Este estudio analiza la percepción y producción del contraste catalán entre la fricativa alveopalatal sonora y la lateral palatal por parte de bilingües de Mallorca, España: un grupo de hispano-dominantes (HD) y otro de catalano-dominantes (CD). El estudio de producción consistió en la repetición de frases en catalán. El estudio de percepción consistió en una tarea de discriminación de uno de tres sonidos que no formaba parte de la misma categoría sonora. Hubo diferencias perceptuales significativas entre los dos grupos. Esto apoya que la adquisición de una segunda lengua aun durante la infancia conlleva consecuencias durante la edad adulta de un bilingüe. Los resultados de producción concordaron con los de percepción: los CD mantuvieron el contraste, y los HD no lo mantuvieron. Se discuten las implicaciones de estos hallazgos para nuestra comprensión del bilingüismo, la adquisición de los sonidos de una L2 y el cambio lingüístico motivado por el contacto.

La tesi doctoral LA INTERVENCIÓ DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APÈNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportació de Joan Coromines en la història de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingüista és situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dècades del segle passat i descriu la intervenció i les aportacions de Coromines en la continuació del treball normativitzador del català. La tesi demostra que Coromines és una figura indispensable per comprendre la dinàmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX. / The doctoral thesis THE INTERVENTION OF JOAN COROMINES IN SOME OF THE GREAT EPISODES OF CATALAN LANGUAGE HISTORY IN THE XX CENTURY. (WITH AN APPENDIX OF REMARKS ABOUT THE CATALAN LANGUAGE OF JOAN COROMINES) studies Joan Coromines' contribution to the history of the Catalan Language during the 20th Century. The aim of the linguist was to continue modernising and codifying the language, a process that had already been started by Pompeu Fabra during the first three decades of the past Century. It also describes the input and contributions made by Coromines in regulating the Catalan language. The thesis proves that Coromines is an indispensable figure to understand the dynamic that the language has taken during the crucial twentieth century.

Entablar contacto con un aspecto humano, con la razón interpuesta siquiera como afán, es una tarea que se convierte muy pronto en apasionante, mientras aquel aspecto crece su tamaño a mucha mayor velocidad que nuestro impulso: el plan inicial de trabajo, materializado en un programa de cinco hojas, abarcaba todos los niveles fonéticos que una bibliografía me sugirió sobre mi lengua materna. Quise decirlo todo; desde el dato minúsculo de un rasgo redundante hasta la frase enterna como emisión fónica en sus posibles perspectivas, pasando por la sílaba, fonética y estadísticamente estudiada. Vivir este problema –ese contacto entablado– hizo evolucionar en seguida las intención por etapas. Ahora, a poco más de un año de distancia, la parte descriptiva se ha concentrado definitivamente sobre el timbre vocálico, en un programa impsoible de esbozar en menos de seis hojas. A veces, aunque parezca mentira, detrás de un pequeño factor minuciosamente aprisionado se esconde una grandiosidad tan digna de ser contemplada como al fenómeno total del lenguaje en el primer atisbo de la consciencia. La parte general, por su lado, continúa preludiando como al princpio la labor de conjunto que, más pronto que tarde, será consumada. El presente estudio ha sido dividido en dos Partes: General (A) y Descriptiva (B). La primera de ellas consta de cinco Capítulos, que contienen sucesivamente el Objetivo y fines de esta tesis (I), el detalle de los Materiales utilizados (II), los Medios de Investigación aplicados (III), un apartado sobre Generalidades y Metodología (IV) y un último capítulo (V), con las formas de aplicación lingüística (V). Por su parte, la Parte Descriptiva incluye dos Capítulos: uno sobre el timbre vocálico (I) y otro recogiendo las conclusiones generales (II). Una bibliografía y dos índices (el primero de figuras y el segundo de materias) completan el articulado de la tesis.

L'objectiu d'aquesta tesi és doble. Per una banda, hem perseguit obtenir una visió panoràmica directa de les manifestacions dramàtiques que van tenir lloc a la major part d'Europa occidental a partir de la baixa edat mitjana i fins al segle XVI, per la qual cosa hem examinat els principals textos conservats de drama litúrgic, un nombre significatiu de peces castellanes, occitanes, franceses, italianes i angleses publicades, i també la totalitat de les obres catalanes editades de l'època esmentada. A més, a fi d'aportar una aproximació teòrica als estudis sobre la història del teatre europeu medieval i del primer teatre català hem revisat la bibliografia més rellevant que ha suscitat el tema i hem observat alguns dels problemes amb què s'enfronten les investigacions actuals.Per altra banda, ens hem proposat estudiar el teatre català antic des d'una perspectiva pràctica molt delimitada. Així, doncs, ens hem concentrat en l'estudi i l'edició de cinc peces del ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, conegut també com a Manuscrit Llabrés. Les cinc mostres, que conformen el cicle de la vida pública de Jesucrist, són les següents: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (consueta núm. 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (consueta núm. 10); Consueta de la samaritana (consueta núm. 15); Consueta de Làtzer (consueta núm. 17) i Consueta de Làtzer (consueta núm. 18). En aquest sentit, la finalitat cerca analitzar en un context ampli que tingui en compte, si més no a grans trets, llurs paral·lels occità, francès, castellà, portuguès, italià o anglès la temàtica de la temptació de Jesucrist, la de la samaritana i la de la resurrecció de Llàtzer, i també algunes de les línies de recerca que generen. A més, s'estudien amb detall les cinc obres (l'autoria, la data de composició, l'anàlisi literària i musical, i la representació) i se'n fixa el text, que és acompanyat de notes que n'aclareixen els fragments de lectura difícil i les fonts.Finalment, s'inclouen les conclusions a què hem arribat, les quals posen de manifest que cal valorar la tradició dramàtica europea tardomedieval com una sola comunitat teatral, en la qual el teatre català de Mallorca s'insereix plenament. / This thesis has a double objective. On the one hand, I have attempted to obtain a direct overall view of the dramatic manifestations that took place in the greater part of Western Europe from the later Middle Ages until the XVI century. In doing so, I have examined the most important extant texts of liturgical drama, a considerable number of Castilian, Provençal, French, Italian and English published texts and also all available medieval and sixteenth-century Catalan plays. Furthermore, I have reviewed the most significant bibliography on the subject and I have noted some of the difficulties which current issues pose for researchers, in order to achieve a theoretical approach to the studies of the history of medieval European drama.On the other hand, Old Catalan theatre is studied from a very defined practical perspective. Therefore I have concentrated on the study and publication of five plays of the Manuscript 1139 or Manuscrit Llabrés of the Biblioteca de Catalunya. The five texts of the public life of Jesus Christ are: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (number 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (number 10); Consueta de la samaritana (number 15); Consueta de Làtzer (number 17) and Consueta de Làtzer (number 18). In this way, the intention is to analyze in a wide context -which takes into consideration, at least in summary, their Provençal, French, Castilian, Portuguese, Italian, or English parallels- the theme of the temptation of Jesus Christ, the Samaritan, the resurrection of Lazarus and also some of the lines of research which are generated. Furthermore, the five plays are studied in detail, while their texts are established and accompanied by notes that clarify their sources and the fragments which are difficult to read.The conclusions reached state that it is necessary to value the late medieval European dramatic tradition as a sole theatre community in which Majorcan Catalan theatre is fully integrated.

La comunidad catalana de la Argentina entre 1920 y 1945, identidad nacional y el impacto de la cuestión nacional catalana, la militancia republicana el radicalismo catalán y las organizaciones de ayuda a la república y la recepción de los exiliados después de la guerra civil española.

L'objectiu d'aquesta Tesi Doctoral ha estat l’establiment de la caracterització i variabilitat de la fracció orgànica i inorgànica dels materials organògens d'edat garumniana del sector central del Pirineu Català, així com les associacions organo-minerals, la valoració de les fàcies organògenes com a possibles roques mare de hidrocarburs i l'aproximació al seu medi deposicional. Els materials estudiats formen part de l'unitat estructural del Pirineu Català, corresponents al tram inferior de les seqüències garumnianes d'edat Maestrichliana, compreses en el tram organogènic de la Formació Tremp en les zones de: Berga (en l'unitat al.lòctona del Mantell Inlerior del Pedraforca) corresponent a les denominades informalment: “Fm. Margues de Perles”, “Nivell Cementos” i “Membre Margues de Sant Corneli”), Tremp (en la Conca de Tremp en l'unitat de mantells intermitjos) i Àger (unitat sudpirenaica). Les tècniques analítiques emprades han estat: a) microscopia òptica: de transmissló, de reflexió amb llum blanca (qualificació de la fracció orgànica i inorgànica, anàlisi maceràtica i mesura de la reflectància) i llum blava violada (qualificació de la fluorescència). Les dues darreres tècniques ens permetran determinar el grau evolutiu de la matèria orgànica, b) microscopia electrònica de raslreig: ens ha permès diferenciar les lasses orgàniques i inorgàniques, les seves morfologies i mesures, el reconeixement del seu quimisme ha possibilitat establir associacions organo-minerals. c) difracció de raigs X: per la determinació i caracterització de la fracción inorgànica associada a la orgànica, i quantificar les classes cristal.lines presents. d) espectroscòpia Mössbauer: emprada en la determinació de les posicions cristal.loquímiques dels àtoms de ferro per a correlacionar-lo amb la maduresa de la fracció orgànica, e) tècnica de piròlisi (“rock-eval”): ens ha informat sobre el tipus i evolució de la matèria orgànica i la seva possiblltat de generar hidrocarburs. La fracció orgànica reconeguda és fonamentalment húmica, amb absència generalitzada d'algues. Està constituïda per macerats de tipus: VITRINITIC (felinita; col.linita; telocol.linila; gelocol.linita; desmocol.linita i corpocol.linita; i vitrodetrinita); LIPTINITIC (cutinita, suberinita, fluorinita, resinita, esporinilas: pol.len i espores, bitominita, liptodetrinita i restes de liplinita algal) i INERTINlTIC (semilusinita, tusinita, macrinita, micrinita, esclerotona i inertodetrinita): ademés de terpentinita i exudatinita. Dins del grup de la Iiptinita cal destacar la nombrosa variabilitat de cossos resinítics fluorescents determinats en el Mb. Sant Corneli i en la Fm. Tremp, els de color groc-verd els atribuïm a coníferes i els taronja a angiospermes. La distribució de la matèria orgànica en els tres sectors depén de les fluctuacions que esdevenen en el medi deposíconal. Les zones Berga i Tremp contenen una fracció orgànica significativa, mentre que en Àger és poc representatiu. Aquests macerals no estroben aïllats sinò que s'associen amb d'altres de diferent grup i/o fracció inorgànica. A partir de l'anàlisi maceràtica hem establert els tipus d'associacions següents: a) nivells orgànics: Tipus I o vitro-inertinílic i TIpus II o inerto-vitrinílic. b) nivells inorgànics: Tipus III o carbonàtic; Tipus IV o argiles i Tipus V o pirític. Des del punt de vista de maduresa o estadi de transformació tèrmica de la matèria orgànica garumniana establim que la reflectància de la vitrinita té un comportament regular en totes les series analitzades. Els paràmetres mesurats permeten definir dues poblacions: a) vitrinites amb reflectància (R) mitja de 0,35 %: corresponen a les mesurades en nivells fonamentalment inorgànics. b) vitrinites amb reflectància (R) mitja de 0,45 %. Aquesta correspon a les mesurades en els nivells fonamentalment orgànics o carbonosos. A la zona de Tremp aquestes vitrinites han presentat valors de R mitja de 0,44 %, a la zona de l'Alt Berguedà la R mitja ha estat de 0.45 %, i finalment al sector d'Àger la R mitja ha estat de 0.42 %. Aquests valors ens situarien en un estadi evolutiu de diagènesi, el qual queda corroborat pels colors de fuorescéncia (grocs i verds fonamentalment) dels macerals liptinítics. Mentre que els valors de reflectància inferiors en els nivells carbonàtcs podrien explicar-se per la menor efectivitat del gradient geotèrmic sobre les restes vegetals originals, motivat per un "efecte curt-circuit” d'aquests nivells carbonàtics que impedirien la seva total evolució. El gradient geotèrmic que ha actuat sobre les restes vegetals originals ha tingut un comportament diferencial segons la natura del nivell que els conté. Un altre paràmetre necessari per classificar els carbons en el seu estadi evolutiu és el poder calorífic superior sobre combustible sec, en el nostre cas té valors superiors a 24 Mj; aquest valor, conjuntament amb els valors de reflectància de la vitrinila (<0.50%) ens permet classificar els nivells orgànogens garumnians com a carbons sub•bituminosos. Tanmateix, el paràmetre geoquímic de maduresa, obtingut per piròlisi rock-eval, de temperatura màxima té un comportament homogeni en els materials garumnians, oscil.lant al voltant dels 430ºC. El conjunt de mostres estudiades ens queda situat a l'àrea límit entre la zona inmadura i la de generació de petroli, al voltant de l'anomenada "finestra del petroli”. Els valors corresponents a COT, S, S(p), IH i IP els considerem merament indicatius, perquè tenen valors fora de l'escala del mètode, atesa la seva natura carbonosa per la qual el calibratge d'aquest mètode no està preparada. El conjunt de paràmetres determinats ens fa que considerem els materials garumnians com a potencials generadors d'hidrocarburs tipus gas en el cas que haguessin estat sotmesos a una major temperatura i/o pressió a nivells d'enterrament aproximadament superiors a 2.500 metres. La fracció inorgàrica determinada es troba en mig de la fracció orgànica (dispersao reblint cavitats cel.lulars) o bé concentrada en llits de diterent potència. El temps de formacó i la seva composició és variable i es relacionen amb l'ambient deposicional. Establim que aquesta té una distribució força monòtona i uniforme en les tres àrees i està constituïda per: siIicats (minerals d'argila: caolinita, il.lita i clorita; i quars), sofre orgànic, sulfurs (pirita), carbonats (carbonat càlcic) i sulfats (iarosita i basanita). La fracció carbonàtica és la fonamental (majoritària i més abundosa). Els carbonats localitzats en aquest estudi son propis d’un ambient d'aigues dolces, precipitats en el propi medi deposclonal que originà la torbera on tingué lloc la gènesi de la matèria orgànica. Tan sols els carbonats de la Formació Perles i Nivell 'cementos' els hi atribuim un origen marí i salobre respectivament. L'anàlisl per espectroscòpia Mössbauer ens ha permès corroborar el contingut de la fracció inorgànica rica en ferro i determinar l'oxidació natural que es produeix en algunes mostres corresponents d'una antiga mina a cel obert. Els materials inorgànics garumnians han patit un grau de transformació lleu. Els minerals de l'argila han estat sotmesos a una fase diagenètica amb prou força que ha provocat la desaparició de l’esmecita, però no ha tingut la potència suficient com per a transformar la caolinita en il.lita. Aquest darrer canvi a l’igual que el de caolinita a clorita han estat puntuals i poc significatius. Les il.lites determinades en els materíats garumnians es troben feblement cristal.linitzades. La baixa proporció d'ankerita ens indica una pobre transformació del carbonat càlcic. A les zones de l'Alt Berguedà i de Tremp hi ha correlació diagenètica entre la fracció argilosa (desaparició de les esmectites) i la matèria orgànica (reflectància 0.40-0.50%). A la zona d'Ager no s’ha pogut establir aquesta correlació per la manca de fracció argilosa. Tanmateix, establim amb el baix índex de cristal.linitat de l'il.lita que es correspon amb el baix grau evolutiu dels materials analitzats, els quals han patit pressions litostàliques poc importants, fet que també és fa patent en l'ànalisi d'espectroscòpica Mössbauer, on hem evidenciant la baixa proporció de transformació de carbonat càlcic en ankerita i la feble evolució orgànica (baixa reflectància de la vitrinita i colors de fluorescència poc intensos). Cadascuna de les anàlisis realitzades ens ha permès caracteritzar progressivament tots els nivells que formen els materials estudiats i establir les fases més representatives: inorgàniques constituïdes exclusivament per matèria mineral (Iutílic-margoses i carbonàtiques); mides formades per matèria orgànica i inorgànica (Iutilico-margoses organògenes, carbonàtiques amb partícules orgàniques i calcàries organògenes); i organògenes (vitré, claré i fusé). En l'aproximació al medi deposicional establim que el Mb. Sant Corneli i la Fm. Tremp presenten petites variacions al llarg del temps, com a resultat de canvis en els factors ambientals. En general, el medi deposicional que les originà era ric en calci i es tractaria d'una torbera pantanosa d'aigues dolces, on hi havia una bona preservació de teixits llenyosos i fluctuacions del nivell d'aigua que varen provocar l'existència de diferents episodis orgànics i d'altres d'inorgànics. Les condicions climàtiques, propies d'un clima humid i subtropical, afavoririen l'abundància d'angiospermes, arbres amb troncs gruixuts, i boscos de coniferes (taxodiaceae), riques en diferents tipus de resinites. La fluctuació de l'alcalinitat en les condicions ambientals provocarien una proliferación de bacteris sulfato-reductors. Els interbancs inorgànics indiquen episodis en els que la torbera deixa d'actuar, prescindint de la presència de matèria orgànica i dominant la formació de minerals. En ambdúes conques -Berguedà i Tremp- es produeix un increment de la fracció inorgànica cap a sostre del dipósit per acabar finalmenl en nivells totalment inorgànics. Aquest esdeveniment indica un trencament de l'equilibri que fins llavors es mantenia entre la formació de carbó i la subsidència de la conca de sedimentació on es constituia. La similitud de tots els paràmetres en els tres sectors estudiats suggereix que en el moment de la seva constitució formaven part d'una única conca sedimentària, possiblement emplaçada molt més al nord. / This Ph.D. Thesis studies the bottom of Garumnien deposition sequence, specifically Tremp Formation, in Central Pyrenean: Berga, Tremp and Ager areas. Organic matter is humic from terrestrial plants, with five resinite groups. Its origin is probably related to their botanical properties and pre- and post-depositional conditions. lnorganic matter of sediments are carbonates; a wide range of accessory are sulphides, silica and clay minerals (kaolinite, iIIite and chlorite). Some minerals could be detritals, while pyrite and some kaolinite are early authigenic; infilling cell lumens or replacing cell walls. Pyrite may be also epigenic. Maturity and source rock potential of organic rich beds in the Garumnian sequences have been investigated using reflected light microscopy. The results have been compared with other maturity parameters (rock-eval, calorific value and diagenetic mineral matter). The vitrinite reflectance (Ro 0.35-0.45%) and the maximal temperature (430ºC) are low and homogeneous in all different areas. These values indicate the samples are rank from immature diagenetic state bordering mature, near to the oil window. There is a correlation between the diagenesis of mineral matter with the organic one. The parameters: calorific value major to 24 MJ and the vitrinite reflectance minor to 0.50% involve the rank classification of Garumnian coal with subbituminous. The macerals are not isolated; they are associated with others and with mineral matter in different proportions: produced by various paleo-environments of coal deposition related to the depth of water. In this study we distinguish five types of associations: vitri-inertinite, inerti-vitrinite, carbonate, argilite and pyrite. Usually these types are inter levels as the result of the different depositional environment depositonal. So you may establish that exist different interbedded the inorganic facies, mixed facies and organic facies. The macerals in the coal subbituminous indicate that the coal-forming peal is accumulated in a predominantly forest, moor swamp environment. The liptirite assemblage suggests that a subtropical and humid climate existed during depositional of the coal. The organic matter decrease within the sedimentary sequence to the uppermost deposits analysed. Paleoenvironments were similar in the Berga, Tremp and Ager areas, it is possible this were part of the same basin located more to the North.

Este trabajo es un estudio descriptivo del doblaje de una serie francesa para adolescentes, que se emitió por la cadena pública de televisión catalana (TVC) con el título de Helena, quina canya! El trabajo pretende demostrar la relación entre la traducción y el sistema en que ésta se inscribe. Esta traducción tenía la particularidad de que:-adaptó los elementos culturales franceses a la cultura catalana.-adaptó la lengua formal del original a una lengua más informal, con más argot (un argot autóctono catalán).La finalidad de esta adaptación era llegar mejor al público adolescente catalán, y conseguir entre este sector una mejor normalización de la lengua catalana (pues éste es uno de los principios fundamentales de TVC). De manera que la versión catalana no es una simple traducción, sino que se convirtió en un modelo de argot juvenil. La traducción tiene una función didáctica.El estudio de caso se ha hecho teniendo en cuenta todos los actores que intervinieron en el proceso (el iniciador de la traducción, el traductor, el corrector, y el equipo de doblaje), así como todos los factores del polisistema catalán: la situación de la lengua y la cultura, la normalización lingüística, el papel de la traducción. La información proviene de entrevistas con el director de programación de TVC, la traductora, el lingüista corrector, y la coordinadota del estudio donde se procedió al doblaje. Seguidamente se analiza el producto, la versión doblada al catalán, a partir de los guiones originales y los traducidos. El trabajo termina cerrando el círculo; contrastando el resultado de la traducción con la intención que se asignó, la de funcionar como argot juvenil, y se evalúa si la respuesta ala intención es positiva.

Existen muchos estudios sobre temas relacionados con el bilingüismo, sin embargo, el bilingüismo como lengua de herencia parece ser un campo menos explorado. La presente monografía tiene como objetivo investigar cuáles son las variables decisivas al escoger una lengua familiar, y determinar la selección de idioma(s) a traspasar a la siguiente generación en parejas lingüísticamente mixtas residentes en Suecia, de las cuales como mínimo un integrante de la pareja es de Cataluña. Hemos elegido dedicarnos al bilingüismo catalán/español como lengua de herencia, principalmente por su situación de co-existencia en su lugar de origen. Se pretende responder a las preguntas de investigación, sobre qué factores ganan o pierden importancia respectivamente al encontrarse en un nuevo entorno lingüístico, y si surgen factores nuevos que influyen en la decisión de la transmisión lingüística. Partimos de la premisa de que existen factores determinantes en el lugar de origen, que pierden su valor una vez los hablantes se encuentran en otro entorno lingüístico. La hipótesis de la investigación es que la identidad tiene un papel determinante en la decisión, debido a la polémica que existe por la convivencia de los dos idiomas en cuestión. Para realizar nuestra investigación hemos aplicado una metodología cualitativa, realizando 4 entrevistas semi-estructuradas, cuya estructura se basa en un estudio sobre la transmisión lingüística intergeneracional realizado en Cataluña por Boix-Fuster &amp; Torrens Guerrini (2011). De los 4 informantes, uno era hombre, y tres eran mujeres, dos tenían hijos y dos no. Nuestros resultados muestran, entre otras cosas, que el estatus de la lengua es un factor que pierde valor y que la creencia de impacto por parte de los padres (la creencia de que los padres pueden ejercer cierto control sobre la funcionalidad lingüística de sus hijos) gana valor por el hecho de que el papel de los padres gana importancia cuando la lengua se convierte en una lengua de herencia. En cambio, no hemos detectado factores nuevos que influyan en la decisión. Además, hemos encontrado una situación que no podría ocurrir en Cataluña: niños que crecen con el catalán como una de sus lenguas habituales, pero sin saber el español.

Catalonia, an autonomous community in Spain, with the official language of the Spanish State and the official language of Catalonia: Spanish and Catalan. The Law of Linguistic Normalization of 1983 implemented the Catalan language in the public sector and in the compulsory educational system, which had been officially prohibited during the Franco dictatorship. This study is based on qualitative interviews of eleven people born in Catalonia, from three different generations. People’s attitudes towards identity, the Catalan language, the choice of language and the fact of changing language are studied. There is a more favorable attitude towards identity and feeling Catalan, also towards the language. It is notable that the communicative language is highly influenced by the environment and that the informants adapt to the interlocutor when they choose the language to communicate. That means they have an attitude of convergent accommodation. Most of the people have had a muda (Pujolar &amp; Gonzàlez, 2013), a significant change in their linguistic repertoire, in their life. Being bilingual in a territory with two official languages is a relatively unique situation. Although the Spanish language continues to be the most widely spoken language in the region, Catalan knowledge is growing every year. It seems that the Catalan language has a positive future. / Cataluña, comunidad autónoma en España, con la lengua oficial del Estado español y la lengua oficial de Cataluña: castellano y catalán. La Ley de Normalización Lingüística del año 1983 implementó la lengua catalana en el sector público y en el sistema educativo obligatorio, que había estado oficialmente prohibida durante la dictadura de Franco. Este estudio se basa en entrevistas cualitativas de once personas nacidas en Cataluña, de tres generaciones diferentes. Se estudia las actitudes de las personas hacia la identidad, la lengua catalana, la elección de la lengua y el hecho de cambiar de lengua. Se ve una actitud más favorable hacia la identidad y el sentirse catalán, también hacia la lengua. Se ve que la lengua comunicativa está muy influida por el entorno y que todos los informantes se adaptan al interlocutor cuando eligen la lengua para comunicar. Es decir, tienen una actitud de acomodación convergente. La mayoría de las personas han tenido una muda (Pujolar &amp; Gonzàlez, 2013), un cambio significativo en su repertorio lingüístico, en su vida. Ser bilingüe en un territorio con dos lenguas oficiales es una situación relativamente única. Aunque la lengua castellana sigue siendo la lengua más hablada en la región, los conocimientos del catalán están creciendo cada año. Parece ser que la lengua catalana tiene un futuro positivo.

"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX. / "La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" is the first comprehensive work based on this artist and theoretician of the Noucentisme’s movement. The above-mentioned doctoral thesis, studies his career not only as a draughtsman, painter, engraver and potter but also as a poet, lecturer and politician, besides his production as a brilliant polemicist and theoretician of Art. The Thesis stresses an artistic and intellectual work of Aragay who assumed, defended and projected, until the end of his days, those aesthetics ideals of a Mediterranean and Classicistic style that emerged in Catalonia on the early XX century.