ABREVIADO:La tesis se divide en dos aspectos complementarios: el trabajo filológico y el comentario histórico científico. El trabajo filológico ha consistido en la edición crítica de cuatro textos de autores magrebíes de los siglos XI al XV. Estas fuentes son inéditas y uno de sus autores fue el astrólogo más influyente en el occidente islámico cuya obra se difundió ampliamente en la Europa Medieval. La edición crítica se ha realizado a través del cotejo de quince manuscritos. La lectura directa de la mayoría de ellos ha sido posible gracias a una estancia de investigación en la Biblioteca Real de Rabat en Marruecos. El tasyir y la proyección de rayos son técnicas basadas en cálculos matemáticos, utilizadas en la astrología medieval para conocer las influencias celestes. La edición y el estudio de las fuentes anteriores permiten reconstruir la historia de la ciencia árabe que se practicaba en el Magreb en los siglos mencionados. La tesis revela que los astrólogos magrebíes conocían la producción científica que se realizaba en oriente y en el occidente islámico tanto en su época como en épocas anteriores. Se sirven en sus obras de fuentes orientales de las que no se tenía constancia documental de su uso en el Magreb. Aunque la astrología que llevan a cabo tiene su origen en los ciclos de los astrólogos persas, alguna de las obras estudiadas posee características distintivas: se observa en ella un desarrollo y evolución que la convierten en una astrología práctica, centrada en el hombre, independiente de la que se llevaba a cabo en al-Andalus.NOTA: EL TEXTO COMPLETO DEL RESUMEN SE HALLA COMO DOCUMENTO ANEXO A LA TESIS EN FORMATO PDF. / SHORT SUMMARY:"Tasyir and the projection of rays in Maghrib÷ astrological texts"This thesis is divided into two complementary parts: a philological study, and a historical and scientific commentary. The philological study constitutes the critical edition of four texts by Maghrib authors of the eleventh to fifteenth centuries. These sources are unpublished; one of them was the most influential astrologer in the Islamic West whose work spread widely in medieval Europe. The critical edition is based on a collation of fifteen manuscripts, most of them compiled during a research stay in the al-Hassania Library in Morocco. Tasyir and the projection of rays were techniques based on mathematical operations, which were used in medieval astrology to identify celestial influences. The edition and study of these sources helps to understand the history of Arabic science practised in the Maghrib in those centuries. We learn that Maghrib astrologers were aware of the scientific production in the Islamic East and West, both in their own times and in ancient times. They based their work on Eastern sources; indeed we now have documentary proof of their use in the Maghrib. Their astrology goes back to the system of cycles however, it has distinctive traits of its own, as it evolved into a practical discipline interested in the human being, and independent from the discipline practised in al-Andalus.NB: THE COMPLET VERSION OF THIS SUMMARY IS AVALAIBLE AS A SEPARATE DOCUMENT IN THE THESIS PDF FILES

El título de esta tesis recoge el fin de este trabajo; analizar el estado de integración de la juventud de origen magrebí en Cataluña. Se trata de una investigación de corte diagnóstico que se focaliza en una temática emergente en nuestra sociedad actual.La presencia de personas procedentes del extranjero en nuestra sociedad supone un reto y una oportunidad para todos. Si las sociedades receptoras son permeables, abiertas e integradoras, se producirá un proceso de cohesión social. Si por el contrario estas condiciones no se dan, la población inmigrante creará su propio universo. Si la población inmigrante debe formar parte activa de la sociedad, todavía es más necesario que el proceso de integración de sus descendientes ocurra. Preocuparse por esta realidad es la voluntad del presente estudio. Concretamente por uno de los grupos de jóvenes de origen extranjero mayoritarios de nuestra comunidad autónoma; la procedente de Marruecos que destaca por ser una de las más castigadas por los prejudicios sociales.Entendemos la integración como un proceso dinámico que depende de dos partes. Por este motivo estudiamos la integración en función del colectivo de alumnos de origen magrebí y del resto de alumnos a través de un cuestionario elaborado de forma específica y con dos modalidades, una dirigida al alumnado de origen magrebí y la otra al alumnado autóctono y del resto de procedencias.La condición indispensable para hablar de integración de la población inmigrante, es el reconocimiento de la condición de ciudadanía. Sin ciudadanía e igualdad no existe la posibilidad de que se produzca cohesión social. Nuestra definición de integración implica aceptar que no basta con un reconocimiento jurídico y legal de unos derechos que permitan desarrollarse en comunidad, sino que es preciso promover políticas de inclusión que posibiliten el campo de interacción desde el cual, los individuos sean provistos de todas las dimensiones de la ciudadanía y abran todo el abanico de elementos personales dispuestos en positivo necesarios para comprender otras culturas. Encontramos la operativización de la teoría a través de la adaptación del Modelo dinámico de ciudadanía desarrollado por el grupo GREDI para la formación en alumnado de secundaria, de la ciudadanía intercultural.Para desarrollar esta tesis la dividimos en tres grande apartados y las conclusiones finales. En una primera parte, fundamentamos todos los constructos que forman parte de nuestro tema de estudio en tres capítulos teóricos. A continuación presentamos los fundamentos metodológicos del estudio, se describe su diseño y el proceso de elaboración del cuestionario como principal estrategia de recogida de información, se delimita la muestra y la aplicación de todas las técnicas de recogida de información. En la tercera parte, analizamos los resultados y los relacionamos con las aportaciones teóricas defendidas en capítulos anteriores y estudiamos los factores clave de la integración desde la perspectiva del alumnado de origen magrebí y desde la del resto de jóvenes. Finalmente, presentamos las conclusiones generales del estudio, los límites con los que nos hemos encontrado y la prospectiva que surge de la investigación llevada a cabo. / The wording of this thesis title reflects the purpose of this study: to analyze the integration overview of Moroccan youth in Catalonia. It is a diagnostic study focused on an emerging topic in our society.In the last few years, the arrival of a large amount of foreigners has meant a challenge and an opportunity for our society. If host societies are permeable, open and inclusive, a process of social cohesion will take place. On the contrary, if this flexibility does not occur, the immigrant population will create their own world. If such population has to end as part of a "whole", even more obvious should be the integration of their descendants. This worrying reality is the main reason for this study. Specifically, the main concern falls on Moroccan population as one of the largest groups of our region and most affected by social prejudices. We understand integration as a dynamic process which depends on two parties. As a consequence, the questionnaire developed for this investigation has two versions due to the fact that integration is studied in accordance with each group: students of North African origin and native and other-origin students.The essential condition to talk about immigrant integration is the recognition of citizenship status. Without citizenship and equality, social cohesion is not possible. Our definition of integration means coming to the agreement that the legal recognition of community-development rights is not enough, it is necessary to promote inclusion policies which enable the field of interaction from which individuals are endowed with all the dimensions of citizenship and ready to open themselves to understand other cultures. The reader can found the theory applied by adapting the Dynamic model of citizenship that was developed by GREDI (Research Group on Intercultural Education).We start with three theoretical chapters with all the constructs that are part of our subject of study. This is followed by a second part which covers the methodological foundations of the study. In the third part, on the one hand, results are related to the theoretical contributions from the previous chapters and, on the other one, the key factors of integration are discussed from a double perspective. Finally, in the last part we present the conclusions, scopes and limitations.

El surgimiento de una producción hispánica originaria del Magreb surge en el año 1877 con la publicación de una crónica periodística. Desde entonces y, sobre todo, a partir del siglo XXI, se ha producido el desarrollo de un proceso escritural en los países del Magreb, surgiendo un corpus literario con un fuerte carácter social, marcado por la poscolonialidad y por las relaciones histórico-culturales con España. Igualmente, el desarrollo de una literatura magrebí desterritorializada, enunciada desde España como resultado de la migración, ha hecho posible que esta se dé, no solo en español, sino también en catalán. Para analizar los elementos sociales e identitarios en el corpus en español y en catalán, debido al carácter incipiente de estas producciones, es necesario recurrir a las herramientas metodológicas y al estudio de la crítica francófona para las literaturas surgidas en francés.

Esta pesquisa versa sobre a análise morfossintática do fenômeno de extraposição no hebraico. No primeiro capitulo mostro quais são as premissas, as hipóteses e os corpora trabalhados nesta pesquisa. No segundo capítulo, localiza-se a extraposição dentro do sistema morfossintático da língua hebraica revisando o uso da extraposição em diferentes registros do hebraico moderno. Analisei o fenômeno em si, para entender seu uso, formas, regras, nomenclatura e entorno onde a extraposição geralmente aparece. No terceiro capítulo, analiso o livro Shum Gamadim ló Yavohu. Por meio desta análise pude pesquisar a linguagem pobre dos personagens, um idioma comum aos bairros da periferia. Os objetivos da analise do livro são, por um lado, confirmar que o fenômeno de extraposição é espontâneo e cotidiano no hebraico, tanto na linguagem oral como na escrita, e por outro lado, analisar por que este fenômeno é considerado como parte do registro baixo na língua hebraica moderna. No quarto e quinto capítulos, localizei o fenômeno de extraposição no texto bíblico e talmúdico. A Bíblia e o Talmud são as fontes indiscutíveis do judaísmo e constituem o padrão do hebraico para definir o que pertence ou não pertence à língua hebraica do ponto de vista linguístico. Desta maneira consegui demonstrar que o fenômeno de extraposição é parte da língua hebraica desde a época bíblica. No sexto e último capítulo, através da analise da extraposição no árabe e no francês, pude demonstrar que a extraposição é um fenômeno frequente nestas línguas, penetrando no hebraico moderno pelos falantes dessas línguas. Entendendo que estes falantes do árabe e francês foram discriminados pelos nativos do hebraico. O fenômeno de extraposição foi discriminado pelo uso excesivo dos falantes da comunidade judia oriental. / The present work deals with the morphosyntactic analysis of the phenomenon of extraposition in Hebrew. Its first chapter contains the premises, hypotheses and corpora worked on for the research. Its second chapter identifies extraposition within the morphosyntactic system of the Hebrew language, revising the use/occurrence of extraposición in different/distinct registers of Modern Hebrew. The phenomenon in itself is analyzed, with the purpose of understanding the use, forms, rules, nomenclature and environment where extraposition normally occurs. The third chapter analyzes the book/novel Shum Gamadim ló Yavohu. It is through this analysis that the language of its characters is researched, which is a simple language, common to the speakers of the suburban neighborhoods. The aims of the analysis of the book are, on the one hand, confirming that the phenomenon of extraposición is spontaneous and usual in Hebrew, both in spoken language as well as in writing, and on the other hand discussing why this phenomenon is ascribed to the lower register of Modern Hebrew. Chapters four and five deal with the identification of the phenomenon of extraposition in Biblical and Talmudic text. The Bible and the Talmud are both undisputable sources of Judaism, and they constitute the pattern of Hebrew in order to define what belongs to Hebrew and what does not from a linguistic perspective. It is thus demonstrated that the phenomenon of extraposition has been a part of the Hebrew language since Biblical times. In the sixth and final chapter, by means of the analysis of the phenomenon of in Arab and French, it is demonstrated that extraposition is a phenomenon of high frequency of occurrence in those languages. Given the understanding that the Hebrew of native speakers of Arab and French was looked down upon by native speakers of Hebrew, the phenomenon of extraposition was scorned due to its excessive use by the speakers of the Oriental Jewish community.

Esta pesquisa versa sobre a análise morfossintática do fenômeno de extraposição no hebraico. No primeiro capitulo mostro quais são as premissas, as hipóteses e os corpora trabalhados nesta pesquisa. No segundo capítulo, localiza-se a extraposição dentro do sistema morfossintático da língua hebraica revisando o uso da extraposição em diferentes registros do hebraico moderno. Analisei o fenômeno em si, para entender seu uso, formas, regras, nomenclatura e entorno onde a extraposição geralmente aparece. No terceiro capítulo, analiso o livro Shum Gamadim ló Yavohu. Por meio desta análise pude pesquisar a linguagem pobre dos personagens, um idioma comum aos bairros da periferia. Os objetivos da analise do livro são, por um lado, confirmar que o fenômeno de extraposição é espontâneo e cotidiano no hebraico, tanto na linguagem oral como na escrita, e por outro lado, analisar por que este fenômeno é considerado como parte do registro baixo na língua hebraica moderna. No quarto e quinto capítulos, localizei o fenômeno de extraposição no texto bíblico e talmúdico. A Bíblia e o Talmud são as fontes indiscutíveis do judaísmo e constituem o padrão do hebraico para definir o que pertence ou não pertence à língua hebraica do ponto de vista linguístico. Desta maneira consegui demonstrar que o fenômeno de extraposição é parte da língua hebraica desde a época bíblica. No sexto e último capítulo, através da analise da extraposição no árabe e no francês, pude demonstrar que a extraposição é um fenômeno frequente nestas línguas, penetrando no hebraico moderno pelos falantes dessas línguas. Entendendo que estes falantes do árabe e francês foram discriminados pelos nativos do hebraico. O fenômeno de extraposição foi discriminado pelo uso excesivo dos falantes da comunidade judia oriental. / The present work deals with the morphosyntactic analysis of the phenomenon of extraposition in Hebrew. Its first chapter contains the premises, hypotheses and corpora worked on for the research. Its second chapter identifies extraposition within the morphosyntactic system of the Hebrew language, revising the use/occurrence of extraposición in different/distinct registers of Modern Hebrew. The phenomenon in itself is analyzed, with the purpose of understanding the use, forms, rules, nomenclature and environment where extraposition normally occurs. The third chapter analyzes the book/novel Shum Gamadim ló Yavohu. It is through this analysis that the language of its characters is researched, which is a simple language, common to the speakers of the suburban neighborhoods. The aims of the analysis of the book are, on the one hand, confirming that the phenomenon of extraposición is spontaneous and usual in Hebrew, both in spoken language as well as in writing, and on the other hand discussing why this phenomenon is ascribed to the lower register of Modern Hebrew. Chapters four and five deal with the identification of the phenomenon of extraposition in Biblical and Talmudic text. The Bible and the Talmud are both undisputable sources of Judaism, and they constitute the pattern of Hebrew in order to define what belongs to Hebrew and what does not from a linguistic perspective. It is thus demonstrated that the phenomenon of extraposition has been a part of the Hebrew language since Biblical times. In the sixth and final chapter, by means of the analysis of the phenomenon of in Arab and French, it is demonstrated that extraposition is a phenomenon of high frequency of occurrence in those languages. Given the understanding that the Hebrew of native speakers of Arab and French was looked down upon by native speakers of Hebrew, the phenomenon of extraposition was scorned due to its excessive use by the speakers of the Oriental Jewish community.

L'objectiu de la tesi es centra en la definició, en l'àmbit de l'ordenament comunitari, de l'actual estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris assalariats que formen part del mercat de treball regular d'un Estat membre. Els treballadors nacionals de tercers països que formen part del mercat de treball regular d'un Estat comunitari, així com els membres de les seves famílies, gaudeixen d'un estatut jurídic fragmentat: els seus drets són variables, depenen de la norma que els regula. En aquest sentit, la situació varia en funció de la llei interna de l'Estat d'acollida, l'existència o no d'acords bilaterals entre l'Estat d'acollida i l'Estat d'origen, i les normes de dret comunitari. Aquesta situació també és diferent atenent a l'existència i el contingut d'un acord extern celebrat per la Comunitat i els seus Estats membres i el país de la nacionalitat de l'immigrant, aquest aspecte centra el present estudi.Els acords que s'analitzen són aquells que juntament amb aspectes econòmics, contenen disposicions relatives als treballadors, i que s'han celebrat, prenent com a base jurídica l'actual article 310 TCE, amb països geogràficament fronterers amb la Unió Europea. D'entre ells, el model a seguir és l'Acord d'Associació amb Turquia, que preveu uns objectius més amplis, com ara la creació d'una unió duanera enfront a la zona de lliure comerç prevista en els altres acords i que s'ha desenvolupat mitjançant les decisions adoptades pel seu Consell d'Associació. Aquest acord ha estat objecte d'una àmplia jurisprudència per part del Tribunal europeu, relativa a l'aplicació i la interpretació de les seves disposicions. A fi de delimitar l'abast de les disposicions de l'Acord, i valorar si es tracta d'un estatut privilegiat respecte del dels altres treballadors extracomunitaris, es comparen les seves disposicions amb les corresponents a les dels acords celebrats amb els països del Magreb, entenent per aquests el Marroc, Tunísia i Algèria i amb els 10 països d' Europa Central i Oriental (els anomenats PECO's).A fi de clarificar l'estatut jurídic dels treballadors extracomunitaris, és necessari entrar a considerar altres aspectes directament relacionats amb aquest estatut, com són les condicions d'accés i de permanència en un Estat, matèries, que, fins a l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam, eren competència exclusiva de cadascun dels Estats membres. De totes maneres, no es fa un estudi comparatiu de les diferents legislacions internes en matèria d'immigració, donat que l'àmbit d'anàlisi es limita a l'ordenament comunitari, i no a l'ordenament intern.La tesi s'estructura en dues parts diferenciades, correspon la primera als 2 Capítols inicials i la segona als altres 3. En els dos primers Capítols se segueix un criteri cronològic, començant amb el Tractat de Roma i culminant amb el Tractat de Niça. En aquests Capítols s'analitzen les possibles bases jurídiques del dret originari que podien haver-se utilitzat, així com la cooperació que varen fer els Estats membres, tant a dins com a fora, de la Unió Europea, en relació a les mesures adoptades destinades a la regulació de l'accés i de l'estatut jurídic dels treballadors immigrants. L'entrada en vigor, l'1 de maig de 1999 del Tractat d'Amsterdam ha suposat un important avenç per a l'atribució de competències a la Comunitat en matèria d'immigració, que queda vinculada al nou objectiu de la creació de l'espai de llibertat, seguretat i justícia. A partir d'aquest moment, s'assumeix la lliure circulació de persones com objectiu propi, que requereix la regulació del control a les fronteres externes, d'asil, de la immigració i de la cooperació dels Estats membres en la prevenció i la lluita contra la delinqüència. Això es concreta en la comunitarització d'una part del Tercer Pilar destinada a visats, asil i immigració, amb l'exclusió del Regne Unit, Irlanda i Dinamarca, i en la integració del cabal Schengen a l'estructura de la Unió Europea, tot i que permetent una exclusió per al Regne Unit i Irlanda. Es crea, doncs, una cooperació sui generis plena de solucions d'enginyeria jurídica, que si bé suposa un avenç, trenca la unitat i l'homogeneïtat del dret comunitari. Tot i aquestes complexitats tècniques que deriven de la reforma del Tractat d'Amsterdam, el nou article 63 en els seus apartats 3 i 4 permet abordar, a través de la coordinació o de l'harmonització, els temes d'interès comú vinculats al fenomen de la immigració. Entre ells, hi ha la possibilitat d'elaborar un estatut comú per als treballadors no comunitaris. Les iniciatives legislatives presentades des de l'entrada en vigor del Tractat d'Amsterdam demostren l'acceleració en l'elaboració i el desenvolupament d'una política comunitària d'immigració, integrada en uns objectius comuns, per primera vegada sembla realista pensar en l'adopció d'un estatut jurídic únic per l'extracomunitari que sigui resident de llarga durada. Tot i que aquest estatut pot quedar configurat com un estàndard mínim de protecció, considero que la seva adopció constituiria un pas de gran rellevància en la clarificació dels drets d'aquest col·lectiu de treballadors.Els altres tres Capítols conformen la segona part de la tesi, dedicada a analitzar l'actual estatut dels treballadors nacionals de tercers Estats. Aquest estatut es caracteritza pel seu caràcter fragmentat, que deriva de la diversitat de les disposicions contingudes en els acords externs. Mitjançant un estudi comparatiu, s'analitzen els objectius, l'estructura, els antecedents i el desenvolupament dels acords celebrats amb Turquia, amb els països del Magreb i amb els PECO's. El contingut dels objectius d'aquests acords constata que ens trobem davant 3 models diferents que reflecteixen una disminució del compromís comunitari. El Tribunal de Justícia, en la seva jurisprudència, ha manifestat que tant els acords externs celebrats per la Comunitat, com les decisions adoptades pels òrgans que els desenvolupen, formen part de l'ordenament jurídic comunitari. El Tribunal de Justícia és l'òrgan competent per interpretar-los, contribuint a clarificar el contingut d'aquests instruments jurídics. Aquesta perspectiva es completa amb l'anàlisi de les nocions que recullen els acords externs, a fi de dilucidar si un mateix terme té idèntic contingut, i si, tot i la diversitat dels instruments jurídics utilitzats, tenen una mateixa interpretació jurisprudencial. Per aquest motiu ha estat necessari, que el Tribunal de Justícia determinés l'abast dels diferents conceptes emprats, i clarifiqués si és el mateix que el relatiu als treballadors comunitaris o és diferent.La redacció dels acords estudiats reflecteix un estatut jurídic privilegiat per als treballadors turcs en relació als altres treballadors immigrants. Els treballadors originaris dels països d'Europa Central i Oriental o del Magreb, podran millorar la seva situació actual en la mesura en què les disposicions dels seus respectius acords siguin, en el futur, desenvolupades. De totes maneres, aquesta situació de privilegi que ha estat un fet fins el moment actual, ha canviat amb l'entrada en vigor de diferents lleis d'estrangeria estatals, i pot modificar-se, també, amb el desenvolupament del Tractat d'Amsterdam. Actualment, a un treballador turc li perjudica, més que no beneficia el sistema de terminis que per accedir a un lloc de treball preveu la Decisió 1/80. Els treballadors turcs que formen part del mercat regular de treball d'un Estat membre haurien de quedar protegits pel règim jurídic que els sigui més beneficiós, amb independència de que aquest sigui l'intern de l'Estat d'acollida, el comunitari previst a l'Acord d'Associació i el seu posterior desenvolupament, o el que derivi de les futures directives quan entrin en vigor.Si bé aquestes disposicions dels Acords d'Associació varen ser positives, actualment hauran de ser objecte de modificació, la qual cosa no implica la seva desaparició. El seu contingut haurà de tendir a ressaltar l'especificitat de les relacions que es volen establir amb un tercer Estat concret, establint en aquest sentit un tractament preferent als seus nacionals enfront als altres immigrants, i reconeixent el seu dret de residència com derivat del permís de treball. De tota manera, amb l'entrada en vigor de la directiva relativa a l'estatut dels residents de llarga durada, aquest règim privilegiat només afectarà als immigrants residents legals a l'Estat d'acollida durant els primers 5 anys, és a dir, abans de que se'ls concedeixi el citat estatut. / La tesis doctoral pretende determinar el estatuto jurídico de los trabajadores extracomunitarios, tomando como modelo de referencia la situación jurídica que el ordenamiento comunitario otorga a los trabajadores turcos que forman parte del mercado de trabajo regular de un Estado miembro de la Unión Europea, y comparando su situación con la de los trabajadores provenientes de los países del Magreb y de Europa Central y Oriental regulada en los correspondientes acuerdos Euromediterráneos y Europeos.Los dos primeros capítulos se destinan al análisis de las posibles bases jurídicas a utilizar por la Comunidad Económica Europea en su momento, y la actual Comunidad Europea y la unión Europea para definir el alcance de los derechos que se atribuyen al colectivo de trabajadores extracomunitarios. Debido a la estrecha relación entre el estatuto jurídico de este colectivo y el estatuto jurídico general de los immigrantes, las medidas relativas a las condiciones de acceso también son objeto de atención, aunque solamente con la finalidad de contribuir a la concreción del objetivo fundamental de la tesis.Des estea primera parte de la tesis, se desprende que el principal instrumento jurídico utilizado hasta la entrada en vigor del Tratado de Amsterdam han sido los acuerdos concluidos por la Comunidad y sus Estados miembros por una partey un Tercer Estado por otra, a su análisis se dedica la segunda parte de la tesis doctoral.A fin de interpretar correctamente las disposiciones de los acuerdos externos relativas a los trabajadores inmigrantes, en el tercer capítulo se lleva a cabo un estudio comprativo de los objetivos, etapas, instituciones, y desarrollo de los diversos acuerdos, así como de las características de estas disposiciones y de las decisiones que se desarrollan. El capítulo cuarto se destina a las nociones conceptuales que se utilizan, determinando sus semejanzas y diferencias con los conceptos comunitarios. Este capítulo sirve de base para el siguiente destinado a la interpretación que, de las diversas disposiciones de los acuerdos, ha llevado a cabo el Tribunal de Justicia. / The aim of the thesis is centred on the definition, within European Community regulations, of the current statutory juridical status of employed workers who are from outside the European Community who form part of the employment market in a European Community state. The workers from non-European Community states, who form part of the regular employment market of a member state, as well as the members of their families, possess a fragmentary judicial statute: their rights are variable depending on the regulation which they are subject to. In this sense the situation varies and is dependent on the internal laws of the receiving state, the absence of bilateral agreements between the receiving state and the state of origin and the procedures and regulations of Community law. This situation will also vary depending on the existence and the content of an external agreement made by the Community and its member states and the country of origin of the immigrant. This study focuses on this aspect.The agreements which are analysed here are those which, along with economic aspects, contain provisions relating to the workers which have been adopted, taking as its juridical base the current article 310 European Community Treaty (ECT), with countries which border geographically with the European Union. Amongst them, the model to be followed is the Agreement of Association with Turkey, which foresees broader objectives, such as the creation of a customs union, in line with the area of free trade envisioned by other agreements, and which has been developed in the decisions adopted by its Council of Association.This aforementioned agreement has been the object of abundant jurisprudence relating to the application and interpretation of its provisions, in the European Court in order to define the scope of the provisions of the agreement and also asses whether we are dealing with a privileged status in contrast with other workers coming from countries outside the European Union. These provisions will be compared with those affecting the countries of Magreb, by which we mean Morocco, Tunisia and Algeria and the ten countries of Central and Eastern Europe. In order to clarifying the juridical status of workers from outside the European Community other aspects directly relating to this statute must be considered. These include the conditions of access and residence in a state, subjects which until the application of the Treaty of Amsterdam were the exclusive province of each one of the member states. However, this is not a comparative study of different areas of internal legislation regarding immigration, given that the area of analysis is restricted to European Community regulations and not to internal regulations. The thesis is structured in two different parts, which correspond, in the first case, to the first two Chapters and, in the second, to the remaining three Chapters. In the first two Chapters the criteria are chronological, beginning with the Treaty of Rome and ending with the Treaty of Nice. In these Chapters the original juridical bases which could have been utilised, as well as the co-operation exercised by the member states, both within and outside the European Union are analyzed, in relation to the measures adopted and destined to the regulation of access and the juridical status of immigrant workers. The implementation, on 1st May 1999, of the Treaty of Amsterdam has signified an important step forward towards the attribution of jurisdictional competence in the Community on matters relating to immigration which remain linked to the new objective of creating an area of freedom, safety and justice. From this point on, the free movement of people is assumed as an aim. This requires the regulation of border controls, of asylum, of immigration and co-operation in the struggle to prevent delinquency. This is specified in the comunitarization of a part of the Third Pillar regarding visas, asylum and immigration, excluding the United Kingdom, Ireland and Denmark, and in the integration of "acquis" Schengen in the structure of the European Union albeit at the cost of excluding the United Kingdom and Ireland. An area of co-operation has been created, sui generis, complete with juridical engineering solutions, which, while signifying an advance, break the unity and homogeneity of Community law. Despite all the technical complexities that derive from the Treaty of Amsterdam, the new article 63 and clauses, 3 and 4 enable the Community to assume areas of common interest linked to the phenomenon of immigration through co-ordination and harmonisation.Amongst these, there is the possibility of formulating a common statute for workers who are not members of the European Community. The legislative initiatives which have been presented since the implementation of the Treaty of Amsterdam show the acceleration in the formulation and development of a community policy of immigration, integrated within some common objectives. For the first time, it seems realistic to envision the adoption of a sole juridical statute for the non-community worker who is a long-term resident. Despite the fact that this statute might be characterised as a minimum standard of protection, I believe that the adoption of such a statute would constitute a great step forward in the clarification of the rights of this collective of workers.The remaining three chapters form the second part of the thesis which is dedicated to analysing the present status of workers from other states outside the European Community. This status is characterised by its fragmentary nature, which derives from the diversity of the provisions contained in external agreements. The objectives, structure antecedents and development of the agreements formulated in agreement with Turkey with the countries of the Magreb and with the countries of east and central Europe (PECO's) were analyzed by means of a comparative study. The content of the objectives of the said agreements alleges that we find ourselves facing three different models that reflect a gradual diminishing of the European commitment to safeguarding the status of the immigrant worker. The Court of Justice in its jurisprudence has manifested that both those external agreements adopted by the Community, as well as the decisions taken by the organs which develop them, form part of the juridical regulations of the community. It is the Court of Justice which is the organ most competent to interpret these provisions, contributing to the clarification of the content of these juridical instruments. This perspective will be complemented with the analysis of the notions which take into account external agreements. The aim of this study is to clarify whether the same term has the same content in each agreement and if, despite the diversity of the juridical instruments used, they have the same interpretation in jurisprudence. In order to do this, it has been necessary, for the Court of Justice to determine the scope of the different concepts employed and to clarify whether it applies to the workers of the community or if differs significantly. The drawing up of the agreements studied reflects a privileged juridical status for Turkish workers in comparison with other immigrants. The immigrants who come from the countries of Central and Eastern Europe and the Magreb can improve their current situation in as far as the provisions of their respective agreements are developed in the future. However, this privileged situation which has been a fact to date, has changed with the implementation of immigration laws in different states. These may be modified in addition to and following on from the development of the Treaty of Amsterdam. At present, a Turkish worker is affected adversely rather than benefiting from the system of quotas to gain access to a job in accordance with Decision 1/80. The Turkish workers who form part of the regular employment market in a member state should be protected by the juridical ruling which is most beneficial to them, independent of the fact that this may be the internal ruling of the receiving state, the community member foreseen in the Agreement of Association and its latter development, or that which is derived from future directives when they are in force. If the provisions from agreements of association were initially positive they should have be the object of modification, which should not imply their disappearance. Their content should stress the specificity of the relationships which they wish to establish with a third state, in this sense establishing favourable treatment for these nationals as opposed to other immigrants and recognising their right of residence as well as their right to obtain a work permit. However, with the implementation of the directive regarding the status of immigrants who are long term residents, this privileged status only affects those immigrants who are legally resident in the receiving state for the first five years, that is to say before they are given the cited statute.

Cette thèse, sur la traite des esclaves noirs en Libye, dans les temps modernes, en particulier aux XVIIIe et XIXe siècles, a nécessité une recherche à partir de questions telles que : quelles sont les origines et les catégories des esclaves noirs qui arrivèrent en Libye ? Les divers prix pratiqués ? Les stations commerçantes les plus importantes du Sahara ? Les routes caravanières empruntées pour le transport des esclaves vers l’Afrique du Nord et plus particulièrement la Libye ? La thèse porte sur les principaux marchés libyens, les méthodes d’achat et de vente, les prix des esclaves, les impôts, les douanes. La Libye a servi, en premier lieu, de plaque tournante pour l’exportation des esclaves vers d’autres destinations et notre étude s’est attachée à ses ports d’où partaient les esclaves en direction de l’Egypte, de l’Empire ottoman, du Levant et des pays du Maghreb. La thèse met aussi l’accent sur la vie sociale des esclaves, leurs rituels religieux, leurs traditions et coutumes, leur habitat, leurs relations avec leurs maîtres, leur intégration dans la communauté libyenne et musulmane jusqu’à en faire partie, le point de vue de la société libyenne sur ce phénomène de l’esclavage. La dernière partie de la thèse aborde la diminution du phénomène de l’esclavage en Libye, puis l’interdiction et l’abolition du commerce à partir de la pression internationale exercée sur l’Empire ottoman. Une évaluation est faite sur la qualité des mesures gouvernementales à cet égard, à travers un récit historique des évènements jusqu’à la fin du commerce à partir de l’occupation italienne, en 1911. / This thesis is about the black slaves’ trade in Libya in the modern era especially in the eighteenth and nineteenth centuries. It illustrates a range of research issues such as, the sources of black slaves which came to Libya, its types and prices, the important commercial stations in the desert, the routes of the caravans which carried the slaves to North Africa and to Libya in particular. The research study comes across the most important markets on the Libyan soil, the methods of purchasing and buying, the slaves’ prices, the taxes and the customs. Hence, Libya was the area of re-exporting the slaves in the first place, the theses will mention the important exporting harbours and the important destinations such as Egypt, the Ottoman State (Turkey), and the Levant and the Maghreb countries. The thesis extends its scope to cover the social life of the slaves, their religious rituals, their customs and traditions, their houses, their relationships with their masters, the perception of the Libyan society to the slave phenomenon until they become an important component of the Libyan society and the Islamic societies in general. The last part of the thesis deals with the history of abolition of the slave trade and the disappearance of the slave phenomenon totally in Libya. This will be done by following the sequence of events starting with the international pressure on the Ottoman Empire for the abolition of slavery, the assessment of the seriousness of the governmental measures (procedures) and recalling the historical events until the end of the slave trade by the Italian occupation to Libya in 1911.