Esse trabalho é um estudo da expressão maneira antiga empregada para classificar um gênero de pintura na segunda metade do século XVIII. É um trabalho sobre o vocabulário em uso nessa época para falar da arte e da sua apreciação. É também um trabalho de tradução de textos críticos, de definições da Encyclopédie, de dicionários especializados nos termos artísticos, de artigos de jornais e de trechos dos livretes dos Salons. Para discutir a ideia da pintura no tempo das Luzes, esse estudo se organiza em volta da reflexão do filósofo Denis Diderot sobre a arte e a maneira e o modelo em particular. Ao que diz respeito aos pintores, são as obras de Joseph Marie Vien e do seu aluno Jacques Louis David os objetos desse estudo sobre a maneira antiga. / This is a study of the antic manner expression used to classify a genre of paintings in France during the second half of the XVIII century. It is a study of the vocabulary in vogue at the time in discussions of art and the appreciation of art. It is also a study of the translation of critical texts, Encyclopédie definitions, specialized dictionaries on artistic terms, journalistic articles, and excerpts from Salon pamphlets. To discuss painting during the Enlightenment, this study focuses on the reflections of the philosopher Denis Diderot on art, form, and subject in particular. In respect to painters, the works of Joseph Marie Vien and his pupil Jacques Louis David are the main object of this study on the antic manner of painting.

Aquesta tesi doctoral planteja diversos objectius relacionats amb les sepultures de la dinastia XXVI a Egipte. El darrer objectiu és elaborar un inventari tan complet com sigui possible de les tombes que existeixen, incloent-hi la definició de les característiques arquitectòniques de les estructures funeràries. Tot i que moltes de les tombes han estat objecte d'estudi, n'inclourem una breu descripció. El context geogràfic es limitarà a la zona del Baix Egipte (dividit en Sais, Heliòpolis, Memfis i Delta), Alt Egipte (Abidos, Tebes i altres) i Oasis (Siwa, Farafra i Bahariya). Lligat a aquest primer objectiu ens proposem també de fer una actualització de les dades referents a les principals tombes saïtes trobades en els cementiris d'Egipte, en vista de les darreres troballes realitzades en necròpolis ja excavades o noves.La necròpolis saïta d'Oxirrinc serà objecte d'un estudi detallat, incloent-hi un resum de les excavacions realitzades fins a l'arribada de la nostra Missió. L'antiga ciutat de Per-Medjed va tenir una important necròpolis en època saïta que no apareixia reflectida en la majoria de llibres especialistes en tombes de la dinastia XXVI. Una de les raons més evidents era la manca d'informació sobre les excavacions realitzades pel Servei d'Antiguitats abans de l'arribada de la nostra Missió i la poca difusió a escala internacional que es va fer de les campanyes realitzades a partir del 1992. La importància d'Oxirrinc en època grecoromana i, en especial, la gran quantitat de papirs descoberts per Grenfell i Hunt van provocar que els estudis realitzats s'enfoquessin cap a altres èpoques, deixant de banda les restes faraòniques. Les excavacions dutes a terme per la Missió Arqueològica Espanyola van evidenciar que aquest indret tenia més interès científic del que se li atribuïa a la bibliografia egiptològica. L'anàlisi de les característiques arquitectòniques de les tombes saïtes permetrà situar-les dins la classificació tipològica que hem plantejat. El darrer objectiu serà aconseguir una síntesi dels diferents estils saïtes d'enterrament, realitzant una recerca de les principals necròpolis d'aquesta dinastia. L'anàlisi dels trets arquitectònics més remarcables de les tombes saïtes ens ha permès fer una classificació tipològica, emprada en la realització d'un catàleg de les tombes que existeixen fins ara. Tot i les peculiaritats d'algunes tombes, hem classificat en cinc grans grups: pit tombs (tombes de pou), shaft tombs (gran tombes de pou), tombes-capella, tombes de pou amb piràmide i palaus funeraris o grabpalast.Aquesta classificació tipològica també correspon a una classificació geogràfica, Els fets que permeten establir aquestes diferenciacions són, entre d'altres, la presència d'una gran superestructura, l'accés a la part subterrània, les dimensions del monument. Després d'analitzar les tombes tipològicament, hem arribat a unes conclusions referents a la necròpolis saïta d'Oxirrinc que ens permet observar una diferenciació tipològica i unes característiques tècniques. Finalment, i pel que fa als diversos aspectes de les estructures funeràries d'època saïta, s'han pogut extreure unes conclusions que es refereixen a quatre aspectes diferents: la topografia de les tombes (pel que fa a la ubicació de l'estructura funerària), característiques tècniques (referents a materials i tècniques de construcció), promotor (qui encarrega la tomba) i tipologia (comparació de les tombes amb altres estructures). / The typology of Saite's tombs is different through Egypt. From the royal tombs at Sais to the huge tombs of officials at Thebes, we can found tomb-chapels, rock-cut tombs, simple hypogeums or more elaborated tombs with superstructure and substructure. In the last years several saite tombs' repertories have been done and the tombs that have been listed are few but typologically representative. Based on their location three areas can be articulated with graves from the saite period: Low Egypt, Upper Egypt and Oases. One of the main subjects of this these is to elaborate a list as complete as possible of the twenty-six dynasty tombs in Egypt, with a brief description of them. This list will help us to catch up the information about the funerary structures. Also, we'll produce a description of the different typologies, based on the superstructure and the substructure. Finally, Oxyrynkhos will have a very detailed study of the saite necropolis. This city, built over the locations of the pharaonic Pemdje, is known by the geographical lists since the pharaonic age, but it's a few years ago when archaeological remains from these ages are known. The importance of Oxyrynkhos comes mainly from its geographical location, which may have been the reason of its development during the XXVI dynasty and the presence of huge tombs of officials. The Upper Necropolis is located north-west of the old city at the edge of the desert and contains at least tombs dated from the Saite, roman and Coptic period as well as Coptic chapels. After the typological study of the tombs, we could infer some characteristics about the topography, construction, owner of the tomb and typology.

Esse trabalho é um estudo da expressão maneira antiga empregada para classificar um gênero de pintura na segunda metade do século XVIII. É um trabalho sobre o vocabulário em uso nessa época para falar da arte e da sua apreciação. É também um trabalho de tradução de textos críticos, de definições da Encyclopédie, de dicionários especializados nos termos artísticos, de artigos de jornais e de trechos dos livretes dos Salons. Para discutir a ideia da pintura no tempo das Luzes, esse estudo se organiza em volta da reflexão do filósofo Denis Diderot sobre a arte e a maneira e o modelo em particular. Ao que diz respeito aos pintores, são as obras de Joseph Marie Vien e do seu aluno Jacques Louis David os objetos desse estudo sobre a maneira antiga. / This is a study of the antic manner expression used to classify a genre of paintings in France during the second half of the XVIII century. It is a study of the vocabulary in vogue at the time in discussions of art and the appreciation of art. It is also a study of the translation of critical texts, Encyclopédie definitions, specialized dictionaries on artistic terms, journalistic articles, and excerpts from Salon pamphlets. To discuss painting during the Enlightenment, this study focuses on the reflections of the philosopher Denis Diderot on art, form, and subject in particular. In respect to painters, the works of Joseph Marie Vien and his pupil Jacques Louis David are the main object of this study on the antic manner of painting.

Cette thèse présente les résultats des recherches réalisées sur l'architecture du centre monumental municipal et religieux de la cité antique d'Apta Iulia (Apt). Colonie latine créée vraisemblablement sous l'impulsion de Jules César et finalisée par Octave-Auguste durant le Ier siècle avant. J.- C., ses vestiges sont disséminés à l'intérieur des caves du centre ancien de la ville d'Apt. Nous nous sommes attachés à en définir la chronologie couvrant les périodes correspondant à sa mise en œuvre jusqu'à son devenir à l'intérieur des constructions modernes du centre ville. Les principaux édifices étudiés sont : le théâtre antique, sa porticus post scaenam, la possible présence d'une basilica et les principales composantes de son forum (temple et curie). Les résultats sont présentés sous forme de plans de l'ensemble des structures découvertes et par une importante collection de clichés photographiques des principaux édifices de cette panoplie monumentale urbaine gallo romaine. / This dissertation presents the results of research carried out on the architecture of the monumental municipal and religious center of the ancient city of Apta Iulia (Apt). A Latin colony created apparently by the initiative of Julius Caesar and finalized by Octavian-Augustus during the first century B.C., its remains are scattered inside the cellars of the old center of the city of Apt. We have committed ourselves to defining the chronology covering the periods corresponding to its creation up to its presence within modern constructions in the city center. The principal buildings studied are the ancient theatre, its porticus post scaenam, the possible presence of a basilica and the main components of its forum (temple and senate). The results are presented in the form of maps of the group of discovered structures and by a significant collection of photographs of the principal edifices of this monumental urban Gallo-Roman ensemble.

L'objectiu d'aquesta tesi és doble. Per una banda, hem perseguit obtenir una visió panoràmica directa de les manifestacions dramàtiques que van tenir lloc a la major part d'Europa occidental a partir de la baixa edat mitjana i fins al segle XVI, per la qual cosa hem examinat els principals textos conservats de drama litúrgic, un nombre significatiu de peces castellanes, occitanes, franceses, italianes i angleses publicades, i també la totalitat de les obres catalanes editades de l'època esmentada. A més, a fi d'aportar una aproximació teòrica als estudis sobre la història del teatre europeu medieval i del primer teatre català hem revisat la bibliografia més rellevant que ha suscitat el tema i hem observat alguns dels problemes amb què s'enfronten les investigacions actuals.Per altra banda, ens hem proposat estudiar el teatre català antic des d'una perspectiva pràctica molt delimitada. Així, doncs, ens hem concentrat en l'estudi i l'edició de cinc peces del ms. 1139 de la Biblioteca de Catalunya, conegut també com a Manuscrit Llabrés. Les cinc mostres, que conformen el cicle de la vida pública de Jesucrist, són les següents: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (consueta núm. 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (consueta núm. 10); Consueta de la samaritana (consueta núm. 15); Consueta de Làtzer (consueta núm. 17) i Consueta de Làtzer (consueta núm. 18). En aquest sentit, la finalitat cerca analitzar en un context ampli que tingui en compte, si més no a grans trets, llurs paral·lels occità, francès, castellà, portuguès, italià o anglès la temàtica de la temptació de Jesucrist, la de la samaritana i la de la resurrecció de Llàtzer, i també algunes de les línies de recerca que generen. A més, s'estudien amb detall les cinc obres (l'autoria, la data de composició, l'anàlisi literària i musical, i la representació) i se'n fixa el text, que és acompanyat de notes que n'aclareixen els fragments de lectura difícil i les fonts.Finalment, s'inclouen les conclusions a què hem arribat, les quals posen de manifest que cal valorar la tradició dramàtica europea tardomedieval com una sola comunitat teatral, en la qual el teatre català de Mallorca s'insereix plenament. / This thesis has a double objective. On the one hand, I have attempted to obtain a direct overall view of the dramatic manifestations that took place in the greater part of Western Europe from the later Middle Ages until the XVI century. In doing so, I have examined the most important extant texts of liturgical drama, a considerable number of Castilian, Provençal, French, Italian and English published texts and also all available medieval and sixteenth-century Catalan plays. Furthermore, I have reviewed the most significant bibliography on the subject and I have noted some of the difficulties which current issues pose for researchers, in order to achieve a theoretical approach to the studies of the history of medieval European drama.On the other hand, Old Catalan theatre is studied from a very defined practical perspective. Therefore I have concentrated on the study and publication of five plays of the Manuscript 1139 or Manuscrit Llabrés of the Biblioteca de Catalunya. The five texts of the public life of Jesus Christ are: Consueta de la temtació feta en l'any 1597 (number 9); Consueta de la representació de la tantació que fonch feta a Nostre Senyor Jesucrist, ara novament feta per lo reverend pera fra Cardils, mestre en theologia (number 10); Consueta de la samaritana (number 15); Consueta de Làtzer (number 17) and Consueta de Làtzer (number 18). In this way, the intention is to analyze in a wide context -which takes into consideration, at least in summary, their Provençal, French, Castilian, Portuguese, Italian, or English parallels- the theme of the temptation of Jesus Christ, the Samaritan, the resurrection of Lazarus and also some of the lines of research which are generated. Furthermore, the five plays are studied in detail, while their texts are established and accompanied by notes that clarify their sources and the fragments which are difficult to read.The conclusions reached state that it is necessary to value the late medieval European dramatic tradition as a sole theatre community in which Majorcan Catalan theatre is fully integrated.

La elección de este tema de tesis doctoral, las relaciones comerciales entre Hispania y Egipto en época altoimperial, tiene su origen en los trabajos de dos autores. En primer lugar la publicación de los sellos béticos en el Mediterráneo oriental que realizó LYDING WILL en el II Congreso del Aceite y por otro lado la afirmación de ROSTOVTZEFF de que Italia era el mercado de Egipto en época republicana. Y dos preguntas ¿En qué circunstancias llegaban estos productos? ¿Llegaban de forma regular? A finales de época tardorrepublicana se producen una serie de hechos políticos y sociales que producen un cambio en la organización económica y cuyas modificaciones se mantienen hasta época imperial.He estudiado estos contactos comerciales desde tres niveles muy diferentes pero complementarios y que constituyen una visión global.1. Nivel estatal. A través de los funcionarios que desempeñaron parte de su carrera en Egipto en puestos con una función económica y que en algunas ocasiones aparecen vinculados con comerciantes. 2. Nivel intermedio. Los comerciantes que mantenían contactos con el Mediterráneo oriental y en concreto con Egipto y a través de los cuales podemos identificar como se desarrollaban estos contactos, bien de forma indirecta a través de un puerto como Puteoli o bien de forma directa.3. Nivel arqueológico. La evidencia arqueológica es escasa pero reveladora respecto a los productos que llegaban hasta Egipto y hasta que lugares lo hacían. En un primer momento, en el siglo III a. C., cuando Roma y Egipto entran en contacto la zona con la que este ultimo parece tener mas contacto, el sur de la Península itálica, ya que ambas estaban en contacto anteriormente. Esto se refleja en la presencia de cerámica de Gnathia en Egipto y quizás, en el hecho de que los primeros itálicos documentados en Egipto proceden de la zona de Tarento. Una segunda fase tendría Delos como centro redistribuidor, en la que los comerciantes aparecen instalados en Delos y en Alejandría. Estamos a principios del siglo II a. C. La tercera fase tendría como característica principal la sustitución de Delos por Puteoli. Los sellos brindisinos que llegan a Egipto no los hallamos en Delos. Las fuentes literarias de este momento, nos hablan de una serie de personajes como Vestorius, Rabirio Postumo... caracterizados no por su procedencia social, si no por que todos tienen intereses en Egipto y actúan desde Puteoli. Un grupo de personajes que utilizan su posición política para llevar a cabo diversas actividades económicasEsta fase enlaza directamente con la época augustea y altoimperial ya que en un primer momento lo que caracteriza las actividades comerciales entre Egipto y las provincias occidentales e que están desempeñadas por comerciantes que actúan privadamente, sin poder demostrar la participación del Estado pese a que en algunos casos estos comerciantes desempeñan cargos en la administración publica, como P. Annius Plocamus. De hecho y pese a esta división en diferentes etapas, el verdadero cambio económico se produce en el siglo I a. C. y no con la creación del Imperio. A lo largo del siglo I a. C. se afianzan de comerciantes que actúan de forma independiente. La existencia de estos dos grupos se mantiene durante toda la época imperial y se hace más compleja a medida que la burocracia romana se hace más compleja. ROSTOVTZEFF ya dijo, hablando de la agricultura en Egipto que la división entre Reino tolemaico y Egipto romano era una división artificial y creo haber demostrado que también lo es en el campo del comercio, el verdadero cambio ya se había producido con anterioridad a la transformación política. / The aim of my PhD research project, "Trade relations between Hispania and eastern provinces", was to study a period of Roman History, first century BC to second century AD, in which trade relations in the Mediterranean change from private to a complex mixture of public and private interests. The other aim of the research was to study the economic relation between East and West Mediterranean inside the Roman World. To study both, I chose the presence of western products in Egypt. There is an important economic change in the Mediterranean area along the late republic period. It is during the first century B. C. that a group of independent traders with political connections get stronger. Along with the creation of this group, a series of events like the destruction of Delos an a change in the agricultural economy of Italy increase the importance of this change. The creation of the Roman Empire with a August is mainly a political creation but from the economic point of view the basis were already created.The trade dynamic created during the first century B. C. stems from the activities of two closely related groups two groups. One is the great trade families that can be found in harbours of the Eastern Mediterranean, such as Delos. The other group is the wealthy Romans who become involved with trade life once Italic Peninsula is conquered. At the end of Republic and the beginning of Imperial Era, the great trade families and the Roman elite were drawn together by the profits and demanded of empire, the needs of the traders for political support and protection and the desire of the politicians for money, being difficult to draw a line between public and private his marks, a new era in trade relations.

Eduard Toda va publicar Son Notém en Tebas al 1887. En aquest treball Eduard Toda donava tota mena de detalls sobre el descobriment d'una tomba trobada intacta al poblat de Deir-el-Medina, la TT1 (Theban Tomb nº 1), la tomba del "Servidor en el Lloc de la Veritat, Sennedjem". La tomba havia estat descoberta el 1886 i molts han estat els estudiosos que han parlat de la tomba i Deir-el-Medina, però, en canvi, poc s'ha parlat dels objectes que en ella es van trobar.Sennedjem era "Servidor en el Lloc de la Veritat a l'Oest de Tebes", títol que portaven alguns treballadors o artesans que construïen i decoraven les tombes dels faraons de la XVIII fins la XX dinastia, a la Vall dels Reis. Sennedjem era un artesà que visqué a Deir-el-Medina entre els regnats de Setos I i Ramesses II. Va ser enterrat en aquesta tomba juntament amb altres membres de la seva família, almenys la seva esposa, Iineferti, el seu fill Khonsu i la seva esposa Tamaket, i d'altresEls objectius d'aquest treball han estat:1. Realitzar un catàleg exhaustiu de totes les peces que hi havia a l'interior de la tomba de Sennedjem. Aquest catàleg està format per una fitxa específica per cada peça, que inclou nom de la peça, localització actual, material, mides, descripció, bibliografia i fotografia. El fet de donar noms propis ens ajudarà a establir relacions entre ells.2. Establir una relació entre les peces estudiades i els personatges als quals pertanyen: relacions de parentiu, situació social, etc. Com comprovarem en el treball, la tomba de Sennedjem es va ocupar durant vàries generacions. Sennedjem va ser el primer propietari, però també es van fer enterrar els seus fills i les seves esposes. Aquesta relació s'establirà després d'un anàlisi dels textos i, per tant, dels noms que apareixen escrits a la tomba. L'anàlisi també ens portarà a concloure que Sennedjem era un simple paleta.3. Fer un anàlisi comparatiu entre els textos del Llibre dels Morts de la cambra amb altres papirs coneguts. Els textos corresponents al Llibre dels Morts que trobem a la decoració de la cambra funerària de la tomba de Sennedjem s'han comparat amb coneguts papirs i manuscrits. L'objectiu d'aquesta comparació ha estat doble: per una banda hem aclarit algunes paraules o expressions que a la tomba de Sennedjem no quedaven clares o bé per la mala qualitat de les pintures (o millor dit, les fotografies a les que hem tingut accés) o algunes errades que hem trobat en els apunts de Bruyère. En la majoria dels casos ens hem servit dels apunts propis presos in situ. Un problema pel seu estudi és que tot el corredor, tant parets com sostre, s'havia protegit mitjançant unes xarxes que impossibilitaven la visió i encara menys les fotografies d'aquesta part. De manera que sobretot en el corredor ens hem de remetre als textos copiats de Bruyère. L'altre objectiu per la comparació dels textos era la d'aportar més dades referents a noves variants o variants poc conegudes que poguessin aparèixer en els textos de la tomba i que ajudessin a una major comprensió dels diferents capítols, cosa que pot ajudar a precisar, per exemple, quins papirs o versions del Llibre dels Morts van ser més properes a Sennedjem, i, per tant, ajustar la cronologia de la tomba. A més a més, com veurem, també ens servirem del treball de M. Puvill per comparar els textos de la cambra de Nefertari amb els de Sennedjem. En aquest últim cas, comprovarem les grans similituds entre ambdós, fet que ens ajudarà a precisar la cronologia d'aquesta tomba i situar-la en època de Ramsesses II. / The tomb of Sennedjem, situated in the workmen village of Deir-el-Medina, was first excavated by a Catalan diplomat named Eduard Toda. Dr. Padró has been investigating about him for the past years and he proposed to update and extend Eduard Toda's work about the objects found in the tomb that are now scattered in many museums around the world. This was a challenging project because it implied to visit as many museums as possible. Our work would allow collecting in a catalogue the various objects and investigating and classifying their typology. Toda made an inventory of the objects found in the tomb. That has been our departure point. However, as it will be clear as a conclusion of this work, some of the objects have now been lost and some others were not mentioned by Toda.Therefore, the objectives of this work have been:1. To made a comprehensive catalogue of all the pieces that where found inside the tomb of Sennedjem.2. To find a relation between the investigated pieces and their owners: familiar relationships, social position, etc. The tomb of Sennedjem was used for several generations. A complete study of the texts of the tomb is made in order to compare the names and titles found there with the texts and inscriptions of the objects. The investigations leaded us to know that Sennedjem was a trowel.3. To compare the text of the Book of the Dead found in the tomb with known papyrus. The usual practice in the literature is to compare the Book of the Dead versions between papyrus or manuscripts. We decided to proceed in other way: compare known manuscripts with the chapters of the Book of the Dead found on the walls of the tomb of Sennedjem. This is used to find which version of the Book of the Dead is the closest to Sennedjem's tomb texts and therefore, more precisely date the tomb. We will also use the results of Mrs. Puvill work to compare the texts of Sennedjem's tomb with Nefertari's tomb. As will be shown later, both versions of the Book of the Dead are very similar.

En aquest estudi volem aportar arguments a favor de la hipòtesi que, en una llengua com el català, existeix una categoria semàntica referida al marcatge, en el discurs, de la font de la informació enunciada pel locutor. Aquesta categoria la denominem evidencialitat, d’acord amb una línia de recerca sobre el tema (desenvolupada especialment des dels anys 80 del segle XX), i considerem que es realitza amb mitjans diversos i no sols amb sistemes gramaticals. Es tracta d’una aportació, doncs, que contribueix a ampliar el debat sostingut per investigadors com Cornillie, Dendale o Squartini (entre molts altres) que defensen una concepció àmplia de l’evidencialitat com a categoria semàntica, i d’altres com Aikhenvald que argumenten a favor d’una definició més restrictiva del concepte. Amb aquest estudi aportem una visió nova al debat; en primer lloc, perquè es tracta d’un estudi diacrònic i, doncs, no només volem identificar uns marcadors evidencials en sincronia, sinó també les tendències que els generen en diacronia. En segon lloc, perquè es tracta d’un acostament al fet lingüístic basat en l’ús, ja que fonamentem la nostra anàlisi en les dades que obtenim d’un corpus informatitzat (el CIMTAC, amb textos del català antic, modern i contemporani). I, en tercer lloc, perquè a l’hora d’explicar el canvi lingüístic, adoptem un marc teòric pres de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions basada en l’ús; en concret, ens referim a la Teoria de la Inferència Invitada (Traugott 2012) i al concepte de construccionalització (Traugott i Trousdale 2013). Més en específicament, per aconseguir aquest objectiu, hem dissenyat un estudi en el qual combinem la reflexió teòrica sobre el concepte d’evidencialitat amb l’anàlisi de construccions concretes amb valor evidencial. Les construccions estudiades deriven de l’anàlisi d’un catàleg de verbs de percepció, coneixement i dicció –i locucions derivades– que són bons candidats per a codificar l’evidencialitat; aquests verbs són dir, entendre, oir, parèixer, semblar, sentir, témer, veure i la perífrasi [voler Vinf].

Submitted by Automa??o e Estat?stica (sst@bczm.ufrn.br) on 2017-12-01T23:31:43Z No. of bitstreams: 1 JannyelyMoreiraNeri_DISSERT.pdf: 2951531 bytes, checksum: d2ad327212d85411c9db134bf25aae13 (MD5) / Approved for entry into archive by Arlan Eloi Leite Silva (eloihistoriador@yahoo.com.br) on 2017-12-05T20:54:44Z (GMT) No. of bitstreams: 1 JannyelyMoreiraNeri_DISSERT.pdf: 2951531 bytes, checksum: d2ad327212d85411c9db134bf25aae13 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-12-05T20:54:44Z (GMT). No. of bitstreams: 1 JannyelyMoreiraNeri_DISSERT.pdf: 2951531 bytes, checksum: d2ad327212d85411c9db134bf25aae13 (MD5) Previous issue date: 2017-07-21 / Coordena??o de Aperfei?oamento de Pessoal de N?vel Superior (CAPES) / O estudo dos compostos heteroc?clicos nitrogenados compreende um dos ramos mais interessantes da qu?mica org?nica. Dentre as diversas classes de heterociclos nitrogenados relatados, as quinoxalinas possuem papel de destaque por suas relevantes aplica??es, notavelmente em ?reas biol?gicas e tecnol?gicas. Existem diversos protocolos de s?ntese de derivados quinoxal?nicos relatados na literatura, dentre os quais se destacam as rea??es a partir do precursor sint?tico 2,3-dicloroquinoxalina (1). O presente trabalho tem como enfoque a atua??o do composto 1 como precursor sint?tico para mol?culas relevantes, estando os resultados dividido em duas partes principais. Primeiramente, ? apresentado um estudo preparativo focado nas rea??es da quinoxalina 1 com aminoalco?is, al?m de outras transforma??es sint?ticas. Foram obtidos produtos tais como 2,3-dietanolaminoquinoxalina (2), 2-(2,3-diidro-]1,4]oxazino[3,2-b]quinoxal-4-il)etanol (3) a partir de dupla substitui??o do cloro, al?m do produto 3-[bis-(2-hidroxi-etil)-amino]-1H-quinoxalin-2-ona (4) como fruto da hidr?lise do composto (3), dentre outros. Um fator de destaque ? que enquanto etanolamina reage via duplo N-ataque nucleof?lico, dietanolamina reage via processo de cicliza??o intramolecular atrav?s de N- e O-ataques. Todos os produtos foram devidamente caracterizados por resson?ncia magn?tica nuclear de 1H e 13C. Os produtos 2 e 3 apresentaram atividade antic?ncer atrav?s de estudos citot?xicos em c?lulas HT29 (c?ncer colorretal), a qual pode estar relacionada com a inibi??o da enzima PI3K?. Ambas as quinoxalinas impactaram significativamente a viabilidade celular, na menor concentra??o (3,125?g/mL) j? ? poss?vel vermos que o crescimento foi retardado. O que p?de tamb?m ser constatado por meio de um estudo de docking dos compostos no s?tio ativo da enzima PI3K?, o qual mostrou que a intera??o acontece fundamentalmente atrav?s de liga??es de hidrog?nio entre as hidroxilas dos ligantes e os amino?cidos valina (Val851) e serina (Ser854), conhecidos por serem cruciais nesse processo inibit?rio provocado por f?rmacos. Na ?ltima parte do trabalho, foi avaliada a capacidade do composto 2 como agente redutor e estabilizante de nanopart?culas de prata (NanoAg), utilizando um planejamento fatorial 22, e tamb?m sua atua??o apenas como estabilizante em sua concentra??o m?nima conseguida (0,2mmol-1) utilizando o sistema glicerol/NaOH, na qual o derivado 2 foi capaz de estabilizar (NanoAg) em meio b?sico e neutro (fisiol?gico). Os resultados apontaram que a referida quinoxalina apresenta capacidade de redu??o de prata (I) em meio b?sico, por?m em cin?tica mais lenta, comparado ao seu uso apenas como agente estabilizante. E as an?lises por espectroscopia na regi?o do ultravioleta/vis?vel (UV-Vis) indicaram forma??o de NanoAg esf?ricas, assim como o c?lculo da largura ? meia altura da banda (LMAB) indicaram a forma??o de nanopart?culas mais uniformes para estes ensaios. Portanto, em ambos os testes a atua??o do composto 2 frente ? forma??o de NanoAg deixa a possibilidade de aplica??es futuras dos sistemas nanoestruturados para terapia do c?ncer. / The study of nitrogen heterocyclic compounds comprises one of the most interesting branch of the organic chemistry. Among several nitrogen heterocycles reported in literature, quinoxaline derivatives have been attracted great attention due their relevant applications, notably in biological and technological fields. There are several synthetic protocols reported in literature for the synthesis of quinoxaline derivatives, in which calls attention the use of compound 2,3-dichloroquinoxaline (1) as synthetic precursor. The present work focus on the synthesis of relevant quinoxaline from compound 1, with the results being divided in two main parts. Many of the presented reactions lead to quinoxaline derivatives with relevance in several areas, especially due their relevant activities against several pathologies. The second part of the work is focused in the obtainment of quinoxaline derivatives from reactions of building block 1 with aminoalcohol, besides other synthetic transformations. They were obtained interesting quinoxaline derivatives, such as compounds 2,3-diethanolaminoquinoxaline (2), 2-(2,3-dihydro-1-oxa-4,9,10-triaza-anthracen-4-yl)-ethanol (3), from the double substitution by the nucleophilic species, compound 3-[bis-(2-hydroxy-ethyl)-amino]-1H-quinoxalin-2-one (4) originated from the hydrolysis of compound 3, among others. An important factor is that while ethanolamine reacts via double nucleophilic N-attack, diethanolamine reacts via intramolecular cyclization process through N- and O-attacks. All products were adequately characterized by 1H and 13C nuclear magnetic resonance spectroscopies. Compounds 2 and 3 had presented interesting activity against colon rectal HT29 cancer cells, in which the activity may be associated to the inhibition of enzyme PI3K?. Both quinoxalines significantly affected cell viability depending on the lower concentration (3.125 ?g / mL), it is possible to see that the growth was delayed. This could also be verified by means of a docking study of the compounds in the active site of the enzyme PI3K?, which showed that the interaction occurs mainly through hydrogen bonds between the hydroxyls of the ligands and the amino acids valine (Val851) and serine ( Ser854), known to be crucial in this drug-induced inhibitory process. Lastly, the ability of compound 2 as a silver nanoparticle reducing agent (NanoAg), using a factorial design 22, and its performance as a stabilizer in its minimum achieved concentration (0.2 mmol / l) using the glycerol / NaOH, in which derivative 2 was able to stabilize (NanoAg) in basic and neutral (physiological) medium. The results showed that quinoxaline has silver (I) reduction capacity in basic medium, but in slower kinetics. And spectroscopy analyzes in the ultraviolet / visible (UV-Vis) region indicated a formation of spherical NanoAg, and the bandwidth width calculation indicated the formation of more uniform nanoparticles for these assays. Therefore, in both tests the performance of compound 2 against the formation of NanoAg leaves the possibility of future applications of nanostructured systems for cancer therapy.

Submitted by Sara Ribeiro (sara.ribeiro@ucb.br) on 2017-08-07T19:03:30Z No. of bitstreams: 1 PricillaMariaSantanaDissertacaoParcial2016.pdf: 930028 bytes, checksum: eba3bbb15120056e8cb882ee1749d7e2 (MD5) / Approved for entry into archive by Sara Ribeiro (sara.ribeiro@ucb.br) on 2017-08-07T19:03:49Z (GMT) No. of bitstreams: 1 PricillaMariaSantanaDissertacaoParcial2016.pdf: 930028 bytes, checksum: eba3bbb15120056e8cb882ee1749d7e2 (MD5) / Made available in DSpace on 2017-08-07T19:03:49Z (GMT). No. of bitstreams: 1 PricillaMariaSantanaDissertacaoParcial2016.pdf: 930028 bytes, checksum: eba3bbb15120056e8cb882ee1749d7e2 (MD5) Previous issue date: 2016-12-02 / The international financial crisis of 2007/2008 unleashed several events that combined lead to one of the worst crises of capitalism. As a reaction, the governments engaged in many efforts to mitigate its effects. The search for countercyclical measures became the center of the economic policy. In Brazil, the adoption of an active fiscal policy based on a package of tax reflief applied to specific sectors was one of the principle measures. In a clear rescue of the extrafiscal dimension of the Tax on Manufactured Products (IPI), it was implemented a systematic reduction of aliquots for durable white goods and furniture. This dissertation aims at evaluating the efficacy of these measures as well as to demonstrate and recognize the relevant strategic role of tax measures in the incentive or disincentive of specific behaviors. Therefore, an econometric model was developed, where from a set of regressions, it sought to verify if the measures of fiscal (tax reflief), credit and monetary policy, directed to the automotive, furnishings, domestic appliance, and construction materials sectors, were effective on boosting the economy, meantime keeping the levels of consumption and sectional production. The results point to an effectiveness of the monetary policy to the automotive and domestic appliance sectors, whereas the credit policy was efficacious in the sectors of civil construction, furnishings and domestic appliance. By its turn, the fiscal policy was effective and was able to leveraging the automobile sales. To the other sectors, the fiscal policy results were not satisfactory. Although the empiric results founded point to a moderate use of the fiscal policy, this study demonstrated in an unequivocal way the role of extrafiscal taxes, notably on IPI. Finally, it is noteworthy to mention that, as all econometric model, this one also has its limitations, in special, those related to the data availability, making necessary the use of proxies. / A Crise Financeira Internacional de 2007/2008 desencadeou um conjunto de eventos que associados ensejaram uma das maiores crises vivenciadas pelo Capitalismo. Em rea????o ?? Crise, os governos empreenderam diversos esfor??os para mitigar seus efeitos. A busca de medidas antic??clicas passou a ser a t??nica na pol??tica econ??mica. No Brasil, uma das principais medidas foi a ado????o de uma pol??tica fiscal ativa baseada em um pacote de medidas de desonera????es tribut??rias aplic??veis a determinados setores. Em um claro resgate da dimens??o extrafiscal do IPI, foi implementada uma redu????o sistem??tica das al??quotas para os setores automotivo, de m??veis e eletrodom??sticos e de materiais de constru????o. O objetivo desta disserta????o foi avaliar se as desonera????es fiscais empreendidas foram eficazes, bem como demonstrar e reconhecer a relev??ncia do papel estrat??gico da extrafiscalidade no incentivo ou desincentivo a determinados comportamentos. Para tanto, foi desenvolvido um modelo econom??trico, onde, a partir de um conjunto de regress??es, buscou-se verificar se as medidas de pol??tica fiscal (desonera????o tribut??rias), credit??cia e monet??ria voltadas para os setores automotivo, de m??veis e eletrodom??sticos e de materiais de constru????o foram eficazes no est??mulo ?? economia, mediante a manuten????o dos n??veis de consumo e produ????o setoriais. Os resultados observados apontam para uma efic??cia da pol??tica monet??ria para os setores automotivo e de m??veis eletrodom??sticos, enquanto a credit??cia foi eficaz para os setores de constru????o civil e de m??veis e eletrodom??sticos. A pol??tica fiscal, por seu turno, foi eficaz e conseguiu alavancar as vendas de autom??veis. Para os demais setores, os resultados da pol??tica fiscal n??o foram satisfat??rios. Assim, embora os resultados emp??ricos encontrados apontem para um uso comedido da pol??tica fiscal, o presente estudo demonstrou de modo inequ??voco o papel extrafiscal dos impostos, notadamente do IPI. Por fim, cumpre registrar que, como todo modelo econom??trico, este tamb??m apresenta limita????es, em especial, aquelas relacionadas ?? disponibilidade de dados, tornando necess??rio o uso de proxies.