This qualitative investigation addresses the notion of using the film The Matrix (Silver, & Wachowski, Wachowski, 1999) as a fortigenic tool. Fortigenesis is a process of developing strengths. Within the relatively new field of positive psychology (PP) the premise is that character strengths and virtues can be fostered to lead a better life with positive goals and richer meaning. This positive outlook has several links with existentialism. As such PP and existentialism were used as theoretical points of departure in this reading of the film. For this new field to grow, positive psychologists embrace the idea of using many foci. Hence many looking-glasses or lenses were used in this reading: these are PP, existentialism, philosophy, Christianity and fairy-tales. As a result, several PP notions such as self-efficacy, love, hope, courage, open-mindedness, creativity and faith and two existential themes, freedom of choice and will to meaning, were read into this motion picture. Thus conceptually, The Matrix is specifically explored as a filmic container. Its application as a fortigenic tool is highlighted through the use of Broaden-and-Build theory to validate and solidify constructs. Broaden-and-build theory is founded on the idea that positive emotions lead to a broadening of cognition (e.g. new and creative ways of thinking), which in turn allows for a broader repertoire of positive actions that people can consider. Lastly, conclusions are discussed, one being that more research about the positive in psychology is necessary. / Dissertation (MA)--University of Pretoria, 2014. / tm2015 / Psychology / MA / Unrestricted

Syftet med den här uppsats är att undersöka varför människor med barndomstrauma kan finna mytologiska symboliska berättelser i existentiell kultur läkande. De frågor som ställs är: På vilket sätt kan berättelser om superhjältar ge ökad förståelse om barndomstrauma, både för de som själva upplevt det, samt de som inte upplevt det? Hur kan berättelser om superhjältar verka psykiskt läkande vid barndomstrauma? Vilken betydelse har känslor i läkandeprocessen av barndomstrauma? Material som använts är TV-serien Moon Knight och kommentarer från YouTube. Teoretiska perspektiv som används är positiva psykologiska teorier, John P. Wilsons avgrundupplevelse och Viktor Frankls viljan till mening samt analytiska teorier om filmtolkning och hur det digitala samhället kan ge en existentiell kontext, med Jung, Tilander och Duppils forskning. Metoden som använts är grundad teori (GT). Tidigare forskning har visat ett samband mellan meningsskapande och populärkultur, främst berättelser om superhjältar, likaså de psykiskt läkande effekter film och TV-serier kan ha. Barndomstrauma har visat både negativa risker och positiva aspekter och har stor psykisk inverkan även i vuxen ålder. Den här uppsatsen visar ett samband mellan barndomstrauma och en ökad förmåga, förståelse, begär och upplevelse av existentiellt meningsskapande från mytologiska symboliska budskap från populärkultur, i uppsatsen benämns det existentiell kultur som även förklaras närmre. Det ger psykiskt läkande effekter och bidrar till välbefinnande och själslig helhet som kan jämföras med det som kan upplevas i religiösa sammanhang. Dessa resultat är viktiga eftersom barndomstrauma och meningsskapande i populärkultur är relativt outforskade områden men som kan komma till hjälp för barn och vuxna som upplevt barndomstrauma. Det blir ett sätt att både förstå och hjälpa dessa, likaså ett sätt för dem att enklare förstå sig själva för att sedan kunna läka och finna välbefinnande. / The aim of this paper is to investigate why people with childhood trauma can find mythological symbolic stories in existential culture healing. Questions asked: In what way can stories about superheroes provide increased understanding about childhood trauma, both for those who have experienced it themselves, as well as those who have not? How can stories about superheroes have a psychological healing effect following childhood trauma? What is the importance of emotions in the healing process of childhood trauma? Materials used are the TV series Moon Knight and comments from YouTube. Theoretical perspectives used are positive psychological theories, John P. Wilson's the abyss experience and Viktor Frankl's will to meaning as well as analytical theories about film interpretation and how the digital society can provide an existential context with Jung, Tilander, and Duppils’ research. The method used is grounded theory (GT). Previous research has shown a connection between meaning-making and popular culture, mainly stories about superheroes, as well as the psychological healing effects from films and TV series. Childhood trauma has shown both negative risks and positive aspects and has a large psychological impact even in adulthood. This paper shows a connection between childhood trauma and an increase in ability, understanding, desire and experience of existential meaning-making from mythological symbolic messages from popular culture, called existential culture in this paper, a term that will be explained. It provides psychological healing effects and contributes to well-being and a spiritual wholeness that can be compared to some religious experiences. These findings are important because childhood trauma and meaning-making in popular culture are relatively unexplored areas but can be helpful for children and adults who have experienced childhood trauma. It becomes a way to both understand and help these, as well as a way for them to understand themselves more easily, to heal and find an inner peace.

El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral. / El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral. / The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health. / In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.