No description available.

La tesi doctoral porta a terme una descripció i una anàlisi del procés de gestació a finals dels anys setanta, el naixement els primers vuitanta i les transformacions de la televisió local a Catalunya fins a la tardor de 2005, moment en què s'implanta efectivament la Televisió Digital Terrestre (TDT) local al Principat.Es tracta d'una aproximació a un procés complex que aporta, per primera vegada, una descripció completa de l'evolució de la televisió local des del seu naixement fins la implantació d'una nova tecnologia de transmissió del senyal televisiu, la TDT. La tesi identifica i descriu quina són els canvis, quins actors els introdueixen i quins vectors guien la transformació de la televisió local catalana. Així mateix, l'estudi aporta elements interpretatius que permeten entendre com es produeixen aquests canvis, quins elements els fan possibles i, per tant, perquè es gesta, perquè neix i perquè evoluciona l'objecte d'estudi.En aquest sentit, la tesi aporta nous elements, tant descriptius com interpretatius, sobre la televisió local respecte de la investigació precedent sobre el fenomen. La dimensió temporal de la recerca feta permet (re)situar en el context de l'evolució diferents moments i aspectes de l'objecte d'estudi que ja havien estat estudiats prèviament. / The doctoral thesis provides a description and analysis of the process of gestation at the late seventies, birth at the beginning of the eighties, and transformation of local television in Catalonia until the autumn 2005, when local Digital Terrestrial Television (DTT) is implanted effectively in Catalonia.The thesis approaches to a complex process and provides, for the first time, a complete description of the evolution of the local television since its birth until the establishment of a new broadcasting technology of the television signal, the DTT.The thesis identifies and describes the changes occurred, what actors introduce them, and the vectors guiding the transformation of the local Catalan television. Likewise, the study provides interpretative elements allowing the understanding of these changes, the elements that made them possible and, therefore, why the object of study was gestated, born and evolved.In this sense, the thesis provides new elements, descriptive as well as interpretative, about local television regarding previous research on the phenomenon. The temporal dimension of the research undertaken allows to (re)locate, within the context of its evolution, the different moments and aspects of the object of study that have been previously studied.

ANÀLISI COMPARATIVA DE L'ÚS DE L'ESPORT EN LA PUBLICITAT TELEVISIVA EN ESPANYAA finals del segle XX i principis del segle XXI s'ha observat un increment de l'hàbit esportiu dels espanyols, que es veu reflexat en els medis de comunicació en general, especialment en un augment de l'espai dedicat a l'esport en la televisió, així com la utilització de contingut esportiu en la publicitat televisiva, entesa com una estratègia de comunicació dins del procés de marketing empresarial i institucional.En la present investigació es preten descubrir com s'utilitza l'esport en la creació i emisió de publicitat televisiva amb contingut esportiu, i quins canvis s'han manifestat en un període de quatre anys (1998-2002).L'anàlisi s'ha realitzat sobre l'observació i registre d'un total de 24.544 spots, a partir dels quals s'han portat a terme estudis específics dels spots amb contingut esportiu. L'anàlisi s'ha cumplimentat amb la realització d'entrevistes a creatius publicitaris d'alguns spots amb contingut esportiu registrats.Finalment, s'han pogut detectar diferències significatives entre els anys 1998 i 2002, respecte a: la intensitat i freqüència d'emissió de spots amb contingut esportiu per cadenes televisives (TVE1, Antena 3 TV, TV3, La 2, Tele 5, Canal 33/K3), les característiques generals de l'emissió de spots amb contingut esportiu per tipus de mostres (per Franges horàries, per Programes esportius, i per Esdeveniments esportius especials), les característiques específiques dels spots amb contingut esportiu (esportista, esport, espai esportiu) i els valors de l'esport que s'emeteixen, amb relació al tipus de producte o servei anunciat.Entre les conclusions, cal destacar que: caldrà ampliar el coneixement sobre l'esport a la publicitat televisiva i als medis de comunicació en general, degut a la mancança científica que hi ha en aquest camp; els grans esdeveniments esportius es reflexen als spots, però hi predomina el futbol practicat amb finalitat recreativa; el valor esportiu més utilitzat en els spots es la superació; es tendeix a utilitzar cada cop més l'esport en els spots. / ANÁLISIS COMPARADO DEL USO DEL DEPORTE EN LA PUBLICIDAD TELEVISIVA EN ESPAÑAA finales del siglo XX y principios del siglo XXI se ha observado un incremento del hábito deportivo de los españoles, que se ve reflejado en los medios de comunicación en general, especialmente en un aumento del espacio dedicado al deporte en televisión, así como la utilización de contenido deportivo en la publicidad televisiva, entendida como una estrategia de comunicación dentro del proceso de marketing empresarial e institucional.En la presente investigación se pretende descubrir cómo se utiliza el deporte en la creación y emisión de publicidad televisiva con contenido deportivo, y qué cambios se han manifestado en un período de cuatro años (1998-2002).El análisis se ha realizado sobre la observación y registro de un total de 24.544 spots, a partir de los cuales se han llevado a cabo estudios específicos de los spots con contenido deportivo. El análisis se ha cumplimentado con la realización de entrevistas a creativos publicitarios de algunos spots con contenido deportivo registrados.Finalmente, se han podido detectar diferencias significativas entre los años 1998 y 2002, respecto a: la intensidad y frecuencia de emisión de spots con contenido deportivo por cadenas televisivas (TVE1, Antena 3 TV, TV3, La 2, Tele 5, Canal 33/K3), las características generales de la emisión de spots con contenido deportivo por tipos de muestras (por Franjas horarias, por Programas deportivos, y por Eventos deportivos especiales), las características específicas de los spots con contenido deportivo (deportista, deporte, espacio deportivo) y los valores del deporte que se emiten, con relación al tipo de producto o servicio anunciado.Entre las conclusiones, destacamos que: se deberá ampliar el conocimiento sobre el deporte en la publicidad televisiva y en los medios de comunicación en general, debido al vacío científico que hay en este campo; los grandes eventos deportivos se reflejan en los spots, pero predomina el fútbol practicado con finalidad recreativa; el valor deportivo más utilizado en los spots es la superación; se tiende a utilizar cada vez más el deporte en los spots. / COMPARATIVE ANALYSIS OF THE USE OF SPORT IN TELEVISED PUBLICITY IN SPAINTowards the end of the 20th century and the beginning of the 21st, an increase in sport habits in Spaniards has been observed. This is reflected in the media in general, although especially in the increase in time dedicated to sport in television and in the use of sport content in televised publicity, which is understood to be a strategy of communication within the process of entrepreneurial and institutional marketing.This research sought to find out how the advertising creators and media planners use sport in the creation and emission of televised publicity with athletic content and what changes have taken place over a period of four years (1998-2002).This analysis has included the observation and registration of 24,544 spots, with specific studies carried out on the sports with athletic content. The analysis was executed by interviewing advertising creators of some spots with registered athletic content.Finally, significant differences were detected between the years 1998 and 2002 with respect to: the intensity of emission of sports with athletic content by televised networks (TVE1, A3 TV, TV3, TVE2, Tele 5, Canal 33/K3), general characteristics of the emission of spots with athletic content for type of sample (for less-viewed time slots, for sport programs, and for special sporting events), specific characteristics of the sports with athletic content (athlete, sports, sport environment) and sport values that are emitted, with relation to the type of product or service advertised.Among the conclusions found is that knowledge of sport in televised publicity needs to be increased and in the media in general, due to the scientific void in this area; the large athletic events are reflected in the spots, although football dominates in recreational practice; the most utilized athletic value is success; sport tends to be used more and more frequently in spots.

Esta tesis doctoral se plantea como objetivos: a) proponer nuevas aproximaciones al análisis de las industrias culturales en el momento de transición digital que viven actualmente a partir de la noción de red; b) enriquecer la perspectiva de las industrias culturales con aportaciones de otras áreas de conocimiento cercanas como la sociología o la geografía; y c) someter a prueba este marco teórico a partir de un análisis de caso, el de la televisión en España.La primera parte de la tesis se dedica a aspectos de corte metodológico y teórico. En el capítulo 1 se define el objeto de estudio y se hace una primera aproximación a la economía política de la comunicación y a otras líneas que, como el análisis de redes sociales o la geografía económica, enriquecen el marco teórico. A continuación, se explica el proceso de selección de la muestra, las fases de la investigación, los objetivos y, finalmente, las preguntas de investigación.El capítulo 2 repasa el paradigma de las industrias culturales y la caracterización de éstas a partir de fuentes bibliográficas para, posteriormente, exponer los principales factores de cambio identificados en el entorno digital y cómo repercuten en la configuración de los actores implicados.En el capítulo 3 se explora la idea de reticularidad aplicada a las industrias culturales, definiendo el propio concepto de red y caracterizándolo en el contexto de las industrias de la comunicación y la cultura.Los siguientes dos capítulos se dedican a explorar, en primer término, el análisis de redes sociales (ARS) como herramienta metodológica para su aplicación al ámbito de la comunicación, y, en segundo lugar, la interrelación de los factores geográficos y económicos y las posibilidades de aplicación que ésta tiene en el campo de las industrias culturales y las políticas asociadas a éstas.Una vez explicitado el marco que guía la investigación, la segunda parte de la tesis con un único capítulo, el sexto, presenta una aplicación de caso de estos factores de cambio con un segmento central de las industrias culturales en el contexto español, la televisión. El ámbito de esta aplicación es el estatal, mientras que el marco temporal, en gran medida determinado por la disponibilidad estadística, se corresponde al final de la temporada televisiva 2004/05.La tesis se cierra con un séptimo capítulo que presenta las conclusiones derivadas de este análisis y que intenta responder a las preguntas de investigación planteadas al principio del estudio. / This thesis has three main objectives: a) from the concept of network, to propose new approaches to the analysis of cultural industries in the context of their transition to the digital environment; b) to enrich the cultural industries perspective with ideas from other knowledge areas such as sociology or geography; and c) to test this new theoretical framework with the application to a case study, television in Spain.The first part refers to methodology and theory. In the chapter number 1 we define the object of study and we try a first approach to the political economy of communication and other fields like social network analysis or economic geography. Later we explain our methodological approach, with its objectives, the phases of study and the questions of research.The second chapter investigates on the paradigm of cultural industries and its characterization from bibliographical sources in order to later expose its forces for changes in the digital environment and how these are changing the industry and its players.In the third chapter we explore the concept of network and its application to the cultural industries, defining the concept and characterizing it in the context of the industries of communication and culture.The next two chapters refer to the social network analysis (SNA) as a methodological tool for the application in the field of communication studies and the interrelation of geographical and economic factors, as well as the possibilities of its application in the field of cultural industries and the policies related to them.After this methodological framework, the second part of the research presents an application to a case study, Spanish television. It is studied in its national scope and the TV season 2004/05.The thesis is closed with a seventh chapter were the main conclusions of the analysis are presented and the researcher tries to answer the questions of research established at the beginning.

La tesi planteja una anàlisi econòmica i financera de qui fa televisió, com i perquè en un període de canvi en el sistema televisiu espanyol, des d'un model de televisió pública monopolitzada per l'estat, a un model televisiu de mercat i propietat privada, un canvi que a Espanya s'ha concretat en la dècada dels noranta. Aquesta anàlisi es desenvolupa en tres nivells: - l'anàlisi econòmica i financera de les empreses de televisió protagonistes d'aquest procés: és a dir, la televisió pública espanyola i les tres televisions privades sorgides de la Llei de Televisió Privada,- l'anàlisi de les relacions entre el desenvolupament del negoci televisiu i el conjunt de la indústria de la comunicació espanyola, - i l'anàlisi de les relacions entre aquest procés de mercantilització de la televisió i de canvis en la indústria de la comunicació amb l'evolució de l'entorn polític, econòmic i social.En la primera part es presenta l'anàlisi econòmica i financera de les televisions, que inclou l'anàlisi de l'estructura de propietat, del cicle econòmic o d'explotació, del cicle financer, i de l'output final la programació televisiva de cadascuna de les empreses, així com l'anàlisi agregada i comparada per al conjunt de les televisions.En aquesta primera part, se situen les dimensions del negoci televisiu en funció del volum de facturació, la inversió en actius i el nombre de treballadors, així com l'estructura del negoci, identificant les fonts d'ingrés, el pes dels diferents costos i l'estructura d'inversió. S'identifiquen i es valora el pes dels diferents actors en el finançament de l'activitat televisiva, agrupant-los segons l'activitat i la procedència. S'identifiquen també les etapes en el procés de mercantilització i industrialització de l'activitat televisiva, així com els diferents models de negoci. Aquests models de negoci es fixen segons l'estructura d'ingrés, les diferents opcions de dimensió i combinació de factors de producció, i la posició que ocupen les empreses en l'entramat dels grups empresarials que tenen al darrera.La televisió forma part d'una indústria complexa, que ha rebut diverses denominacions, des de la indústria informativa als autors que parlen ja d'indústries de l'experiència. En el capítol dedicat a l'anàlisi industrial es presenten algunes consideracions sobre el terme i una primera aproximació a la dimensió del conjunt industrial. Després s'analitza l'entorn competitiu més directe de les televisions, format per la resta de televisions que es poden rebre a Espanya, la premsa escrita, la ràdio i internet, així com els proveïdors de continguts audiovisuals. Aquesta descripció de l'entorn industrial s'organitza en quatre apartats: l'oferta i els competidors, tenint en compte el grau de concentració i internacionalització en cada mitjà; la demanda, en aquest cas, públic i anunciants; els proveïdors, principalment proveïdors de continguts i serveis de producció; i la intervenció de l'estat.L'anàlisi de l'entorn general de l'empresa constitueix el tercer nivell d'anàlisi, que situa l'acció de les televisions i l'evolució de la indústria de la comunicació, en el context econòmic, polític i social en què es desenvolupen. La mercantilització de la televisió se situa així en relació a l'evolució de l'economia espanyola i en relació al procés general d'expansió capitalista cap a noves activitats i nous mercats territorials. També es presenta una panoràmica de l'evolució política en la dècada dels noranta a Espanya, tenint en compte el context internacional, i identificant els principals elements de relació amb el nou disseny comunicatiu de televisió privada i regulació mercantil. Igualment, aquest procés es vincula amb l'estructura i els canvis socials a Espanya a la dècada dels noranta. / The thesis approaches an economic and financial analysis of who produces the television, how and why, in a time period of the changes from a public monopolized television state to a market and a private television, that occurred in Spain in the nineties. This analysis develops in three levels:-The economic and financial analysis of television enterprises in this process: The Public Spanish Television, and the three private televisions that emerged from the Private Television Law.-The analysis of the relation between television business and the rest of the communications industry.-And the analysis of the relationships between this television commercialization process, and the changes in the communication industry with the evolution of the politic, economic, and social environment.In the first part is introduced an economic and financial analysis of the televisions that includes the ownership structural analysis, the economic cycle analysis, the financial cycle analysis, and the final output -the television programming- of each enterprise, and the attached analysis compared of all televisions.In this first part, are placed the business dimensions related with the volume of the created income, assets investment, the amount of workers and the business structure, identifying the income sources, the weight of the different expenses, and the structure of investment. It is also identified the weight of the different factors in the financing of the television activity, assembling them by their activity and origin.There are also identified the stages in the process of commercialization and industrialization of the television activity, and their different types of business. These types of business are set depending on the income structure, the different options of dimension and combination of the factors of production, and the position that the enterprises take in the framework of the enterprises groups that are behind them.Television forms part of complex industry of communication that has received diverse denominations, from the informative industry to the authors that already talk of experience industry. In the chapter dedicated to the industrial analysis, are introduced some considerations about the subject, and a first approach to the dimensions of the industrial group. It is also analyzed the most direct competitive environment, formed by the rest of televisions that broadcast in Spain, the press, radio and the internet, and suppliers of audiovisual content. This description of this industrial environment is presented in four subparts: The supply and the competition, keeping in mind the degree of concentration and internationalization of each mean: the demand, in this case, the public and the advertisers; the providers, mainly providers of contents and production services; and the State intervention. The analysis of the industry environment forms the third level of analysis, that places the action of the televisions and the evolution of the communication industry in the economic,political and social context where they develop. Television commercialization is placed here in relation to the evolution of the Spanish economy, in relation to the general process of capitalist expansion towards new activities and new territorial markets. It also presents a panoramic view of the political evolution in the ninety's in Spain, keeping in mind the international context, and identifying the main elements of relation with the new design of private television and trading regulation. This process also bonds with the structure and the social changes in Spain in the nineties.

La evolución de Internet, así como el desarrollo técnico de soportes digitales ha expandido el consumo audiovisual por múltiples plataformas. Ante estos cambios es preciso preguntarse acerca de la transformación organizativa y productiva de los medios de comunicación. El propósito de esta tesis es conocer cómo se desarrollan las prácticas productivas cross-media televisivas, determinar sus implicaciones organizativas y evaluar el impacto de las herramientas tecnológicas en el proceso de producción digital y multiplataforma. La producción cross-media se define como un sistema de trabajo creado para facilitar la interacción funcional entre individuos y herramientas en una organización. Esta interacción se realiza a través de recursos técnicos y cognitivos que configuran redes diversas. Esta investigación es el resultado de un estudio de caso en el período 2007-2010 sobre Televisió de Catalunya (TVC), pionera en España por su desarrollo tecnológico, y el análisis de sus programas Club Super 3, 3xl.cat, Loops! y Ritmes.clips, elegidos en razón al estudio de la oferta como casos representativos de desarrollo multiplataforma. Los resultados se presentan en dos apartados que dan cuenta del problema a nivel organizacional y productivo de acuerdo con las perspectivas teóricas de Actor Network Theory (ANT) y la cultura empresarial. Los datos fueron extraídos a partir de un estudio de la oferta multiplataforma y de un análisis etnográfico que incluye observación participante, entrevistas y análisis de documentos. El análisis global de TVC indica que la estructura organizacional de la cadena no se ha alterado profundamente para asumir las tareas que demanda la producción cross-media porque una parte importante de las tareas se han derivado a otras empresas filiales de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Con relación a la oferta multiplataforma notamos que Internet ejerce un papel central, el teletexto prácticamente no ha evolucionado, el desarrollo de aplicaciones interactivas para TDT se ha suspendido y los contenidos específicos para su consumo por teléfonos móviles está en estado embrionario. Descubrimos que la cultura organizacional en el nuevo entorno cross-media se halla en una fase inicial de transformación, en la cual los valores socialmente manifiestos todavía no se han incorporado totalmente a las presunciones de los profesionales y al ordenamiento general de la producción. El análisis de la elaboración de programas demuestra que no se encuentra un sistema de producción cross-media como tal, sino varios y siempre cambiantes, de acuerdo con las configuraciones y las circunstancias propias de cada caso. El estudio de los programas permite detectar tres maneras diferentes de llevar a cabo la producción cross-media en razón a la configuración de sus grupos, sus mecanismos de coordinación y sus flujos productivos, que denominamos como redes de producción concentrada, mixta y dispersa. En razón al grado de vinculación de los equipos que participan en la producción encontramos tres niveles de asociación: interacción, cooperación e integración. El primero, describe un flujo de información a través de tareas no coordinadas, inconscientes, e involuntarias. El segundo, alude a una asociación entre equipos coordinada, consciente y voluntaria; y el tercero, sucede a partir de la relación de complementariedad coordinada, consciente y voluntaria durante todas las fases de producto, desde la creación de la idea hasta su puesta en marcha. / The evolution of Internet and the technical development of digital media have extended audiovisual consumption to multiple platforms. Given these changes, there is a need to ask about transformations of organizations and production in broadcasters. The aim of this thesis is to find out how cross-media television production practices are developed, to determine their organizational implications and to evaluate the impact of digital technology in the multi-platform production process. Cross-media production is defined as a system of work created to facilitate functional interaction between individuals and tools in an organization. This interaction takes place through technical and cognitive resources that configure different networks. This research is the result of a case study over the 2007-2010 period of Televisió de Catalunya (TVC), a pioneer in Spain in terms of technological development, and an analysis of its programs Club Super3, 3xl.cat, Loops! and Ritmes.clips, which were selected for this study due to their being representative cases of multi-platform development. The results are presented in two sections that depict the problem at an organizational and production level in accordance with the theoretical perspectives of the Actor Network Theory (ANT) and organizational culture. The data were extracted from a study of the multi-platform offer and an ethnographic study that included participant observation, interviews and the analysis of documents. The overall analysis of TVC indicates that the organizational structure of the channel has not been greatly altered by the assumption of tasks that require cross-media production because a large amount of the work has been derived from other subsidiary companies of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). In relation to the multi-platform services and contents offered, we have noted that Internet plays a central role, teletext has barely developed and the progress of interactive applications for Digital Terrestrial Television (DTT) has been suspended, and that the specific content for mobile phone consumption is still at an embryonic stage. We have discovered that organizational culture in the new cross-media environment is undergoing transformation, in which socially manifested values have yet to be totally incorporated in the assumptions of professionals or the general order of production. The analysis of the creation of programs shows that there is no cross-media production system as such, but rather various and ever-changing ones, in accordance with the inherent configurations and circumstances of each case. The study of programs has made it possible to detect three different ways of undertaking cross-media production in terms of the configuration of its groups, its coordination mechanisms and its production flows, which we have called concentrated, mixed and dispersed production networks. In terms of the level of association between the teams that participate in the production, we have found three levels of association: interaction, cooperation and integration. The first describes a flow of information through uncoordinated, unintentional and involuntary tasks. The second refers to a coordinated, intentional and voluntary association between teams and the third occurs on the basis of a coordinated, intentional and voluntary complementary relation throughout all phases of the product, from the creation of the content until it is broadcast.

L'objectiu d'aquesta tesi és fer visible el naixement, i intents de consolidació, del somni televisiu d'una societat i d'un periodisme a Catalunya durant la Segona República (1931-1936). Aquests anhels i experiments televisius es poden veure a través de les informacions, referents a la televisió, trobades a la premsa catalana publicada a Barcelona. I propiciades per una societat i un periodisme il·lusionat amb conèixer noves realitats i que té un contacte amb la realitat molt més proper i directe. Per tant, aquella societat i aquell periodisme són indestriables del somni televisiu que, amb la Guerra Civil (1936), s'acabarà convertint en metàfora de Catalunya. / The objective of this thesis is to describe and reveal the birth of the television that was dreamt of by society and journalism in Catalonia during the Second Republic (1931-1936), as well as the attempts made to consolidate it. These wishes and television experiments can be seen through the information and news, related to television, found in the Catalan press published in Barcelona. Information provided by a society and a style of journalism that was excited about discovering new realities and that had a much closer and more direct contact with reality. Therefore, that society and that journalism are inseparable from the television dream that, with the Spanish Civil war (1936), would end up turning into a metaphor of Catalonia.

Este trabajo es un estudio descriptivo del doblaje de una serie francesa para adolescentes, que se emitió por la cadena pública de televisión catalana (TVC) con el título de Helena, quina canya! El trabajo pretende demostrar la relación entre la traducción y el sistema en que ésta se inscribe. Esta traducción tenía la particularidad de que:-adaptó los elementos culturales franceses a la cultura catalana.-adaptó la lengua formal del original a una lengua más informal, con más argot (un argot autóctono catalán).La finalidad de esta adaptación era llegar mejor al público adolescente catalán, y conseguir entre este sector una mejor normalización de la lengua catalana (pues éste es uno de los principios fundamentales de TVC). De manera que la versión catalana no es una simple traducción, sino que se convirtió en un modelo de argot juvenil. La traducción tiene una función didáctica.El estudio de caso se ha hecho teniendo en cuenta todos los actores que intervinieron en el proceso (el iniciador de la traducción, el traductor, el corrector, y el equipo de doblaje), así como todos los factores del polisistema catalán: la situación de la lengua y la cultura, la normalización lingüística, el papel de la traducción. La información proviene de entrevistas con el director de programación de TVC, la traductora, el lingüista corrector, y la coordinadota del estudio donde se procedió al doblaje. Seguidamente se analiza el producto, la versión doblada al catalán, a partir de los guiones originales y los traducidos. El trabajo termina cerrando el círculo; contrastando el resultado de la traducción con la intención que se asignó, la de funcionar como argot juvenil, y se evalúa si la respuesta ala intención es positiva.

L’objectiu d’aquesta tesi pretén analitzar una paradoxa narrativa: com construir un relat serial, i per tant potencialment infinit, sota la pressió d’un final apocalíptic. La presència d’aquesta cloenda amenaçadora hauria d’impossiblitar la capacitat de la narració per desenvolupar-se successivament sine dia; en canvi, aquesta relació de conflictivitat es demostra solvent i absolutament necessària en un conjunt de produccions televisives nordamericanes, que tenen com a rerefons l’esperit paranoic evocat pels atemptats de l’11 de setembre. A aquests afectes, la present recerca aborda l’estudi dels components narratius i estètics en la construcció serial de les ficcions televisives 24 (Fox, 2001, Robert Cochran i Joel Surnow), Prison Break (Fox, 2005, Paul Scheuring) i Heroes (NBC, 2006, Tim Kring). El text es divideix en tres parts que corresponen essencialment a tres conceptes; tres substantius que acullen, des de la seva accepció més amplia, les característiques que, per a nosaltres, defineixen la construcció serial d’aquestes produccions. Destaquem en primer lloc el concepte de Saturació per definir aquells elements que constitueixen la complexitat narrativa pròpia d’aquestes sèries. Des d’aquesta premissa s’analitza la contribució mútua dels gèneres narratius, la seva hibridació i la proliferació de les trames. El segon apartat, Fragmentació, parteix també d'un problema derivat de la cronologia contrarrellotge que presenten les sèries. L’expansió de les trames i la cursa contrarrellotge, així com altres aspectes de caràcter temàtic, obliguen a un sentit de fractura constant, ja sigui merament estructural, ja sigui metafòrica o literal en els continguts del relat. Finalment, la cursa contrarellotge obliga al fet que tota la narració es visqui amb un caràcter de Simultaneïtat. Això suposa utilitzar tota una sèrie de recursos tecnològics per explicar la intercomunicació entre els personatges i les trames, com a prolongació de la mirada espia. Saturació, fragmentació i simultaneïtat seran tres vectors que ajudaran a comprendre el caràcter postmodern d’aquestes sèries. / The aim of this PhD dissertation is to analyze a narrative paradox: how to deal with a drama series story – which should be allegedly a potential infinite tale – when this drama is pressured by an apocalyptic end. The presence of this finale should avoid this ability to defer the story sine dia; nonetheless, that controversial relationship seems to be reliable and absolutely needed in some North American production series, that have as a background the paranoic feeling recalled by the September 11 attacks. To this goal, this research studies the narrative and aesthetic elements which contribute to the serial construction of the following television dramas: 24 (Fox, 2001, Robert Cochran and Joel Surnow), Prison Break (Fox, 2005, Paul Scheuring) and Heroes (NBC, 2006, Tim Kring). This text is divided in three chapters, which concern to three concepts; these three items integrate the main features of the drama series architecture in their wider meaning. Firstly we would like to stress the concept Saturation to define the elements that set up narrative complexity in these series. From this point of view, we analyze the mutual contribution of the television drama series, their hybridisation and their growing plots. The second section, Fragmentation, also begins with the out of time chronology, typical from these series. The spreading plot and the fight against the clock – also other subject issues - lead the stories to a constant fracture, in a structural meaning, but also in metaphorical or literal ones. Finally, the race against the clock makes the story dependent on a certain Simultaneity. That implies to use all sort of technological resources to explain the communication between characters and plots, as an extension of a spying eye. Saturation, Fragmentation and Simultaneity will be three factors that will help to understand the postmodern behavior of the new television dramas.

Compilació i comparació dels codis deontològics de cadenes i corporacions televisives de diferents països: Estats Units (ABC, CBS i NBC), Canadà (SRC/CBC), Gran Bretanya (BBC i ITC), Itàlia (RAI), Brasil (ABERT) i Japó (NAB). L'estudi s'inscriu en una línia d'investigació que parteix del postulat que els codis deontològics contenen una part substancial dels valors i de les normes ètiques vigents per a la professió periodística. La metodologia seguida és la pròpia del Dret Comparat: s'ha elaborat un "tesaurus" que comprèn, amb ànim d'exhaustivitat, els diferents ítems que constitueixen el bagatge de problemes ètics que es plantegen en l'exercici del periodisme en general i, més particularment, en els mitjans audiovisuals. Per a cada ítem es presenta una exposició de l'estat de la qüestió sobre la matèria i, a continuació, es fa la relació i la comparació de les normes que hi ha establertes als diferents codis que constitueixen el corpus de la investigació. Aquesta tasca analítica està flanquejada per una reflexió teòrica sobre les bases de l'ètica periodística i s'alimenta també de l'experiència personal de l'autor de la tesi en el camp de la informació televisiva. / Compilación y comparación de los códigos deontològics de cadenas y corporaciones televisivas de diferentes países: Estados Unidos (ABC, CBS y NBC), Canadá (SRC/CBC), Gran Bretaña (BBC e ITC), Italia (RAI), Brasil (ABERT) y Japón (NAB). El estudio se inscribe en una línea de investigación que parte del postulado que los códigos deontològics contienen una parte sustancial de los valores y de las normas éticas vigentes para la profesión periodística. La metodología seguida es la propia del Derecho Comparado: se ha elaborado un "tesauro" que comprende, con ánimo de exhaustividad, los diferentes ítems que constituyen el bagaje de problemas éticos que se plantean en el ejercicio del periodismo en general y, más particularmente, en los medios audiovisuales. Para cada ítem se presenta una exposición del estado de la cuestión sobre la materia y, a continuación, se hace la relación y la comparación de las normas que hay establecidas en los diferentes códigos que constituyen el corpus de la investigación. Esta tarea analítica está flanqueada por una reflexión teórica sobre las bases de la ética periodística y se alimenta también de la experiencia personal del autor de la tesis en el campo de la información televisiva. / Compilation and comparison of the deontological codes of television broadcasting corporations and channels in different countries: United States (ABC, CBS and NBC), Canada (SRC/CBC), Great Britain (BBC and ITC), Italy (RAI), Brazil (ABERT) and Japan (NAB). The study is part of an investigative approach based on the hypothesis that deontological codes contain a substantial part of the ethical values and standards which apply to the journalism profession. The methodology used consisted of a Comparative Study: an exhaustive "thesaurus" was prepared of the different items constituting the baggage of ethical problems which arise in the exercise of journalism in general and more particularly in the audio-visual media. For each item is presented an explanation of the status of the question on the subject and afterwards a list is prepared and a comparison of the standards make up the different codes constituting the body of the research. This analytical task is surrounded by a theoretical reflection on the bases of journalistic ethics and is supplemented by the author's personal experience in the field of television reporting.