L'agudització de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és important en termes de salut i econòmics. Malgrat això, no es coneix quins són els factors de risc o protectors de l'agudització de la MPOC, ni fins a quin punt els pacients amb MPOC són tractats de forma satisfactòria en referència a aquests factors. L'Estudi dels Factors de Risc d'Agudització de la MPOC, anomenat EFRAM, va sorgir amb els objectius de respondre aquestes qüestions. Es va reclutar una mostra sistemàtica d'1 de cada 2 pacients ingressats per agudització de la seva MPOC en quatre hospitals terciaris de l'àrea de Barcelona entre maig del 1997 i abril del 1998, i un grup de pacients amb MPOC clínicament estable que havien patit algun ingrés previ. Es van obtenir dades sobre els potencials factors de risc (variables sociodemogràfiques i clíniques, atenció mèdica, adequació terapèutica, compliment, estil de vida, i altres) a partir de: qüestionari extens, mostra d'esput i mesures antropomètriques a l'ingrés; i espirometria forçada i gasometria arterial basal en estabilitat clínica. A partir del Conjunt Mínim Bàsic de Dades d'Altes Hospitalàries (CMBDAH), es van obtenir dades sobre els ingressos hospitalaris fins maig del 1999. Es van creuar les bases de dades amb el Registre de Mortalitat de la Generalitat de Catalunya per obtenir l'estat vital dels individus seguits i les causes de mort.Es van reclutar 346 individus (29 dones) amb un total de 404 ingressos; edat (mitjana±de) 69±9, mediana FEV1 31% del valor de referència i mitjana PO2 63±13 mmHg; i 86 controls estables, de mitjana d'edat 69 anys i mitjana FEV1 43% del valor de referència. Vam trobar prevalences de factors de risc d'agudització de la MPOC potencialment modificables de moderades a altes, entre les quals cal remarcar l'elevada proporció d'individus (86%) que no assistia a programes de rehabilitació respiratòria i el 43% del total que fallava en alguna de les maniobres essencials de l'inhalador. L'estudi de l'associació entre un ampli ventall de potencials factors de risc d'agudització i l'ingrés per aquesta causa, tant en un disseny cas-control com en el seguiment durant 1.1 anys, va mostrar com a principals troballes que el major nivell d'activitat física habitual s'associa amb una reducció del risc d'ingrés per agudització de la MPOC, que la infraprescripció d'oxigenoteràpia crònica domiciliària s'associa a un augment d'aquest risc i que existeix un grup de factors clínics que es relacionen amb un augment del risc d'ingrés (els ingressos previs, el baix nivell de FEV1 i el baix nivell de PO2). D'altra banda, no vam trobar associació entre l'ingrés per agudització de la MPOC i la majoria de factors relacionats amb l'atenció mèdica (vacuna contra la grip i el neumococ, rehabilitació respiratòria, la majoria de fàrmacs, i compliment amb la medicació). El percentatge de FEV1 predit es va mostrar relacionat amb el risc d'infecció bacteriana, i el baix nivell socioeconòmic amb un major risc d'infecció per pseudomones.Durant la realització de l'estudi, s'ha posat de manifest l'escassa recerca existent sobre l'agudització de la MPOC. Aquesta manca d'evidència científica dificulta el fer recomanacions i fa palesa la necessitat d'investigar més sobre aquest tema. La informació proporcionada per aquest estudi pot ser útil pels plans de salut i guies específiques de la MPOC. / Exacerbation of chronic obstructive pulmonary disease (COPD) is important in terms of health and costs. However, there is little information about which are the risk or protective factors of COPD exacerbation and to which extent COPD patients are satisfactorily managed regarding to such factors. The Study of Risk Factors of COPD Exacerbation (EFRAM Study) has the aim of answer these questions. A systematic sampling of 1 out of 2 patients admitted for a COPD exacerbation in four tertiary hospitals in the Barcelona area, Spain, between May 1997 and April 1998, and a control group of COPD patients with a history of previous admissions, was recruited. All patients completed a questionnaire and performed spirometry, sputum sample, blood gases and physical examination. Information about potential risk factors was collected, including variables related to clinical status, characteristics of medical care, medical prescriptions, adherence to medication, lifestyle, quality of life, and other. Information on re-hospitalizations until May 1999 was obtained from the Minimum Basic Dataset (CMBD). Vital status and causes of death were ascertained through a record linkage with the Catalonia Mortality Registry.Three hundred and forty-six patients (29 women) with a total of 404 admissions were recruited; age (mean±sd) 69±9, median FEV1 31% and mean PO2 63±13 mmHg; and 86 stable controls, of mean age 69 years and mean FEV1 43%. We found a moderate to high prevalence of potentially modifiable risk factors of COPD exacerbation, among which it is important to note the high proportion of subjects (86%) who did not attend respiratory rehabilitation programmes and the 43% that failed in some of the essential inhaler maneuvers. The study of the association between a wide range of potential risk factors and admission for a COPD exacerbation, both in the case-control design and in the 1.1 years of follow-up, showed as the main results that: higher levels of usual physical activity were associated with a reduction of the risk of admission for a COPD exacerbation, underprescription of long term oxygen therapy was related to an increase of this risk and that a group of clinical factors (previous admissions, lower FEV1 and lower PO2) was associated with a higher risk of admission for a COPD exacerbation. Moreover, there was no association between admission for a COPD exacerbation and most medical care factors (influenza and pneumococcal vaccination, respiratory rehabilitation, most drugs, and adherence to medication). FEV1 was also related to a higher risk of bacterial infection, and low socioeconomic status with a higher risk of pseudomonas infection.During the study, we have found that little research exists regarding COPD exacerbation. The lack of scientific evidence makes difficult to make recommendations and reveals that more research is needed about this issue. Information provided by the EFRAM study can be useful for health planning and COPD guidelines.