• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 5
  • 4
  • 1
  • Tagged with
  • 10
  • 7
  • 6
  • 6
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

Les pobreses de les joventuts. Formes de vulnerabilitat social juvenil

Valls Fonayet, Francesc 09 June 2011 (has links)
Aquesta tesi doctoral analitza des de la perspectiva sociològica diverses formes de vulnerabilitat social juvenil. La investigació empírica s’ha centrat a Catalunya i a l’Estat espanyol, mitjançant una estratègia de triangulació metodològica que inclou una anàlisi quantitativa (amb dades de l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE), i una doble anàlisi qualitativa, amb entrevistes a agents socials i amb entrevistes biogràfiques a joves en posició social desfavorida. En l’anàlisi quantitativa s’han construït grups socials juvenils amb l’objectiu de trencar l’homogeneïtzació artificial d’aquest col•lectiu (en base a l’edat biològica), per detectar els factors de vulnerabilitat social associats a cadascuna d’aquestes realitats. Les entrevistes biogràfiques amb els joves s’han basat en els perfils detectats en l’anàlisi quantitativa, amb la intenció de comprendre com és viscuda l’experiència de la vulnerabilitat i com els joves integren la posició social objectiva en la seva subjectivitat. / Esta tesis doctoral analiza desde la perspectiva sociológica distintas formas de vulnerabilidad social juvenil. La investigación empírica se ha centrado en Catalunya i el Estado español, a través de una estrategia de triangulación metodológica que incluye un análisis cuantitativo (con datos de la Encuesta de Condiciones de Vida del INE), y un doble análisis cualitativo, con entrevistas a agentes sociales y con entrevistas biográficas a jóvenes en posición social desfavorecida. En el análisis cuantitativo se han construido grupos sociales juveniles con el objetivo de romper la homogeneización artificial de este colectivo (en base a su edad biológica), para detectar los factores de vulnerabilidad social asociados a cada una de estas realidades. Las entrevistas biográficas con los jóvenes se han basado en los perfiles detectados en el análisis cuantitativo, con la intención de comprender como es vivida la experiencia de la vulnerabilidad y como los jóvenes integran la posición social objetiva en su subjetividad / Abstract This PhD thesis analyzes from the sociological perspective different forms of social juvenile vulnerability. The empirical investigation has been focused on Catalonia and on the Spanish State, via a strategy of methodological triangulation that includes a quantitative analysis (with information of the Survey of Living conditions of the INE), and a double qualitative analysis, with interviews to social agents and with biographical interviews to young women in social disadvantaged position. In the quantitative analysis there have been constructed social juvenile groups by the aim to break the artificial homogenization of this community (on the basis of his biological age), to detect the factors of social vulnerability associated with each of these realities. The biographical interviews with the young persons have been based on the profiles detected in the quantitative analysis, with the aim of understanding in which way the experience of the vulnerability is lived and how the young poeple’s integrate the social objective position in their subjectivity. / Cette thèse doctorale analyse depuis la perspective sociologique des formes distinctes de vulnérabilité sociale juvénile. La recherche empirique s'est concentrée sur Catalunya et l'État espagnol, à travers d'une stratégie de triangulation méthodologique qui inclut une analyse quantitative (avec des données de l'Enquête de Conditions de Vie de l'INE), et une double analyse qualitative, avec interviews aux agents sociaux et avec des interviews biographiques aux jeunes dans une position sociale défavorisée. Dans l'analyse quantitative, ont été construits des groupes sociaux juvéniles, avec l'objectif de casser l’homogénéisation artificielle de ce collectif (sur la base de son âge biologique), pour détecter les facteurs de vulnérabilité sociale associés à chacune de ces réalités sociales. Les interviews biographiques avec les jeunes ont été basées sur les profils détectés dans cette analyse quantitative, avec l'intention de comprendre comment est vécue l'expérience de la vulnérabilité et comment les jeunes intègrent la position sociale objective dans leur subjectivité.
2

Taste in music as a cultural production Young people, musical geographies and the imbrication of social hierarchies in Birmingham and Barcelona

Martínez Sanmartí, Roger 26 October 2007 (has links)
La tesi agafa la vessant normalment privada de l'apreciació musical, encara sovint entesa exclusivament a partir dels seus aspectes interns i individuals, i per tant només analitzada des de la seva vessant estètica, com a objecte d'estudi sociològic, utilitzant eines sociològiques per descobrir les lògiques col·lectiva, compartida i simbòlica de la formació de les zones aparentment més privades d'experiència. L'aproximació a l'estudi del gust i els grups juvenils i la sociologia de la música intenta participar en els debats actuals en aquestes àrees desenvolupant una aproximació teòrica original a la producció cultural que, a través d'una recerca comparativa sobre el gust musical entre els joves a Birmingham i Barcelona, vol contribuir a la comprensió de les divisions i distincions socials a la cultura popular contemporània. Hi ha diverses àrees on la tesis intenta utilitzar la recerca empírica per avaluar diferents aproximacions acadèmiques a l'estudi de les subucultures i la cultura juvenil. En concret, intenta superar el debat subcultura/post-subcultura en el camp de la recerca sobre les cultures juvenils, mitjançant la reivindicació d'elements com l'anàlisi de les "homologies', les "possibilitats objectives" i els "circuits integrals", arraconats darrerament per conceptes com "pràctica significativa" i la noció post-moderna del discurs flotant i lliure.La tesis combina diferents aportacions sociològiques per elaborar una aproximació analítica que ajudi a entendre l'objecte d'estudi. Empra la perspectiva del construccionisme social per dibuixar nivells d'experiència juvenils i d'anàlisi social (les jerarquies i relacions privades/personals i interpersonals, els paisatges anònims de les geografies musicals i socials). Les dades del treball de camp s'utilitzen per mostrar com aquests nivells estan entrelligats, i com la noció d'"homologia" ajuda a connectar-los, evidenciant la multiplicitat de combinacions possibles en relació a la seva complexa localització en jerarquies socials més àmplies i en els camp d'avantatge i desavantatge generalitzat. Per encaixar tot això de manera flexible, s'utilitza la noció d'"imbricació", que mostra com les forces i ubicacions socio-estructurals poden ser invisibles i opaques, però que estan en ple funcionament a través d'un conjunt de formes i pràctiques simbòliques que no poden ser enteses, en darrera instància, independentment d'una perspectiva social i històrica més àmplia, que és la que les permet situar correctament.En el seu conjunt, la tesi mostra com, mitjançant la utilització de les eines d'anàlisi adequades, la complexitat i abast de possibilitats i opcions personals dels joves estudiats no impedeix fer-ne una anàlisi socio-estructural, la qual cosa implica una contribució original als debats actuals en el camp. A les conclusions s'identifiquen algunes tendències d'associació entre orígens de classe i gust musical, tot mostrant com aquestes associacions són multiformes i presenten diverses variants i opcions, així com diferents relacions en relació a l'organització interna del camp dels gustos musicals en un centre comercial i unes perifèries minoritàries. La tesis, per tant, analitza la relativa autonomia de les formes culturals mostrant clarament els espais d'autonomia i els espais de dependència. En el capítol final, se situa la imbricació de les homologies simbòliques en el marc d'una tipificació més àmplia del canvi social, i d'un tercer estadi de desenvolupament del capitalisme en el qual l'extensió de la "provocació i transgressió normativa" ha originat àmplies zones, tant en termes espacials com temporals, on s'esdevenen inversions d'estatus (situant els grups inferiors o estigmatitzats en posicions d'aparent influència i prestigi social), que condicionen de manera crucial com es conformen les identitats i s'erosionen en la consciència les estructures socials, tot i continuar mantenint, en el mateix procés, el mateix protagonisme en la reproducció social. / The thesis takes the usually private zone of the appreciation of music, often still understood in internal and individualistic terms and appreciated only for its aesthetic elements, as a sociological object of study using sociological analytics to uncover the collective, shared and symbolic logics of the formation of the apparently most private zones of experience. The approach to the study of youth taste, youth groups and the sociology of music attempts to participate in the current debates in these areas by developing an original theoretical approach to cultural production that through an empirical comparative research on music taste among young people in Birmingham and Barcelona wants to contribute to the understanding of social divisions and distinctions in contemporary popular culture.There are several crucial areas where the thesis aims to use an empirical research for adjudicating between competing academic approaches to the study of subcultures and youth culture. In particular it tries to overcome the subculturalist/post-subculturalist debate in youth cultures research by drawing attention to a neglected area of -homological', -objective possibilities' and -integral circuit' analysis which has been downplayed somewhat first by a dominance of the notion of -signifying practice- and later by post modern notions of the free-floatingness of discourse. The thesis combines different sociological insights to produce an analytical approach for the understanding of the subject matter. It uses a social constructionist perspective to outline levels of youth experience and of social analysis (the private/personal, interpersonal relations and hierarchies, and the anonymous landscapes of musical and broader social geographies). The fieldwork data is used to show how these levels intertwine, and how the notion of -homology' help to connect these levels, showing a multiplicity of possible combinations, in relation to their complex location within wider social heirarchies and fields of generalised advantage or disadvantage. To flexibly yoke this together the new notion of -imbrication' is used to show how social structural forces and placements may be invisible and opaque but are drenched and work though a plethora of symbolic forms and practices that cannot ultimately be understood without the wider social and historical perspective of understanding that ultimately locates them. The thesis shows how by using the appropriate tools of analysis, the sheer range of possibilities and options does not defeat the possibility of social-structural analysis, what makes it an original contribution to the current debates in the field. In the conclusion the thesis identifies certain tendencies of association between class backgrounds and musical taste but shows in detail how these are multiform with several variants and options and different relations with respect to the internal organisation of the musical tastes field between the commercial centre and minority peripheries. The thesis thus analyses the relative autonomy of cultural forms showing clearly wherein lies the autonomy and where lies the dependence. In the final chapter, the thesis moves onto place the imbrication of symbolic homologies within a larger typification of social change as characteristic of a third stage of development of capitalism where the extension of -normative provocation and transgression' produce quite large zones, spatially and temporally, where inversions of status occur - putting lower or stigmatised groups in positions apparently of greater influence and prestige - which profoundly condition how identities form and social structures are erased in consciousness even as profound socially reproductive ends are achieved through these very processes.
3

Juventud en sociedades árabes. ¿Cómo construyen su identidad? Un ejemplo etnográfico: El Cairo

Sánchez García, José 27 May 2009 (has links)
La construcción identitaria como proceso relacional y situacional, necesita de un tiempo y un lugar particular para ser aprehendida. Es, por lo tanto, un mecanismo adaptativo humano que permite establecer relaciones con su entorno y con otros individuos. Este mecanismo adquiere la función de mediador entre lo individual y lo cultural, cuyo principal efecto es la categorización de individuos, grupos y espacios, siendo, al mismo tiempo, construido por los sujetos en sus relaciones. Por lo tanto, estamos frente a lo que Bourdieu (1997) designó como una estructura estructurada estructurizante, característica que la convierte en una necesidad para la negociación de lo social, de la que no deja de ser producto, pero a la que no corresponde ningún contenido esencial. La identidad es, por lo tanto, un vacío conceptual listo para ser llenado con las articulaciones de diferentes elementos culturales.Desde esta perspectiva, los estudios de formas juveniles de adscripción social han sido recurrentes, estableciendo aportaciones teóricas y metodológicas para una antropología de la juventud. En éstas se entiende la juventud como un grupo social cuyos límites no son biológicos sino construidos en la práctica social. Dicha práctica atribuye a los individuos en esa edad social unas características impuestas desde los modelos dominantes y parentales que ajustarán a sus necesidades a partir de modelos culturales elegidos. Desde esta perspectiva se aborda la cotidianeidad de cuatro jóvenes cairotas convertidos en modelo etnográfico de la investigación mediante los datos obtenidos durante el trabajo de campo, en una recolección orientada y en dialéctica con aproximaciones al contexto desde las ciencias sociales y por los propios informantes.Fruto de esta dialéctica es una interpretación cultural de ciertas categorías significativas para la construcción identitaria como son el espacio urbano, la construcción de la persona como individuo social a la que se le atribuyen valores y acciones dependientes de la edad social, el ciclo vital ideal de los sujetos producidos en este contexto, el estatus de liminalidad de los representantes de la juventud cairota o la estructura social en que se insertan. Estas categorías entendidas como esquemas, modelos culturales y marcos referentes necesarios para la negociación identitaria permitirán contextualizar las cuatro escenas etnográficas finales que no intentan agotar las posibilidades adscriptivas del mundo juvenil cairota, sino únicamente ejemplarizarlas desde el particularismo propio de la etnografía.Los objetivos perseguidos son básicamente tres. En primer lugar, observar la pertinencia de la metodología actual derivada de los estudios empíricos sobre juventud en contextos occidentales en otros mundos, para probar su validez universal, y, en caso negativo, afinar estas herramientas conceptuales. En segundo lugar, ilustrar el proceso de construcción identitario a través de su observación empírica mediante un modelo etnográfico. En este sentido, hay que destacar, antes que nada, la dificultad de recoger modelos etnográficos femeninos durante la investigación. Por lo tanto, obtendremos ciertas visiones juveniles masculinas de ciertos mundos juveniles femeninos, recogiendo el discurso dominante patriarcal sobre los géneros. Por ultimo, el tercer objetivo general es una comprensión de los posibles significados de ser joven en El Cairo, como ejemplo de una sociedad árabe, en sus propios parámetros, intentando obviar las visiones estereotipadas de las culturas islámicas y árabes, basadas en el predominio de lo religioso y sus supuestas carencias. Obviamente las propias dimensiones de dicha conjunto, hacen imposible un agotamiento de los posibles mundos juveniles del contexto cairota. De esta manera, el énfasis de la investigación estará en las relaciones marcadas por elementos dominantes, pero no determinadas exclusivamente por éstos. Se entenderá así la religión islámica como el marco dominante de las relaciones intergeneracionales, tal y como en Occidente ocurre con los valores derivados de la tradición judeocristiana, que no llegan a ser totalmente determinantes. De esta manera, la lógica islámica presenta multitud de especificidades propias de cada región cultural: no es lo mismo ser musulmán en Malasia que en Egipto, por ejemplo.La pregunta es, ¿qué significa ser joven en el mundo árabe? La respuesta pasa por entender los horizontes culturales como posibilidades reales de identificación de un individuo en un momento determinado, ya sean para justificar una acción o como marco general de referencia en su cotidianeidad. De estas formas específicas en un contexto complejo y concreto versa esta investigación. Este modelo etnográfico permite tanto la ejemplificación de la construcción identitaria como la pertinencia de los resultados de una antropología de la juventud construida a partir de modelos etnográficos básicamente occidentales como objetivos de la investigación. / The construction of identity as a relational and situational process supposes a given time and place in order to be apprehended. From this perspective, many studies deal with juvenile forms of social attachment, establishing theoretical and methodological contributions to anthropology of youth. Here youth is understood as a social group, whose boundaries are not biological but constructed in the social practice, giving the individuals, at this particular moment of their social age, some characteristics of the dominant parental models but adapted to the individual own needs trough some chosen cultural models.From this perspective, we present in this study the everyday life of four cairotes turned into ethnographic model by means of the data obtained during the fieldwork and post-selected in an orientated compilation with a social science dialectical approach of the context. The result of this dialectic is a cultural interpretation of significant categories for the construction of identity such as the urban space, the construction of the social person as an individual (with his values and actions depending on his social age), the ideal life cycle of the individuals produced within this context, the status of liminality of Cairo youth representatives or the social structure to which they pertain. These categories which might be seen as schemes, cultural models and frameworks mandatory for the negotiation of identity, will allow contextualizing the four ethnographic scenes presented without intention to exhaust the possible adscription paths of the Cairo youth but only to illustrate these possibilities from an ethnographic approach. In this way, the ethnographic model we propose allows both exampling of identity construction and to give pertinent results while using anthropology of youth essentially built from occidental models.
4

La integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña

Palou Julián, Berta 09 June 2010 (has links)
El título de esta tesis recoge el fin de este trabajo; analizar el estado de integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Se trata de una investigación de corte diagnóstico que se focaliza en una temática emergente en nuestra sociedad actual.La presencia de personas procedentes del extranjero en nuestra sociedad supone un reto y una oportunidad para todos. Si las sociedades receptoras son permeables, abiertas e integradoras, se producirá un proceso de cohesión social. Si por el contrario estas condiciones no se dan, la población inmigrante creará su propio universo. Si la población inmigrante debe formar parte activa de la sociedad, todavía es más necesario que el proceso de integración de sus descendientes ocurra. Preocuparse por esta realidad es la voluntad del presente estudio. Concretamente por uno de los grupos de jóvenes de origen extranjero mayoritarios de nuestra comunidad autónoma; la procedente de Marruecos que destaca por ser una de las más castigadas por los prejudicios sociales.Entendemos la integración como un proceso dinámico que depende de dos partes. Por este motivo estudiamos la integración en función del colectivo de alumnos de origen magrebí y del resto de alumnos a través de un cuestionario elaborado de forma específica y con dos modalidades, una dirigida al alumnado de origen magrebí y la otra al alumnado autóctono y del resto de procedencias.La condición indispensable para hablar de integración de la población inmigrante, es el reconocimiento de la condición de ciudadanía. Sin ciudadanía e igualdad no existe la posibilidad de que se produzca cohesión social. Nuestra definición de integración implica aceptar que no basta con un reconocimiento jurídico y legal de unos derechos que permitan desarrollarse en comunidad, sino que es preciso promover políticas de inclusión que posibiliten el campo de interacción desde el cual, los individuos sean provistos de todas las dimensiones de la ciudadanía y abran todo el abanico de elementos personales dispuestos en positivo necesarios para comprender otras culturas. Encontramos la operativización de la teoría a través de la adaptación del Modelo dinámico de ciudadanía desarrollado por el grupo GREDI para la formación en alumnado de secundaria, de la ciudadanía intercultural.Para desarrollar esta tesis la dividimos en tres grande apartados y las conclusiones finales. En una primera parte, fundamentamos todos los constructos que forman parte de nuestro tema de estudio en tres capítulos teóricos. A continuación presentamos los fundamentos metodológicos del estudio, se describe su diseño y el proceso de elaboración del cuestionario como principal estrategia de recogida de información, se delimita la muestra y la aplicación de todas las técnicas de recogida de información. En la tercera parte, analizamos los resultados y los relacionamos con las aportaciones teóricas defendidas en capítulos anteriores y estudiamos los factores clave de la integración desde la perspectiva del alumnado de origen magrebí y desde la del resto de jóvenes. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del estudio, los límites con los que nos hemos encontrado y la prospectiva que surge de la investigación llevada a cabo. / The wording of this thesis title reflects the purpose of this study: to analyze the integration overview of Moroccan youth in Catalonia. It is a diagnostic study focused on an emerging topic in our society.In the last few years, the arrival of a large amount of foreigners has meant a challenge and an opportunity for our society. If host societies are permeable, open and inclusive, a process of social cohesion will take place. On the contrary, if this flexibility does not occur, the immigrant population will create their own world. If such population has to end as part of a "whole", even more obvious should be the integration of their descendants. This worrying reality is the main reason for this study. Specifically, the main concern falls on Moroccan population as one of the largest groups of our region and most affected by social prejudices. We understand integration as a dynamic process which depends on two parties. As a consequence, the questionnaire developed for this investigation has two versions due to the fact that integration is studied in accordance with each group: students of North African origin and native and other-origin students.The essential condition to talk about immigrant integration is the recognition of citizenship status. Without citizenship and equality, social cohesion is not possible. Our definition of integration means coming to the agreement that the legal recognition of community-development rights is not enough, it is necessary to promote inclusion policies which enable the field of interaction from which individuals are endowed with all the dimensions of citizenship and ready to open themselves to understand other cultures. The reader can found the theory applied by adapting the Dynamic model of citizenship that was developed by GREDI (Research Group on Intercultural Education).We start with three theoretical chapters with all the constructs that are part of our subject of study. This is followed by a second part which covers the methodological foundations of the study. In the third part, on the one hand, results are related to the theoretical contributions from the previous chapters and, on the other one, the key factors of integration are discussed from a double perspective. Finally, in the last part we present the conclusions, scopes and limitations.
5

Agenda Cultural Oculta. Una deconstrucció de l'oci nocturn de Barcelona i els seus suburbis, L'

Nofre i Mateo, Jordi 11 February 2009 (has links)
L'economia de l'oci nocturn és, avui dia, acceptada a moltes ciutats del primer món com a part significativa de les estratègies de renovació urbana i de construcció d'una nova "marca" urbana. L'oci nocturn i les múltiples activitats que se'n deriven són considerats també com a font significativa d'ingressos i d'ocupació. D'altra banda, el pes social dels joves s'està desplaçant cada vegada més cap a la nit. En aquest sentit, el consum i l'oci han esdevingut elements centrals en la construcció d'identitats individuals i col·lectives dels diferents grups de joves. Ara bé, la segregació social derivada de l'estructura espacial de l'oferta d'oci nocturn visibilitza cada vegada més l'ús polaritzat de l'espai d'ús públic de la ciutat. Es produeixen "desplaçaments espacials" de les activitats d'oci de joves de classe treballadora alhora que sorgeixen resistències al procés de branding de la ciutat per part d'alguns sectors joves de les classes treballadores dels suburbis. Després de presentar i analitzar en el primer capítol com la cultura s'ha convertit al llarg de les dues últimes dècades en un dels principals motors de desenvolupament urbà i de control social no només a Barcelona sinó també als seus suburbis, en el segon capítol es realitza una aproximació sintètica a la història de l'oci nocturn de la capital catalana des de finals del segle XIX fins a finals de la dècada de 1980 amb l'objectiu de visualitzar com l'oci nocturn, independentment de l'època considerada, ha estat caracteritzat per una forta segregació social i espacial. El capítol tercer mostra una cartografia de l'oferta d'oci nocturn de la ciutat de Barcelona així com una anàlisi crítica de les polítiques públiques que en matèria de joventut i cultura ha portat a terme l'administració pública local per a la construcció d'un oci nocturn alternatiu. Els capítols quart presenta una lectura crítica de l'oferta d'oci nocturn del clúster "Marià Cubí-Muntaner-Aribau-Tuset" -situat a la part baixa del districte acomodat de Sarrià-Sant Gervasi- on es (re)produeixen de manera molt significativa els mecanismes de distinció/exclusió social relacionats amb la higienització social de la nit duta a terme pel sector privat amb la conformitat de l'administració pública. En el capítol cinquè, es presenta l'oci nocturn de L'Hospitalet de Llobregat. Si bé al seu centre històric es localitza un oci nocturn orientat vers les capes mitjanes i mitjanes-altes de la ciutat, al polígon industrial de Can Famades es localitza un oci nocturn "marginal", caracteritzat per l'alcoholització de la nit, la sexualització de la figura femenina i el consum de simbologia nacionalista espanyola a través, fonamentalment, de la música i l'estètica personal. Precisament en el capítol sisè es presenta una caracterització dels "cholos" i "cholas", joves de 13 a 25 anys, de classe treballadora i residents als suburbis de Barcelona que s'apropien i transformen elements de l'estètica i ètica gitana per a construir un discurs de contestació a l'hegemonia político-cultural catalanista i conservadora dels últims trenta anys que ha vingut (re)produint-se des de l'administració pública catalana En aquest sentit, demanden i consumeixen productes culturals que contenen de manera associada una forta simbologia nacionalista espanyola. Aquesta construcció d'un discurs identitari com a contestació reivindica una certa alteritat suburbana enfront la ciutat central. Aquesta visibilització no només té lloc a l'espai físic urbà, sinó també al cibernètic. Aquesta tesi doctoral conclou afirmant que la regulació moral de la "nit", el control social i la segregació socioespacial constitueixen elements decisius en la configuració del mapa d'oci nocturn de Barcelona i la seva àrea metropolitana. Se suggereix que existeixen indicis que apuntarien a l'existència d'una "agenda cultural oculta" per a l'homogeneïtzació social de la capital catalana i els seus suburbis. Alhora, caldria aprofundir en aspectes tals com, per exemple, de quina manera els centres històrics de les ciutats catalanes passen a ser consumits actualment com símbol de catalanitat, ruralitat i tradicionalitat per part de les noves classes mitjanes locals. / DISSERTATION'S SUMMARY:TITLE: The Non-Visible Cultural Agenda. A deconstruction of nightlife promotion in Barcelona and its suburbs.TEXT:Nightlife's economy is currently accepted as part of the strategies for urban renewal and branding in many European cities. Nightlife is also considered as a source of income and employment. Moreover, consumption and leisure have become central elements in the construction of self-identities for young people. However, young working class' leisure activities are being displaced towards "marginal" spaces as well as emerging resistance to this process of urban branding. The first chapter shows how culture has recently become one of the main tools for urban transformation and social control not only in Barcelona but also its suburbs. The second chapter performs a synthetic approach to the history of nightlife in Barcelona since the late nineteenth century until the end of the 1980s in order to see how night life has been always characterized by a strong social and spatial segregation. The third shows a critical reading on youth and cultural policies and maps current nightlife in the Catalan city. The fourth chapter focuses on nightlife cluster called as "Marià Cubí", showing how are (re)produced mechanisms for social distinction/exclusion related to social cleaning held by private sector. The fifth chapter shows the nightlife promotion localized in L'Hospitalet de Llobregat, focusing specially in its "marginal" nightlife, being characterized by free-long drinks promotion, sexualized image of women and consume of strong Spanish nationalist symbolism through music and aesthetics. The sixth chapter presents a characterization of "cholos" and "cholas", young people aged from thirteen to twenty-five. They use to belong to working class and mainly live in Barcelona's suburbs. "Cholos" and "cholas" demand and consume cultural products having linked a strong Spanish nationalist symbolism in order to build a identity against the inner city. This dissertation concludes that the moral regulation of the "night", the social control and social and spatial segregation are pretty important issues in Barcelona and metropolitan area's nightlife promotion. It is suggested that there are indications pointing to the existence of a hidden cultural agenda for social homogenization of the Catalan capital and its suburbs. Likewise, we should delve into issues such as, for example, how downtowns of Catalan cities are currently being consumed as a symbol of Catalan identity, rurality and traditionality by the local new middle-classes.
6

Juventud y Tribus Urbanas. La casa okupa La Marraketa

Millán Leiva, Claudio 26 October 2012 (has links)
La tesis doctoral explora sobre las manifestaciones culturales juveniles en una casa ocupada en Santiago de Chile. Allí se reunieron jóvenes que formaron su identidad mediante algunos ritos de paso. La música, el vestuario, el lenguaje y la experiencia de vida cotidiana fueron elementos que los congregaron. La casa la Marraketa fue el territorio en donde desarrollaron sus inquietudes y convivieron alrededor de 5 años. La tesis es una narración de la juventud que se completa con información proveniente de fuentes jurídicas e históricas. El aporte de estas disciplinas está relacionado con los diversos estudios que se han llevado a cabo en torno a la juventud en las diferentes épocas, y teniendo en consideración contextos urbanos occidentales. Asimismo, es un relato sobre las ciudades contemporáneas. En este sentido hay una descripción de los problemas por los que atraviesa la juventud en Latinoamérica en los últimos treinta años. La investigación describe el tribalismo urbano haciendo especial hincapié en ciertas manifestaciones de estilo. Hay referencias sobre el movimiento punk, skins y heavy metal. Del mismo modo se establece como hipótesis de trabajo que estas manifestaciones de estilo son importantes en los ritos de pasaje de los jóvenes en su tránsito hacia la etapa adulta. Siguiendo a Clifford Geertz se intenta demostrar que las expresiones culturales juveniles son “programas extragenéticos” que sirven para desarrollar sus identidades dotándolas de un marco amplio de posibilidades simbólicas. / This investigation explore about the cultural manifestations of the squatting in a house of Santiago de Chile. In this place they meet and created an identity by means rites of passage. The music, costumes, language and the experiencie of the daily life were elements for to do possible the comunity of the young people. “La Casa la Marraketa” it was the territory where the young people developed interests. They lived about five years in this place. This investigation is an account of the youth, and is completed with information from juridical and historical sources. The contribution of this disciplines is connected with a many studies about the young people in a different age, and whereas occidental urbans contexts. Also is a report over the contemporary citys. In this senses there is a description of the problems of the young people in Latinoamérica in the last thirty years. The investigation describe the urban tribalism and the style manifestations. There is references about the punk, skins and heavy metal movements. As well it establishes how hypothesis of work that this cultural manifestations between the young people are rites de passage for to pass to the adult stage. In correspondence with the propositions of Clifford Geertz, the doctoral thesis try to prove that the cultural expressions in a young people are “extragenetics programs” that serve for to develop identity in a wide setting of symbolic posibilities.
7

Procesos de integración y exclusión social juvenil en las periferias de Barcelona y Milán

Cano Hila, Ana Belén 15 November 2011 (has links)
La presente investigación analiza la influencia del territorio (el barrio) sobre la configuración y desarrollo de los trayectos juveniles -especialmente en las dimensiones formativas, laborales y de ocio-, al mismo tiempo que tiene en cuenta la ciudad y el impacto de las instituciones sociales ubicadas en el barrio. La pregunta de investigación entorno a la cual gira el presente trabajo es si vivir en un barrio desfavorecido influye en el desarrollo personal, laboral y social de los jóvenes (de entre 16 y 24 años) que residen en él; así como la forma en qué influye, y a través de qué mecanismos lo hace. Dicho de otro modo, pretendemos estudiar si el tipo de barrio en el que los jóvenes crecen, está relacionado con que los jóvenes residentes desarrollen trayectorias vitales vulnerables a la exclusión social. Con la intención de comprender el efecto barrio y qué relación mantiene con la vulnerabilidad a la exclusión social juvenil, definimos tres objetivos fundamentales: el primer objetivo supone analizar la influencia del barrio en las condiciones y la calidad de vida de sus residentes, especialmente entre los jóvenes. El segundo objetivo pretende explicar los mecanismos a través de los que operan la influencia que ejercen las instituciones y sus actores (educadores, trabajadores sociales) en la configuración los trayectos juveniles. Y el tercer objetivo es identificar puntos fuertes y débiles de las actuaciones institucionales dirigidas a los jóvenes en estos barrios. Para abordar estos objetivos, hemos desarrollado una metodología variada, la cual combina el análisis cuantitativo –mediante el uso de datos censales y del padrón municipal -, el análisis cualitativo –a partir de la recogida de información (sentimientos, percepciones…) a través de instrumentos cualitativos como de la entrevista semi-estructurada temática y oral, la entrevista estructurada temática y escrita –y, el análisis comparativo entre ciudades (Barcelona y Milán), barrios (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio) y jóvenes. Entre las conclusiones del estudio se destaca: en primer lugar, la heterogeneidad del colectivo joven y la diversidad de trayectos juveniles que éstos desarrollan en cada uno de los cuatro barrios. En segundo lugar, la evidencia de que el efecto barrio en Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio no es homogéneo ni determinante para los trayectos vitales de los jóvenes. Sino que éste presenta intensidades y formas diferentes de influencia, en función de las estrategias e interacciones que los jóvenes establecen con las instituciones (en especial, en el ámbito de la educación y uso del tiempo libre). Y en tercer lugar, la vulnerabilidad social que experimentan algunos jóvenes en estos barrios no está tan vinculada al barrio en el que viven, sino a las interacciones que se establecen entre instituciones y jóvenes, y las experiencias derivadas de dicha interacción. Entre el conjunto de experiencias, tienen un peso muy importante en la configuración de los trayectos juveniles las vivencias en el ámbito de la instrucción y del uso del tiempo libre. Éstas impactan significativamente en la autoestima de los jóvenes y en sus expectativas de futuro. / Aquesta investigació analitza la influència del territori (el barri) sobre la configuració i desenvolupament dels trajectes juvenils- especialment en les dimensions formatives, laborals i d'oci-, alhora que té en compte la ciutat i l'impacte de les institucions socials ubicades al barri. La pregunta d’investigació entorn de la qual gira el present treball és si viure en un barri desfavorit influeix en el desenvolupament personal, laboral i social dels joves¡ (d'entre 16 i 24 anys) que hi resideixen, així com la forma en què influeix, i a través de quins mecanismes ho fa. Dit d’una altra manera, pretenem estudiar si el tipus de barri en què els joves creixen, està relacionat amb què els joves residents desenvolupin trajectòries vitals vulnerables a l'exclusió social. Amb la intenció de comprendre l'efecte barri i quina relació manté amb la vulnerabilitat a l'exclusió social juvenil, definim tres objectius fonamentals: el primer objectiu suposa analitzar la influència del barri en les condicions i la qualitat de vida dels seus residents, especialment entre els joves. El segon objectiu pretén explicar els mecanismes a través dels que operen la influència que exerceixen les institucions i els seus actors (educadors, treballadors socials) en la configuració dels trajectes juvenils. I el tercer objectiu és identificar punts forts i febles de les actuacions institucionals adreçades als joves en aquests barris. Per abordar aquests objectius, hem desenvolupat una metodologia variada, la qual combina l'anàlisi quantitatiu- mitjançant l'ús de dades censals i del padró municipal-, l'anàlisi qualitatiu- a partir del qual s’ha recollit informació com ara sentiments, percepcions..., mitjançant instruments qualitatius com l'entrevista semi-estructurada temàtica i oral, l'entrevista estructurada temàtica i escrita- i, l'anàlisi comparatiu entre ciutats (Barcelona i Milà), barris (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio) i joves. Les conclusions més rellevants d’aquest estudi són: en primer lloc, l'heterogeneïtat del col•lectiu jove i la diversitat de trajectes juvenils que aquests desenvolupen en cada un dels quatre barris. En segon lloc, l'evidència que l'efecte barri a Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina i Sant'Ambrogio no és homogeni ni determinant per als trajectes vitals dels joves. Sinó que aquest presenta intensitats i formes diferents d'influència, en funció de les estratègies i interaccions que els joves estableixen amb les institucions (en especial, amb les institucions de l'àmbit de l'educació en el lleure). I en tercer lloc, la vulnerabilitat social que experimenten alguns joves en aquests barris no està tan vinculada al barri on viuen, sinó a les interaccions que s'estableixen entre institucions i joves, i les experiències derivades d'aquesta interacció. Entre el conjunt d'experiències, tenen un pes molt important en la configuració dels trajectes juvenils les vivències en l'àmbit de la instrucció i de l'ús del temps lliure. Aquestes impacten significativament en l'autoestima dels joves i en les seves expectatives de futur. / This investigation analyses the influence of the territory (the neighbourhood) on the configuration and development of youth trajectories – especially regarding education, work and leisure time-, while taking into consideration the city and the impact of social institutions located in the neighbourhood. Our central research questions are: Does living in a deprived neighbourhood have an impact on the careers, and personal and social development of young people (16 to 24 years old)? How is that influence? Which are the mechanisms at work? In other words, we aim to study if the neighbourhood where young people grow up is related to the development of life trajectories vulnerable to social exclusion. Aiming to understand the neighbourhood effect and the type of relation with vulnerability to social exclusion, three main objectives were defined: First, to analyse the influence of the neighbourhood regarding living conditions and quality of life of the residents, especially young people. Second, to explain the mechanisms used by institutions and their actors (educators, social workers) to impact on the configuration of youth trajectories. And third, to identify weaknesses and strengths of institutional actions designed for young people in these neighbourhoods. To tackle our objectives, we have developed a comprehensive methodology, combining quantitative analysis –combining census data and the municipal registry of inhabitants-, qualitative analysis –gathering information (feelings, perceptions…) through qualitative tools such as thematic semi-structured oral interviews, and thematic structured written interviews- and, comparative analysis between cities (Barcelona and Milan), neighbourhoods (Trinitat Nova, Ciutat Meridiana, Comasina y Sant’Ambrogio), and young people. The conclusions of our research highlight, firstly, the heterogeneity of young people and the diversity of youth trajectories developed in each neighbourhood. Secondly, it became evident that the neighbourhood effect in the sample neighbourhoods is neither homogeneous, nor determinant for youth life paths. In contrast, there are different degrees and types of impact, depending on the strategies and interactions young people establish with the institutions (especially with regard to education and use of leisure time). And, thirdly, social vulnerability experienced by some youth in the sample neighbourhoods is not strictly related to the neighbourhood where they live but, instead, to the interactions established between institutions and young people, and the experiences based on such interaction. Among these experiences, the ones related to education and use of leisure time, play a key role in the configuration of youth trajectories, having a significant impact on the self-esteem and future expectations of young people.
8

Pedagogía correccional. Estudio antropológico sobre un Centro Educativo de Justicia Juvenil

Venceslao Pueyo, Marta 21 December 2012 (has links)
Esta tesis aborda la construcción social de la alteridad y los fundamentos que la hacen posible. Circunscribe su análisis a los procesos de producción social de la desviación por parte de las instituciones que conforman el llamado campo social, en este caso, un Centro Educativo de Justicia Juvenil de régimen abierto. La pregunta principal que incardina la investigación es: ¿cómo la institución reformatoria cincela la figura del “joven delincuente”? O dicho de otro modo: ¿cómo se aprende a ser un “joven delincuente” en un centro correccional? El trabajo se estructura en torno a tres ejes medulares. El primero elucida la pedagogía correccional y las representaciones inferiorizantes de la categoría “menor infractor”. ¿Qué racionalidades, pero también qué automatismos prerreflexivos sustentan este modelo de intervención educativa? Estas cuestiones plantean un doble adentramiento que explora, por un lado, la dimensión pedagógica de la cárcel y, por otro, la dimensión carcelaria de la pedagogía, o cuanto menos, de un tipo de pedagogía. La segunda nervadura analiza los efectos o somatizaciones que el internamiento tiene en los jóvenes, prestando especial atención tanto a los efectos de verdad en los sujetos estigmatizados como a los modos a través de los cuales los internos colaboran con su propia dominación. Se intersectan aquí la noción de violencia simbólica de Pierre Bourdieu, aquella mediante la cual el subordinado se convierte en consentidor y cómplice de su propia sumisión, con la carrera moral de Erving Goffman, el proceso de socialización que siguen ciertos individuos para confirmar las expectativas que existen acerca de ellos como portadores de alguna anomalía que termina siendo asumida como propia y natural. El tercer y último eje, cartografía las estratagemas que los jóvenes despliegan para hacer frente a la sujeción institucional: un entramado de artimañas, desacatos, burlas y simulacros de adaptación con la que estos contrarrestan la sumisión y fijan unos ciertos límites al sometimiento. Diferentes formas de resistencia y contrapoder que, si bien no siempre tienen un carácter consciente, crítico y deliberadamente opositor, enfrentan el descrédito y la dominación, al tiempo que parecen reservar algo de uno mismo fuera del alcance de la institución. En última instancia, la investigación se vertebra a partir de un interés particular por el flujo y la decantación de la vida social, esto es, por los modos en los que ésta se reproduce de forma ininterrumpida. Auscultando el impulso interno que hace y rehace esa vida, esta tesis se adentra en el conatus sese conservandi spinoziano del mundo social; ese denuedo para seguir existiendo y perseverar, que nos muestra hasta qué punto la sociedad humana se compone, como señalara Herbert Blumer, de personas comprometidas en el acto de vivir, incluso, a pesar de la existencia de órdenes sociales desiguales y enfrentados. ¿Por qué el mundo dura? ¿Cómo se mantiene y reproduce un orden societario particular? ¿Qué mantiene unida a la microsociedad de la institución estudiada pese a su estructura de asimetrías? / This thesis focuses on the social construction of otherness and the fundamentals that make it possible. Its analysis is limited to the social production processes of deviation in the reformatory institutions of Juvenile Justice. The main question that introduces the research is: how the reformatory carves the figure of "youthful offender"? Or put in other words: how do they learn to be "youthful offenders" during their internment? The thesis is structured around three core axes. The first elucidates correctional pedagogy and its discredited representations of "juvenile offender" category. What rationalities, but also what automatisms support this educational intervention model? These questions raise a double examination: on the one hand, the educational aspect of prison and on the other, the prison dimension of pedagogy, or at least, a kind of pedagogy. The second axis analyzes the effects or somatizations of the internment in young, with special attention to the consequences of stigma and to the ways inmates collaborate with their own domination. We here intersect the Pierre Boudieu’s notion of symbolic violence and Erving Goffman’s moral career. The third axis maps the stratagems deployed by youth to resist institutional submission: a web of trickery, contempt, taunts and mock adaptation with which to counteract domination. Ultimately, the research is structured from a particular interest in the ways in which social life is played out without interruption. Auscultating the internal impulse that makes and remakes that life in the reformatory, this thesis explores the Spinozian sese conatus conservandi of the social sphere: the boldness to continue existing and persevering that shows how human society consists of people engaged in the act of living, despite the existence of antagonistic and unequal social orders (inmates vs. educators). How it maintains a particular societal order? What holds together a microsociety (in this case, the reformatory of our research) despite its structure of asymmetry?
9

Josep Tarradellas (1899-1936) : Dels orígens a la Guerra Civil.

Esculies, Joan, 1976- 19 November 2012 (has links)
La tesi doctoral Josep Tarradellas (1899-1936). Dels orígens a la Guerra Civil aborda els anys de joventut i de formació política del qui va ser president de la Generalitat de Catalunya (1954-1980). El treball presenta com la progressió i experiència professional de Tarradellas, com a dependent de comerç, viatjant i petit empresari, va influir en la seva actuació política posterior. Situant les habilitats organitzatives apreses en els seus negocis com la base d’una política de gestió, planificació o pragmàtica. Apareixent, en aquest sentit, amb un perfil més propi dels self-made men nord-americans esdevinguts polítics que no pas amb el dels dirigents catalans i espanyols que li eren contemporanis. La tesi s’atura en el moment en que aquesta etapa de formació acaba en començar la Guerra Civil, quan Tarradellas esdevé una figura central del període i ja es pot considerar un polític ‘adult’. El treball també planteja com el testimoni del propi Tarradellas sobre el seu passat, en els anys 1977-1988, va configurar un relat de la seva etapa de formació, comunament acceptat per manca d’un estudi crític, que no es correspon amb l’esdevingut. En aquest sentit, la tesi planteja que aquesta alteració, lluny de ser fruit de la desmemòria, és el resultat de la recerca de la legitimitat com a President i la voluntat de lligar la seva figura amb la del president Francesc Macià (1931-1933) per aconseguir-la. / The thesis Josep Tarradellas (1899-1936). From Origins to the Civil War explores the youth of the President of the Generalitat de Catalunya (1954-1980) and the period of his political education. The research shows how the development and professional experience of Tarradellas, as a shop assistant, sales representative and business man, influenced his later political action. It argues that Tarradellas used the organizational skills learned in his job as the basis of his management, planning and pragmatic policies and appears in this respect, to share a profile more closely related to American businessmen that became politicians, than to his Catalan and Spanish political contemporaries. The thesis stops at the beginning of the Spanish Civil War, when the training of Tarradellas as a politician ends and when he becomes a central figure of the new period as an ‘adult’ politician. The work also argues that Tarradellas set up a false narrative on his youth, during the period 1977-1988, which has been commonly accepted. The thesis suggests that this alteration, far from being the result of forgetfulness, was done with the aim of searching for legitimization as a President in order to tie his image to that of President Francesc Macià (1931-1933).
10

Premsa juvenil femenina i identitat corporal

Figueras Maz, Mònica 10 October 2005 (has links)
La tesi analitza la relació entre el discurs sobre el cos de la premsa juvenil femenina i el de les lectores. Concretament les revistes investigades són You, Ragazza y Mujer 21. El objecte d'estudi s'aborda des d'un enfocament pluridisciplinar basat en el periodisme especialitzat i de servei, per una part, i en la sociologia de la joventut, del cos i del consum, per una altra. A més de comparar la relació entre el discurs sobre el cos de les revistes i el de les noies, la tesi estudia també la reapropiació simbòlica de significats que les lectores fan dels continguts i el sentit que els confereixen en el procés de construcció de la seva identitat. Per fer-ho es combinen tècniques quantitatives i qualitatives: l'anàlisi de contingut (portada, unitats redaccionals -titulars, textos i il·lustracions- i publicitat directa i indirecta) i l'anàlisi de recepció (grups de discussió i entrevistes en profunditat). / La tesis analiza la relación entre el discurso sobre el cuerpo de la prensa juvenil femenina y el de las lectoras. Concretamente las revistas investigadas son You, Ragazza y Mujer 21. El objeto de estudio se aborda desde un enfoque pluridisciplinar basado en el periodismo especializado y de servicio, por una parte, y en la sociología de la juventud, del cuerpo y del consumo, por otra. Además de comparar la relación entre el discurso sobre el cuerpo de las revistas y el de las chicas, la tesis estudia también la reapropiación simbólica de significados que las lectoras hacen de los contenidos y el sentido que les confieren en el proceso de construcción de su identidad. Para ello se combinan técnicas cuantitativas y cualitativas: el análisis de contenido (portada, unidades redaccionales -titulares, textos e ilustraciones- y publicidad directa e indirecta) y el análisis de recepción (grupos de discusión y entrevistas en profundidad). / This research analyzes the relationship between the discourse on the body of female teen magazines and the discourse of the redears. In concrete the research was done on the spanish magazines You, Ragazza and Mujer 21. The approach to the object of study is multidisciplinary: on one side, specializing journalism and service journalism and, on the other side, sociology of youth, of the body and of consumption. Beside comparing the relation between the discourse on the body of the magazines and that of the girls, the thesis studies also the symbolic reappropriation of meanings that the readers do of the contents and the sense that they award them in the process of construction of their identity. This research combines quantitative and qualitative methodologies: content analysis (front page, text and illustrations, and direct and indirect advertising) and reception analysis (focus group and interviews).

Page generated in 0.4517 seconds