Aquesta tesi té la intenció principal o fonamental de fer veure de manera global la feina perseverant i tossuda d'un bon nombre de professors i professores de llengua d'Educació Secundària que, de gra de sorra en gra de sorra, arriben a aixecar una torre de propostes i d'idees relacionades amb l'ensenyament i l'aprenentatge de la composición escrita que faríem bé de tenir en compte i d'aplicar, amb les variacions i les actualitzacions necessàries i pertinents, a les classes de llengua dels centres educatius. Pel que fa a l'estructura, els quatre primers capítols són una revisió sumària de l'estat de la qüestió dels estudis relacionats amb la composición escrita en general, basant-se en la bibliografia existent sobre aspectes diferents d'aquesta disciplina. Quant al capítol 5è ("El taller com a instrument per a l'aprenentatge cooperatiu de l'escriptura"), hem de veure la relació entre aprenentatge i espais d'aprenentatge en una estratègia o en un context de fer desenvolupar la composición escrita entre l'alumnat. Al 6è capítol ("La interacción professor/alumne i l'aprenentatge"), parlarem de la relació entre el professorat i els estudiants quan es tracta d'escriure un text. Pel que fa al 7è capítol ("L'escriptura al currículum de l'ESO") donarem información sobre l'ensenyament de la compsociió escrita en el marc de les tres lleis educatives que s'han despelgat en el sistema educatiu català des dels anys vuitanta. Començarem el capítol 8è ("Les experiències didàctiques del professsorat de secundària") amb un decàleg d'opcions per ajudar a desenvolupar l'escriptura entre els estudiants. En aquesta direcció, pensum que la presentación del material didàctic que conforma el corpus de la recerca podria fer un doble servei: ser una ajuda pedagògica per al professorat i servir els estudiants en les seves tasques d'aprenentatge. En el capítol 9è plantejarem les preguntes de la tesi que han de dur a la realització de la part pràctica del treball i que, bàsicament, hauran d'estar relacionades amb models i propostes per a la realització de textos escrits. El capítol 10è ("Descripció del corpus") farà referència al conjunt d'experiències publicades a diverses revistes especialitzades que han de ser objecte d'anàlisi en aquesta recerca. En el capítol 11è farem saber el mètode de treball usat en aquesta recerca i que té la intenció d'aconseguir els objectius generals proposats. Per la seva banda, el capítol 12è recull la relació de propostes didàctiques (setenta-una en total) publicades que conformen el corpus de treball de la recerca. El capítol 13è planteja una enquesta teòrica per a l'anàlisi de les experiències didàctiques a què fem referència al capítol desè. El capítol 14è significa la presentació del treball d'anàlisi pròpiament dit, i és la part més extensa de la recerca. S'hi revisaran les propostes didàctiques que hem relacionat al capítol dotzè. Els capítols quinzè, setzè, dissetè i divuitè relacionen els resultats de l'anàlisi amb les preguntes de la recerca. Per tant, per una banda indicaran models teòrics que puguin ser a la base de les experiències didàctiques, així com tipus i gèneres textuals desenvolupats, i per una altra banda, faran explícites les propostes concretes d'ensenyament del desenolvupament de l'escriptura a partir dels autors i autores de referència. Finalment, al capítol 19è es presenten les conclusions, on es farà saber entre d'altres coses el nivell de coneixements i el marge de seguiment de models teòrics de desenvolupament de l'escriptura, la relació entre la recerca didàctica universitària i la práctica educativa als centres de secundària o l'estat de l'ensenyament de la composició escrita com a procés.

No description available.

La present tesi realitza un seguiment del primer any d’implementació del projecte eduCAT1x1 a la demarcació educativa de les Terres de l’Ebre, on durant el curs 2010/2011 s’ha generalitzat un model basat en la completa digitalització de les aules d’Educació Secundària Obligatòria (incorporació de pissarres digitals interactives, distribució d’un microportàtil a cada alumne, generalització dels llibres digitals, connexió de les aules a la xarxa, etc.). Aquest seguiment focalitza especialment en els aspectes relatius a la infraestructura, a la competència digital de l’alumnat i a l’aprofitament al si d’una de les assignatures; i està previst realitzar-lo amb tres Instituts d’Ensenyament Secundari públics de la demarcació. Pel que fa a la implementació, es detecten mancances pel que fa a les infraestructures, a la qualitat dels materials educatius digitals i a les possibilitats de compartició, a la productivitat de les tecnologies i a la formació del professorat; pel que fa a la competència digital de l’alumnat, es constaten mancances en relació a la seva capacitat de fer servir les TIC per a l’aprenentatge; i finalment, pel que fa a l’aprofitament a l’assignatura de Llengua Castellana, atès el baix aprenentatge de la competència comunicativa, es detecta un greu problema curricular i un escàs rendiment de la innovació aplicada. Una vegada analitzada la implementació, es formulen diferents propostes de millora adreçades a millorar la realitat d’eduCAT1x1. / This Ph. D. report presents the explanation of the the first eduCAT1x1 project year implementation in the educational demarcation of Terres de l’Ebre (Tarragona), during the school year 2010/2011, where it has been generalized a model based on the complete Secondary Education classrooms digitization (incorporating interactive whiteboards, microlaptops for each student, digital books, connecting classrooms to the Internet, etc.). This report focuses particularly on matters relating to infrastructure, the students digital competence and the improving within one of the subjects, and it has been developed in three public high schools from our area. Regarding the implementation issue, we have found weaknesses in terms of infrastructures, the quality of digital educational materials, the possibilities of knowledge sharing and teacher training options; regarding the students digital competence, we’ve shown clear shortcomings in relation to their ability to use ICT for their own learning; and, finally, regarding the real improving within the Spanish language subject, it is very clear the low level of communicative competence learning, so we’ve detected a serious curricular problem among others. Once exposed the implementation process, we formulate several learning improving proposals in the context of this eduCAT1x1 project.

La tesi titulada "El cinema com a recurs i matèria d'estudi: l'experiència de Drac Màgic", consta de quatre parts clarament diferenciades, però complementàries entre si, que responen a la voluntat d'orientar la introducció del cinema en l'àmbit de l'educació. L'objectiu fonamental de la primera part de la tesi és el de crear un marc teòric en el que conflueixin les recerques i les opinions de diversos autors, provinents del camp de la comunicació o bé especialistes en l'àmbit de l'educació, que s'han interrogat, des de la seva particular parcel·la d'estudi, sobre aspectes relacionats amb la presència dels mitjans de comunicació, en general, o bé sobre la incidència del cinema, en particular, en la nostra societat i en les persones. Les qüestions més bàsiques que constitueixen, segons el meu parer, els principals dubtes que ha de dissipar un educador que està interessat en la possibilitat d'introduir el cinema en la seva pràctica educativa i que són les següents: què és el cinema, per què introduir el cinema, quin cinema introduir i com introduir el cinema.La segona part de la tesi està dedicada íntegrament a l'estudi de l'experiència d'una cooperativa de Barcelona, anomenada Drac Màgic, que des de fa vint-i-cinc anys treballa en l'aplicació del cinema en l'àmbit de l'educació formal i en la formació permanent del professorat. L'anàlisi d'aquesta proposta, ens permet concretar amb un exemple pràctic, que és molt proper a la nostra realitat immediata, es aspectes teòrics que hem presentat en la primera part de la tesi. Per altra banda, l'estudi d'aquesta experiència pretén ser un punt de referència a l'hora de realitzar la proposta pràctica d'integració del cinema en els plantejaments educatius, que realitzem a la quarta part de la tesi.En la tercera part de la tesi, hem investigat en el marc legal que configura les possibilitat i els límits que se'ls hi plantegen als professors que estan interessats en introduir els mitjans de comunicació, en general, i el cinema, en particular, en les seves pràctiques educatives. Així, doncs, per conèixer el nivell de compromís que les institucions públiques adopten per potenciar la introducció dels mitjans de comunicació en general, i del cinema, en particular, a les escoles, hem investigat en el marc legal que regula actualment el funcionament dels centres escolars i que es coneix amb el nom de Reforma educativa i també hem volgut conèixer els principals objectius i les activitats que desenvolupen dues iniciatives institucionals El Programa de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació del Ministeri d'Educació i Ciència espanyol i el Programa de Mitjans Audiovisuals del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.En la quarta part de la tesi, hem dissenyat una proposta pràctica per introduir el cinema a les escoles del nostres país, que s'ha concretat en l'elaboració d'un crèdit variable sobre cinema destinat als alumnes que cursen l'Educació Secundària Obligatòria. / The thesis entitled "The Cinema as a means and subject of study: the experience of Drac Màgic" consist of four clearly differentiated, but complementary, parts which show the intention to direct the introduction of the cinema into the area of education. The main object of the first part of the thesis is to create a theoretic framework where research and the opinion of different authors meet. These authors, from the communication field or specialists in the education field, have asked themselves, from the point of view of their specific areas of study, about aspects related to the presence of the media in general and also about the incidence of the cinema, in particular, in our society and in people. In my opinion, an educator interested in the possibility of introducing the cinema into educational practice must dispel the main doubts which are formed by the most basic questions, which are as follows: what is the cinema, why introduce it, which is to be introduced and how introduce it.The second part of the thesis is totally dedicated to the study of the experience of a group from Barcelona called Drac Màgic, which has been working for twenty-five years on the use of cinema in the area of formal education and teacher training. The analysis of this proposal allows us to pinpoint the theoretical aspects than we have presented in the first part of the thesis with a practical example which is very close to our immediate reality. On the other hand, the study of this experience is intended to be a point of reference while at the same time carrying out the practical proposal for the integration of the cinema in the educational expositions that we make in the fourth part of the thesis.In the third part of the thesis we have looked into the legal framework which forms the possibilities and the limits presented to the teachers who are interested in introducing the media, in general, and specially the cinema in their practical teaching. In order to know the commitment that the public institutions adopt to reinforce the introduction into schools of the media in general and specially the cinema, we have looked into the legal framework than regulates the function of schools at the present time and is know as Educational Reform (Reforma educativa) and we have also wished to know the main objectives and activities than are being developed by two institutional bodies The Programme for New Technologies of Information and Communication (Programa de Noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) by the Spanish Ministry of Education and Science and the Programme of Audiovisual Media (Programa de Mitjans Audiovisuals) by the Department of Education of the Generalitat de Catalunya. In the fourth part of the thesis we have drawn up a practical proposal on how to introduce the cinema into the schools of our country, which is to develop a variable credit about cinema for the students who are studding the Compulsory Secondary Education.

This study is built up on the need to enhance the thinking over the decisions taken and the performances carried out by teachers and students in secondary education with regard to the evaluation of the learning result. The problem lies in that the information and - or - the results gathered from the evaluation practices do not always entail a serious consideration of these data. Hence the lack of a systematic modification of the educational practices. In this study a range of self-questioning tools are proposed in order to enhance ¡the teachers and students' ability to think about this topic as well as their ability to evaluate themselves. The proceeding has been the following: a) the issues that generate conflict have been identified according to the dimensions and categories of this research; b) a model to build the tools has been elaborated; c) finally, questions have been constructed for each one of the conflicts previously specified. This has been done bearing in mind the theoretical framework that has been chosen to carry out this research. The mechanism that is proposed here is formed by five tools for the teachers and one for the students. Each tool consists of a) the definition of the problem; b) the goal of the tool, and c) the three levels of consideration. In the first level, general questions are put forward in order to be discussed either individually or in a group. The goal of this activity is to gain consciousness of the key issues in order to solve the problems. In the second level, a more structured guide is proposed. Its goal is to direct the practice of the reflection of the issues that generate a conflict. Finally, in the third level, a method is proposed to increase the reflection and the viewpoints of this reflection, like written documents, web pages, specific references, experiences, and opinions about the topic.

L’objectiu principal d’aquesta recerca és avaluar l’eficàcia d’un programa dissenyat per pal•liar el xoc de realitat i fomentar la reflexió sobre la pràctica al llarg del procés d’inducció professional del professorat novell d’Educació Secundària i Cicles Formatius en el seu context, tot afavorint-ne, així, la construcció de coneixement professional. Aquesta avaluació pren forma en l’anàlisi de diverses dimensions. La primera consisteix a estudiar l’impacte del programa en els problemes dels novells per constatar si es redueixen, així com copsar els problemes dels tutors per poder promoure (en futures recerques) ajudes en aquesta direcció. La segona dimensió se centra a identificar les ajudes que faciliten la construcció del coneixement professional, sobretot les que s’articulen directament a través del tutor i, especialment, l’efecte del feedback envers el professor novell. La tercera dimensió analitza la interacció entre iguals en una comunitat d’aprenentatge per veure si es produeix un canvi en les creences dels participants i, sobretot, si la reflexió sobre la pròpia acció i la dels altres promou la construcció del coneixement professional. I la quarta dimensió vol evidenciar quins elements del programa són considerats més satisfactoris pels participants, i també quins altres aspectes es podrien millorar a l’hora de redissenyar-lo. L’estudi s’ha dut a terme a través de la implementació d’un programa d’inducció professional durant el curs 2006-2007 i amb 5 parelles (novell-tutor). S’han analitzat cinc àrees temàtiques (concepcions sobre ensenyament i aprenentatge, motivació, classroom management, conducta i avaluació dels alumnes) mitjançant de tres accions: a) lectura especialitzada i fòrums virtuals, b) observació i feedback del tutor cap al professor novell i c) grups de reflexió sobre la pràctica docent amb anàlisi de les bones pràctiques. Les dades recollides corresponen als enregistraments del discurs en cada àrea i acció, juntament amb les dades obtingudes d'una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Per assolir els objectius s’ha fet un estudi interpretatiu i longitudinal, de modalitat participant i basat en una metodologia de recerca-acció amb component avaluador. S’ha optat per un enfocament d’anàlisi qualitativa (amb el programa Atlas.ti), segons la Grounded Theory, mitjançant l’anàlisi del contingut i de les estratègies discursives i els patrons d’interacció seguint la proposta de Hogan, Nastasi i Pressley (2000). Els resultats mostren coincidències amb la literatura especialitzada quant als problemes dels novells, especialment els d'atenció a la diversitat, socialització, disciplina dels alumnes i falta de coneixements, que es redueixen al llarg del programa. Al seu torn, els tutors mostren alguns problemes de comunicació amb els novells que es mantenen al llarg del programa. Tot i que les ajudes proporcionades pels tutors prenen diferents formes, la transmissió de feedback després de l’observació de la pràctica del novell a l’aula és la més efectiva des de la perspectiva de tots dos. Pel que fa a la pràctica professional, els grups de reflexió mostren el següent: que els tòpics més recurrents corresponen a les àrees problemàtiques indicades pels novells; que els tutors usen estratègies metacognitives i els novells, conceptuals; i que es promou la reelaboració i enriquiment de les creences inicials en totes les àrees treballades. A més, la implementació del programa ha permès conèixer propostes de canvi i comprovar també que el format dels grups de reflexió és un model vàlid d’assessorament col•laboratiu. / El objetivo principal de esta investigación es evaluar la eficacia de un programa diseñado para paliar el choque de realidad y fomentar la reflexión sobre la práctica a lo largo del proceso de inducción profesional del profesorado novel de Educación Secundaria y Ciclos Formativos en su contexto, favoreciendo así, la construcción de conocimiento profesional. Esta evaluación se articula a través de varias dimensiones. La primera consiste en estudiar el impacto del programa en los problemas de los noveles para constatar si se reducen, así como recoger los problemas de los tutores para poder promover (en futuras investigaciones) ayudas en esta dirección. La segunda dimensión se centra en identificar las ayudas que facilitan la construcción del conocimiento profesional, sobre todo las que se articulan directamente a través del tutor y, especialmente, el efecto del feedback hacia el profesor novel. La tercera dimensión analiza la interacción entre iguales en una comunidad de aprendizaje para ver si se produce un cambio en las creencias de los participantes y, sobre todo, si la reflexión sobre la propia acción y la de los otros promueven la construcción del conocimiento profesional. Y la cuarta dimensión quiere evidenciar qué elementos del programa son considerados más satisfactorios por los participantes, y también qué otros aspectos se podrían mejorar a la hora de rediseñarlo. El estudio se ha llevado a cabo a través de la implementación de un programa de inducción profesional durante el curso 2006-2007 y con 5 parejas (novel-tutor). Se han analizado cinco áreas temáticas (concepciones sobre enseñanza y aprendizaje, motivación, classroom management, conducta y evaluación de los alumnos) a través de tres acciones: a) lectura especializada y foros virtuales, b) observación y feedback del tutor al profesor novel y c) grupos de reflexión sobre la práctica docente con el análisis de buenas prácticas. Los datos recogidos corresponden a las grabaciones del discurso en cada área y acción, junto con los datos obtenidos de una entrevista semi-estructurada (inicial-final). Para lograr los objetivos se ha llevado a cabo un estudio interpretativo y longitudinal, de modalidad participante y basado en una metodología de investigación-acción con componente evaluador, y de enfoque de análisis cualitativo (con el programa Atlas.ti), según la Grounded Theory (analizando el contenido y las estrategias discursivas y los patrones de interacción, Hogan, Nastasi y Pressley (2000). Los resultados muestran coincidencias con la literatura especializada en cuanto a los problemas de los noveles, especialmente los de atención a la diversidad, socialización, disciplina de los alumnos y falta de conocimientos, que se reducen a lo largo del programa. A su vez, los tutores muestran algunos problemas de comunicación con los noveles que se mantienen a lo largo del programa. Aun cuando las ayudas proporcionadas por los tutores presentan diferentes formas, la transmisión de feedback tras la observación de la práctica del novel en el aula es la más efectiva desde la perspectiva de los dos. Con respecto a la práctica profesional, los grupos de reflexión muestran lo siguiente: que los tópicos más recurrentes corresponden a las áreas problemáticas indicadas por los noveles; que los tutores utilizan estrategias metacognitivas y los noveles, conceptuales; y que se promueve la reelaboración y el enriquecimiento de las creencias iniciales en todas las áreas trabajadas. Además, la implementación del programa ha permitido conocer propuestas de cambio y comprobar también que el formato de los grupos de reflexión es un modelo válido de asesoramiento colaborativo. / The main goal of this research is to assess the effectiveness of a program designed to reduce the reality shock and to promote reflection on practice teaching during the beginning secondary school teacher’s induction phase, thus promoting the construction of professional knowledge. This assessment covers a number of dimensions. The first involves studying the program's impact on the problems of the beginning teachers to see if they have been reduced and also recording the problems of mentors so as to find solutions (in future research). The second dimension focuses on identifying elements that promote the construction of professional knowledge, especially those that are directly related to the effect of feedback to the beginning teacher. The third dimension examines the interaction between peers in a learning community to see if there is a change in the beliefs of participants and, especially, in the construction of professional knowledge. And the fourth dimension is related to showing what elements of the program are considered most successful by participants, and also what else could be improved at the time of redesign. The study was conducted during the implementation of a professional induction program involving five beginning teacher-mentor pairs during the 2006-2007 school year. We worked five areas (teaching and learning conceptions, motivation, classroom management, behavior and students assessment) through three activities: a) participation in a forum on-line, b) observation and feedback to the beginning teacher from the mentor and c) focus groups about teaching practices. The data collected comes from the recordings of the speech in each area and action and also, from a semi-structured interview (beginning-end). To achieve the goals we have conducted a longitudinal, participant and interpreting study based on a research-action methodology with an assessment component. We took a qualitative analysis approach (using the Atlas.ti program), in accordance with the Grounded Theory, analyzing the content and the discourse strategies and interaction patterns following the model proposed by Hogan, Nastasi & Pressley (2000). The results show similarities with the literature regarding beginning teachers’ problems, especially those regarding individual differences, socialization, disciplining of students and lack of knowledge, which decrease over the course of the program. In turn, mentors showed some communication problems with the beginning teachers that continued throughout the program. Nevertheless, feedback after watching the beginning teachers’ practice sessions in the classroom was considered the most effective activity by both beginning teachers and mentors. Regarding professional practice, focus groups showed the following: the most frequently raised issues were related to the problem areas identified by the beginning teachers; mentors used metacognitive strategies whereas beginning teachers used conceptual strategies; and all activities promote the reformulation and enrichment of the initial beliefs in all areas worked. Furthermore, the implementation of the program has allowed us to exchange proposals and also verify that the structure of focus groups is a valid model for collaborative coaching.

[EN] In our daily life we are surrounded by objects. Industrial development and globalization have turned the private and public scenes into environments full of objects. Object art offers many potentialities for teaching and learning processes in the context of Arts Education. By means of it we can make students reflect on what values we assign to these objects, how can we interrelate our personal stories with theirs, and how can we use them as a resource for artistic expression, thus assimilating and applying the fundamentals of plastic and visual language. Through art and by means of object art we can create a new aesthetic reality. From this perspective students find a new way of expression, which gives them a deeper and broader view of their immediate environment, helping them to develop their imagination. Thus they discover new ways of personal communication, other means to find and fit the own way of expressing ideas through elements and materials that are normally used in other ways, finding and learning the best technique for this. We can wait for the object, natural or manufactured, to tell us what to do with it, or we can find a particular object to present an approach. For example, when we find an old shoe, we can sense aspects related with the person to whom it belonged. Our house, the home, the environment, are thus immediate sources for research. The purpose is to find what's significant of the object or object art, the beauty of simplicity, the daily life. The object art offers a different point of view to that we get from the most traditional art, to which we tendo to be more used to, and therefore it can enrich our aesthetic and conceptual vision. Currently, in our country, and boosted by some teachers, schools, associations, museums and foundations, there are various ways of expansion that support object art (and especially visual poetry) as a classroom resource. Our aim is to make an innovative contribution that expands results research and artistic educational processes that are different from traditional ones. Metaphorically speaking, objects can become extensions of the functions of the human being and also become part of works of art. From this reflection on objects, and with open work proposals that take as a reference the work of artists like Carmen Calvo, Chema Madoz and Joan Brossa, a case study has been carried out in some Valencian high schools, a project that will allow us to determine that it is indeed possible for students to acquire the skills included in the curriculum of Art Education through activities like these, thus showing the suitability of object art for this purpose. / [ES] En nuestra vida cotidiana estamos rodeados de objetos. El desarrollo industrial y la globalización han convertido el espacio privado y público en entornos repletos de objetos. Son muchas las potencialidades que ofrece el arte objetual en los procesos de enseñanza aprendizaje en el marco de la educación artística. A través de ésta podemos hacer reflexionar al alumnado sobre qué valores asignamos a estos objetos, cómo podemos interrelacionar nuestras historias personales con las de ellos y cómo podemos utilizarlos como recurso en la expresión artística y, de este modo, asimilar y poner en práctica los fundamentos del lenguaje plástico y visual. Por medio del arte y a través del arte objetual podemos crear una realidad estética nueva. Desde esta perspectiva los estudiantes encuentran una novedosa forma de expresión, que les aporta una visión más profunda y amplia de su entorno más cercano ayudándoles a desarrollar su imaginación. De este modo descubren nuevas maneras de comunicación personal, otros medios de encontrar y encajar nuestra forma de expresar las ideas a través de elementos y materiales que normalmente están destinados a otros usos, encontrando y aprendiendo la técnica más adecuada para ello. Se puede esperar a que el objeto, natural o manufacturado, nos diga qué hacer con él, o buscar un objeto determinado para presentar una intención. Por ejemplo, cuando encontramos un zapato viejo, podemos intuir aspectos relacionados con la persona a quien perteneció. Nuestra casa, el hogar, el hábitat inmediato son, pues, fuente de investigación. Se trata de buscar lo significativo del objeto, o arte objeto, la belleza de lo sencillo, de lo cotidiano. El arte objetual ofrece un punto de vista distinto del que nos puede dar el arte más tradicional al que normalmente se está más habituado, y por tanto puede enriquecer nuestra visión estética y conceptual. Actualmente en nuestro Estado, e impulsado por algunos profesores, centros educativos, asociaciones, museos y fundaciones, existen diversas vías de expansión que apoyan el arte objetual (y sobre todo la poesía visual) como recurso en el aula. Se pretende hacer una aportación innovadora que amplíe la investigación de resultados y procesos educativos artísticos distintos de los tradicionales. Metafóricamente hablando, los objetos pueden convertirse en extensiones de las funciones del ser humano y a la vez formar parte de las obras de arte. Desde esta reflexión sobre los objetos y con propuestas abiertas de trabajo, tomando como referencia la obra de los artistas Carmen Calvo, Chema Madoz y Joan Brossa, se ha realizado un estudio de casos en diferentes institutos valencianos de Educación Secundaria, un proyecto que nos permitirá determinar que es posible adquirir las competencias del currículum en Educación Artística por los alumnos a través de actividades como éstas, mostrando la idoneidad del arte objetual para esta finalidad. / [CAT] En la nostra vida quotidiana estem envoltats d'objectes. El desenvolupament industrial i la globalització han convertit l'espai privat i públic en entorns plens d'objectes. Són moltes les potencialitats que ofereix l'art objectual en els processos d'ensenyament aprenentatge en el marc de l'educació artística. A través d'aquesta podem fer reflexionar l'alumnat sobre quins valors assignem als objectes, com podem interrelacionar les nostres històries personals amb les d'aquests i com els podem utilitzar com a recurs en l'expressió artística, i així assimilar i posar en pràctica els fonaments del llenguatge plàstic i visual. Mitjançant l'art i a través de l'art objectual podem crear una realitat estètica nova. Des d'aquesta perspectiva els estudiants troben una novedosa forma d'expressió que els aporta una visió més profunda i àmplia del seu entorn més proper, ajudant-los a desenvolupar la seua imaginació. D'aquesta manera descobreixen noves formes de comunicació personal, altres mitjans de trobar i encaixar la forma d'expressar les idees a través d'elements i materials que normalment estan destinats a altres usos, trobant i aprenent la tècnica més adient per a allò que es pretén fer. Es por esperar que l'objecte, natural o manufacturat, ens diga què fer amb ell, o buscar un objecte determinat per a presentar una intenció. Per exemple, quan trobem una sabata vella podem intuir aspectes relacionats amb la persona a qui va pertànyer. La nostra casa, la llar, l'hàbitat immediat són, doncs, font d'investigació. Es tracta de buscar allò significatiu de l'objecte, o art objecte, la bellesa d'allò senzill, d'allò quotidià. L'art objectual ofereix un punt de vista diferent del que ens pot donar l'art més tradicional al que normalment s'està més habitual, i per tant pot enriquir la nostra visió estètica i conceptual. Actualment al nostre Estat, i impulsat per alguns professors, centres educatius, associacions, museus i fundacions, existeixen diverses vies d'expansió que recolzen l'art objectual (i sobretot la poesia visual) com a recurs per a l'aula. Es pretén fer una aportació innovadora que amplie la investigació de resultats i processos educatius artístics diferents dels tradicionals. Metafòricament parlant, els objectes poden convertir-se en extensions de les funcions de l'ésser humà i, al mateix temps, formar part de les obres d'art. Des d'aquesta reflexió sobre els objectes i amb propostes obertes de treball, prenent com a referència l'obra dels artistes Carmen Calvo, Chema Madoz i Joan Brossa, s'ha realitzat un estudi de casos en diferents instituts valencians d'Educació Secundària, un projecte que ens permetrà determinar que és possible adquirir les competències del currículum en Educació artística per part de l'alumnat a través d'activitats com aquestes, mostrant la idoneïtat de l'art objectual per a aquesta finalitat. / Hervas Asins, L. (2015). L'objecte com a possibilitat d'acció educativa en arts visuals. Propostes didàctiques basades en l'obra objectual artística. Estudi de casos [Tesis doctoral no publicada]. Universitat Politècnica de València. https://doi.org/10.4995/Thesis/10251/59464 / TESIS

L'objectiu de la recerca és mostrar com, mitjançant l'escriptura col·laborativa, elsestudiants de filosofia de 1r de Batxillerat aprenen a desenvolupar les competènciesfilosòfiques de problematitzar, conceptualitzar i argumentar, les quals hem anomenat"veu filosòfica".És un estudi descriptiu i exploratori, amb un disseny d'anàlisi de cas que combina lesmetodologies quantitativa i qualitativa. Se situa en el context natural de l'aula.Aquest context s'ha organitzat com a comunitat d'aprenentatge i pretén esdevenir uncontext dialògic i multivocal combinant la interacció entre iguals i l'ensenyament del'escriptura per elaborar textos argumentatius filosòfics.L'estudi analitza, d'una banda, la qualitat filosòfica dels textos individuals i conjuntselaborats per quatre equips al llarg de la intervenció (curs 08-09), i d'altra banda, laqualitat filosòfica dels processos d'escriptura col·laborativa de dos equips en cincsessions per publicar un text filosòfic a la revista de l'institut. Per últim, també analitzales percepcions pel que fa al context d'ensenyament i d'aprenentatge dels 48 estudiants iel professor que han participat en la intervenció.Els resultats mostren que hi ha millores en la qualitat filosòfica dels escrits delsestudiants, especialment els individuals. Quant a l'anàlisi de la qualitat filosòfica delsprocessos d'escriptura col·laborativa, s'observen les dificultats dels estudiants perpassar del nivell abstracte al concret i com l'escriptura col·laborativa permet concretar ireformular les idees per construir coneixement en l'àmbit de la filosofia. Per últim, lespercepcions dels estudiants i del professor aporten valoracions positives que reforcenaquest context educatiu i a la vegada elements per millorar-lo. / El objetivo de la investigación es mostrar cómo, mediante la escritura colaborativa,los estudiantes de filosofía de 1º de Bachillerato aprenden a desarrollar las competenciasfilosóficas de problematizar, conceptualizar, y argumentar, que hemos llamado como"voz filosófica".Es un estudio descriptivo y exploratorio basado en un diseño de análisis de caso quecombina metodología cuantitativa y cualitativa. Se sitúa en el contexto natural del aula.Este contexto se ha organizado como comunidad de aprendizaje y pretende potenciarun contexto dialógico y multivocal combinando la interacción entre iguales y laenseñanza de la escritura para elaborar textos argumentativos filosóficos.El estudio analiza por un lado, la calidad filosófica de los textos individuales yconjuntos elaborados por cuatro equipos a lo largo de la intervención (curso 08-09), ypor otro lado, la calidad filosófica de los procesos de escritura colaborativa de dosequipos a lo largo de cinco sesiones para publicar un texto filosófico en la revista delinstituto. Por último, el estudio también analiza las percepciones respecto al contexto deenseñanza y de aprendizaje de los 48 estudiantes y el profesor que han participado en laintervención.Los resultados muestran que hay mejoras en la calidad filosófica de los escritos delos estudiantes, especialmente los individuales. En el análisis de la calidad filosófica delos procesos de escritura colaborativa, se observan las dificultades de los estudiantespara pasar del nivel abstracto al concreto y cómo la escritura colaborativa permiteconcretar y reformular las ideas para construir conocimiento en el ámbito de la filosofía.Por último, las percepciones de los estudiantes y del profesor aportan valoracionespositivas que refuerzan este contexto educativo y a la vez elementos para mejorarlo. / The aim of this research is to study how through collaborative writing philosophystudents in High School learn to develop philosophical skills (to ask questions, toconceptualize, and to argue). These skills we have termed as "philosophical voice."It is a descriptive and exploratory study based on case analysis. It combinesquantitative and qualitative methodology and it is situated in the natural classroomcontext.This educational setting is organized as a community of learning and aims topromote a dialogic and multivocal educational context through the combination of peerinteraction and the teaching of writing to develop philosophical argumentative texts.The study analyzes one the one hand, philosophical quality of individual and grouptexts elaborated by four teams over the academic course intervention. On the otherhand, it analyzes the collaborative writing process quality of two teams over fivesessions to publish a philosophical text in the High School's Journal. Finally, the studyalso examines the perceptions of the learning context of 48 students and a teacher whoparticipated in the intervention.The results show, first, that there are improvements in the quality of thephilosophical writings of the students, especially the individual text. Moreover, theanalysis of the collaborative writing process show the students' difficulties in movingfrom abstract to concrete level and how writing can helps to reformulate the ideas intopractice and to build knowledge in the field of Philosophy. Finally, perceptions ofstudents and teacher provide positive feedback to reinforce the educational context and,at the same time, elements for his improvement.

El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral. / El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral. / The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health. / In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.