have not been exposed to environmental adversity regardless of their MAOA genotype. 2) Personality traits "aggressiveness" and "impulsiveness" will show a significant role in the relationship between genotype and phenotype (MAOA and aggression, respectively), being carriers of the low-activity allele of the MAOA gene more aggressive and impulsive, and thus scoring higher in the aggression task. We induced environmental adversity (ostracism) using the Cyberball task, genotype was obtained following standard procedures. As dependent variable we used the experimental aggression task Point Subtraction Aggression Paradigm (PSAP). Results indicate that MAOA gene has no effect on PSAP aggression, while the interaction between ostracism does have, explaining up to 30% of the variance. Thus, using an experimental design, this study has reproduced an interaction between the MAOA gene and environmental adversity and its effects on aggression. Furthermore, we found partial support for the second hypothesis, finding indirect effects of the MAOA gene on PSAP aggression via "impulsiveness". As a general conclusion, we can state that the type of design that we used in this study could be generalized to other forms of genotype-environment interaction that have been detected. Undoubtedly, we can be a useful tool for other researchers. We have also observed how it is possible to use variables as personality endofenotips. In fact, not only possible but believe it is desirable to reduce the gap between genotype and phenotype.

La Tesi titulada "Navegant per la web d'una aranya. Desenvolupament un programa d'ajuda com a conseqüència d'un accident laboral en la Indústria Tèxtil Bengalí "(d'ara endavant la Tesi) resumeix l'experiència desenvolupada per l'autor en la gestió d'una intervenció de naturalesa multistakeholder i relacional per constituir l'anomenat Spectrum Voluntary Relief Scheme, dissenyat per pal•liar els danys personals dels treballadors ferits i de les famílies dels treballadors morts com a conseqüència del col•lapse de la fàbrica Spectrum (Savar, Bangladesh 2005). La primera innovació que ofereix la Tesi és el concepte de spider web: Una idea utilitzada per l'autor per capturar les causes últimes que van originar la crisi derivada del col•lapse de l'esmentada fàbrica. En altres paraules, una spider web que, a diferència de les altres teixides per aranyes, era difusa i teixida de manera opaca per xarxes de desconfiança mútua entre els stakeholders locals i internacionals presents a l’entorn de l'accident. Una desconfiança mútua que va resultar de la combinació dels següents factors: (i) l'inadequat compliment de la legislació bengalí, (ii) escassos recursos públics per a la seva implementació i (iii) un escàs exercici dels compromisos voluntàriament assumits pels International Buyers, després de l'aprovació dels seus respectius Codis de Conducta de Fabricants i Tallers Externs. La segona innovació es troba en el seu marc teòric que, articulat a partir d'un concepte ampli de Capital Social de naturalesa relacional i fruit de l'adaptació de teories del Management, va ser clau per guiar la intervenció del Spectrum Voluntary Relief Scheme en aquest complex escenari. La tercera innovació es troba en el procediment per a la construcció d'eines (per exemple Fact Finding Mission, el barem i el model actuarial per calcular compensacions per a treballadors ferits i familiars dels morts com a resultat de l'accident) que de forma simultània permetessin (i) resoldre la crisi derivada del col•lapse de la fàbrica i (ii) fomentar la Confiança, l'Associacionisme i el Cooperativisme entre els stakeholders involucrats en l'accident. Addicionalment, la Tesi ofereix tres innovacions: (i) una segona spider web, més obscura, difusa i opaca que, present en la realitat quotidiana comunitària, social, religiosa i familiar dels beneficiaris del Spectrum Voluntary Relief Écheme, era directament responsable dels processos d'exclusió d'aquells col•lectius més vulnerables, (ii) la seva conceptualització a través de les següents quatre Ps: (P1) Principis Polítics i Constitucionals, (P2), Patriarcat, (P3) Per i (P4) purdah i, finalment, (iii) un procediment dissenyat per mesurar l'impacte de les mencionades quatre Ps en la vida de les vídues de Spectrum. A més, la Tesi identifica una tercera spider web que, essent concèntrica amb les dues anteriors i present en les realitats de les fàbriques, comunitats i famílies dels beneficiaris de Spectrum va ser teixida per un sistema judicial incapaç de protegir els Drets de la Dona i portà com a conseqüència directa un sistema legal incapaç de protegir el lliure gaudi de les compensacions de les Vídues de Spectrum en un país amb una de les majors taxes de Violència contra la Dona en el món. Finalment, el nou marc relacional proposat per la Tesi i dissenyat per resoldre crisis futures derivades d'accidents laborals en LDC mitjançant processos d'acumulació de confiança i capital social conclou amb un immediat resultat pràctic: la creació de la Bangladesh Welfare Act (2006). / La Tesis titulada “Navegando en la web de una araña. Desarrollando un programa de ayuda como consecuencia de un accidente laboral en la Industria Textil Bengalí” (en adelante la Tesis) resume la experiencia desarrollada por el autor en la gestión de una intervención de naturaleza multistakeholder y relacional para constituir el denominado Spectrum Voluntary Relief Scheme, diseñado para paliar los daños personales de los trabajadores heridos y las familias de aquellos otros fallecidos como consecuencia del colapso de la fábrica Spectrum (Savar, Bangladesh 2005). La primera innovación que ofrece la Tesis es el concepto de spider web: Una idea utilizada por el autor para capturar las causas últimas que originaron la crisis derivada del colapso de la mencionada fábrica. En otras palabras, una spider web que, a diferencia de las otras tejidas por arañas, era difusa y tejida de forma opaca por redes de desconfianza mutua entre aquellos stakeholders locales e internacionales presentes en la arena del accidente. Una desconfianza mutua que resultó de la combinación de los siguientes factores: (i) el inadecuado cumplimiento de la legislación bengalí; (ii) escasos recursos públicos para su implementación y (iii) un escaso ejercicio de los compromisos voluntariamente asumidos por los International Buyers, tras la aprobación de sus respectivos Códigos de Conducta de Fabricantes y Talleres Externos. La segunda innovación fue su marco teórico que, articulado a partir de un concepto amplio de Capital Social de naturaleza relacional y fruto de la adaptación de teorías del Management, fue clave para guiar la intervención del Spectrum Voluntary Relief Scheme en este complejo escenario. La tercera innovación fue el procedimiento para la construcción de herramientas (i.e. Fact Finding Mission, el Baremo y el modelo actuarial para calcular compensaciones para trabajadores heridos y familiares de aquellos otros fallecidos como resultado del accidente) que de forma simultánea permitieran (i) resolver la crisis derivada del colapso de la fábrica y (ii) fomentar la Confianza, el Asociacionismo y el Cooperativismo entre los stakeholders involucrados en el accidente. Adicionalmente, la Tesis ofrece tres innovaciones: (i) una segunda spider web, más obscura, difusa y opaca que, presente en la realidad cotidiana comunitaria, social, religiosa y familiar de los beneficiarios del Spectrum Voluntary Relief Écheme, era directamente responsable de los procesos de exclusión de aquellos colectivos mas vulnerables; (ii) su conceptualización a través de las siguientes cuatro Ps: (P1) Principios Políticos y Constitucionales; (P2); Patriarcado; (P3) Para y (P4) Purdah y, finalmente, (iii) un procedimiento diseñado para medir el impacto de las mencionadas cuatro Ps en la vida de las viudas de Spectrum. Además, la Tesis identifica una tercera spider web que, concéntrica a las dos anteriores y presente en las realidades de las fábricas, comunidades y familias de los beneficiarios de Spectrum fue tejida por un sistema judicial incapaz de proteger los Derechos de la Mujer y cuya consecuencia directa es un sistema legal incapaz de proteger el libre disfrute de las compensaciones de las Viudas de Spectrum en un país con una de las mayores tasas de Violencia contra la Mujer en el mundo. Finalmente, el novedoso marco relacional propuesto por la Tesis y diseñado para resolver crisis futuras derivadas de accidentes laborales en LDC mediante procesos de acumulación de confianza y capital social concluye con un inmediato resultado práctico: la creación de la Bangladesh Welfare Act (2006). / The Thesis - “Navigating into the Spider´ Web, Developing Resilience in the Wake of an Industrial Disaster in the Bangladesh Ready Made Garment Sector” – (hereinafter the Thesis) summarizes the Author´s experience, based on a multi-stakeholder approach, carried out in Bangladesh, to build the Spectrum Voluntary Relief Scheme to manage the negative consequences derived from the collapse of the Spectrum factory (Savar, Bangladesh 2005). The first innovation offered by the Thesis is the spider web: an illustrative concept used by the Author to capture the ultimate roots of the crisis derived from the mentioned factory collapse. In other words, a spider web unlike nets actually knitted by spiders, was messy, and, as such, it was opaquely woven with distrust threads linking Local and International stakeholders present at the Spectrum accident arena. Thus, the mutual distrust come from the combination of the following factors: (i) a failure to abide by current Bangladesh Laws; (ii) a lack of resources to enforce an effective Legal Framework and (iii) a consistent disregard for commitments voluntarily made by International Buyers after approving their respective Codes of Conduct for External Manufacturers and Suppliers. The second innovation offered by the Thesis was its theoretical framework based on a holistic Relational Social Capital concept derived from the adaptation of several current management theories and to guide the intervention through The Spectrum Voluntary Relief Scheme in this complex scenario. The third innovation was the procedure to build tools (i.e. Fact Finding Mission, Scale and actuarial model to calculate compensations to injured workers and the families of those deceased as a result of the accident) to simultaneously: (i) solve the crisis derived from the factory collapse and (ii) foster Trust, Closeness and Cooperative behaviour among stakeholders involved in the Spectrum accident Additionally, the Thesis offers three innovations: (i) a second spider web which, even more obscure, messy and opaque that permeated Scheme beneficiaries’ community, social, religious and family everyday lives, was directly responsible for the stalwart exclusion of the most vulnerable groups; (ii) its conceptualization on the basis of Four Ps: Political and Constitutional Values (P1); Patrilineal Kinship (P2); Para (P3) and Purdah (P4) and (iii) the procedure to assess the impact of these mentioned four Ps on Spectrum Widows’ lives. The Thesis identifies a third spider web, which concentric the other two and, therefore, present in factories as well as family households and communities where beneficiaries and their relatives live, is knitted by a poor judicial system to safeguard Women’s Rights, being its direct consequence: the insufficient protection of the Spectrum Widows´ Rights to free enjoy the compensations received from the Spectrum Scheme in a country with showed one of the highest VAW rates in the world. Finally, this innovative relational framework designed to solve future complex crisis derived from labour accidents in LDC, accumulating Trust and Social Capital, concludes using its most immediate practical outcome: the Bangladesh Welfare Act (2006).