La presente tesis aborda el tema de la identidad europea, desde la doble vertiente de la identidad Unión Europea y de la identificación individual con la misma. Ambos fenómenos se analizan desde la epistemología de la complejidad así como desde aquellas premisas del construccionismo social compatibles con la primera. En este sentido, se considera que los fenómenos sociales constituyen realidades complejas, es decir, no lineales, borrosas, catastróficas, fractales y caóticas que se expresan a través del lenguaje y se construyen en discursos socialmente compartidos por determinadas personas en ciertos contextos.En coherencia con dicho planteamiento epistemológico, se presenta un modelo teórico de identidad entendida como fenómeno social complejo. Este modelo, siguiendo a Munné (1995), concibe la identidad como mismidad y el self como las dimensiones multifacéticas de la identidad. Se trata de un sistema complejo que se configura en base a una serie de autorreferencias y heterorreferencias que se modulan y expresan a través del lenguaje. En consecuencia, se destaca también la función relacional del lenguaje considerando que las narrativas de identidad se articulan en conversaciones y posicionamientos discursivos. Concretamente por lo que se refiere a la identidad europea se hace especial hincapié en la necesidad de ampliar el entorno en el que la narrativa de identidad europea adquiera sentido.Partiendo de dichas premisas se plantea un estudio en el que mediante la propuesta de distintos escenarios de futuro de la Unión europea, es decir distintas configuraciones de la identidad institucional, se solicita a los participantes en el estudio (todos ellos personas expertas en temas de la Unión Europea) que argumenten su identificación con cada uno de ellos así como los sentimientos que les evoca imaginarse formando parte de cada escenario. Los textos elicitados por los participantes son analizados mediante la aplicación de los principios de la lógica borrosa a la "grounded theory" de Glaser y Strauss (1967) con el soporte del programa informático QSRNviv. Esta metodología permite poner de relieve, con toda la riqueza de los matices del discurso, algunas de las características que debería reunir la identidad de la unión europea para generalizar e incrementar la identificación con la misma. Como principales aportaciones pueden destacarse:(1) La compatibilización de la epistemología de la complejidad con el paradigma del construccionismo social.(2) El tratamiento de la identidad europea desde una doble vertiente, tanto la identidad de la Unión Europea como la identificación individual con dicha identidad institucional demostrándose que son dos fenómenos complejos íntimamente relacionados que se necesitan e implican mutuamente. (3) El análisis de las ventajas e inconvenientes de cada escenario así como de las características que se entreven como más favorables para la consecución de un sentimiento positivo generalizado de identificación con la Unión Europea.(4) La presentación de un método de análisis de textos que respeta y destaca la borrosidad inherente al lenguaje y al proceso de comunicación y es coherente con la epistemología de la complejidad. Ello se consigue mediante la incorporación de los principios de la lógica borrosa a la metodología de la "grounded theory" utilizando el programa QSR Nvivo. / This thesis focuses on European identity from a twofold perspective: (a) the European Union identity and (b) individual identification with it. In this sense, social phenomena are considered to be complex realities, i.e. non-linear, fuzzy, catastrophic, fractal and chaotic ones that expressed through language and are construed in socially shared discourses.Consequently, a theoretical approach to identity understood as a complex social phenomenon is presented. This model, following Munne (1995), approaches identity as selfhood and the self as the multifacetic dimensions of identity. It is considered as a complex sistem that is made up of a series of self- and hetero- references that are modulated and expressed through language. In consecuence, the relational role of language is also hoghlighted considering that narrative of identity are articulated in conversations and discursive positionings. Concerning European identity specifically, the need to widen the context in which the narrative of European identity makes sense is especially emphasized.The study proposed different future scenarios, i.e., different configurations of institutional identity in the European Union and then participants are asked to justify then identification with each one of them as well as the feelings that are evoked when they imagine themselves as part of each scenario.Texts elicited by participans are analysed by means of an application of fuzzy logic to Glaser and Strauss (1967) Grounded Theory methodology and with support of the Nvivo software. This methodology makes it possible to highlight, with all the nuances of discourses, some of the characteristics that European identity should have so that it could be increased and generalized.

In this dissertation I put forth a syntactic theory of argument structure and the syntaxmorphology interface and I apply it mainly to Early and Classical Latin, although comparison with other languages and discussion of the facts in these languages is conceded a considerable weight. Drawing on Mateu 2002f., Borer 2005b and Marantz 1995f., I argue for a view of argument structure where a basic distinction is drawn between the elements carrying encyclopaedic content, the roots, and the syntactic configuration built around functional heads. Argument structure properties exclusively depend on the latter. Furthermore, the syntactic configuration provides the structural semantics of the linguistic expression. I endorse a theory of the syntaxmorphology interface like the one proposed in the Distributed Morphology framework: morphology is, by default, syntax, although some specific PF operations can disrupt the basic syntax-morphology isomorphism —an isomorphism which, I argue, is inherent to the syntax-semantics interface. Crucially, cross-linguistic variation shall be defended to depend exclusively on that lack of isomorphism between syntax and morphology. In particular, it is triggered ultimately by languagespecific morphophonological properties of functional heads. The empirical focus is set on the domain of events expressing a transition. I consider Talmy’s (2000) theory of the cross-linguistic expression of events of change, where a basic divide is drawn between the languages in which the transition can be encoded by a non-verbal element —satellite-framed languages— and the languages in which the transition must be encoded by the verb —verb-framed languages. I couch Talmy’s theory of transition events within a syntactic theory of argument structure, and I explore a wide range of constructions in Latin —either presenting new data or giving a new perspective on data from the Latin linguistics tradition— to show that Latin pertains to the class of satellite-framed languages. Following an idea in Mateu 2002:160 and Mateu & Rigau 2002, I propose that the s-/v-framed distinction is explainable in purely morphophonological terms. In particular, I make use of the theory of PF operations developed by Embick & Noyer (1999, 2001) within the Distributed Morphology framework, together with Hale & Keyser’s (2002:60f.) and Harley’s (2004) theory of conflation, to account for the distinction. Thus, in v-framed languages the eventive v head lowers, at PF, to the head encoding transition —Path— and fuses with it, yielding a unique locus for phonological realisation. On the other hand, in s-framed languages this Fusion operation does not take place, so v and Path are free to be phonologically realised independently from each other. Finally, I propose a refinement of Talmy’s typology within the class of s-framed languages. First, there are strong s-framed languages, like the Germanic languages, where v and Path are not required to form one word, and, thus, allow constructions like complex adjectival resultative constructions. Second, there are weak s-framed languages, like Latin, where v and Path must form one word (if both are realised independently from each other) and disallow, hence, constructions like adjectival resultative constructions. This distinction is accounted for in terms of a v-to-Path (PF) Lowering operation for weak s-framed languages, which creates a complex head. A three-way, gradual typology emerges encompassing strong s-framed languages (no v-to-Path Lowering and no Path-v Fusion), weak s-framed languages (v-to-Path Lowering, no Path-v Fusion) and v-framed languages (v-to-Path Lowering and Path-v Fusion). / En aquesta tesi defenso una teoria de l’estructura argumental basada en la distinció entre les arrels, elements de contingut enciclopèdic, i les configuracions sintàctiques construïdes sobre les base dels morfemes funcionals, a les quals van lligades les propietats de l’estructura argumental i la semàntica estructural. Alhora advoco per una teoria de la interfície sintaxi-morfologia per defecte isomòrfica; la possible manca d’isomorfisme, de la qual depèn la variació interlingüística, es deu a l’existència de certes operacions morfofonològiques provocades per propietats dels morfemes funcionals. Aplico aquesta teoria a dades fonamentalment del llatí arcaic i clàssic, concentrantment en la divisió tipològica proposada per Talmy entre llengües d’emmarcament en el satèl•lit i llengües d’emmarcament verbal: en les primeres l’element que expressa un canvi d’estat o lloc és típicament no verbal mentre que en les segones és sempre un verb. Demostro, a través de l’anàlisi de diferents construccions, que el llatí pertany al primer grup, però també que tant aquesta llengua com l’eslau es distintingeixen de les altres llengües d’aquest tipus pel fet que no admeten construccions resultatives complexes basades en SAs. Relaciono aquest fet amb un altre: que aquestes llengües tampoc no admeten resultatives basades en SPs si el verb no està prefixat. Concloc que en aquestes llengües, que anomeno llengües d’emmarcament en el satèl•lit febles, hi ha un requeriment morfològic pel qual l’element que expressa el resultat de l’esdeveniment i el verb, per bé que són dos morfs diferents, han de formar un sol mot fonològic; aquesta característica impedeix la generació de resultatives basades en SAs o SPs. El requeriment esmentat no es dóna en les llengües germàniques o en finoúgric, llengües d’emmarcament en el satèl•lit fortes. Explico aquesta escissió proposant que en les llengües de tipus feble hi ha una operació morfofonològica, el Descens (Lowering: Embick & Noyer 2001), que forma un node complex a partir del node v i del node Path, codificador de canvi. En les llengües d’emmarcament en el verb hi opera Descens però també Fusió (Fusion: Embick & Noyer 2001), formant un sol node a partir del node complex Path+v, que és representat, doncs, per un sol morf.

Es planteja la fonamentació d'un model integrat de formació humana, desenvolupament i intervenció organitzacional en un context pedagògic socioeducatiu. S'explicita un nucli d'intel·ligibilitat epistemològic, (Gergen, 1996) i es desenvolupen els seus continguts metateòrics, teòrics i metodològics Per a situar el model en una perspectiva metateòrica constructivista i construccionista social, s'examinen dos canvis considerats rellevants en les explicacions epistemològiques de la ciència que donen suport a aquesta perspectiva: el gir lingüístic i el que els biòlegs biocibernètics de la modernitat anomenen gir ontològic. Aquests fonaments científics del constructivisme, es recullen en el disseny del model que es fa càrrec de tres explicacions plantejades per aquests girs així com de les seves conseqüències. El disseny del model assumeix aquestes distincions i estableix un creuament amb els desenvolupaments post-analítics del gir lingüístic en la comprensió performativa del llenguatge, per a la concepció de l'organització com una xarxa de converses. Assumeix el caràcter emergent de la conducta lingüística en l'acoblament amb el medi. aquest acoblament estructural s'entén enactivament mitjançant l'ús recursiu del llenguatge, per a generar compromisos vers un aprenentatge que integri les persones al sistema. El disseny reencuadra la investigació-acció utilitzant eines de cibernètica de primer ordre en una cibernètica de segon ordre, mitjançant converses recurrents per articular les metes de l'organització amb l'espai relacional. Incorpora metodologies de primera persona performatives i comunicacionals com eines per integrar la dimensió dels valors d'un mateix amb les metes de l'organització amb l'objectiu de reproduir-la mitjançant la integració social. Opera mitjançant el treball en grup per tal que les converses es situïn en la segona persona, (jo-altres), per tal de possibilitar l'emergència de la primera persona.Assumeix la distinció de les dues dimensiones del ésser cognitiu (Varela 2000): una d'enllaç mitjançant el llenguatge per la coderiva del sistema amb el medi, i una dimensió d'excedent de significació, és a dir, d'interpretació per a la reformulació de la experiència en el llenguatge (narrativa), que conservi aquest acoblament amb el medi. Per tal de reduir les pertorbacions que provoca el trencament de l'acoblament emergeix la interpretació com l'alternativa per a generar possibilitats d'acció; passar d'un estat present amb trencaments per fer emergir un estat desitjat com a futur viable. En aquesta escletxa que s'obre en l'espai relacional entre l'estat present i l'estat desitjat pren sentit l'ús d'aquestes eines de conversa per a accedir a un rerefons amb mirada compartida. L'estat desitjat acoblat al llenguatge opera com un feed-forward positiu per a la construcció de sentit. S'ajuda a més d'una visió binocular del canvi, analitzant dos series categorials de pensament en la modernitat. Finalment es descriu l'aplicació i els resultats del Model en una organització de serveis de salut. / Se plantea la fundamentación de un modelo integrado de formación humana, capacitación e intervención organizacional en un contexto pedagógico socio educativo. Explicita un núcleo de inteligibilidad epistemológico, (Gergen, 1996) desarrollando sus contenidos metateoricos, teóricos y metodológico Para situar el modelo en una perspectiva metateórico constructivista y construccionista social, se examinan dos cambios considerados relevantes en las explicaciones epistemológicas de la ciencia que dan sustento a esta perspectiva: el giro lingüístico y el llamado por los biólogos biocibernéticos giro ontológico de la modernidad. Estos fundamentos científicos del constructivismo contenidos en este último, se recogen en el diseño del modelo, que se hace cargo de tres explicaciones que dejan planteadas este giro y de las consecuencias que de ellas surgen para su formalización.- El diseño del modelo asume estas distinciones y realiza un cruce con los desarrollos post analíticos del giro lingüístico en la comprensión performativa del lenguaje, para la concepción de la organización como una red de conversaciones. Asume el carácter emergente de la conducta lingüística en el acoplamiento con el medio. Este acoplamiento estructural se entiende enactivamente mediante el uso recursivo del lenguaje, para generar compromisos para un aprendizaje que integre las personas al sistema. El diseño es un Modelo autopoiético que metodológicamente reencuadra la investigación-acción usando herramientas de cibernética de primer orden en una cibernética de segundo orden, mediante conversaciones recurrentes para articular las metas de la organización con el espacio relacional. Incorpora metodologías de primera persona performativas comunicacionales como herramientas para integrar la dimensión valórica del si mismo con las metas de la organización, para reproducirla mediante integración social. Opera mediante trabajo grupal para que las conversaciones se sitúen en la segunda persona, (yo-otros), para posibilitar la emergencia de la primera persona.Asume la distinción de las dos dimensiones del ser cognitivo (Varela 2000), una de enlace mediante el lenguaje para la coderiva del sistema con el medio, y una dimensión de excedente de significación, esto es, de interpretación para la reformulación de la experiencia en el lenguaje (narrativa), que conserve ese acoplamiento con el medio. Para reducir las perturbaciones que provocan el quiebre del acoplamiento emerge la interpretación como la alternativa para generar posibilidades de acción, pasar de un estado presente con quiebres para hacer emerger un estado deseado como futuro viable. En esa brecha que se abre en el espacio relacional entre el estado presente y el estado deseado hace sentido el uso de estas herramientas conversacionales para acceder a un trasfondo con mirada compartida. El estado deseado acoplado al lenguaje opera como un feed forward positivo para la construcción de sentido. Se apoya para ello, además, en una visión binocular del cambio, analizando dos series categoriales de pensamiento en la modernidad. Finalmente se describe la aplicación y resultados del Modelo en una organización de servicios de salud. / The foundation for an integrated model of human formation, training and organizational intervention within a socio-educational pedagogic context is presented here. It explicits an epistemological intelligibility core (Gergen, 1996) developing its theoretical, metatheoretical and methodological contents. To place the model into a metatheoretical social constructivism and social constructionist perspective, two relevant considered shifts in epistemological explanations of science that supports this perspective are reviewed: the linguistic turn and the so called by biocybernetical biologists ontological turn of modernity. These scientific foundations of constructivism contained in this turn, are brought into the model design that takes charge of three explanations put forward by the turn and the consequences arising from them for its formalization.The design of the model assumes these distinctions and performs a crossing with the post analytical developments of the linguistic turn in the performative comprehension of language, for conceiving the organization as a network of conversations. It assumes the emerging character of linguistic behavior in coupling to the environment. This structural coupling is enactively understood through the recursive use of language, to generate commitments for a learning that integrates persons to the system.The design is an autopoietical model that methodologically reframes research-action using tools of first order cybernetics within a second order cybernetics, through recurrent conversations to articulate organization's goals with the relational space. It incorporates communicational first person performative methodologies as tools to integrate the valoric dimension of the self with the organization's goals, to reproduce it through social integration. It operates through group work placing conversations in second person (I - others), for making the emergence of the first person possible.It assumes the distinction of the two dimensions of the cognitive being (Varela, 2000), one as a link of language for the co-derive of the system with the environment and one as signification surplus, that is, of interpretation for the reformulation of the experience in language (narrative), that keep that coupling with the environment.Interpretation emerges as the alternative for generating action possibilities to reduce perturbations that provoke the breaking of coupling, to go through a present state with breakings to an emergent wished state as a viable future. In this breach opened in the relational space between the present state and the wished state the use of these conversational tools makes sense to access a background with shared vision. The wished state coupled to language operates as a positive feed forward for constructing meaning. It also supports itself on a binocular vision of change, analyzing two categorical series of thought in modernity.Finally, the application and results of the model are described within a health services organization.

Des dels Estudis Culturals Consensuals on la televisió s'entén com a fòrum aquesta tesi doctoral estudia l'aportació del serial de Televisió de Catalunya a la construcció social de la realitat i el seu potencial com a institució intermèdia per a la negociació i objectivació social del sentit. L'objectiu de la investigació consisteix en entendre quines són les estratègies sobre les que el serial estudi de cas, El cor de la ciutat (2000-2009), proposa l'organització de l'experiència de la vida quotidiana en relació a qüestions que prèviament defineix com a temes i problemes socials rellevants per a l'individu al que adreça la seva acció comunicativa. La combinació de tècniques d'anàlisi textual i de contingut per l'estudi de l'agenda permet detectar les lògiques d'introducció i plantejament de determinats temes d'interès social i analitzar comparativament els marcs interpretatius i les estratègies discursives emprades segons es tracti de valors socials compartits, transgredits o contraposats. / Desde los Estudios Culturales Consensuales donde se define la televisión como foro esta tesis doctoral estudia la aportación del serial de Televisió de Catalunya a la construcción social de la realidad y su potencial como institución intermedia para la negociación y objetivación social del sentido. El objetivo de la investigación consiste en entender cuáles son las estrategias del serial estudio de caso, El cor de la ciutat (2000-2009), para proponer la organización de la experiencia de la vida cotidiana en relación a las cuestiones que previamente define como temas y problemas sociales relevantes para el individuo al que dirige su acción comunicativa. La combinación de técnicas de análisis textual y de contenido para estudiar la agenda permite detectar las lógicas de introducción y planteamiento de determinados temas de interés social, y analizar comparativamente los marcos interpretativos y las estrategias discursivas desarrolladas según se planteen valores sociales compartidos, transgredidos o contrapuestos. / From consensual perspective of Cultural Studies, considering television as a forum, this doctoral dissertation analyses the contribution of the longest serial of Televisió de Catalunya to the social construction of reality and its potential as intermediate institution for the social negotiation and objectivation of sense. The main objective of this research is to understand which are the strategies developed by El cor de la ciutat (2000-2009) to propose the organization of everyday experience in relation to questions that previously has defined as social issues and social problems, as part of the communicative action that Catalan television addressed to their viewers. A methodology combining textual analysis and content analysis techniques for studying agenda enables us to identify the logics for the introduction and approach of certain social issues and to examine, in a comparative framing and discourse analysis, which are the strategies implemented depending on values' dynamics (shared, transgressed or confronted).