• Refine Query
  • Source
  • Publication year
  • to
  • Language
  • 1
  • 1
  • Tagged with
  • 2
  • 2
  • 2
  • 2
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • 1
  • About
  • The Global ETD Search service is a free service for researchers to find electronic theses and dissertations. This service is provided by the Networked Digital Library of Theses and Dissertations.
    Our metadata is collected from universities around the world. If you manage a university/consortium/country archive and want to be added, details can be found on the NDLTD website.
1

La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)

Castanyer, Xavier, 1967- 09 May 2011 (has links)
"La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" es el primer estudi integral dedicat a aquest artista i teòric del Noucentisme. La tesi analitza amb profunditat la trajectòria d’Aragay com a dibuixant, pintor, gravador i ceramista, però també com a poeta, professor i polític; a més del paper que va exercir com a crític, polemista i teòric de l’art. La tesi posa de manifest la labor artística i intel•lectual d’aquest personatge que va assumir, defensar i projectar, fins el final de la seva vida, aquell ideal estètic de signe mediterraneista i classitzant, que sorgia a Catalunya a principis del segle XX. / "La projecció d'un ideal estètic durant el Noucentisme. Josep Aragay i Blanchar (1889-1973)" is the first comprehensive work based on this artist and theoretician of the Noucentisme’s movement. The above-mentioned doctoral thesis, studies his career not only as a draughtsman, painter, engraver and potter but also as a poet, lecturer and politician, besides his production as a brilliant polemicist and theoretician of Art. The Thesis stresses an artistic and intellectual work of Aragay who assumed, defended and projected, until the end of his days, those aesthetics ideals of a Mediterranean and Classicistic style that emerged in Catalonia on the early XX century.
2

Le journal satirique El Papus (1973-1987) : expressions de la contre-culture dans la bande dessinée de la Transition espagnole / The satirical magazine El Papus (1973-1987) : Expressions of counterculture in the Spanish transition’s Comic / La revista satírica El Papus (1973-1987) : Expresiones de la contracultura en los cómics de la Transición española

Lopata, Marine 19 December 2017 (has links)
Au cours des années soixante et soixante-dix, des mouvements de contestation sociale, politique et culturelle voient le jour dans différents pays occidentaux. Les nombreuses similitudes que présentent ces mouvements, en dépit de leur éloignement géographique, conduisent à s’interroger sur la circulation de pratiques et d’idées contre-culturelles. La présente étude apporte une pierre à cet édifice en construction à travers l’analyse de la partie graphique de la revue « satirique et neurasthénique » El Papus, qui voit le jour le 20 octobre 1973. Le parti pris dans cette étude est de considérer que la contre-culture ne se manifeste pas uniquement dans sa dimension underground et que des formes d’expression empruntent les circuits de production et de diffusion classiques. Pour atteindre l’objectif assigné dans ce travail, le concept de « contre-culture » sera le point de départ de notre réflexion. Nous retracerons dans la première partie le contexte de diffusion de la contre-culture en Espagne et proposerons des pistes de réflexion pour comprendre comment les collaborateurs de El Papus se sont familiarisés avec de nouvelles idées et esthétiques venues de l’étranger, et tout particulièrement de France et des États-Unis. L’analyse que nous proposons dans la deuxième partie reposera sur un double objectif : montrer dans quelle mesure El Papus présente les caractéristiques esthétiques de la contre-culture (transgression, laideur et « mauvais goût »), et mettre en lumière la façon dont les collaborateurs de la revue se sont appropriés trois sources d’inspiration esthétique : la revue satirique française Hara-Kiri, le magazine américain Mad, et la bande dessinée underground américaine également. / During the Sixties and the Seventies several social, political and cultural movements appear in different Western countries. The many similarities that these movements shared in spite of the geographical distance among them lead to wonder about the flows and exchanges of countercultural ideas and practices. This study adds its bit by means of the analysis of the « satirical and neurasthenic » magazine El Papus, which is born the 20th October 1973. The stance in this study is to consider that counterculture does not manifest only in its underground dimension and that some expression forms use classical production and distribution circuits. In order to attain the aim assigned to this work the concept of « counterculture » will be the starting point of our analysis. In the first part, we will explore the context of counterculture circulation in Spain and will propose clues to understand how El Papus cartoonists had access to the new ideas and aesthetic features coming from abroad, particularly from France and the United States. The analysis that we propose in the second part will have a double aim: to show how El Papus presents the aesthetic features belonging to counterculture (transgression, ugliness and « bad taste ») and demonstrate how the magazine cartoonists had three sources of aesthetic inspiration: the French satirical magazine Hara-Kiri, the American magazine Mad and also the American underground comic strip scene. / Durante los años sesenta y setenta en diferentes países occidentales aparecen movimientos de contestación social, política y cultural. Las numerosas similitudes entre ellos, a pesar de la distancia geográfica que los separaba, suscitan reflexiones sobre la circulación de prácticas e ideas contraculturales. El presente estudio es una contribución a este edificio en construcción a través del análisis de la parte gráfica de la revista « satírica y neurasténica » El Papus, que aparece por primera vez el 20 de octubre de 1973. Este estudio considera que la contracultura no se manifiesta únicamente en su dimensión underground y que ciertas formas de expresión circulan a través de vías de producción y de difusión clásicas. El concepto de « contracultura » será el punto de partida de nuestro estudio. En la primera parte expondremos el contexto de difusión de la contracultura en España y propondremos pistas de reflexión para entender cómo los colaboradores de la revista llegaron a conocer las nuevas ideas y estéticas provenientes del extranjero, en particular de Francia y Estados Unidos. El análisis de la segunda parte tendrá un doble objetivo: mostrar en qué medida El Papus presenta las características estéticas de la contracultura (transgresión, fealdad y « mal gusto ») y poner de relieve de qué manera los colaboradores de la revista se apropiaron de tres fuentes de inspiración estética: la revista satírica francesa Hara-Kiri, la americana Mad y también el cómic underground americano.

Page generated in 0.0818 seconds