L’actual era digital ofereix nous escenaris de consum mediàtic i nous punts de trobada entre els productes audiovisuals i les seves audiències, ja que tant els uns com les altres estan influïts per l’anomenada revolució digital. És dins d’aquest marc contextual complex que s’ha d’analitzar el consum adolescent de la ficció seriada televisiva. L’objecte d’estudi de la present tesi, que és el fruit d’una anàlisi de la recepció juvenil de la ficció seriada televisiva, està delimitat per la relació de consum que s’estableix entre dos objectes materials: els adolescents, considerats com una particular audiència mediàtica, i la ficció seriada televisiva, analitzada en relació amb el macrogènere televisiu Ficció. Per tant, en primer lloc es contextualitzen i es conceptualitzen els dos objectes materials de l’estudi (capítol 1). Per un costat s’entén l’adolescència com a procés psicosocial del creixement humà caracteritzat per canvis de diversa natura (físics, psicològics i socials, entre d’altres), que marca el pas de la infància a l’adultesa i que depèn i varia en funció de l’entorn que envolta els individus. Per l’altre costat, es descriu la ficció seriada dins el macrogènere televisiu Ficció, entès segons la tipologia de l’observatori Euromonitor. Se’n destaquen en particular aquells productes específicament dirigits a l’audiència juvenil, és a dir les teen series, per la convicció que es tracta de productes particularment atractius per als adolescents. L’estudi de recepció de la tesi s’insereix dins un marc teòric propi dels Cultural studies i, en particular, dels Audience studies (capítol 2). Per aquesta raó es poden destacar alguns conceptes clau, com ara l’activitat de les audiències, la importància de la situació del visionament i els usos que les audiències fan dels mitjans de comunicació. En el plantejament de l’estudi s’ha intentat respondre a la necessitat, evidenciada per molts investigadors, d’adaptar les metodologies i les tècniques d’investigació a les noves generacions (capítol 3). Per aquesta raó s’ha triat analitzar el consum juvenil de ficció seriada televisiva en relació amb la dieta mediàtica i d’esbarjo dels adolescents. A més, en la implementació de les tècniques emprades (enquesta mitjançant qüestionari i grups de discussió), s’ha recorregut a l’ús de les noves tecnologies mediàtiques. Els resultats obtinguts de l’encreuament de les dades procedents de les dues tècniques emprades estan en línia amb els principals antecedents analitzats, confirmant l’existència de certes similituds entre els joves de la mostra i altres grups investigats en d’altres estudis. En particular, s’han organitzat els resultats segons tres grans àrees temàtiques: dieta d’esbarjo i mediàtica dels adolescents; consum televisiu; consum juvenil específic de ficció seriada televisiva (capítol 4). Finalment, d’aquesta tesi emergeixen alguns elements significatius que permeten d’aprofundir uns aspectes específics del consum juvenil de ficció seriada televisiva. Entre aquests elements, que són discutits en les conclusions de l’estudi (capítol 5), es destaquen en particular: els avantatges que els adolescents reconeixen als diversos suports mediàtics emprats per consumir ficció seriada; les demandes dels joves sobre els continguts de ficció seriada que troben a faltar; les funcions socials desenvolupades per la ficció seriada en la vida dels joves; el consum adolescent específic de teen series. / The current digital era offers new scenarios of media consumption and new meeting points between media products and their audiences. In fact, both elements are influenced by the so-called digital revolution. The teens’ consumption of television serialized fiction has to be analyzed within this complex contextual framework. This thesis is the result of a reception analysis about young people’s consumption of television serialized fiction. Its object of study is demarcated by the consumption relationship that is established between two material objects: the adolescents, considered as a particular media audience, and the television serialized fiction, analyzed in relation to the television macrogenre Fiction. First, these two material objects are contextualized and conceptualized (chapter 1). On one hand, adolescence is considered as a psychosocial process of human growth, characterized by changes of different nature (physical, psychological or social ones, i.e.). This process marks the passage between childhood and adulthood, depending and varying according to the environment that surrounds the individuals. On the other hand, the television serialized fiction is described within the television macrogenre Fiction, as defined by Euromonitor Observatory. In particular, the study stresses the importance of teen series, which are those television fictional products specifically targeted at a young audience, because of the idea that they can be particularly appealing to teenagers. This reception study belongs to a framework typical of Cultural studies and, particularly, of Audience studies (chapter 2). For this reason it is possible to emphasize several key concepts, as well as audiences’ activity, the importance of the consumption situation or the uses that audiences make of mass media. The whole planning of the study has tried to answer to the need, underlined by several authors, of adapting the research methods and techniques to the new generations (chapter 3). For this reason it has been decided to analyze young people’s consumption of television serialized fiction in relation to adolescents’ media and free time diet. Besides, even in the implementation of the analysis techniques (survey through questionnaire and focus groups), new media technologies have been used. The main results of the study, obtained through crossing the data of both techniques, are in line with the main previous studies analyzed. This fact confirms the existence of several similarities between the adolescents of this sample and other groups studied in previous researches. In particular, the results have been divided into three thematic areas: adolescents’ free time and media diet; television consumption; young people’s consumption of television serialized fiction (chapter 4). Finally, this thesis enlightens some interesting elements that permit to study in depth several aspects of young people’s consumption of television serialized fiction. Among these elements, which are discussed in the conclusions of the study (chapter 5), the following ones can be pointed out: the advantages that adolescents assign to the different media used to watch serialized fiction; the adolescents’ claims for some fiction contents that are not available; the social functions of serialized fiction in young people’s life; the specific adolescent consumption of teen series.

El text audiovisual: anàlisi des d'una perspectiva mediològica és una investigació sobre cinc sèries estatunidenques: El ala oeste de la Casa Blanca (The West Wing, NBC: 1999-2006), Perdidos (Lost, ABC: 2004-), Mujeres desesperadas (Desperate Housewives, ABC: 2004-), House (House, Fox: 2004-) i CSI: Las Vegas (CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-). De cadascuna de les sèries del corpus se n'analitza la primera temporada, que en total sumen 114 episodis. Aquestes cinc sèries s'analitzen amb referència als seus contextos (productius, dades d'audiència, repercussió social, estratègies d'interactivitat) i d'acord amb les característiques genèriques, les invariants temàtiques i la presència de la recurrència temàtica i mítica, ja que cadascuna de les sèries és un exponent d'un subgènere concret (polític, aventures, soap-opera, hospitalari i policíac) de la producció televisiva de l'era del drama (Longworth, 2000-2002). Els punts de partida teòrics són la definició del text serial audiovisual i de la recurrència temàtica, així com una fonamentació conceptual del marc teòric en què s'inscriu la recerca (television studies, formalisme, estructuralisme, deconstruccionisme, postestructuralisme i mediologia). A partir de referències bibliogràfiques bàsiques (Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ryan, 1979; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006) s'opta per una metodologia d'anàlisi de les sèries del corpus sincrètica, amb la finalitat de manifestar l'adscripció de les sèries a un gènere concret (perspectiva diacrònica), així com la presència i actualització del mite mitjançant la recurrència temàtica, des d'una perspectiva sincrònica. La pervivència de la recurrència temàtica en les sèries del corpus es la hipòtesi de partida de la recerca. Les diferències entre la recurrència genèrica i la recurrència temàtica s'estableixen d'acord amb l'estudi del gènere de Ryan (1979), i també s'estudia la crisi genèrica que condueix a la hibridació de gènere que caracteritza les sèries del corpus. Prenent com a punt de partida la intertextualitat de la producció cultural occidental, també s'analitza la lògica del mercat audiovisual estatunidenc, així com els contextos en què sorgeixen les sèries del corpus: d'una banda l'estatunidenc, de producció, i de l'altra l'espanyol, referit a la recepció. A més, es tenen en compte els processos d'interactivitat que es produeixen a l'era del drama, així com la influència de les diferents èpoques televisives en la conformació de la serialitat estudiada: paleotelevisió, neotelevisió, metatelevisió, postmodernisme i postcolonialisme. S'hi planteja la revisió del concepte sèries de culte i es proposen els termes must-see TV o sèries de qualitat per als productes analitzats, i s'analitza la influència de programes com Gran Hermano per a la configuració de la programació metatelevisiva de realitat i ficció. La recerca constata, d'una banda, que les sèries analitzades pertanyen a l'era metatelevisiva, que es caracteritza per la hibridació genèrica, la fragmentarietat i l'autoreferencialitat, i, de l'altra, que els trets esmentats fan referència a la maduresa del mitjà televisiu, amb la consegüent obligatorietat de proposar una teoria de la televisió i d'editar els textos audiovisuals. La investigació també permet fer referència a un canvi en l'imaginari col·lectiu, ja que a les recurrències temàtiques tradicionals s'hi ha d'afegir la referencialitat metatelevisiva, que es pot organitzar tal com es duu a terme en aquesta recerca en forma de graella televisiva que fagocita la resta de programes, i d'acord amb la qual s'ha estructurat l'annex que acompanya la tesi doctoral. / This doctoral thesis (The Audiovisual Text: Analysis from a Mediological perspective) starts from the empirical analysis of five drama series: The West Wing, NBC: 1999-2006; Lost, ABC: 2004-; Desperate Housewives, ABC: 2004-; House, M.D., Fox: 2004- and CSI: Crime Scene Investigation, CBS: 2000-. The first season of each series (114 episodes, in total) were analysed with respect to the production context (the programme's audiences, social repercussion, awards, strategies of interactivity) as well as to generic features, invariant motives and the use of thematic and mythical recurrences. Each of the series analysed pertains to an important genre of drama (politics, adventures, soap-opera, medical and police), within the television production of the era of drama, as defined by Longworth (2000-2002). The theoretical framework consists, on the one hand, of defining both the audiovisual serial text and thematic recurrence and, on the other, of a comprehensive assessment of the various theories related to the research (Television Studies, formalism, structuralism, deconstruccionism, poststructuralism and mediology). The methodology chosen to analyse these series derives from a syncretic selection of bibliographic references such as Lévi-Strauss, 1969; Dumézil, 1970; Ginzburg, 1989; Nagy, 2006. The essential purpose is to inscribe each of the series within its own genre (diachronic perspective), as well as the presence and usage of myth through thematic recurrence (synchronic perspective). The main hypothesis is that thematic recurrence is present in quality television series, in addition to the characteristics inherent in industrial television production. In accordance with Ryan's studies of genre (1979), the differences between generic recurrence and thematic recurrence are established, as is the generic crisis, as precedent to the generic hybridization that characterizes these series. Taking intertextuality in western cultural production as a staring point, the thesis also analyses US serial audiovisual production, as well as the televisual context of such series (US, production and reception; Spanish, issues related to reception) and the processes of interactivity that are produced in the era of drama, as well as the influence of the various televisual eras within the series analyzed: paleoTV, neoTV, metaTV, postmodernism. A revision of the term 'cult TV' is proposed, as applied to this corpus, using as preferable concepts 'quality TV' or 'must-see TV'. The influence of reality-shows such as Big Brother on metatelevision programmes has also been analyzed.The research concludes that the analyzed series belong to metatelevisual era, characterized by generic hybridisation, fragmentariness and autoreferenciality; these features are related to the maturity of televisual text, with the consequent need to propose a theory of TV and to edit televisual texts. This research also allows reference to be made to a change that has been produced in the collective imaginary, since the intertextuality of these series comes from traditional thematic recurrences (literary, thematic, mythic) to which metatelevisual and autoreferencial reference must be added. As this research is developed (see annex), these references can be structured as a TV schedule, thus embracing the other TV programmes.

La funció crucial del monstre com a figura de l'Alteritat humana ha trobat expressió cultural des de l'inici de la civilització de manera que els monstres sovint han ocupat una posició central en els diversos períodes culturals del passat. Al final del s. XX, la presència ubiqua del monstre ha esdevingut un dels trets més prominents de la cultura Occidental, en un sentit ampli. Els monstres abunden sobre tot a les novel·les i pel·lícules en anglès dels 80s i 90s. Malgrat això, s'ha parlat de la monstruositat dins els Estudis Culturals en anglès bàsicament en relació a la ficció de terror, sobre tot el cinema. Investigadors com ara Andrew Tudor a Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll a The Philosophy of Horror (1990), David Skal a The Monster Show (1993) i Barbara Creed a The Monstrous-Feminine (1993) han escrits anàlisis molt perceptives del monstre en aquest gènere. No hi ha però un discurs a l'abast sobre la monstruositat mateixa, entesa com a una complexa construcció cultural que recull els diversos tipus de monstres i que està present en la majoria de manifestacions culturals més enllà del cinema de terror.Aquesta tesi es proposa començar a omplir aquest buit, començant per qüestionar la idea que la monstruositat es limita a les criatures repulsives del cinema de terror i, en segon lloc, mirant el monstre des d'un punt de vista més ampli que inclogui els dos mitjans més populars de la ficció actual: la novel·la i el cinema. Pel que fa a la monstruositat en si, aquesta tesi deixa de banda una taxonomia tradicional que la limitaria a les llistes d'exemples per obrir un nou territori per l'anàlisi dins els Estudis Culturals en anglès en examinar el conjunt total de les representacions de la monstruositat a la ficció per categories com monstre humà i no-humà, estètic i moral, mític i polític. S'estudia el monstre, doncs, en el context de grans línies narratives que expressen les principals tensions culturals del nostre temps i que justifiquen la divisió en capítols. El monstre de ficció és un símptoma d'aquestes tensions però també part de les estratègies usades per la psicologia humana per guarir-nos de les ferides en la nostra auto-estima causades per la monstruosa realitat de la conducta humana. Els títols originals dels capítols són (la tesi està redactada en anglès): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Aquesta tesi inclou també una àmplia llista de fonts primàries (novel·les i pel·lícules). / La función crucial del monstruo como figura de la Otredad humana ha hallado expresión cultural desde los inicios de la civilización, de modo que los monstruos a menudo han ocupado una posición central en los diversos períodos culturales del pasado. Al final del s. XX, la presencia ubicua del monstruo se manifiesta como uno de los rasgos más prominentes de la cultura Occidental, en un sentido amplio. Los monstruos abundan sobre todo en las novelas y las películas en inglés de los 80s y 90s. Pese a ello, se ha debatido la monstruosidad dentro de los Estudios Culturales en inglés básicamente en relación a la ficción de terror, sobre todo el cine. Investigadores como Andrew Tudor en Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll en The Philosophy of Horror (1990), David Skal en The Monster Show (1993) y Barbara Creed en The Monstrous-Feminine (1993) han escrito análisis muy perceptivos del monstruo en este género. No hay, sin embargo, un discurso sobre la monstruosidad misma, definida como compleja construcción cultural que recoge los diversos tipos de monstruos y que está presente en la mayoría de manifestaciones culturales más allá del cine de terror.Esta tesis se propone iniciar el llenado de este vacío, empezando por cuestionar la idea de que la monstruosidad se limita a las criaturas repulsivas del cine de terror y, en segundo lugar, observando al monstruo desde un punto de vista más amplio que incluya los dos medios más populares de la ficción actual: la novela y el cine. Sobre la monstruosidad en sí, esta tesis no entra en una taxonomía tradicional, que la limitaría a las listas de ejemplos, para abrir un nuevo territorio de análisis dentro de los Estudios Culturales en inglés al examinar el conjunto total de les representaciones de la monstruosidad en la ficción per categorías tales como monstruo humano i no-humano, estético y moral, mítico y político. Se estudia al monstruo, pues, en el contexto de grandes líneas narrativas que expresan las principales tensiones culturales de nuestro tiempo y que justifican la división en capítulos. El monstruo de ficción es un síntoma de estas tensiones pero también parte de las estrategias usadas por la psicología humana para curarnos las heridas en nuestra auto-estima causadas por la monstruosa realidad de la conducta humana.Los títulos originales de los capítulos son (la tesis está redactada en inglés): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Esta tesis incluye una amplia lista de fuentes primarias (novelas y películas). / The crucial function of the monster as mankind's Other has always found an expression in culture since the dawn of civilisation and, so, monstrosity has frequently occupied a central position in the diverse cultural periods of the past. By the end of the twentieth century, the ubiquitous presence of the monster appears to be one of the most conspicuous features of contemporary Western culture in its widest sense. The monster thrives in particular in the novels and films in English of the 1980s and 1990s. Nevertheless, monstrosity has been only discussed within English Cultural Studies mostly in work dealing with horror fiction, especially with the horror film. Researchers such as Andrew Tudor in Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll in The Philosophy of Horror (1990), David Skal in The Monster Show (1993) and Barbara Creed in The Monstrous-Feminine (1993) have written perceptive analyses of the monster in that genre. Yet, there is no available discourse on monstrosity itself, understood as a complex cultural construction that gathers together the widely different types of monster and that is present in most contemporary cultural manifestations beyond the domain of horror films.It is the aim of this dissertation to start filling this gap, beginning first by questioning the idea that monstrosity is represented essentially by the repulsive creatures that can be found in horror films and second, by looking at the monster from a more comprehensive point of view which includes the two most popular vehicles for fiction today: films and novels. Regarding monstrosity itself, this dissertation disregards a traditional classificatory standpoint that would limit analysis to drawing lists of examples. Instead, this dissertation opens new ground for cultural analysis within Cultural Studies by considering together the representations of fictional monstrosity: human and non-human, aesthetic and moral, mythical and political. The monster is, thus, studied within the context of master narratives that express the main cultural tensions in our time and that justify the division into chapters of my dissertation. The fictional monster is a symptom of these tensions but it is also part of the strategies used by the human psyche to heal the wounds inflicted on its self-esteem by the monstrous reality of human behaviour. The chapters are: 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. The dissertation also include an extensive list of primary sources (novels and films).

Es planteja el caràcter bifront del gènere autobiogràfic. Siegfried Sassoon, poeta i combatent de la Primera Guerra Mundial, és l'autor de les memòries de George Sherston que narren la infantesa i joventut del protagonista en l'entorn rural idíl·lic del sud d'Anglaterra i, després, la seva participació al front occidental. Tanmateix, resulta difícil adscriure aquestes memòries a la ficció pel sol fet que els noms de l'autor i el narrador-protagonista no coincideixin. La trilogia autobiogràfica de Sherston narra amb precisió documental les vicissituds biogràfiques més rellevants de Sassoon. Ficció i autobiografia, història i memòria configuren alguns dels trets distintius d'una narració que explora i explota la hibridesa genèrica. / The dual nature of the autobiography genre is approached. Siegfried Sassoon, poet and combatant in the First World War, is the author of the memoirs of George Sherston, which narrate the childhood and youth of the protagonist in the idyllic rural environment of southern England followed by his participation on the Western Front. However, it is difficult to label these memoirs as fiction only because the names of the author and the narrator-protagonist are not the same. Sherston's autobiographical trilogy narrates with documentary accuracy the most relevant biographical vicissitudes of Sassoon. Fiction and autobiography, history and memory make up some of the distinctive traits of a narrative that explores and exploits the hybridism of the genre.

La pregunta sobre com s’ha de representar l’Holocaust és i ha estat una qüestió problemàtica i essencial en els Estudis de l’Holocaust. Certs acadèmics i intel•lectuals han negat la possibilitat de representació de l’horror del genocidi dels jueus europeus, i en especial, s’ha negat l’ús de la ficció literària i cinematogràfica. Aquesta tesi analitza les tres etapes de recepció de l’Holocaust i els seus discursos acadèmics predominants. L’inicial silenci i la invisibilitat social del genocidi, en la que es formula el dictum adornià sobre la irrepresentabilitat del genocidi dels jueus europeus. Més endavant, l’Holocaust es fa socialment visible, i l’aparició d’obres de ficció controvertides obliguen a plantejar-se certs “límits de representació”. I contemporàniament, quan la ficció sobre l’Holocaust s’ha popularitzat i globalitzat, arribant a formar part de l’entreteniment i del consum mediàtic. En aquest context, en el que les representacions de ficció del genocidi dels jueus europeus ja formen part de la nostra cultura, l’estudi de cas es centra en l’anàlisi narratològica del llibre Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, amb l’objectiu de presentar una opció de ficció de l’Holocaust. / La pregunta sobre cómo se debe representar el Holocausto es y ha sido una cuestión problemática y esencial en los Estudios del Holocausto. Ciertos académicos e intelectuales han negado la posibilidad de representación del horror del genocidio de los judíos europeos, y en especial, se ha negado el uso de la ficción literaria y cinematográfica. Esta tesis analiza las tres etapas de recepción del Holocausto y sus discursos académicos predominantes. El inicial silencio e invisibilidad social del genocidio, en el que se formula el dictum adorniano sobre la irrepresentabilidad del genocidio de los judíos europeos. Más adelante, el Holocausto se hace socialmente visible, y la aparición de obras de ficción controvertidas obligan a plantearse ciertos “límites de representación”. Y contemporáneamente, cuando la ficción sobre Holocausto se ha popularizado y globalizado, llegando a formar parte del entretenimiento y del consumo mediático. En este contexto, en el que las representaciones de ficción del genocidio de los judíos europeos ya forman parte de nuestra cultura, el caso de estudio se centra en el análisis narratológico del libro Everything is Illuminated (2002) de Jonathan Safran Foer, con el objetivo de presentar una opción de ficción del Holocausto. / The question of how the Holocaust should be represented is and has been a problematic and essential question in Holocaust Studies. Certain academics and intellectuals have denied the possibility of representation, and very specially, have denied the use of literary and cinematographic fiction. This thesis analyses the three stages of reception of the Holocaust and their predominant academic discourses. The initial silence and social invisibility of the genocide, in which the Adornian dictum is formulated on the unrepresentability of the genocide of European Jews. Later, the Holocaust is made socially visible, and the emergence of controversial works of fiction force us to consider the option of certain “limits of representation”. And, recently, in which fiction about the Holocaust has become popularized and globalized, and become part of the entertainment and consumer mass media. In this context, in which fictional representations of the genocide of European Jews are now part of our culture, this case study focuses on the narratological analysis of the book, Everything is Illuminated (2002), by Jonathan Safran Foer, in order to present a fictional choice of the Holocaust.

Des dels Estudis Culturals Consensuals on la televisió s'entén com a fòrum aquesta tesi doctoral estudia l'aportació del serial de Televisió de Catalunya a la construcció social de la realitat i el seu potencial com a institució intermèdia per a la negociació i objectivació social del sentit. L'objectiu de la investigació consisteix en entendre quines són les estratègies sobre les que el serial estudi de cas, El cor de la ciutat (2000-2009), proposa l'organització de l'experiència de la vida quotidiana en relació a qüestions que prèviament defineix com a temes i problemes socials rellevants per a l'individu al que adreça la seva acció comunicativa. La combinació de tècniques d'anàlisi textual i de contingut per l'estudi de l'agenda permet detectar les lògiques d'introducció i plantejament de determinats temes d'interès social i analitzar comparativament els marcs interpretatius i les estratègies discursives emprades segons es tracti de valors socials compartits, transgredits o contraposats. / Desde los Estudios Culturales Consensuales donde se define la televisión como foro esta tesis doctoral estudia la aportación del serial de Televisió de Catalunya a la construcción social de la realidad y su potencial como institución intermedia para la negociación y objetivación social del sentido. El objetivo de la investigación consiste en entender cuáles son las estrategias del serial estudio de caso, El cor de la ciutat (2000-2009), para proponer la organización de la experiencia de la vida cotidiana en relación a las cuestiones que previamente define como temas y problemas sociales relevantes para el individuo al que dirige su acción comunicativa. La combinación de técnicas de análisis textual y de contenido para estudiar la agenda permite detectar las lógicas de introducción y planteamiento de determinados temas de interés social, y analizar comparativamente los marcos interpretativos y las estrategias discursivas desarrolladas según se planteen valores sociales compartidos, transgredidos o contrapuestos. / From consensual perspective of Cultural Studies, considering television as a forum, this doctoral dissertation analyses the contribution of the longest serial of Televisió de Catalunya to the social construction of reality and its potential as intermediate institution for the social negotiation and objectivation of sense. The main objective of this research is to understand which are the strategies developed by El cor de la ciutat (2000-2009) to propose the organization of everyday experience in relation to questions that previously has defined as social issues and social problems, as part of the communicative action that Catalan television addressed to their viewers. A methodology combining textual analysis and content analysis techniques for studying agenda enables us to identify the logics for the introduction and approach of certain social issues and to examine, in a comparative framing and discourse analysis, which are the strategies implemented depending on values' dynamics (shared, transgressed or confronted).