Tesi doctoral de caràcter argumentatiu que proposa els àmbits de recerca dels estudis culturals i la geografia cultural com a marcs epistemològics de referència des d'on elaborar una teoria crítica sobre la importància d'incorporar la noció d'espai en la definició dels contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Tant els estudis culturals com la geografia cultural han investigat el paper dels mitjans de comunicació en la constitució d'identitats culturals i en la construcció de discursos sobre aquestes identitats culturals. L'objecte d'estudi (l'espacialitat del procés de la recepció dels mitjans de comunicació) és abordat des de la premissa que les identitats culturals (així com les definicions acadèmiques i socials de les identitats culturals) no poden analitzar-se sense tenir en compte l'espai/temps on tenen lloc. Paral·lelament, les identitats culturalss influeixen en la forma de definir socialment l'espai/temps. La tesi s'estructura en dos parts. Una primera, on s'analitzen els discursos dels dos marcs de referència (els estudis culturals i la geografia cultural), tenint en compte els respectius debats teòrics i metodològics, així com el diàleg generat entre totes dues perspectives, arran de la seva explícita voluntat interdisciplinar. A la segona part de la tesi doctoral s'argumenta la necessitat d'una redefinició dels termes utilitzats en investigació sobre audiències a l'hora de definir els contextos de la recepció dels mitjans de comunicació. Aquesta argumentació es planteja com una forma de qüestionar (i no simplement negar) els discursos imperants en l'àmbit d'estudi de la comunicació. Alhora, es proposa una definició alternativa dels processos de la recepció dels mitjans a partir de la defensa de la premissa de la qual parteix la tesi. / This theoretical thesis proposes the mainstreams of cultural studies and cultural geography as the epistemological framework from which to elaborate a vindication of the inclusion of space within the definition of contexts of mass media reception. Both cultural studies and cultural geography have been looking at the role of mass media in the constitution of cultural identities, as well as in the construction of discourses about those cultural identities. The object of study (the spaciality of the process of media reception) is approached from the premise that cultural identities (as well as their academic and social definitions) cannot be analized without taking time-space into account. At the other hand, cultural identities have an influence on the way of defining time-space socially. The thesis is structured in two parts. The first one analizes the discourses of the two perspectives (cultural studies and cultural geography) that consitute the epistemological framework of the thesis. This analysis includes the theoretical and methodological discourses of each perspective, as well as the dialog generated between them (as far as they express a very explicit interdisciplinary will). The second part of the thesis is an argumentation about the need of a new definition for the terms traditionally used by media audience's research when difining contexts of media reception. This argumentation wants to be a way of questioning (and not merely denying) the kind of discourses that are becoming hegemonic within today's communication studies. At the same time, the second part of the thesis proposes an alternative definition of "media reception processes", through the defense of the premise that originates the argumentation of the thesis.