L'objectiu d'aquest treball d'investigació ha sigut esbrinar i concretar el concepte de psicoestètica a l'obra del seu creador Carles M Espinalt. Algunes de les principals qüestions que han orientat aquesta recerca són: esbrinar quines són les nocions clau del pensament espinaltià, les seves aportacions més originals, el model explicatiu de la realitat que emmarquen les seves teories, les diferència amb les altres escoles psicològiques i des de quin enfocament pot ser útil com a eina psicoeducativa de prevenció.És així que, per estudiar aquest concepte en tota la seva amplitud hem plantejat aquest treball d'investigació en dues fases per poder extraure totes les nocions que comporta:En la primera part d'aquest treball doctoral, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica intentant sistematitzar, ordenar i metoditzar de manera descriptiva les nocions que inclou en les diferents àrees, les quals hem dividit en capítols, per poder establir una diferenciació entre les temàtiques i poder estudiar-les separadament. Hem concentrat la nostra investigació en el material que Espinalt va produir en les últimes dècades de la seva vida, perquè considerem que és quan el seu pensament va donar els màxims fruits i la seva obra va aconseguir la seva maduresa. Hem extret el material de tres fonts: l'obra escrita, els gràfics i el material audiovisual de les seves conferències. Amb aquestes tres fonts, combinades de manera simultània, hem redactat els capítols de la primera fase de la tesi.En la segona part, el nostre objectiu ha sigut interpretar el concepte de psicoestètica des d'una perspectiva global i concretar les contribucions que creiem que aporta dins de les ciències humanes, fonamentalment en els camps de la psicologia i la pedagogia. La metodologia de tot el treball s'ha fonamentat en la teoria hermenèutica de Gadamer, en quant a model de coneixement per a la interpretació de textos.Entre les conclusions a les que hem arribat podem destacar els següents punts que emmarquen de forma global les característiques essencials del concepte de psicoestètica: un sistema psicològic global, una psicologia de la imatge, una antropologia i una filosofia, una visió de la interpretació que fa l'ésser humà de sí mateix, una psicologia de la formació del caràcter, una visió descriptiva de la personalitat, una psicologia de la voluntat, un mètode psicoeducatiu de prevenció, una eina psicoterapèutica, una psicologia que es projecta gràficament, una psicoteràpia que remarca la potenciació de l'individu, una psicologia de les cultures i de les societats, una psicologia del caràcter dels temps, una visió psicològica del fenomen de la moda, un enfocament psicolingüístic del llenguatge, una psicologia de l'expressivitat, una psicologia que observa els fets des de Catalunya, una eina d'intervenció en la psicologia col·lectiva, una psicologia que inclou la vessant política de l'ésser humà i una psicologia del caràcter directiu.La psicoestètica és la ciència que estudia l'home a través dels artificis que aquest necessita per sobreviure i afirmar-se; entén per artifici tot allò que ha desenvolupat l'ésser humà, tant des del punt de vista ontogenètic com filogenètic, és a dir, estudia aspectes com el caràcter, el llenguatge, la funció directiva, la intel·ligència, la voluntat, les cultures, les relacions humanes etc., en la seva vessant històrica i individual. La rellevància de la psicoestètica recau, doncs, en un conjunt d'aportacions originals que es poden concretar en l'estudi de la civilització que l'home ha creat des d'un prisma innovador i original. La seva essencial contribució a la comprensió de la psique humana tracta de les habilitats de les que es pot valer el caràcter per actuar eficaçment sobre el temperament. Configurar, formular i descriure com havien de ser aquestes directrius psíquiques per aconseguir enfortir el nostre caràcter representa una constant en l'obra espinaltiana. / El objetivo de este trabajo de investigación ha sido averiguar y concretar el concepto de psicoestética en la obra de su creador Carles M. Espinalt. Algunas de las principales cuestiones que han orientado esta investigación son: averiguar cuáles son las nociones clave del pensamiento espinaltiano, sus aportaciones más originales, el modelo explicativo de la realidad que enmarca a sus teorías, las diferencias con las otras escuelas psicológicas y desde qué enfoque puede ser útil como herramienta psicoeducativa de prevención.Es así cómo, para estudiar este concepto en toda su amplitud hemos planteado este trabajo de investigación en dos fases para poder extraer todas las nociones que conlleva.En la primera parte de este trabajo doctoral, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética intentando sistematizar, ordenar y metodizar de manera descriptiva las nociones que incluye en las distintas áreas, las cuales hemos dividido en capítulos, para poder establecer una diferenciación entre las temáticas y poder estudiarlas separadamente.Hemos concentrado nuestra investigación en el material que Espinalt produjo en las últimas décadas de su vida que es cuándo su pensamiento dio los máximos frutos y su obra consiguió su madurez. Hemos extraído el material de tres fuentes: la obra escrita, los gráficos y el material audiovisual de sus conferencias. Con estas tres fuentes, combinadas de manera simultánea, hemos redactado los capítulos de la primera fase de la tesis.En la segunda parte, nuestro objetivo ha sido interpretar el concepto de psicoestética desde una perspectiva global y concretar las contribuciones que creemos que aporta dentro de las ciencias humanas, fundamentalmente en los campos de la psicología y la pedagogía. La metodología de todo el trabajo se ha fundamentado en la teoría hermenéutica de Gadamer, en cuánto a modelo de conocimiento para la interpretación de textos.Entre las conclusiones a las que hemos llegado podemos destacar los siguientes puntos que enmarcan de forma global las características esenciales del concepto de psicoestética: un sistema psicológico global, una psicología de la imagen, una antropología y una filosofía, una visión de la interpretación que hace el ser humano de si mismo, una psicología de la formación del carácter, una visión descriptiva de la personalidad, una psicología de la voluntad, un método psicoeducativo de prevención, una herramienta psicoterapéutica, una psicología que se proyecta gráficamente, una psicología de las culturas y de las sociedades, una psicología del carácter del tiempo, una visión psicológica del fenómeno de la moda, un enfoque psicolingüístico del lenguaje, una psicología de la expresividad, una psicología que observa los hechos desde Cataluña, una herramienta de intervención en la psicología colectiva, una psicología que incluye la vertiente política del ser humano y una psicología del carácter directivo.La psicoestética es la ciencia que estudia el hombre a través de los artificios que éste necesita para sobrevivir y afirmarse; entiende como artificio todo aquello que ha desarrollado el ser humano, tanto desde el punto de vista ontogénico como filogenético, es decir, estudia aspectos como el carácter, el lenguaje, la función directiva, la inteligencia, la voluntad, las culturas, las relaciones humanas etc., en su vertiente histórica e individual.La relevancia de la psicoestética recae, pues, en un conjunto de aportaciones originales que se pueden concretar en el estudio de la civilización que el hombre ha creado desde un prisma innovador y original. Su esencial contribución a la comprensión de la psique humana trata de las habilidades de las que se puede valer el carácter para actuar eficazmente sobre el temperamento. Configurar, formular y describir cómo habían de ser estas directrices psíquicas para conseguir fortalecer nuestro carácter representa una constante en la obra espinaltiana. / The objective of this work of investigation has been to ascertain and to summarize the concept of psychoaesthetics in the work of its creator, Carles M. Espinalt. Some of the main questions that have oriented this investigation are: to ascertain which are the key notions of the espinaltist thought; it's more original contributions; the explanatory model of the reality that frames its theories; the differences with other psychological schools; and with what focus it can be useful as a psycho-educative tool of prevention. As such, in order to study this concept in all it's depth, this work of investigation is presented in two phases to be able to expound all the notions that are involved. In the first part of this doctoral work, the objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics trying to systematize, to order, and methodize in a descriptive way, the notions included in the different areas, which are divided into chapters, to be able to establish a differentiation between the subject matter and to be able to study them separately. The investigation has been concentrated in the material that Espinalt produced in the last decades of his life, which is when his thoughts gave maximum fruits and his work obtained its maturity. We have extracted the material from three sources: the written work, the graphics and the audiovisual material of his conferences. With these three sources, combined in a simultaneous way, the chapters of the first phase of the thesis have been written.In the second part, our objective has been to interpret the concept of psychoaesthetics from a global perspective and to summarize the contributions that are believed to have been made within the human sciences, fundamentally in the fields of the psychology and teaching. The methodology of this work has been founded in the translation/interpretation theory of Gadamer, in how much to model of knowledge for the interpretation of texts. Among the conclusions that have been arrived at, the following points can be emphasized that frame (in a global form) the essential characteristics of the concept of psychoaesthetics: a global psychological system; a psychology of the image; an anthropology and a philosophy; a vision of the interpretation that a human being makes of him/herself; a psychology of the formation of character; a descriptive vision of the personality; a psychology of the will; a psychoeducative method of prevention; a psychotherapeutic tool; a psychology that projects graphically; a psychology of cultures and of societies; a psychology of the character of time; a psychological vision of the phenomenon of fashion; a psycholinguistic focus of language; a psychology of expressiveness; a psychology that observes facts from Catalonia; an intervention tool in the collective psychology; a psychology that includes the political side of the human being and the executive character. Psychoaesthetics is the science that studies man through the devices that he needs to survive and to be affirmed. As a device it understands all that has developed the human Being, as much from the ontogenic point of view as the filogenetic, that is to say, it studies aspects like the character, the language, the managing function, intelligence, the will, cultures, human relations etc., in its historic and individual aspects. The importance of psychoaesthetics lies therefore, in a set of original contributions that can be specified in the study of the civilization that man has created, from an original and innovative perspective. Its essential contribution to the comprehension of the human psyche is the identification and development of the abilities needed by the character to act positively on the temperament. To configure, formulate and to describe how these psychic guidelines must be in order to fortify the character represents a constant in the Espinaltist work.

La investigació a Xile sobre formació inicial docent és més aviat precària, especialment respecte dels qui ensenyen, dels que es formen, i del tipus de coneixement processat (Cox, 1990), situació que resulta paradoxal si es considera la rellevància que les polítiques públiques atorguen a la formació de professors, com a factor clau del que passa a l'escola (OCDE, 2004), al que s'afegeix una tradició formadora de professors de voltant de 200 anys. En el Concurs del Fons Nacional de Desenvolupament Científic i Tecnològic (Fondecyt, 2005), només el 2,7% dels projectes aprovats correspon a pedagogia i educació i van obtenir l'1,6% del total dels fons. En el context xilè els docents encara centren la seva tasca en classes frontals, i en els casos en que realitzen una docència més activa, no existeix cap certesa que es tracti d'un professor estratègic. També les facultats d'educació, tenen habitualment una orientació tendent a reforçar el model frontal, amb la qual cosa es dificulta l'ús de metodologies actives. A nivell Llatinoamericà es postula que es requereix de mètodes actius, que permetin aprendre a aprendre, que ensenyin a escollir i utilitzar la informació, que promoguin la capacitat de resoldre problemes en què el docent compleixi un paper de guia del procés d'aprenentatge (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Es planteja la necessitat de formar professors capaços de decidir sobre les estratègies d'ensenyament rellevants, allunyant-se de les orientacions conductistes en favor d'enfocaments que reconeguin com funciona el procés de construcció de significats (Ávalos, 1999; OCDE, 2004). La formació universitària dels futurs docents planteja que la formació com a aprenent estratègic és el primer esglaó, ja que constitueix el punt de partida del procés de formació del professor, el que atorga sentit i significat a la seva actuació professional, evitant la paradoxa d'ensenyar el que no es fa (Monereo, 2000). En forma paral.lela, la recerca en estratègies d'aprenentatge ha cobrat una importància cada vegada major gràcies a l'impuls que transforma l'aprendre a aprendre en una de les metes essencials de qualsevol projecte educatiu (Pozo i Monereo, 1999).Els estudis realitzats per Poggiole (1989), i Pressley (1990), citats per Monereo (2000) posen en evidència que sense una acció intencional per part del docent per promoure l'adquisició de les estratègies d'aprenentatge, s'ensenyen de forma mínima i no sempre de manera reflexiva i conscient. Això porta a considerar que per ensenyar a l'aprenent a utilitzar de manera estratègica els seus recursos en situacions d'aprenentatge, és necessari que prèviament el professor sigui capaç d'aprendre i ensenyar estratègicament les matèries que preveu el currículum. Sota aquestes premisses hem desenvolupat la nostra recerca per esbrinar fins a quin punt els procediments d'aprenentatge són presents als currículums de formació dels futurs mestres.Hi van participar professors i alumnes de quatre carreres de magisteri de la Universitat Catòlica del Maule a l'any 2004: Educació Física, Educació Especial i diferenciada, Educació General Bàsica i Educació Parvulari.Les dimensions d'anàlisi considerades van ser: Els programes de formació professional, de 2 ° i 4 ° any; la percepció dels estudiants al voltant dels procediments o estratègies d'aprenentatge utilitzades en les classes; la percepció dels professors de pedagogia respecte als procediments o estratègies utilitzades en els cursos.Per a l'establiment de les categories, es va utilitzar la taxonomia de procediments, publicada per Pozo i Postigo (2000), agrupades en cinc categories bàsiques: Adquisició de la informació, Interpretació de la informació, anàlisi de la informació, comprensió de la informació i comunicació de la informació. Les dades han estat analitzades utilitzant de manera combinada i complementària (Cea D'Ancona, 1999; Cortés, Menéndez i Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) enfocaments qualitatius i quantitatius. Per als primers es va considerar l'anàlisi de documents (programes d'estudi) i entrevistes (als docents); quant als segons es van aplicar enquestes (als estudiants). Els resultats de la recerca ofereixen dades relatives als apsectes següents: L'estat de desenvolupament que té la formació inicial docent a Xile, com també de l'estat de l'art en què es troba el coneixement procedimental i estratègic en l'actualitat; el grau de presència que té el coneixement procedimental en els programes d'estudi de les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; la percepció que tenen els estudiants de pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule, respecte del coneixement procedimental implicat en la seva formació professional; el grau de coneixement procedimental que diuen utilitzar els docents que imparteixen cursos en les carreres de pedagogia a la Universitat Catòlica del Maule; el volum i presència de coneixement estratègic o procedimental, tant en els programes de curs, com en les seves pràctiques formatives, en les diverses carreres i cursos objectes d'aquesta investigació; la relació existent entre els coneixements estratègic i procedimental plantejats en els objectius de les assignatures de Formació Professional dels estudis de Pedagogia de la Universitat Catòlica del Maule i la seva concreció en l'aula, segons la percepció d'estudiants i docents, i el tipus d'estratègia o procediment que registra major presència tant en els programes de formació com en les pràctiques formatives dels futurs docents. / La investigación en Chile sobre formación inicial docente es más bien precaria, especialmente respecto de quienes enseñan, de los que se forman, y del tipo de conocimiento procesado (Cox, 1990), situación que resulta paradójica si se considera la relevancia que las políticas publicas otorgan a la formación de profesores, como factor clave de lo que ocurre en la escuela (OCDE, 2004), a lo que se agrega una tradición formadora de profesores de alrededor de 200 años. En el Concurso del Fondo Nacional de Desarrollo Científico y Tecnológico (FONDECYT, 2005), sólo el 2,7% de los proyectos aprobados corresponden pedagogía y educación, los que obtuvieron el 1,6% del total de los fondos.En el medio chileno los docentes aún centran su quehacer en clases frontales, y en los casos en que realizan una docencia más activa, no existe certeza de que se trate de un profesor estratégico, lo cual sumado al hecho de que las facultades de educación, poseen habitualmente una orientación tendiente a reforzar el modelo frontal, se dificulta con ello el uso de metodologías activas.A nivel Latinoamericano se postula que se requiere de métodos activos, que permitan aprender a aprender, que enseñen a escoger y utilizar la información, que promuevan la capacidad de resolver problemas en que el docente cumpla un papel de guía del proceso de aprendizaje (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Se plantea la necesidad de formar profesores capaces de decidir sobre estrategias relevantes de enseñanza, alejándose de las orientaciones conductistas, prefiriéndose enfoques que reconozcan como funciona el proceso de construcción de significados (Ávalos, 1999; OCDE, 2004). La formación universitaria de los futuros docentes, plantea que la formación como aprendiz estratégico, es el primer eslabón, por cuanto constituye el punto de partida del proceso de formación del profesor, lo que otorgara sentido y significado a su actuación profesional, evitando la paradoja de enseñar lo que no se hace (Monereo, 2000). En forma paralela, la investigación en estrategias de aprendizaje ha cobrado una importancia cada vez mayor a causa del impulso que transforma el aprender a aprender en meta esenciales de cualquier proyecto educativo (Pozo y Monereo, 1999). Estudio realizados por Poggiole (1989), y Pressley (1990), citados por Monereo (2000) ponen en evidencia, que sin una acción intencional por parte del docente en las estrategias de aprendizaje, estas se enseñan de forma mínima, y no siempre de forma reflexiva y consciente. Esto lleva a considerar que para enseñar al aprendiz a utilizar de manera estratégica sus recursos en situaciones de aprendizaje, es necesario que previamente el profesor sea capaz de aprender y enseñar estratégicamente las materias que contempla el currículo.En la investigación participaron profesores y alumnos de cuatro carreras de magisterio existentes en la Universidad Católica del Maule al año 2004: Educación Física, Educación Especial y Diferenciada, Educación General Básica y Educación Parvularia.Las dimensiones de análisis consideradas fueron: Los programas de formación profesional, de 2° y 4° año; la percepción de los estudiantes en torno a los procedimientos o estrategias de aprendizaje empleadas en clases; la percepción de los profesores de pedagogía respecto a los procedimientos o estrategias utilizadas en los cursos.Para el levantamiento de las categorías, se utilizó la taxonomía de procedimientos del currículo, publicada por Pozo y Postigo (2000), agrupadas en cinco categorías básicas: Adquisición de la información, Interpretación de la información, análisis de la información, comprensión de la información y comunicación de la información.Los datos son abordados, utilizando de manera combinada y complementaria (Cea D'Ancona, 1999; Cortés, Menéndez y Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) los enfoques cualitativos y cuantitativos en investigación social. Para los primeros se consideró el análisis de documentos (programas de estudio) y entrevistas (a los docentes); para el segundo caso se aplicaron encuestas (a los estudiantes). Los ejes que orientaron la investigación se resumen del siguiente modo:El estado de desarrollo que posee la formación inicial docente en Chile, como también del estado del arte en que se halla el conocimiento procedimental y estratégico en la actualidad; el grado de presencia que tiene el conocimiento procedimental en los programas de estudio de las carreras de pedagogía en la Universidad Católica del Maule; la percepción que tienen los estudiantes de pedagogía de la Universidad Católica del Maule, respecto del conocimiento procedimental implicado en su formación profesional; el grado de conocimiento procedimental que dicen utilizar los docentes, que imparten cursos en las carreras de pedagogía en la Universidad Católica del Maule; el volumen y presencia de conocimiento estratégico o procedimental, tanto en los programas de curso, como en sus prácticas formativas, en las diversas carreras y cursos objetos de esta investigación; la relación existente entre los conocimientos estratégico y procedimental planteados en los objetivos de las asignaturas de Formación Profesional de las Carreras de Pedagogía de la Universidad Católica del Maule, y su concreción en el aula, según la percepción de estudiantes y docentes; y, el tipo de estrategia o procedimiento que registra mayor presencia, tanto en los programas de formación, como en las prácticas formativas de los futuros docentes. / Research about undergraduate teacher training is rather precarious, especially with respect to those who teach, to those who are taught, and to the kind of knowledge that is processed (Cox, 1990). This situation seems paradoxical if we consider the relevance that public policies give to teacher training as a key factor to which happens in the schools (OECD, 2004). To all this, a 200 year tradition of teacher training is added. In the last contest of the The National Fund for Scientific Research (FONDECYT, 2005), 2.7% of the approved projects belonged to the pedagogy and education field ,and only a 1.6% gained financial support. In Chile the teachers still teach in a frontal style, and when they use a more active approach there is no evidence that supports the fact that that kind of behavior is a strategic one. Besides, education faculties tend to reinforce the frontal style and, as a result, they obstruct the use of active methodologies.At the Latin American level it is said that active methods are required, that allow to learn how to learn, that teach to choose and to use information, that promote the capacity to solve problems in which the teachers play a role of guide of the process of learning (Brunner, 1996; UNESCO, 2006). Also, it has been said that it is necessary to train teachers capable of deciding about new relevant teaching strategies moving away from behavioral approaches, preferring approaches that recognize the process of construction of meanings (Ávalos works, 1999; The OECD, 2004).The university training of the future teachers raises that the student as an strategic apprentice is the first link, because it is constitutes the departure point of the teacher training process. This gives sense and meaning to their professional acting, avoiding the paradox of "teaching what one does not do" (Monereo, 2000). Besides, the research on learning strategies has acquired an increasing importance because of the impulse that transforms learning how to learn in an essential goal of any educational project (Pozo and Monereo, 1999). Researches done by Poggiole (1989), and Pressley (1990), cited by Monereo (2000) put in evidence that without an intentional action on the part of the teacher in the learning strategies, these are taught in a minimum way and not always from a reflective and conscious form. This leads us consider that to teach the apprentice to use strategically his/her resources in learning situations, it is previously necessary that the teacher is able to learn and to teach strategically the subject matters that the curriculum includes. In this research participated teachers and students from four teaching careers existing in 2004 at the Universidad Católica del Maule: Physical Education, Special Education, Elementary Education and Preschool Education. The dimensions of the analysis were: the teacher training programs for 2° and 4° year; the students opinion about the procedures and strategies used in class; the professors opinion about the procedures and strategies used in the courses. For the rise of the categories, the taxonomy of curriculum procedures, published by Well and Shutter was used (2000), grouped in five basic categories: acquisition of the information, interpretation of the information, analysis of the information, understanding of the information and communication of the information.The data are analyzed using, in a combined and complementary way (Cea D'Ancona, 1999; Courteous, Menéndez and Rubalcaba, 1996; Gallart, 1992) the qualitative and quantitative approaches in social research. For the former, the analysis of documents (study programs) and interviews (to the teachers) were considered; for the second later surveys were applied (to the students). The axes that oriented the research can be summarized like this: The state of the development of undergraduate teacher training in Chile. Also the state of the procedural and strategic knowledge nowadays; the degree of presence that the procedural knowledge has in the study programs of the pedagogy careers in the Universidad Católica del Maule; the perception that the pedagogy students of the Universidad Católica del Maule have with respect to the implied procedural knowledge in their professional training; the degree of procedural knowledge that the professors who teach in the pedagogy careers say they use; the volume and presence of strategic or procedural knowledge, as much in the course programs, like in its formative practices, in the many careers and courses studied in this research; the existing relation between strategic and procedural knowledge present in the courses for the professional training in the pedagogy careers at the Universidad Católica del Maule, and their concretion in the classroom, according to the students and professors opinions and the type of strategy or procedure that has the biggest presence in the formation programs and in the formative practices of the future teachers.

Aquesta tesi es va realitzar en el context xilè en el qual hi ha una gran preocupació per implementar una reforma educativa basada en la qualitat i equitat de l'educació. El propòsit de la investigació va ser presentar una alternativa per als que mantenen la convicció que la persona és vocació a construir la seva biografia sustentada en valors i així contribuir a edificar un món més humà. En la realització d'aquesta vocació és fonamental la tasca de l'educació entesa com a procés antropogenètic. L'interès per efectuar l'estudi dels valors en l'obra d'Octavi Fullat va estar motivada per la rellevància i originalitat d'aquest filòsof de l'educació, la preocupació ha estat centrada en l'educació, l'antropologia i la axiologia. Així mateix, la reflexió d'aquestes temàtiques l'ha dut a terme en diàleg amb el món postmodern. Per aconseguir aquest projecte es van analitzar les obres d'Octavi Fullat compreses entre Les finalitats educatives en temps de crisi fins al segle postmodern (1900-2001), amb l'objectiu de visualitzar fins a quin punt els reptes que planteja la postmodernitat podien ser afrontats des de la concepció antropològica que sustenta la axiologia d'Octavi Fullat basada en la dignitat humana, els valors del sentit i els morals. El disseny metodològic utilitzat va correspondre a una investigació qualitativa, utilitzant el mètode hermenèutic de Paul Ricoeur. Les seves reflexions hermenèutiques van ser aplicades als objectius que es van proposar en aquesta tesi. Aquests van ser: Identificar, en les obres del Doctor Octavi Fullat, una axiologia que li possibiliti l'ésser humà, en l'actual context postmodern, realitzar el procés des del ser que és en ser que vol arribar a ser, mostrar, en el pensament de Octavi Fullat la utilitat d'una concepció pedagògica que, a partir de l'antropologia i la axiologia, dóna compte de la fragilitat humana al mateix temps que propugna la possibilitat de la autorealització i analitzar la pertinència de la proposta pedagògica d'Octavi Fullat en el context xilè de la implementació d'una reforma basada en la qualitat i equitat. Dels resultats obtinguts es destaquen: primer que la necessitat de valors sorgeix de la pròpia estructura ontològica del anthropos, els quals li permeten dur a terme el seu procés biogràfic; així mateix es van identificar tres nuclis axiològics en les obres analitzades del Doctor Fullat: la dignitat humana , els valors del sentit i els morals, els quals possibiliten afrontar les crisis antropològica, axiològica i ètica característiques de l'època postmoderna. / Esta tesis se realizó en el contexto chileno en el cual existe una gran preocupación por implementar una reforma educativa basada en la calidad y equidad de la educación. El propósito de la investigación fue presentar una alternativa para quienes mantienen la convicción de que la persona es vocación a construir su biografía sustentada en valores y así contribuir en edificar un mundo más humano. En la realización de esta vocación es fundamental la tarea de la educación entendida como proceso antropogenético. El interés por efectuar el estudio de los valores en la obra de Octavi Fullat estuvo motivada por la relevancia y originalidad de este filósofo de la educación, cuya preocupación ha estado centrada en la educación, la antropología y la axiología. Asimismo, la reflexión de estas temáticas la ha llevado a cabo en diálogo con el mundo postmoderno. Para lograr este proyecto se analizaron las obras de Octavi Fullat comprendidas entre Las finalidades educativas en tiempo de crisis hasta El siglo postmoderno (1900-2001), con el objetivo de visualizar hasta qué punto los retos que plantea la postmodernidad podían ser afrontados desde la concepción antropológica que sustenta la axiología de Octavi Fullat basada en la dignidad humana, los valores del sentido y los morales. El diseño metodológico utilizado correspondió a una investigación cualitativa, utilizando el método hermenéutico de Paul Ricoeur. Sus reflexiones hermenéuticas fueron aplicadas a los objetivos que se propusieron en esta tesis. Estos fueron: Identificar, en las obras del Doctor Octavi Fullat, una axiología que le posibilite al ser humano, en el actual contexto postmoderno, realizar el proceso desde el ser que es al ser que quiere llegar a ser; mostrar, en el pensamiento de Octavi Fullat la utilidad de una concepción pedagógica que, a partir de la antropología y la axiología, da cuenta de la fragilidad humana a la vez que propugna la posibilidad de la autorrealización y analizar la pertinencia de la propuesta pedagógica de Octavi Fullat en el contexto chileno de la implementación de una reforma basada en la calidad y equidad. De los resultados obtenidos se destacan: primero que la necesidad de valores surge de la propia estructura ontológica del anthropos, los cuales le permiten llevar a cabo su proceso biográfico; asimismo se identificaron tres núcleos axiológicos en las obras analizadas del Doctor Fullat: la dignidad humana, los valores del sentido y los morales, los cuales posibilitan enfrentar las crisis antropológica, axiológica y ética características de la época postmoderna. / This thesis was written from a Chilean viewpoint, at a time when the implementation of a new quality and equity-based educational reform in that country was of great concern. The purpose of the investigation was to present an alternative for those who believe that the person is vocation for building his own biography based on values and in doing so, contribute to making the world a more human place. In fulfilling this calling, education needs to be understood as a anthropogenetic process. Octavi Fullat´s interests in education, anthropology and axiology, and his relevance and originality triggered the interest in conducting this study. Moreover, when pondering on these issues, Fullat’s reflections have always taken into consideration the postmodern world. This study aims to assess the extent to which the challenges brought by postmodernism can be dealt with from an anthropological conception such as the one Fullat proposes, which is based on human dignity, sense and moral values. To perfom this assessment Octavi Fullat’s works spanning from “Las finalidades educativas en tiempo de crisis” to “El siglo postmderno (1900-2001)” were analyzed. Methodologically speaking, this is a qualitative investigation which uses Paul Ricoeur’s hermeneutic method, and applies his hermeneutic reflections. This study aims to: identify from Octavi Fullat’s works, an axiology which would allow the person to move from the BEING that he IS to the BEING that he wants to BE within today’s postmodern reality; show, from Octavi Fullat’s ideas, the usefulness of a pedagogical concept, that stemming from anthropology and axiology, is able to reveal human fragility as well as to support the possibility of self realization; and analyze the appropriateness of Octavi Fullat’s pedagogical proposal for Chile’s aim of implementing a quality and equity-based reform. The following results of this study are particularly worthy of being mentioned: first, the need for values arises from anthropos’ ontological structure itself, and it is these values that allow him to fullfil his biographical process. In addition, three axiological nucleus were identified in Fullat’s analyzed works: human dignity, sense and moral values, allow Man to face the anthropological, axiological and ethical crisis that characterizes the postmodern period.

L'avaluació del coneixement dels alumnes universitaris en condicions de massificació té dos requisits: mesurar realment el que l'alumne sap, i fer-ho amb una eina que permeti una correcció ràpida. Els instruments que són capaços de recollir l'aprenentatge significatiu (entrevista personal, examen oral, carpetes de treballs,.) requereixen molta dedicació. Els que tenen una correcció ràpida utilitzant medis informàtics (proves objectives), no mesuren exactament el que l'alumne ha après de forma significativa. En aquest entorn, els mapes conceptuals, en ser una representació de l'estructura cognitiva de l'alumne, han demostrat la seva validesa i fiabilitat per a mesurar el que l'alumne sap. Tot i així, la seva aplicació en l'entorn universitari massificat no assoleix els dos requisits esmentats, amb la dificultat afegida de la necessitat de que l'alumne conegui la metodologia de creació de mapes. Aquest treball proposa una metodologia de creació de mapes, adaptada a profans, que permeti la creació d'un mapa lliure independentment del coneixement de la tècnica que tingui l'alumne. Aquests mapes es valoren de forma Holística (considerant la informació presentada sense parar atenció als detalls). Amb 16 alumnes de Biomecànica de segon curs de Fisioteràpia, es realitzen tres intervencions separades por 21 i 135 dies, en les que es pregunta sobre dos temes de coneixements específics de la assignatura i dos de coneixements generales (on es considera resident aquest coneixement). La persistència de las notes Holístiques entre las intervencions indica la validesa i fiabilitat de la metodologia i la seva puntuació. Alternativament, a partir de les dades de la Nota Holística, es calcula una Nota Pronosticada com una combinació lineal de dos paràmetres del mapa (enllaços vàlids i valoració de la jerarquia). D'aquesta expressió s'infereix per lògica una fórmula simplificada similar: la Nota Simplificada, que s'independitza de les dades de l'estudi i li confereix objectivitat. Ambdues notes (Pronosticada i Simplificada) presenten una persistència entre intervencions que dóna validesa i fiabilitat a les mateixes per a mesurar l'aprenentatge significatiu. L'elevada concordança, en condicions altament restrictives, i la correlació altament significativa d'aquestes notes amb la Holística permet la seva substitució. Resulta un instrument d'avaluació del aprenentatge significatiu de l'alumne, independentment del seu nivell de coneixement del mapes, que permet una valoració ràpida i objectiva aplicable a un entorn massificat. / La evaluación del conocimiento de los alumnos universitarios en condiciones de masificación tiene dos requisitos: medir realmente lo que el alumno sabe, y hacerlo con una herramienta que permita una corrección rápida. Los instrumentos que son capaces de recoger el aprendizaje significativo (entrevista personal, examen oral, carpetas de trabajos,.) requieren mucha dedicación. Los que tienen una corrección rápida utilizando medios informáticos (pruebas objetivas), no miden exactamente lo que el alumno ha aprendido de forma significativa. En este entorno, los mapas conceptuales, al ser una representación de la estructura cognitiva del alumno, han demostrado su validez y fiabilidad para medir lo que el alumno sabe. No obstante, su aplicación en el entorno universitario masificado no cumple los dos requisitos mencionados, con la dificultad añadida de la necesidad de que el alumno conozca la metodología de creación de mapas. Este trabajo propone una metodología de creación de mapas, adaptada a profanos, que permite la creación de un mapa libre independientemente del conocimiento de la técnica que tenga el alumno. Estos mapas se valoran de forma Holística (valorando la información presentada sin atender a los detalles). Con 16 alumnos de Biomecánica de segundo curso de Fisioterapia, se realizan tres intervenciones separadas por 21 y 135 días, en las que se pregunta sobre dos temas de conocimientos específicos de la asignatura y dos de conocimientos generales (cuyo conocimiento se considera residente). La persistencia de las notas Holísticas entre las intervenciones indica la validez y fiabilidad de la metodología y su puntuación. Alternativamente, a partir de los datos de la Nota Holística, se computa una Nota Pronosticada como una combinación lineal de dos parámetros del mapa (enlaces válidos y valoración de la jerarquía). De esta expresión se infiere por lógica una fórmula simplificada similar: la Nota Simplificada que se independiza de los datos del estudio y le confiere objetividad. Tanto la Nota Pronosticada como la Simplificada presentan una persistencia entre intervenciones que da validez y fiabilidad a las mismas para medir el aprendizaje significativo. La alta concordancia, en condiciones altamente restrictivas, y la correlación altamente significativa de estas notas con la Holística permite su sustitución. Resulta un instrumento de evaluación del aprendizaje significativo del alumno, independiente de su nivel de conocimiento de los mapas, que permite una valoración rápida y objetiva aplicable a un entorno masificado. / The assessment of the knowledge of university students in overcrowding conditions has two requirements: really evaluate what students know, and do so with a tool that allows fast correction. The instruments that are able of assess meaningful learning (personal interview, oral examination, job folders, ...) require a lot of dedication. Those with a computer based rapid correction (multiple choice tests), do not evaluate exactly what the student has learned in a meaningful way. In this environment, concept maps, to be a representation of the student's cognitive structure, have demonstrated its validity and reliability to assess what students know. However, its application in the crowded university environment does not meet the above two requirements, with the added difficulty of the need for the student to know the methodology involved in creating maps. This paper proposes a methodology for creating maps, aimed at those without prior knowledge, which allows the creation of a free map regardless of the knowledge of the technique that the student has. These maps are valued by Holistic marks (evaluating the whole information presented without regard to details). Sixteen students in Biomechanics in the second year of Physiotherapy attended this study. Three academic proceedings, at intervals of 21 and then 135 days, asked volunteers about two topics of special knowledge of the subject and two of general knowledge (the former considered as resident). The persistence of Holistic marks between interventions indicates the validity and reliability of the methodology and its punctuation. Alternatively, from the data of the Holistic Mark, a predicted one is computed as a linear combination of two parameters of the map (valid links and assessment of the hierarchy). From this expression, a simplified formula is inferred by logical process. This Simplified Mark becomes independent of survey data and gives it objectivity. Both the Predicted and the Simplified Marks show persistence between proceedings that give validity and reliability to the assessment of meaningful learning. The high agreement, in highly restrictive conditions, and the highly significant correlation of these marks with Holistic ones allows its replacement. It becomes a tool to assess meaningful learning of students, regardless of their level of knowledge of concept maps, which allows a speedy and objective assessment applicable to a crowded environment.

Enric Prat de la Riba i Sarrà fou un destacat polític català que, en el període comprès entre 1907 i 1917, des de la presidència, primer, de la Diputació provincial de Barcelona i, més endavant, també de la Mancomunitat de Catalunya, impulsà una destacada actuació en els àmbits de les obres públiques, la beneficència i la cultura. L'obra i l'actuació de Prat s'han estudiat des d'una triple orientació: com a home d'idees, que sistematitzà els principis doctrinals del nacionalisme catalanista; com a home de partit, que defensà els objectius polítics del catalanisme; i com a home de govern, que aconseguí dur a la pràctica alguns dels objectius que s'havien formulat des del catalanisme polític. A la nostra recerca ens hem plantejat l'objectiu d'estudiar si l'obra institucional de cultura que impulsà Prat de la Riba com a home de govern, des de la presidència de la Diputació de Barcelona i de la Mancomunitat de Catalunya, va respondre al pensament polític i social que formulà en l'obra que escrigué com a home d'idees i que defensà com a home de partit. Utilitzant com a font de dades primàries, amb un criteri cronològic, el corpus format per l'obra escrita completa de Prat la Riba, es desenvolupen els objectius generals següents:- Conèixer el pensament de Prat de la Riba fins a l'any 1905, en què fou elegit diputat provincial, en referència al marc social i polític, a l'anàlisi que en feia i a les propostes que presentava: és la concreció del plantejament polític i social que Prat formulà com a home d'idees i com a home de partit abans de ser escollit diputat i president de la Diputació provincial de Barcelona.- Conèixer quins eren els objectius que es proposà assolir Prat des de l'actuació política i a través de l'obra institucional que, de 1907 a 1917, promogué des de la presidència, primer, de la Diputació provincial i, més tard, també de la Mancomunitat de Catalunya.- Analitzar si existeix una correspondència directa entre les propostes que presentà, com a home d'idees i com a home de partit, i les realitzacions concretes que impulsà des de les institucions en l'àmbit de la cultura catalana, com a home de govern. Complementàriament, prenent com a referent el marc polític i social del període, es desenvolupen els objectius específics següents:- Presentar els objectius polítics que formulà el catalanisme polític a les sis primeres Assemblees de Delegats que celebrà la Unió Catalanista.- Presentar les demandes de regeneració de la política espanyola que es feren des de Catalunya i la petició d'establir un concert econòmic.- Presentar l'ús que Prat va fer del recurs de l'emissió de deute públic per a poder dur a terme l'obra institucional que impulsà des de la Diputació provincial de Barcelona i des de la Mancomunitat de Catalunya. La tesi s'organitza en una part primera, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període anterior a la seva entrada a la vida política activa, fins el març de 1905, obra que per la varietat de les temàtiques tractades i del públic a qui es dirigia tenia una component pedagògica de divulgació de l'ideari catalanista i dels objectius del catalanisme polític; una part segona, en què es presenta l'obra de Prat de la Riba publicada en el període comprés entre la incorporació a la vida política activa i la seva mort, des d'abril de 1905 fins a juliol de 1917, que es correspon amb el desenvolupament de l'obra de cultura; la recapitulació i conclusions de la tesi, la bibliografia i els annexos. / Enrique Prat de la Riba y Sarrá fue un destacado político catalán que, en el período comprendido entre 1907 y 1917, desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial de Barcelona y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña, impulsó una destacada actuación en los ámbitos de las obras públicas, la beneficencia y la cultura. La obra y la actuación de Prat se han estudiado desde una triple orientación: como hombre de idees, que sistematizó los principios doctrinales del nacionalismo catalanista; como hombre de partido, que defendió los objetivos políticos del catalanismo; y como hombre de gobierno, que consiguió llevar a la práctica algunos de los objetivos que se formularon desde el catalanismo político. En nuestra investigación nos hemos planteado el objetivo de estudiar si la obra institucional de cultura que impulsó Prat de la Riba como hombre de gobierno, des de la presidencia de la Diputación de Barcelona y de la Mancomunidad de Cataluña, se corresponde con el pensamiento político y social que formuló en la obra que escribió y que defendió como hombre de idees y como hombre de partido. Utilizando como fuente de datos primarios, con un criterio cronológico, el corpus formado por la obra escrita completa de Prat la Riba, es desarrollan los objetivos generales siguientes:- Conocer el pensamiento de Prat de la Riba hasta el año 1905, en que fue elegido diputado provincial, en referencia al marco social y político, al análisis que hacía y a las propuestas que presentaba: es la concreción del planteamiento político y social que Prat formuló como hombre de ideas y como hombre de partido antes de ser elegido diputado y presidente de la Diputación provincial de Barcelona.- Conocer cuáles eran los objetivos que se propuso alcanzar Prat desde la actuación política y a través de la obra institucional que, de 1907 a 1917, promovió desde la presidencia, primero, de la Diputación provincial y, más tarde, también de la Mancomunidad de Cataluña.- Analizar si existe una correspondencia directa entre las propuestas que presentó, como hombre de ideas y como hombre de partido, y las realizaciones concretes que impulsó desde las instituciones en el ámbito de la cultura catalana, como hombre de gobierno. Complementariamente, tomando como referencia el marco político y social del período, se desarrollan los objetivos específicos siguientes:- Presentar los objetivos políticos que formuló el catalanismo político en las seis primeras Asambleas de Delegados que celebró la Unión Catalanista.- Presentar las demandas de regeneración de la política española que se presentaron desde Cataluña y la petición de establecer un concierto económico.- Presentar el uso que Prat hizo del recurso de la emisión de deuda pública para poder llevar a cabo la obra institucional que impulsó desde la Diputación provincial de Barcelona y desde la Mancomunidad de Cataluña. La tesis se organiza en una parte primera, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período anterior a su entrada en la vida política activa, hasta marzo de 1905, obra que por la variedad de las temáticas tratadas y del público a quien se dirigía tenia una componente pedagógica de divulgación del ideario catalanista y de los objetivos del catalanismo político; una parte segunda, en que se presenta la obra de Prat de la Riba publicada en el período comprendido entre la incorporación a la vida política activa y su muerte, desde abril de 1905 hasta julio de 1917, que se corresponde con el desarrollo de la obra de cultura; la recapitulación y conclusiones de la tesis, la bibliografía y los anexos. / Enric Prat de la Riba i Sarrà was a very important catalan politician. Since 1907 to 1917 he was the president (firstly in the provintial Deputation of Barcelona and later in the Catalonia Union, too). He stimulated a emphasized actuation in the public works, the charity an the culture fields. In the culture field Prat de la Riba worked on an extensive whole of actions that treated about the ortographic normalization of catalan language and the creation of institutions as, for example, the Catalan Studies Intitute, the Catalonia Library, the Popular Libraries, the Theatre Institute, the Industrial School and the Work School. Prat's work and action have been studied from a triple point of view: as an ideas' man (systematizing the doctrinal points of catalan nationalism), as a party-s man (defending the politic catalanism objectives) and as a government's man (he attained to lead to practice some objectives that had been formulated from politic catalanism). In our searching we have proposed the objective to study if the culture insitutional work that Prat de la Riba carried out as a government man (from the provintial Deputation of Barcelona and the Catalonia Union presidency) answered to the political and social thought that formulated in the work that wrote as an ideas man and he defended as a party man. The corpus shaped by the complete writen work of Prat de la Riba has been used as a mainly source. The following objectives are developed:- To know the Prat de la Riba thought until 1905, when he was elected provincial delegate, in reference to the social and political framework, to the analysis that he did and the proposals that he show: this is the summary of the political and social exposition that Prat designed as a ideas man and as a party man before been elected delegate and president of the provincial Deputation of Barcelona.- To know the objectives that Prat de la Riba was thinking on since the politic action and trough the institutional work that, since 1907 to 1917, promoted from the presidence (firtsly, from provincial Deputation of Barcelona and later from Catalonia Union).- To analyze if exists a direct correspondence between the proposal that he shows, as an ideas man and as a party man, and the concrete accomplishments that he carried out from the institutions in the catalan culture field, as a government man. In addition, using as a reference the social and politic framework of the period, the following specific objectives are developed:- To show the politic objectives that politic catalanism formulated to the six first ones Delegate Assemblies that celebrated the Catalanism Union.- To show the regeneration requests of the Spanish politic that were done from Catalonia and the request to stablish an economic agreement.- To show the use that Prat did from the emission's resort of the public debt to be able to carry out the institutional work that he did from the provincial Deputation of Barcelona and from the Catalonia Union. The thesis is organized in two parts. The first one shows the work of Prat de la Riba published in the previous period to his active political life, until the March of 1905. The work pedagogic component of Catalanist ideology and the objectives of the Catalanist politic were caused by the extent topics treated and the public. The second one, shows the Prat de la Riba's work published in the period between the insertion in the active politic life and his death, from April of 1905 to June of 1917, that corresponds to the culture work development. Finally, the recapitulation and the thesis' conclusions, the bibliography and the annexe.

Es planteja la fonamentació d'un model integrat de formació humana, desenvolupament i intervenció organitzacional en un context pedagògic socioeducatiu. S'explicita un nucli d'intel·ligibilitat epistemològic, (Gergen, 1996) i es desenvolupen els seus continguts metateòrics, teòrics i metodològics Per a situar el model en una perspectiva metateòrica constructivista i construccionista social, s'examinen dos canvis considerats rellevants en les explicacions epistemològiques de la ciència que donen suport a aquesta perspectiva: el gir lingüístic i el que els biòlegs biocibernètics de la modernitat anomenen gir ontològic. Aquests fonaments científics del constructivisme, es recullen en el disseny del model que es fa càrrec de tres explicacions plantejades per aquests girs així com de les seves conseqüències. El disseny del model assumeix aquestes distincions i estableix un creuament amb els desenvolupaments post-analítics del gir lingüístic en la comprensió performativa del llenguatge, per a la concepció de l'organització com una xarxa de converses. Assumeix el caràcter emergent de la conducta lingüística en l'acoblament amb el medi. aquest acoblament estructural s'entén enactivament mitjançant l'ús recursiu del llenguatge, per a generar compromisos vers un aprenentatge que integri les persones al sistema. El disseny reencuadra la investigació-acció utilitzant eines de cibernètica de primer ordre en una cibernètica de segon ordre, mitjançant converses recurrents per articular les metes de l'organització amb l'espai relacional. Incorpora metodologies de primera persona performatives i comunicacionals com eines per integrar la dimensió dels valors d'un mateix amb les metes de l'organització amb l'objectiu de reproduir-la mitjançant la integració social. Opera mitjançant el treball en grup per tal que les converses es situïn en la segona persona, (jo-altres), per tal de possibilitar l'emergència de la primera persona.Assumeix la distinció de les dues dimensiones del ésser cognitiu (Varela 2000): una d'enllaç mitjançant el llenguatge per la coderiva del sistema amb el medi, i una dimensió d'excedent de significació, és a dir, d'interpretació per a la reformulació de la experiència en el llenguatge (narrativa), que conservi aquest acoblament amb el medi. Per tal de reduir les pertorbacions que provoca el trencament de l'acoblament emergeix la interpretació com l'alternativa per a generar possibilitats d'acció; passar d'un estat present amb trencaments per fer emergir un estat desitjat com a futur viable. En aquesta escletxa que s'obre en l'espai relacional entre l'estat present i l'estat desitjat pren sentit l'ús d'aquestes eines de conversa per a accedir a un rerefons amb mirada compartida. L'estat desitjat acoblat al llenguatge opera com un feed-forward positiu per a la construcció de sentit. S'ajuda a més d'una visió binocular del canvi, analitzant dos series categorials de pensament en la modernitat. Finalment es descriu l'aplicació i els resultats del Model en una organització de serveis de salut. / Se plantea la fundamentación de un modelo integrado de formación humana, capacitación e intervención organizacional en un contexto pedagógico socio educativo. Explicita un núcleo de inteligibilidad epistemológico, (Gergen, 1996) desarrollando sus contenidos metateoricos, teóricos y metodológico Para situar el modelo en una perspectiva metateórico constructivista y construccionista social, se examinan dos cambios considerados relevantes en las explicaciones epistemológicas de la ciencia que dan sustento a esta perspectiva: el giro lingüístico y el llamado por los biólogos biocibernéticos giro ontológico de la modernidad. Estos fundamentos científicos del constructivismo contenidos en este último, se recogen en el diseño del modelo, que se hace cargo de tres explicaciones que dejan planteadas este giro y de las consecuencias que de ellas surgen para su formalización.- El diseño del modelo asume estas distinciones y realiza un cruce con los desarrollos post analíticos del giro lingüístico en la comprensión performativa del lenguaje, para la concepción de la organización como una red de conversaciones. Asume el carácter emergente de la conducta lingüística en el acoplamiento con el medio. Este acoplamiento estructural se entiende enactivamente mediante el uso recursivo del lenguaje, para generar compromisos para un aprendizaje que integre las personas al sistema. El diseño es un Modelo autopoiético que metodológicamente reencuadra la investigación-acción usando herramientas de cibernética de primer orden en una cibernética de segundo orden, mediante conversaciones recurrentes para articular las metas de la organización con el espacio relacional. Incorpora metodologías de primera persona performativas comunicacionales como herramientas para integrar la dimensión valórica del si mismo con las metas de la organización, para reproducirla mediante integración social. Opera mediante trabajo grupal para que las conversaciones se sitúen en la segunda persona, (yo-otros), para posibilitar la emergencia de la primera persona.Asume la distinción de las dos dimensiones del ser cognitivo (Varela 2000), una de enlace mediante el lenguaje para la coderiva del sistema con el medio, y una dimensión de excedente de significación, esto es, de interpretación para la reformulación de la experiencia en el lenguaje (narrativa), que conserve ese acoplamiento con el medio. Para reducir las perturbaciones que provocan el quiebre del acoplamiento emerge la interpretación como la alternativa para generar posibilidades de acción, pasar de un estado presente con quiebres para hacer emerger un estado deseado como futuro viable. En esa brecha que se abre en el espacio relacional entre el estado presente y el estado deseado hace sentido el uso de estas herramientas conversacionales para acceder a un trasfondo con mirada compartida. El estado deseado acoplado al lenguaje opera como un feed forward positivo para la construcción de sentido. Se apoya para ello, además, en una visión binocular del cambio, analizando dos series categoriales de pensamiento en la modernidad. Finalmente se describe la aplicación y resultados del Modelo en una organización de servicios de salud. / The foundation for an integrated model of human formation, training and organizational intervention within a socio-educational pedagogic context is presented here. It explicits an epistemological intelligibility core (Gergen, 1996) developing its theoretical, metatheoretical and methodological contents. To place the model into a metatheoretical social constructivism and social constructionist perspective, two relevant considered shifts in epistemological explanations of science that supports this perspective are reviewed: the linguistic turn and the so called by biocybernetical biologists ontological turn of modernity. These scientific foundations of constructivism contained in this turn, are brought into the model design that takes charge of three explanations put forward by the turn and the consequences arising from them for its formalization.The design of the model assumes these distinctions and performs a crossing with the post analytical developments of the linguistic turn in the performative comprehension of language, for conceiving the organization as a network of conversations. It assumes the emerging character of linguistic behavior in coupling to the environment. This structural coupling is enactively understood through the recursive use of language, to generate commitments for a learning that integrates persons to the system.The design is an autopoietical model that methodologically reframes research-action using tools of first order cybernetics within a second order cybernetics, through recurrent conversations to articulate organization's goals with the relational space. It incorporates communicational first person performative methodologies as tools to integrate the valoric dimension of the self with the organization's goals, to reproduce it through social integration. It operates through group work placing conversations in second person (I - others), for making the emergence of the first person possible.It assumes the distinction of the two dimensions of the cognitive being (Varela, 2000), one as a link of language for the co-derive of the system with the environment and one as signification surplus, that is, of interpretation for the reformulation of the experience in language (narrative), that keep that coupling with the environment.Interpretation emerges as the alternative for generating action possibilities to reduce perturbations that provoke the breaking of coupling, to go through a present state with breakings to an emergent wished state as a viable future. In this breach opened in the relational space between the present state and the wished state the use of these conversational tools makes sense to access a background with shared vision. The wished state coupled to language operates as a positive feed forward for constructing meaning. It also supports itself on a binocular vision of change, analyzing two categorical series of thought in modernity.Finally, the application and results of the model are described within a health services organization.

El present treball aborda la promoció de la salut psicosocial des del paradigma de la resiliència i les aportacions de la logoteràpia de Viktor Frankl. El seu objectiu ha estat descriure i analitzar com es desenvolupa un procés resilient en l'àmbit laboral docent. Concretament, es descriu el procés de canvi experimentat per un institut d'educació secundària enfrontat a un context de dificultat i de quina manera ha estat capaç de renéixer i sortir-ne enfortit. Hem analitzat com s'activa el procés resilient, la naturalesa dels factors implicats, la relació que s'estableix entre aquests i com interactuen per aconseguir una adaptació positiva. Hem optat per una metodologia qualitativa mitjançant un mètode d'estudi de casos d'orientació etnogràfica.El treball aporta un model d'anàlisi del procés resilient que ha resultat útil per precisar el concepte de resiliència en l'àmbit laboral així com per integrar les dades recollides en el treball de camp. En les conclusions es discuteix el paper de la dimensió noètica o espiritual, la recerca del sentit i la vinculació positiva en l'activació del procés resilient. Igualment s'emfasitza la importància del lideratge i la interacció existent entre la resiliència personal i la organitzativa. També s'apunten possibles estratègies per potenciar, facilitar o estimular el procés resilient en una situació laboral. Finalment, s'examinen les repercussions de l'activació d'un procés resilient en la promoció de la salut laboral. / El presente trabajo aborda la promoción de la salud psicosocial desde el paradigma de la resiliencia y las aportaciones de la logoterapia de Víktor Frankl. Su objetivo ha sido describir y analizar cómo se desarrolla un proceso resiliente en el ámbito laboral docente. Concretamente, se describe el proceso de cambio experimentado por un instituto de educación secundaria enfrentado a un contexto de dificultad y de qué manera ha sido capaz de renacer y salir fortalecido. Hemos analizado cómo se activa el proceso resiliente, la naturaleza de los factores implicados, la relación que se establece entre éstos y cómo interactúan para lograr una adaptación positiva. Hemos optado por una metodología cualitativa mediante un método de estudio de casos de orientación etnográfica.El trabajo aporta un modelo de análisis del proceso resiliente que ha resultado útil para precisar el concepto de resiliencia en el ámbito laboral, así como para integrar la información recogida en el trabajo de campo. En las conclusiones se discute el papel de la dimensión noética o espiritual, la búsqueda del sentido y la vinculación positiva en la activación del proceso resiliente. Igualmente se enfatiza la importancia del liderazgo y la interacción existente entre la resiliencia personal y la organizativa. También se apuntan posibles estrategias para potenciar, facilitar o estimular el proceso resiliente en una situación laboral. Finalmente, se examinan las repercusiones de la activación de un proceso resiliente en la promoción de la salud laboral. / The present work tackles psychosocial health's promotion through resilience's paradigm and Viktor Frankl logotherapy's contributions. Its aim has been to describe and to analyze how a resilient process is developed in the educational labour environment. Concretely, it describes the change process experienced by a secondary school faced by a difficult context and in what way it has been able to be reborn and to leave strengthened. We have analyzed how the resilient process is activated, the nature of the implied factors, the relationship that is settled down among these and how they interact in order to achieve a positive adaptation. We have opted for a qualitative methodology by means of an ethnographic orientated case study method.The work contributes an analysis model of the resilient process that has been useful to specify the resilience concept in the labour environment, as well as to integrate the picked up information in the field work. In the conclusions it discusses the noethic or spiritual dimension, the search for meaning and the positive linking in the activation of the resilient process. It is equally emphasized the importance of leadership and the existing interaction between personal and organizational resilience. Possible strategies are also suggested for strengthening, facilitating or stimulating the resilient process in a labour situation. Finally, repercussions of resilient process activation are examined in the promotion of labour health. / In der hier vorliegenden Doktorarbeit geht es um die Förderung der psychosozialen Gesundheit, ausgehend von dem Resilienzparadigma und Viktor Frankls Logoteraphie. Ziel der Arbeit ist die Beschreibung und Analyse, wie sich ein Resililenzablauf im Lehrarbeitszusammenhang entwickelt. Im Konkreten wird der Wandelprozess beschrieben, den eine Realschule in einem Schwierigkeitszussammenhang erfährt und wie sie wiedergeboren und erstarkt aus dieser Situation hervorgehen könnte. Wir haben analysiert, wie der Resilienzablauf aktiviert wird, die Natur der betroffenen Faktoren, die zwischen ihnen begründete Beziehung, und wie sie interagieren, um eine positive Anpassung zu erreichen. Wir haben uns für eine qualitative Methodologie entschieden, mittels einer ethnographisch orientierten Fallstudie.Die Arbeit liefert ein Untersuchungsleitbild des Resilienzablaufs, das bei der Präzisierung des Resilienzbegriffs im Arbeitsbereich, sowie für die Integration der in der Vorortarbeit gesammelten Daten als nützlich erwiesen hat. In den Schlussfolgerungen wird über die Rolle der nicht-ethischen oder geistlichen Dimension, die Sinnsuche und die positive Verbindung in der Resilienzablaufsaktivierung diskutiert. Ebenfalls wird die Bedeutung der Führung und der vorhandene Interaktion zwischen die eigenen und der organisatorischen Resilienz betont. Ferner werden mögliche Strategien vorgestellt, um den Resilienzablauf in einer Arbeitssituation zu verstärken, zu ermöglichen oder zu motivieren. Schlieβlich werden die Auswirkungen der Aktivierung eines Resilienzablaufs in der Förderung der Arbeitsgesundheit übergeprüft.