Tesi doctoral de caràcter argumentatiu que proposa els àmbits de recerca dels estudis culturals i la geografia cultural com a marcs epistemològics de referència des d'on elaborar una teoria crítica sobre la importància d'incorporar la noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Tant els estudis culturals com la geografia cultural han investigat el paper dels mitjans de comunicació en la constitució d'identitats culturals i en la construcció de discursos sobre aquestes identitats culturals. L'objecte d'estudi (l'espacialitat del procés de la recepció dels mitjans de comunicació) és abordat des de la premissa que les identitats culturals (així com les definicions acadèmiques i socials de les identitats culturals) no poden analitzar-se sense tenir en compte l'espai/temps on tenen lloc. Paral·lelament, les identitats culturalss influeixen en la forma de definir socialment l'espai/temps. La tesi s'estructura en dos parts. Una primera, on s'analitzen els discursos dels dos marcs de referència (els estudis culturals i la geografia cultural), tenint en compte els respectius debats teòrics i metodològics, així com el diàleg generat entre totes dues perspectives, arran de la seva explícita voluntat interdisciplinar. A la segona part de la tesi doctoral s'argumenta la necessitat d'una redefinició dels termes utilitzats en investigació sobre audiències a l'hora de definir els contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Aquesta argumentació es planteja com una forma de qüestionar (i no simplement negar) els discursos imperants en l'àmbit d'estudi de la comunicació. Alhora, es proposa una definició alternativa dels processos de la recepció dels mitjans a partir de la defensa de la premissa de la qual parteix la tesi. / This theoretical thesis proposes the mainstreams of cultural studies and cultural geography as the epistemological framework from which to elaborate a vindication of the inclusion of space within the definition of contexts of mass media reception. Both cultural studies and cultural geography have been looking at the role of mass media in the constitution of cultural identities, as well as in the construction of discourses about those cultural identities. The object of study (the spaciality of the process of media reception) is approached from the premise that cultural identities (as well as their academic and social definitions) cannot be analized without taking time-space into account. At the other hand, cultural identities have an influence on the way of defining time-space socially. The thesis is structured in two parts. The first one analizes the discourses of the two perspectives (cultural studies and cultural geography) that consitute the epistemological framework of the thesis. This analysis includes the theoretical and methodological discourses of each perspective, as well as the dialog generated between them (as far as they express a very explicit interdisciplinary will). The second part of the thesis is an argumentation about the need of a new definition for the terms traditionally used by media audience's research when difining contexts of media reception. This argumentation wants to be a way of questioning (and not merely denying) the kind of discourses that are becoming hegemonic within today's communication studies. At the same time, the second part of the thesis proposes an alternative definition of "media reception processes", through the defense of the premise that originates the argumentation of the thesis.

La funció crucial del monstre com a figura de l'Alteritat humana ha trobat expressió cultural des de l'inici de la civilització de manera que els monstres sovint han ocupat una posició central en els diversos períodes culturals del passat. Al final del s. XX, la presència ubiqua del monstre ha esdevingut un dels trets més prominents de la cultura Occidental, en un sentit ampli. Els monstres abunden sobre tot a les novel·les i pel·lícules en anglès dels 80s i 90s. Malgrat això, s'ha parlat de la monstruositat dins els Estudis Culturals en anglès bàsicament en relació a la ficció de terror, sobre tot el cinema. Investigadors com ara Andrew Tudor a Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll a The Philosophy of Horror (1990), David Skal a The Monster Show (1993) i Barbara Creed a The Monstrous-Feminine (1993) han escrits anàlisis molt perceptives del monstre en aquest gènere. No hi ha però un discurs a l'abast sobre la monstruositat mateixa, entesa com a una complexa construcció cultural que recull els diversos tipus de monstres i que està present en la majoria de manifestacions culturals més enllà del cinema de terror.Aquesta tesi es proposa començar a omplir aquest buit, començant per qüestionar la idea que la monstruositat es limita a les criatures repulsives del cinema de terror i, en segon lloc, mirant el monstre des d'un punt de vista més ampli que inclogui els dos mitjans més populars de la ficció actual: la novel·la i el cinema. Pel que fa a la monstruositat en si, aquesta tesi deixa de banda una taxonomia tradicional que la limitaria a les llistes d'exemples per obrir un nou territori per l'anàlisi dins els Estudis Culturals en anglès en examinar el conjunt total de les representacions de la monstruositat a la ficció per categories com monstre humà i no-humà, estètic i moral, mític i polític. S'estudia el monstre, doncs, en el context de grans línies narratives que expressen les principals tensions culturals del nostre temps i que justifiquen la divisió en capítols. El monstre de ficció és un símptoma d'aquestes tensions però també part de les estratègies usades per la psicologia humana per guarir-nos de les ferides en la nostra auto-estima causades per la monstruosa realitat de la conducta humana. Els títols originals dels capítols són (la tesi està redactada en anglès): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Aquesta tesi inclou també una àmplia llista de fonts primàries (novel·les i pel·lícules). / La función crucial del monstruo como figura de la Otredad humana ha hallado expresión cultural desde los inicios de la civilización, de modo que los monstruos a menudo han ocupado una posición central en los diversos períodos culturales del pasado. Al final del s. XX, la presencia ubicua del monstruo se manifiesta como uno de los rasgos más prominentes de la cultura Occidental, en un sentido amplio. Los monstruos abundan sobre todo en las novelas y las películas en inglés de los 80s y 90s. Pese a ello, se ha debatido la monstruosidad dentro de los Estudios Culturales en inglés básicamente en relación a la ficción de terror, sobre todo el cine. Investigadores como Andrew Tudor en Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll en The Philosophy of Horror (1990), David Skal en The Monster Show (1993) y Barbara Creed en The Monstrous-Feminine (1993) han escrito análisis muy perceptivos del monstruo en este género. No hay, sin embargo, un discurso sobre la monstruosidad misma, definida como compleja construcción cultural que recoge los diversos tipos de monstruos y que está presente en la mayoría de manifestaciones culturales más allá del cine de terror.Esta tesis se propone iniciar el llenado de este vacío, empezando por cuestionar la idea de que la monstruosidad se limita a las criaturas repulsivas del cine de terror y, en segundo lugar, observando al monstruo desde un punto de vista más amplio que incluya los dos medios más populares de la ficción actual: la novela y el cine. Sobre la monstruosidad en sí, esta tesis no entra en una taxonomía tradicional, que la limitaría a las listas de ejemplos, para abrir un nuevo territorio de análisis dentro de los Estudios Culturales en inglés al examinar el conjunto total de les representaciones de la monstruosidad en la ficción per categorías tales como monstruo humano i no-humano, estético y moral, mítico y político. Se estudia al monstruo, pues, en el contexto de grandes líneas narrativas que expresan las principales tensiones culturales de nuestro tiempo y que justifican la división en capítulos. El monstruo de ficción es un síntoma de estas tensiones pero también parte de las estrategias usadas por la psicología humana para curarnos las heridas en nuestra auto-estima causadas por la monstruosa realidad de la conducta humana.Los títulos originales de los capítulos son (la tesis está redactada en inglés): 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. Esta tesis incluye una amplia lista de fuentes primarias (novelas y películas). / The crucial function of the monster as mankind's Other has always found an expression in culture since the dawn of civilisation and, so, monstrosity has frequently occupied a central position in the diverse cultural periods of the past. By the end of the twentieth century, the ubiquitous presence of the monster appears to be one of the most conspicuous features of contemporary Western culture in its widest sense. The monster thrives in particular in the novels and films in English of the 1980s and 1990s. Nevertheless, monstrosity has been only discussed within English Cultural Studies mostly in work dealing with horror fiction, especially with the horror film. Researchers such as Andrew Tudor in Monsters and Mad Scientists (1989), Noël Carroll in The Philosophy of Horror (1990), David Skal in The Monster Show (1993) and Barbara Creed in The Monstrous-Feminine (1993) have written perceptive analyses of the monster in that genre. Yet, there is no available discourse on monstrosity itself, understood as a complex cultural construction that gathers together the widely different types of monster and that is present in most contemporary cultural manifestations beyond the domain of horror films.It is the aim of this dissertation to start filling this gap, beginning first by questioning the idea that monstrosity is represented essentially by the repulsive creatures that can be found in horror films and second, by looking at the monster from a more comprehensive point of view which includes the two most popular vehicles for fiction today: films and novels. Regarding monstrosity itself, this dissertation disregards a traditional classificatory standpoint that would limit analysis to drawing lists of examples. Instead, this dissertation opens new ground for cultural analysis within Cultural Studies by considering together the representations of fictional monstrosity: human and non-human, aesthetic and moral, mythical and political. The monster is, thus, studied within the context of master narratives that express the main cultural tensions in our time and that justify the division into chapters of my dissertation. The fictional monster is a symptom of these tensions but it is also part of the strategies used by the human psyche to heal the wounds inflicted on its self-esteem by the monstrous reality of human behaviour. The chapters are: 1 Fascinating Bodies: The New Iconography of Monstrosity; 2 Old Monsters, New Monsters: Vision and Re-Vision From Screen Adaptation to Novelization; 3 Nostalgia for the Monster: Mythical Monsters and Freaks; 4 Evil and Monstrosity: The Moral Monster, 5 The Politics of Monstrosity: The Monsters of Power; 6: Frankenstein's Capitalist Heirs: The Uses of Making Monsters; 7 Gendered Monstrosity: The Monstrous-Feminine and the New Woman Saviour and 8 Little Monsters?: Children and Monsters. The dissertation also include an extensive list of primary sources (novels and films).

Aquesta investigació aplica les eines metodològiques dels Estudis Culturals per investigar el consum televisiu i la seva recepció. El propòsit de la recerca és investigar els contextos comunicatius i processos de resignificació de dos grups de receptors enfrontats pel significat/sentit (social i cultural) de la segona edició del programa televisiu Gran Hermano: d'una banda els fans del programa que es reuneixen a internet i, de l'altra, una associació d'espectadors.D'aquesta manera, l'estudi que presento mostra les característiques i l'evolució que ha experimentat l'estudi de la comunicació des de la recepció, principalment dins l'àmbit anglosaxó. Les aportacions de David Morley o Janice Radway, entre d'altres, plantegen les possibilitats, la potencialitat i, conseqüentment, la necessitat de l'estudi dels processos comunicatius des del consum que realitzen les majories.A partir d'aquí, el consum i la resignificació que els dos grups investigats fan de la segona edició de Gran Hermano, exemplifica clarament com la clausura del significat d'un text es negocia a partir dels sistemes de sentit i modes d'expressió elaborats per grups situats en sectors particulars de l'estructura social. El significat d'un text, així doncs, té a veure amb els codis introduïts, però també amb els codis amb els quals diferents sectors de l'audiència conviuen. El que hi ha en joc és una lluita per la definició de l'espai públic, una pugna sobre les polítiques de representació i sobre els règims de visibilitat, una disputa sobre la impossibilitat/possibilitat de legitimació social de la pròpia experiència cultural. / Esta investigación aplica las herramientas metodológicas de los Estudios Culturales con el objetivo de investigar el consumo televisivo y su recepción. El propósito es investigar los contextos comunicativos y procesos de resignificación de dos grupos de receptores enfrentados por el significado/sentido (social y cultural) de la segunda edición del programa televisivo Gran Hermano: Por un lado, los fans del programa que se reúnen en internet y, de otro, una asociación de teleespectadores. De esta manera, el estudio que presento muestra las características y la evolución que ha experimentado el estudio de la comunicación desde la recepción, principalmente dentro del ámbito anglosajón. Las aportaciones de David Morley o Janice Radway, entre otras, plantean las posibilidades, la potencialidad y, consecuentemente, la necesidad del estudio de los procesos comunicativos desde el consumo que realizan las mayorías. El consumo y la resignificación que los dos grupos investigados hacen de la segunda edición de Gran Hermano ejemplifica claramente como la clausura del significado de un texto se negocia a partir de los sistemas de sentido y modos de expresión elaborados por grupos situados en sectores particulares de la estructura social. El significado de un texto tiene que ver con los códigos introducidos, pero también con los códigos con los cuales diferentes sectores de la audiencia conviven. Lo que hay en juego es una lucha por la definición del espacio público, una pugna sobre las políticas de representación y sobre los regímenes de visibilidad, una disputa sobre la imposibilidad/posibilidad de legitimación social de la propia experiencia cultural. / This work applies the methodological tools of the Cultural Studies for investigating the television consumption and its reception. The purpose of the research is to investigate the communicative contexts and processes of resignification of two groups of audiences confronted by the meaning/sense (social and cultural) of the second edition of Big Brother: on the one hand the fans of the program who meet in internet and, of the other one, an association of viewers.In this way, the study that I present samples the characteristics and the evolution that has experienced the study of the communication from the reception, mainly in the Anglo-Saxon area. The contributions of David Morley or Janice Radway, among others, bring up the possibilities, the potentiality and, consequently, the need of the study of the communicative processes from the consumption that the majorities carry out.The consumption and the resignification that the two investigated groups make of Big Brother exemplifies clearly how the closure of the meaning of a text is negotiated by groups placed in particular sectors of the structure from the systems of meaning|sense and fashions of expression elaborated socially. The meaning of a text has to do with the introduced codes, but also with the codes that different sectors of the audience live with in. There is a fight for the definition of the public space, a fight about the rules of representation and visibility, a dispute about the impossibility/possibility of social legitimise of the cultural experience itself.

Al llarg d'aquest treball, he intentat defensar la idea de que els judicis de valor que elabora la crítica de cinema espanyola estàn inscrits en tradicions culturals que deriven, la major part d'elles, de categories històrica i socialment construïdes. En aquest cas, la cinefília, en qualsevol de les seves accepcions, seria l'origen sociocultural de les tradicions cinematogràfiques de gran part de la crítica. D'ella sorgirien les idees i conceptes que fa servir la crítica sobre el que és art, cultura i cinema. D'altra banda, he desenvolupat la idea de que aquestes tradicions cinèfiles, per molt diverses que puguin ser des d'un punt de vista històric, cultural i social, es converteixen en una pràctica institucionalitzada des del moment en què es formulen a través de la crítica de cinema. Pel que fa institució, per tant, la crítica treballa per mantenir la seva posició social privilegiada com estament regulador dels discursos cinematogràfics que circulen en la societat en un moment històric determinat. La proposta d'analitzar la crítica de cinema en els anys 90 és perquè en aquesta dècada es formalitza un canvi generacional llargament incubat durant els 80. En aquest aspecte, es produeix un xoc generacional en el qual cada formació crítica, més enllà de les seves tradicions culturals i cinèfiles, treballarà per legitimar uns gustos cinematogràfics i consolidar-los com a part de la institució. En el procés, els mateixos crítics s'erigeixen en representants d'aquests gustos emetent discursos públics sobre el cinema i la cultura, jerarquitzant, fent judicis de valor i discriminant models estètics cinematogràfics i culturals. En aquest sentit, la crítica de cinema funciona com un espai de confrontació dels gustos culturals de les diferents tradicions cinèfiles, gustos que es van institucionalitzant a mesura que els discursos es legitimen social i culturalment. Aquests discursos cinematogràfics i aquests processos d'institucionalització estan sotmesos a múltiples variables socials, culturals, històriques, econòmiques, nacionals, generacionals i de gènere que els situa més enllà del camp cinematogràfic. Al llarg d'aquest treball, he intentat aprofundir en cadascun d'aquests paràmetres per a establir els orígens i significats dels discursos i pràctiques culturals que circulen al voltant del cinema. El mètode d'anàlisi que m'ha permès un acostament interdisciplinari a la cinefília i la crítica de cinema és la branca dels estudis culturals que ve de la teoria cultural i la sociologia de la cultura. / A lo largo de este trabajo, he intentado defender la idea de que los juicios de valor que elabora la crítica de cine española están inscritos en tradiciones culturales que derivan, la mayor parte de las veces, de categorías histórica y socialmente construidas. En este caso, la cinefilia, en cualquiera de sus acepciones, sería el origen sociocultural de las tradiciones cinematográficas de gran parte de la crítica. De ella surgirían las ideas y conceptos que maneja la crítica acerca de lo que es arte, cultura y cine. Por otro lado, he desarrollado la idea de que estas tradiciones cinéfilas, por muy diversas que puedan ser desde un punto de vista histórico, cultural y social, se convierten en una práctica institucionalizada desde el momento en que se formulan a través de la crítica de cine. En cuanto institución, por tanto, la crítica trabaja para mantener su posición social privilegiada como estamento regulador de los discursos cinematográficos que circulan en la sociedad en un momento histórico determinado. La propuesta de analizar la crítica de cine en los años 90 es porque en esa década se formaliza un cambio generacional largamente incubado durante los 80. En este aspecto, se produce un choque generacional en el que cada formación crítica, más allá de sus tradiciones culturales y cinéfilas, trabajará para legitimar unos gustos cinematográficos y consolidarlos como parte de la institución. En el proceso, los mismos críticos se erigen en representantes de esos gustos emitiendo discursos públicos acerca del cine y la cultura, jerarquizando, haciendo juicios de valor y discriminando modelos estéticos cinematográficos y culturales. En este sentido, la crítica de cine funciona como un espacio de confrontación de los gustos culturales de las diferentes tradiciones cinéfilas, gustos que se van institucionalizando a medida que los discursos se legitiman social y culturalmente. Estos discursos cinematográficos y estos procesos de institucionalización están sometidos a múltiples variables sociales, culturales, históricas, económicas, nacionales, generacionales y de género que los sitúa más allá del campo cinematográfico. A lo largo de este trabajo, he intentado profundizar en cada uno de estos parámetros para establecer los orígenes y significados de los discursos y prácticas culturales que circulan en torno al cine. El método de análisis que me ha permitido un acercamiento interdisciplinar a la cinefilia y la crítica de cine es la rama de los estudios culturales que viene de la teoría cultural y la sociología de la cultura. / Throughout this work I have attempted to defend the idea that value judgments produced by the Spanish film criticism are enrolled in cultural traditions that derive, most of the times, from historically and socially constructed categories. In this case, cinephilia, in any of its forms, would be the sociocultural background of the cinematic traditions of much of contemporary Spanish film critics. From it arises the ideas and concepts to handle criticism about what art, culture and film should be. Furthermore, I developed the idea that these cinéphiles traditions, however different that may be from an historical, cultural and social perspective, become an institutionalized practice from the time they are made through film criticism. As an institution, therefore, film criticism works to maintain its privileged status as a regulator estate of those cinematic discourses circulating in a society at a particular historical moment. The proposal to analyze Spanish film criticism in the 90s, is because in that decade formalizes a long-incubated generational change since 80s. In this aspect, there is a generational clash in which each critical training, beyond cultural and cinéphiles traditions, will work to legitimize and consolidate some cinematic tastes as part of the institution. In this process, critics are put forward as representatives of those tastes by issuing public statements about cinema and culture, a hierarchy, making discriminating judgments, and aesthetic models and cultural films. In this sense, film criticism works as a confrontation of cultural tastes of the different cinéphile traditions, and tastes are becoming institutionalized as legitimate social and cultural statements. These cinematographic discourses and institutionalizing processes are subject to multiple social, cultural, historical, economic, national, generational and gender variables, which puts them beyond the cinematographic field. Throughout this work I have attempted to delve into each one of these parameters in order to establish the origins and meanings of discourses and cultural practices that circulate around the cinema. The method of analysis that has allowed me to an interdisciplinary approach to cinephilia and film criticism is the branch of cultural studies that comes from cultural theory and sociology of culture.

Des dels Estudis Culturals Consensuals on la televisió s'entén com a fòrum aquesta tesi doctoral estudia l'aportació del serial de Televisió de Catalunya a la construcció social de la realitat i el seu potencial com a institució intermèdia per a la negociació i objectivació social del sentit. L'objectiu de la investigació consisteix en entendre quines són les estratègies sobre les que el serial estudi de cas, El cor de la ciutat (2000-2009), proposa l'organització de l'experiència de la vida quotidiana en relació a qüestions que prèviament defineix com a temes i problemes socials rellevants per a l'individu al que adreça la seva acció comunicativa. La combinació de tècniques d'anàlisi textual i de contingut per l'estudi de l'agenda permet detectar les lògiques d'introducció i plantejament de determinats temes d'interès social i analitzar comparativament els marcs interpretatius i les estratègies discursives emprades segons es tracti de valors socials compartits, transgredits o contraposats. / Desde los Estudios Culturales Consensuales donde se define la televisión como foro esta tesis doctoral estudia la aportación del serial de Televisió de Catalunya a la construcción social de la realidad y su potencial como institución intermedia para la negociación y objetivación social del sentido. El objetivo de la investigación consiste en entender cuáles son las estrategias del serial estudio de caso, El cor de la ciutat (2000-2009), para proponer la organización de la experiencia de la vida cotidiana en relación a las cuestiones que previamente define como temas y problemas sociales relevantes para el individuo al que dirige su acción comunicativa. La combinación de técnicas de análisis textual y de contenido para estudiar la agenda permite detectar las lógicas de introducción y planteamiento de determinados temas de interés social, y analizar comparativamente los marcos interpretativos y las estrategias discursivas desarrolladas según se planteen valores sociales compartidos, transgredidos o contrapuestos. / From consensual perspective of Cultural Studies, considering television as a forum, this doctoral dissertation analyses the contribution of the longest serial of Televisió de Catalunya to the social construction of reality and its potential as intermediate institution for the social negotiation and objectivation of sense. The main objective of this research is to understand which are the strategies developed by El cor de la ciutat (2000-2009) to propose the organization of everyday experience in relation to questions that previously has defined as social issues and social problems, as part of the communicative action that Catalan television addressed to their viewers. A methodology combining textual analysis and content analysis techniques for studying agenda enables us to identify the logics for the introduction and approach of certain social issues and to examine, in a comparative framing and discourse analysis, which are the strategies implemented depending on values' dynamics (shared, transgressed or confronted).