• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 12
  • 8
  • Tagged with
  • 20
  • 20
  • 20
  • 10
  • 6
  • 6
  • 6
  • 5
  • 4
  • 4
  • 4
  • 3
  • 3
  • 3
  • 3
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La Convenció sobre la protecció i la promoció de la diversitat de les expressions culturals de la UNESCO i les polítiques de promoció de la diversitat cultural. El cas de Catalunya i la paradiplomàcia cultural.

Petit Bozzo, Martí 08 May 2009 (has links)
Aquesta tesi parteix de l'anàlisi de les diverses disciplines que estudien la cultura com a fenomen. S'inicia la recerca amb una descripció de l'evolució històrica del concepte, de les diferents perspectives amb què abordar-lo i també les dificultats metodològiques per acotar-lo i objectivar-lo.En segon lloc, s'analitza la relació entre cultura i mercat. Després de constatar que la industrialització de la producció i distribució de béns i serveis culturals comporta una mercantilització general de la cultura, es descriuen les conseqüències que això comporta en l'estructura econòmica del sector cultural i comunicatiu. En aquesta secció, es dóna especial importància al debat sobre el servei públic audiovisual al Regne Unit durant els anys 2004-05, impulsat per l'autoritat de regulació britànica, l'Ofcom.El tercer capítol es centra en l'estudi sobre la Convenció sobre la Protecció i la Promoció de la Diversitat de les Expressions Culturals de la UNESCO, com a primer tractat internacional que aborda la qüestió des d'una perspectiva global, i no regional o estatal.I finalment, la tesi estudia les noves formes de relacions internacionals que emergeixen arran de la globalització i el procés de redimensionament dels poders públics i els sistemes de governança mundial. En aquest sentit, s'estudien els nous actors que tenen l'oportunitat d'esdevenir rellevants en l'arena internacional, com ara els Governs no centrals. El cas de Catalunya no n'és una excepció, de manera que s'estudien les possibilitats d'acció paradiplomàtica de la Generalitat en l'àmbit general de la cultura i, en particular, en la UNESCO i en la implementació de la Convenció. / Esta tesis parte del análisis de las diversas disciplinas que estudian la cultura como fenómeno. Se inicia la investigación con una descripción de la evolución histórica del concepto, de las diferentes perspectivas con que abordarlo y también las dificultades metodológicas para acotarlo y objetivarlo.En segundo lugar, se estudia la relación entre cultura y mercado. Después de constatar que la industrialización de la producción y distribución de bienes y servicios culturales comporta una mercantilización general de la cultura, se describen las consecuencias que ello comporta en la estructura económica del sector cultural y comunicativo. En esta sección , se da especial importancia al debate sobre el servicio público audiovisual en el Reino Unido durante los años 2004-05, impulsado por la autoridad de regulación británica, la Ofcom.El tercer capítulo se centra en la Convención sobre la Protección y la Promoción de la Diversidad de las Expresiones Culturales de la UNESCO, como primer tratado internacional que aborda la cuestión desde una perspectiva global, y no regional o estatal.Y finalmente, la tesis estudia las nuevas formas de relaciones internacionales que emergen a partir de la globalización y el proceso de redimensionar los poderes públicos y los sistemas de gobernanza mundial. En este sentido, se detallan los nuevos actores que tienen la oportunidad de devenir relevantes en la arena internacional, como por ejemplo los Gobiernos no centrales. El caso de Cataluña no es una excepción, de forma que se estudian las posibilidades de acción paradiplomática de la Generalitat en el ámbito general de cultura y, en particular, en la UNESCO y la implementación de la Convención. / This thesis starts from the analysis of the diverse disciplines that study the Culture as a phenomenon. Description of the historic evolution of this concept, different approaches to tackle it, and also the methodological difficulties to fence and objectify culture are dealt in the first chapter.Secondly, the relationship between culture and market is examined. After verifying that industrialization of production and distribution of cultural goods and services steers to a general mercantilization of culture, this academic research describes its consequences for the economic structures of the cultural and communicative sectors. In this section, the study gives special relevance to the debate on audiovisual public service held in United Kingdom during 2004-05 period.The third chapter deals in depth with the UNESCO Convention on the Protection and Promotion of the Diversity of Cultural Expressions, the first international treaty that rules the subject with a global approach - and not national or regional.And finally, the thesis analyses the new forms of diplomacy that emerge due to the globalization and the readjustment of public power and global governance systems. In this respect, new actors chances to become relevant in the international arena, like non-central Governments, are detailed. The case of Catalonia is not an exception, and so the research ends with the study of the Catalan Government (Generalitat de Catalunya) possibilities of paradiplomatic actions in the cultural area and, in particular, in UNESCO and the Convention implementation.
2

El cinema com a espai intercultural. La influència asiàtica en el cinema d'Occident: contextos, conceptes i casos

Codó Martínez, Jordi 05 February 2013 (has links)
En un món social cada cop més nodrit per les interconnexions culturals, el cinema - expressió artística que és filla inequívoca del seu temps- es conforma des dels seus inicis a través de la integració i la interacció de formes expressives diverses i allunyades. Els darrers tres lustres han vist un impuls en la referida tendència, promoguda per la globalització de la indústria fílmica i, en bona mesura també, pel creixement (i/o la voluntat exportadora) dels cinemes asiàtics. La influencia d'aquests cines en el mainstream internacional (ja sigui el de l'entreteniment o el d'art i assaig) és cada cop més patent, i s'aventuren noves formes d'expressió cinematogràfica i d’anàlisi. El present treball vol reflexionar sobre la naturalesa d'aquests intercanvis, tot observant quines idees i practiques es posen en joc en la producció de films de caràcter transnacional. Conceptes com 'interculturalitat', 'cinema nacional', 'autoria' o 'orientalisme' en són els protagonistes, juntament amb l'estudi d'un cas: la influencia del cinema japonès en !'obra de Jim Jarmusch. / En un mundo social cada vez más nutrido por las interconexiones culturales, el cine­ expresión artística que es hija inequívoca de su tiempo- se conforma desde sus inicios a través de la integración y la interacción de formas expresivas diversas y alejadas. Los últimos tres lustros han visto un impulso en la referida tendencia, promovida por la globalización de la industria fílmica y, en buena medida también, por el crecimiento (y/o la voluntad exportadora) de los cines asiáticos. La influencia de estos cines en el mainstream internacional (ya sea el del entretenimiento o el de arte y ensayo) es cada vez más patente, y se aventuran nuevas formas de expresión cinematográfica y de análisis. El presente trabajo quiere reflexionar sobre la naturaleza de estos intercambios, observando qué ideas y prácticas se ponen en juego en la producción de filmes de carácter transnacional. Conceptos como 'interculturalidad', 'cine nacional', 'autoría' u 'orientalismo' son los protagonistas, junto con el estudio de un caso: la influencia del cine japonés en la obra de Jim Jarmusch. / In a social world increasingly nourished by cultural interconnections, film -an artistic expression that is an unequivocal output of its time- has been shaped from its beginnings through the integration and interaction of various and distant forms of expression. The last fifteen years have seen a boost in the aforementioned trend, promoted by the globalization of the film industry and, to some extent also by the growth (and / or will to export) of Asian cinemas. The influence of these cinemas in the interntional mainstream (either for entertainment or arthouse) is increasingly evident, and puts forward new forms of cinematic expression and analysis. The present work reflects on the nature of these exchanges, by observing which ideas and practices come into play in producing films with a transnational personality. Concepts such as interculturality, national cinema, authorship or orientalism are the protagonists, along with a case study: the influence of Japanese cinema in the work of Jim Jarmusch.
3

Democràcia i Comunicació: per una regulació al servei de l'interès públic

Carbonell Abelló, Josep Maria 09 December 2010 (has links)
La Societat de la Informació és una realitat cada vegada més important en les societats desenvolupades i, juntament amb la Globalització, estan transformant de manera radical les nostres societats. En aquest context, els mitjans de comunicació i les xarxes de comunicacions electròniques estan vivint un procés de convergència que implica una transformació sense precedents en el món de la comunicació. L'objecte de la Tesi és l'anàlisi detallat de l'evolució i la situació actual de les xarxes de comunicacions electròniques i dels mitjans de comunicació, que he anomenat xarxes de comunicació multimèdia i, l'objectiu, analitzar els sistemes regulatoris i fer una proposta dels principis bàsics que hauria de contemplar un model regulatori de les xarxes de comunicació multimèdia assentat en els valors essencials del liberalisme social perquè pugui respondre de manera satisfactòria a l'interès públic. / La Sociedad de la Información es una realidad cada vez más importante en las sociedades desarrolladas y, junto la Globalización, están transformando de manera radical nuestras sociedades. En este contexto, los medios de comunicación y las redes de comunicaciones electrónicas están viviendo un proceso de convergencia que implica una transformación sin precedentes del mundo de la comunicación. El objeto de la Tesis es el análisis detallado de la evolución y la situación actual de las redes de comunicaciones electrónicas y los medios de comunicación, que he llamado redes de comunicación multimedia y, el objetivo, analizar los sistemas regulatorios y hacer una propuesta de los principios básicos que debería contemplar un modelo regulatorio de las redes de comunicación multimedia asentado en los valores esenciales del liberalismo social para que pueda responder de manera satisfactoria al interés público. / The Information Society is an increasingly important reality in developed societies and, along with globalization, is radically transforming our societies. In this context, the media and electronic communications networks are experiencing a convergence process that involves an unprecedented transformation in the world of communication. The purpose of this thesis is the detailed analysis of the evolution and of the current status of electronic communications networks and media, which I have labeled multimedia and communication networks, and, further, to analyze the current regulatory systems in order to develop a set of basic principles to be considered in the setting up of a regulatory model of multimedia communication networks, rooted in core values of social liberalism, and able to effectively defend the public interest.
4

Periodismo inmersivo: Fundamentos para una forma periodística basada en la interfaz y la acción

Domínguez Martín, Eva Maria 13 March 2013 (has links)
L'impacte de tecnologies com la realitat virtual juntament amb la influència narrativa dels videojocs han afavorit el que anomenem una retòrica immersiva, una forma de relatar amb recursos visuals i interactius per tal d’aconseguir un alt grau d'immersió de l'usuari. Entenem per periodisme immersiu una pràctica periodística emergent que aplica les tecnologies i recursos necessaris amb aquest objectiu. Per bé que el periodisme immersiu té la seva expressió màxima amb l'aplicació de la tecnologia de realitat virtual immersiva, també es poden aplicar recursos per a la immersió a través de la pantalla digital. Es proposen els components expressius per a un periodisme immersiu basat en la capacitat visual de la interfície i la possibilitat d'acció en el relat i s’analitzen les seves aplicacions periodístiques. / El impacto de tecnologías como la realidad virtual junto con la influencia narrativa de los videojuegos han favorecido lo que damos en llamar una retórica inmersiva, una forma de relatar con recursos visuales e interactivos cuyo objetivo es conseguir un alto grado de inmersión del usuario. Entendemos por periodismo inmersivo una práctica periodística emergente que aplica las tecnologías y recursos necesarios para conseguir dicho fin. Si bien el periodismo inmersivo tiene su mayor expresión con la aplicación de la tecnologia de realidad virtual inmersiva, también se pueden aplicar recursos para la inmersión a través de la pantalla digital. Se proponen los componentes expresivos para un periodismo inmersivo basado en la capacidad visual de la interfaz y la posibilidad de acción en el relato y se analizan sus aplicaciones periodísticas. / The impact of virtual reality technologies as well as the influence of gaming narratives have favored what we call immersive rhetoric, a storytelling form based on visual and interactive resources which aim to achieve a high degree of user immersion. Immersive journalism we understand as an emerging journalistic practice that applies the technologies and resources needed to achieve that goal. While immersive journalism has its greatest expression in the application of immersive virtual reality technology, immersive tecniques can also be applied through the digital display. We first propose the expressive components for immersive journalism based on the visual interface and then we analize their journalistic applications.
5

Funcions, estètica i tipologies de la música i el silenci en els espots electorals. Estructures narratives de la música i el silenci en els vídeos electorals

Torras Segura, Daniel 21 July 2010 (has links)
Aquesta investigació crea un protocol per analitzar la relació entre la música, el silenci i les imatges en els espots electorals. El protocol es constitueix amb la compilació del mètode de Josep Lluís i Falcó, una síntesi de les funcions de la música en un context audiovisual, i un protocol elaborat prèviament per l'autor per analitzar el silenci audiovisual. Mitjançant aquesta eina analítica s'estudien 150 espots electorals de totes les èpoques des de l'aparició del format i d'arreu del món. L'anàlisi es realitza considerant conjuntament el producte audiovisual, sense separar els codis acústics dels visuals.Un dels fonaments de la investigació és que la música comunica a diferents nivells, també a un nivell Basic relacionat amb els paràmetres psicoacústics de supervivència humana. Al mateix temps, la música comporta una connotació cultural i social i és expressiva d'emocions generals. La música és comunicació abans que art. També es considera que el silenci absolut no existeix i que el silenci s'integra i forma part del continuum comunicatiu, essent sempre significatiu.La recerca defineix diferents models de relació entre música, silenci i imatges, segons quin element de la Banda Sonora és protagonista i articula la narració. També defineix diferents models funcionals, segons les funcions més utilitzades i habituals per la música i el silenci en els espots electorals. Alhora, estableix un model descriptiu de la relació general entre aquests paràmetres. La conclusió és que la música és habitual en els espots electorals, però en un segon pla, amb una funció expressiva del to emotiu general del producte audiovisual. En canvi, el silenci és escàs en aquest format i, quan s'utilitza, empra una funció també expressiva la qual diferencia el flux narratiu on s'ubica l'anunci polític, les parts de l'espot o bé les diferents proposicions conceptuals que conformen el missatge del producte. Els resultats són una descripció de la tendència general de la música i el silenci en els espots electorals. / Esta investigación crea un protocolo para analizar la relación entre la música, el silencio y las imágenes en los spots electorales. El protocolo se constituye con la compilación del método de Josep Lluís i Falcó, una síntesis de las funciones de la música en un contexto audiovisual, y un protocolo elaborado previamente por el autor para analizar el silencio audiovisual. Mediante esta herramienta analítica se estudian 150 spots electorales de todas las épocas desde la aparición del formato y de todo el mundo. El análisis se realiza considerando conjuntamente el producto audiovisual, sin separar los códigos acústicos de los visuales.Uno de los fundamentos de la investigación es que la música comunica a diferentes niveles, también a un nivel Basic relacionado con los parámetros psicoacústicos de supervivencia humana. Al mismo tiempo, la música comporta una connotación cultural y social y es expresiva de emociones generales. La música es comunicación antes que arte. También se considera que el silencio absoluto no existe y que el silencio se integra y forma parte del continuum comunicativo, siendo siempre significativo.La investigación define diferentes modelos de relación entre música, silencio e imágenes, según qué elemento de la Banda Sonora es protagonista y articula la narración. También define diferentes modelos funcionales, según las funciones más utilizadas y habituales por la música y el silencio en los spots electorales. Al mismo tiempo, establece un modelo descriptivo de la relación general entre estos parámetros. La conclusión es que la música es habitual en los spots electorales, pero en un segundo plano, con una función expresiva del tono emotivo general del producto audiovisual. En cambio, el silencio es escaso en éste formado y, cuando se utiliza, utiliza una función también expresiva la cual diferencia el flujo narrativo donde se ubica el anuncio político, las partes del spot o bien las diferentes proposiciones conceptuales que conforman el mensaje del producto. Los resultados son una descripción de la tendencia general de la música y el silencio en los spots electorales. / This research creates a protocol for analyzing the relationship among music, silence and images in the electoral spots. The protocol is constituted with the compilation of the method of Josep Lluís i Falcó, a synthesis of the functions of music in an audiovisual context, and a protocol previously elaborated by the author for analyzing the audiovisual silence. Through this analytical tool 150 electoral spots of all periods from the appearance of the format and from all over the world are studied. The analysis is carried out considering together the audiovisual product, without sorting out the acoustic codes from the visual ones.One of the foundations of the research is that music communicates at different levels, also at a basic level related with the psicoacustic parameters of human survival. At the same time, music entails a cultural and social connotation and it is expressive of general emotions. Music is communication before that it is art. Also it is considered that absolute silence does not exist and that silence integrates and it is part of the communicative continuum, being always significant.The research describes different models of relationship among music, silence and images, according to which element of the soundtrack it is protagonist and which one articulates the narration. Also it describes different functional models, according to the more used functions and usual for the music and the silence in the electoral spots. At the same time, it establishes a descriptive model of the general relationship among these parameters. The conclusion is that music is usual in the electoral spots, but in a second ground, with an expressive function of general emotional tone of the audiovisual product. On the other hand, the silence is scarce in this format and, when it is included, it uses also an expressive function that differentiates the narrative flow where the political advertisement is placed, the parts of the spot or the different conceptual propositions that shape the message of the product. The results are a description of the general trend of music and silence in the electoral spots.
6

La dona fatal en el cinema espanyol, 1939-1951

Canals Botines, Mireia 18 June 2009 (has links)
La Tesi doctoral "La dona fatal en el cinema espanyol, 1939-1951" és un estudi detallat del personatge cinematogràfic de la dona fatal. L'objectiu és demostrar l'existència de la dona fatal en el cinema dels anys quaranta, en un període amb una fèrria censura que sembla no permetre l'expressió en les arts si no és per beneficiar el règim imperant. En aquest estudi, es fa referència inicialment al marc teòric que preveu el personatge. Des d'una perspectiva històrica, artística i social. Es fa un repàs del cinema anterior a la dècada d'estudi per establir unes bases del personatge, cosa que es fa en el cinema espanyol però també, i sense ànim d'exhaustivitat, en aquells cinemes que es consideren influents per aquest cinema. L1avors, es realitza una anàlisi exhaustiva del cinema espanyol des de l'any 1939 fins l'any 1951, fent recerca bibliogràfica, hemerogràfica i filmogràfica per tal de determinar els tipus de dona fatal existents en el període d'estudi. Després de determinar els films que contenen del personatge, fem una anàlisi fílmica dels films i una anàlisi en profunditat de set films que creiem representen el corpus definit en la nostra recerca. D'aquesta manera, arribem a assolir els objectius que ens proposem a l'inici de la recerca. / La tesis doctoral "La mujer fatal en el cine español, 1939-1951", es un estudio detallado del personaje cinematográfico de la mujer fatal. El objetivo es demostrar la existencia de la mujer fatal en el cine de los años cuarenta, en un periodo de férrea censura que parece no permitir la expresión de las artes si no es para beneficiar al régimen imperante. Al principio de este estudio, se hace referencia al marco teórico que prevé el personaje. Esto se realiza desde una perspectiva histórica, artística y social. Seguidamente, se hace un repaso del cine anterior a la década de estudio para establecer unas bases del personaje. Este breve repaso, sin ánimo de exhaustividad, se realiza en los cines que se consideran influyentes para el cine español; también se realiza en el cine español anterior a la década de estudio. Entonces, se realiza un análisis exhaustivo del cine español desde el año 1939 hasta el año 1951, realizando investigación bibliográfica, hemerográfica y filmográfica para determinar el tipo de mujer fatal existente en el periodo de estudio. Después de determinar los films contenedores del personaje, realizamos un análisis fílmico de las películas y un análisis en profundidad de los siete films que creemos que representan el corpus definido en nuestra investigación. De esta forma, llegamos a cumplir los objetivos que nos proponemos al empezar la investigación. / This Phd Thesis "The Fatal Woman in Spanish Cinema, 1939-1951", is a detailed study of the cinema character of the fatal woman, The main objective is to demonstrate that the fatal woman was present in the movies of the forties, in spite of the censorship to the artistic representations that seemed only to ease when it was useful to the dictatorship. To begin with, the study refers to the theoretical basis that previews the character. This is done through a historical, artistic and social prespective. Next, there is a summary of the previous cinema in order to establish the cinematic basis of the character. This brief summary, with no aim of exhaustivity, refers to those cinemas which influence Spanish cinema; it is also done for previous Spanish cinema which is mostly silent cinema. Then, an exhaustive analysis is realized of the Spanish cinema between 1939 and 1951. Research is done on bibliography, hemerography and filmography to determine the films which contain the character. After that, a deep analysis is done on 7 chosen films which the author takes as representative of the period of study. Therefore, we accomplish the objectives we established at the beginning of the research.
7

Aceptación social del mobiliario urbano como servicio público y soporte publicitario. Antecedentes, evolución e integración de las distintas concesiones municipales de 1986 a 2005 en Barcelona

Jornet Jovés, Lluís 21 December 2007 (has links)
Aquesta investigació té per objectiu estudiar la acceptació social del mobiliari urbà (marquesines d'autobusos, mupis, columnes publicitàries, cabines telefòniques i quioscs de venda de premsa) amb publicitat instal·lada a la ciutat de Barcelona entre 1986 i 2005. L'acceptació social s'analitza valorant el grau d'utilitat i satisfacció del mobiliari urbà, el seu disseny i l'adaptació al paisatge urbà i, consegüentment, l'acceptació de la publicitat en aquests elements urbans. També s'ha considerat el grau de coneixement del sistema de contractació i la satisfacció davant la possible instal·lació de nous elements de mobiliari amb publicitat. El període que comprèn l'estudi va de la primera concessió municipal de mobiliari urbà amb publicitat a Barcelona el 1986 fins al 2005, any en què es va atorgar la darrera concessió. S'han analitzat els antecedents, les diferents concessions i normatives municipals i la seva integració en el paisatge de la ciutat. L'anàlisi de l'acceptació del mobiliari urbà s'ha dut a terme sota tres prismes: el prisma municipal, com a element que compleix una funció, ocupa l'espai públic i proporciona a l'Ajuntament uns ingressos econòmics; el prisma social o ciutadà, com a element que compleix una sèrie de funcions socials (comfort en l'espera dels transports públics, informació municipal, etc.) i, finalment, el prisma publicitari, com a element que s'integra en l'estructura general com un suport més de missatges publicitaris. / Esta investigación tiene como objetivo estudiar la aceptación social del mobiliario urbano (marquesinas de autobuses, mupis, columnas publicitarias, cabinas telefónicas y quioscos de venta de prensa) con publicidad instalado en la ciudad de Barcelona entre 1986 a 2005. La aceptación social es analizada valorando el grado de utilidad y satisfacción de este mobiliario urbano, su diseño y adaptación al paisaje urbano y, consecuentemente, la aceptación de la publicidad insertada en estos elementos urbanos. También se han considerado el grado de conocimiento del sistema de contratación y la satisfacción ante la posible instalación de nuevos elementos de mobiliario con publicidad. El periodo que abarca el estudio va de la primera concesión municipal de mobiliario urbano con publicidad en Barcelona en 1986 hasta el 2005 en que se ha producido la última. Se han analizando los antecedentes, las distintas concesiones y normativas municipales y su integración en el paisaje de la ciudad. El análisis se ha efectuado bajo tres prismas; el municipal como elemento que cumple una función y que ocupa el espacio público, proporcionado al Ayuntamiento unos ingresos económicos, el propiamente social o ciudadano, como elemento que cumple una serie de funciones sociales, que van desde el confort en la espera de los transportes públicos, la información municipal, etc. y por último el propiamente publicitario, ya que se integra en la estructura general como un soporte más de mensajes publicitarios. / This research objective is to study social acceptance of urban furniture (bus stops, opi,s, advertising columns, telephone booths and newsstands) with advertising, installed in Barcelona between 1986 and 2005.Social acceptance is analyzed evaluating urban furniture's level of usefulness perceived and satisfaction, its design and fit with urban landscape, and consequently, the acceptance of advertising included in such urban items. Attention will also be paid to the level of knowledge of contracting systems and attitude towards the possibility of installing new furniture items with advertising.This study will encompass a period of time starting with the first city advertisement concession of urban furniture with advertising in Barcelona in 1986, until 2005, when the last one was granted.The background, the diversity of concessions and city standards, the integration into the city landscape have been analysed.Three main axes have been chosen for the analysis: the municipal aspect, ie. an item with a function, occupying public space, that gives the town council an income; the social or citizen aspect, ie. an item that has a span of social functions, from well-being while waiting for public transport, to town council information, etc., and finally, the advertising aspect, since it is inserted in the general structure, as another medium for advertising messages.
8

Aproximación teórico-empírica a la figura del director de cuentas como gestor de la comunicación de marcas en agencias de publicidad de Barcelona

Botey López, Jordi 18 December 2009 (has links)
La figura professional del director de comptes en publicitat ha estat molt poc tractada a nivell acadèmic i són escasses les monografies sobre el tema. Aquesta tesi aborda aquest rol professional des de la perspectiva de la gestió de la comunicació de les marques. Per a això s'ha elaborat un marc teòric que pretén delimitar aquells aspectes relacionats amb la gestió de marques, per una banda, i els vinculats a la direcció de comptes, per l'altre; aquest marc dóna cobertura teòrica a la segona part del treball, un estudi empíric realitzat entre professionals de la direcció de comptes en agències de publicitat de Barcelona i que ha valgut per confirmar o refutar les hipòtesis plantejades. / La figura profesional del director de cuentas en publicidad ha sido muy poco tratada a nivel académico y son escasas las monografías sobre el tema. Esta tesis aborda este rol profesional desde la perspectiva de la gestión de la comunicación de las marcas. Para ello, se ha elaborado un marco teórico que pretende delimitar aquellos aspectos relacionados con la gestión de marcas, por un lado, y los vinculados a la dirección de cuentas por otro; este marco da cobertura teórica a la segunda parte del trabajo, un estudio empírico realizado entre profesionales de la dirección de cuentas en agencias de publicidad de Barcelona y que ha servido para confirmar o refutar las hipótesis planteadas. / The professional role of the account manager in advertising has not been widely explored at the academic level, and only a few monographs have been published on this subject. This thesis focuses on this professional role from the perspective of brand management communication. To do this, we have developed a theoretical framework to specify, on the one hand, those aspects related to brand management and, on the other, those related to account management; this theoretical framework constitutes the second part of the work, an empirical study carried out among professional account directors working in advertising agencies in Barcelona in order to confirm or refute the previous hypotheses.
9

Representació mediàtica i percepció social de la violència en la ficció. Estudi de cas: la interpretació dels infants de la violència en la ficció televisiva infantil

Aran Ramspott, Sue 10 July 2008 (has links)
La tesi s'interroga sobre els processos d'influència a què estan sotmeses les persones, en concret es centra en la interacció entre la presència de violència en la programació televisiva infantil i les aportacions interpretatives que fan els espectadors infants. L'apriori és que la noció de violència és una construcció relativa en termes històrics, i a partir del marc teòric del construccionisme, emmarquem la percepció sobre i la preocupació per la violència mediàtica en les tensions dels individus, -també els infants-, com a partíceps dels rituals socials de la postmodernitat. Es presenten els resultats de les entrevistes en profunditat realitzades sobre un corpus audiovisual a infants d'entre set i onze anys i, juntament amb les conclusions, s'ofereix una metodologia d'anàlisi i una teoria tipològica.PARAULES CLAU: violència, violència televisiva, representacions ficcionals, imatge i mímesi, percepció social i construcció de la realitat, opinió pública i comunicació de masses, interpretació dels espectadors infantils, noció d'infància, constructivisme (lineation theory), teories de la recepció, sociolingüística, anàlisi del discurs, recerca qualitativa, recerca empírica. / La tesis se interroga sobre los procesos de influencia a los que están sometidas las personas, en concreto se centra en la interacción entre la presencia de violencia en la programación televisiva infantil y las aportaciones interpretativas que activan los espectadores infantiles. El apriori es que la noción de violencia es una construcción relativa en términos históricos, y a partir del marco teórico del construccionismo, enmarcamos la percepción sobre y la preocupación por la violencia mediática en las tensiones de los individuos -también los niños y las niñas-, como partícipes de los rituales sociales de la postmodernidad. Se presentan los resultados de las entrevistas en profundidad realizadas sobre un corpus audiovisual a niños y niñas de entre siete y once años y, junto a las conclusiones, se ofrece una metodología de análisis y una teoría tipológica.PALABRAS CLAVE: violencia, violencia televisiva, representaciones ficcionales, imagen y mímesis, percepción social y construcción de la realidad, opinión pública y comunicación de masas, interpretación de los espectadores infantiles, noción de infancia, constructivismo (lineation theory), teorías de la recepción, sociolingüística, análisis del discurso, investigación cualitativa, investigación empírica. / This thesis raises questions about the processes of influence to which people are subjected, specifically, the interaction between the presence of violence in children's television programs and the interpretive contribution that young viewers bring. The given is that the notion of violence is a relative construct in historical terms and, starting from the theoretical framework of constructionism, we can describe the perception of and the concern about media violence into the tensions of individuals, including children, as participants in the social rituals of post-modernity. This thesis presents the results of in-depth interviews carried out about an audiovisual corpus with children between six and eleven years of age, and, along with the conclusions drawn, it offers a methodology of analysis and a typological theory. KEY WORDS: violence, television violence, fictional representations, image and mimesis, social perception and construction of reality, public opinion and mass communication, interpretation of child spectators, notion of childhood, constructivism (lineation theory), theories of reception, sociolinguistic, discourse analysis, qualitative research, empirical research.
10

Marketing con causa. Precedentes, origen y desarrollo en España. Elaboración de un modelo procedimental de desarrollo de programas de marketing con causa entre las organizaciones no lucrativas y la comunidad empresarial

Sorribas Morales, Carolina 15 February 2010 (has links)
En aquest treball de recerca es realitza una aproximació transversal a les característiques de l'entorn en el que s'ha desenvolupat el màrqueting amb causa (MCC), englobant aspectes com l'evolució del sector no lucratiu a Espanya, l'augment del compromís social empresarial, el sorgiment d'una tendència que prioritza valors com la solidaritat i el medi ambient i que pot haver influït ens els hàbits de compra de certs consumidors i, per últim, la progressiva ampliació del màrqueting tradicional, fet que ha permès el sorgiment de disciplines com el màrqueting social o el MCC, entre d'altres. Posteriorment, s'aprofundeix específicament en el MCC, analitzant el seu origen i evolució durant els últims anys. Per això, es realitza una aproximació històrica a aquest concepte, exposant les principals definicions que sobre aquesta disciplina s'han realitzat a Espanya i a l'estranger i des dels seus orígens fins a l'actualitat. Així mateix, es realitza una clarificació de l'actual confusió terminològica existent entre conceptes com MCC, màrqueting social corporatiu, màrqueting de causes socials o màrqueting social, entre altres. Finalment, es realitza un model procedimental de desenvolupament de programes de MCC entre les organitzacions no lucratives i la comunitat empresarial, model que pretén servir de guia i orientació a les organitzacions no lucratives que decideixin portar a terme programes de MCC amb la comunitat empresarial. Si bé no existeix cap procediment ni forma de gestió que asseguri que els programes de MCC seran un èxit, en aquesta investigació s'exposen, per un costat, les principals variables que influeixen en l'èxit o fracàs d'una programa de MCC i, per l'altre, es desenvolupa un model procedimental de desenvolupament de programes de MCC que serveix de punt de partida per a que una organització no lucrativa tingui les bases i els fonaments bàsics per poder gestionar correctament un programa d'aquestes característiques. Les variables i el model procedimental, elaborat a partir de la literatura analitzada sobre el tema, la observació de programes de MCC i els coneixements previs de l'autora, tenen l'objectiu de servir de guia i orientació als estrategues de màrqueting de les organitzacions no lucratives que, sovint, no disposen de la formació ni la informació adequada per portar a terme iniciatives en aquest àmbit i, per tant, desaprofiten una bona ocasió per donar-se a conèixer com a organització no lucrativa i per augmentar i diversificar les fonts de recursos. / En este trabajo de investigación se realiza una aproximación transversal a las características del entorno en el que se ha desarrollado el marketing con causa (MCC), englobando aspectos como la evolución del sector no lucrativo en España, el aumento del compromiso social empresarial, el surgimiento de una tendencia que prioriza valores como la solidaridad y el medio ambiente y que puede haber influido en los hábitos de compra de ciertos consumidores y, por último, la progresiva ampliación del alcance del marketing tradicional, hecho que ha permitido el surgimiento de disciplinas como el marketing social o el MCC, entre otros. Posteriormente, se profundiza específicamente en el MCC, analizando su origen y evolución a lo largo de los últimos años. Para ello, se realiza una aproximación histórica a este concepto, exponiendo las principales definiciones que sobre esta disciplina se han realizado en España y en el extranjero y desde sus orígenes hasta la actualidad. Asimismo, se realiza una clarificación de la actual confusión terminológica existente entre conceptos como MCC, marketing social corporativo, marketing de causas sociales o marketing social, entre otros. Finalmente, se realiza un modelo procedimental de desarrollo de programas de MCC entre las organizaciones no lucrativas y la comunidad empresarial, modelo que pretende servir de guía y orientación a las organizaciones no lucrativas que decidan llevar a cabo programas de MCC con la comunidad empresarial. Si bien no existe ningún procedimiento ni forma de gestión que asegure que los programas de MCC van a ser un éxito, en esta investigación se exponen, por un lado, las principales variables que influyen en el éxito o fracaso de un programa de MCC y, por otro, se desarrolla un modelo procedimental de desarrollo de programas de MCC que sirve de punto de partida para que una organización no lucrativa tenga las bases y fundamentos básicos para poder gestionar correctamente un programa de estas características. Las variables y el modelo procedimental, elaborado a partir de la literatura analizada sobre el tema, la observación de programas de MCC y los conocimientos previos de la autora, tienen el objetivo de servir de guía y orientación a los estrategas de marketing de las organizaciones no lucrativas que, a menudo, no disponen de la formación ni la información adecuada para llevar a cabo iniciativas en este ámbito y, por lo tanto, desaprovechan una buena ocasión para darse a conocer como organización no lucrativa y para aumentar y diversificar sus fuentes de recursos. / In this research work, a cross-sectional approach has been employed to assess the characteristics of the environment in which cause related marketing has been developed, encompassing aspects such as the evolution of the non-profit sector in Spain, the increase of entrepreneurial social commitment, the emergence of a trend that prioritises values such as solidarity and the environment and that may have influenced purchasing habits of certain consumers and, lastly, the progressive expansion of the scope of traditional marketing, a fact which has enabled the birth of disciplines such as social marketing or cause related marketing, amongst others. Subsequently, specific emphasis is placed on cause related marketing, analysing its origins and evolution over the course of the past few years. To this end, a historical approximation to this concept is carried out, presenting the primary definitions that have been developed to define this field in Spain and internationally and in the time period spanning from its origins up until the present moment. Likewise, the current terminological confusion that exists between concepts such as cause related marketing, corporate social marketing, social causes marketing or social marketing, amongst others, is clarified. Finally, a procedural model has been created for the development of cause related marketing programmes between non-profit organizations and the entrepreneurial community. This model aims to serve as a guide for non-profit organizations who decide to carry out cause related marketing programmes with the entrepreneurial community. Even though there is no management procedure or form that ensures that cause related marketing programmes are going to be successful, in this research the main variables that influence the success or failure of a cause related marketing programme are presented on the one hand, and, on the other, a procedural model is elaborated for the development of cause related marketing programmes, serving as a starting point and basic foundation for non-profit organizations to properly manage a programme such as this one. These variables and the procedural model, elaborated using analysed literature on the topic, the observation of cause related marketing programmes and the author's prior knowledge, all aim to guide the marketing strategies of non-profit organizations who often do not have proper training or adequate information to carry out initiatives in this field and, therefore, miss out on a good opportunity to make their non-profit organization known and to increase and diversify their resource sources.

Page generated in 0.4918 seconds