L'objectiu de la tesi és l'estudi, des d'una perspectiva històrica, de la formació mitjançant sufixos dels col·lectius botànics en la toponímia catalana. En una primera part s'exposen les premisses teòriques en que es basa la recerca la metodologia emprada. Es presta una especial atenció als problemes relacionats amb l'expressió de la col.lectivitat i també a la creació de fitotopònims, al pas de l'apel·latiu al topònim i del topònim a l'antropònim.La tesi està en gran part basada en la toponímia d'arrel més antiga; és a dir, s'han considerat amb particular atenció els topònims que ja apareixen en la documentació latinomedieval de Catalunya dels segles IX al XII i aquells altres que, per motius lingüístics, s'han de considerar de creació antiga. Això és així perquè l'observació de les formes i grafies antigues del topònim objecte d'estudi sovint és decisiva per a l'establiment del seu origen i permet treure altres conclusions sobre la cronologia i l'extensió en temps passats de determinades formacions.En el cos del treball, que s'estructura en diversos capítols dedicats cadascun a un sufix, es treuen conclusions sobre diversos aspectes d'aquests elements: la seva cronologia, la seva vitalitat, la seva productivitat toponímica i també la seva pervivència. El resum de les conclusions més significatives podria ser el següent: El sufix adjectival -EA ha arribat a formar una petita sèrie toponímica de col·lectius botànics però no ha estat mai un sufix plenament productiu en aquesta funció. Només un representat d'aquest origen, "rovira", s' ha mantingut durant molt de temps com a apel·latiu i com a tal apel·latiu (ja isolat dins del sistema lingüístic) ha donat un cert nombre de topònims. El sufix -ETUM / -ETA és l'únic sufix nominal en llatí, mentre que els altres (-ARIUS, -OSUS, -ARE, -ALE) són originàriament adjectivals. Això té una gran repercussió en la toponímia d'arrel més antiga on -ETUM és el sufix més ben representat, cosa que contrasta amb l'estat actual de la llengua on la productivitat d'-ETUM és nul·la i la del seva parella femenina "-eda" molt reduïda. Inversament, el que són avui en dia els sufixos per excel·lència per a formar col, lectius, "-ar"(-ARE) i "-al" (-ALE), estan comparativament mal representats en la toponímia més antiga, cosa que demostra que la seva expansió en la llengua és recent.En el capítol corresponent es discuteix l'origen etimològic del sufix "-ell" que ha creat en el domini català una sèrie de fitotopònims de significat aparentment col·lectiu; s'analitza teòricament i en base a cadascun dels topònims la explicació del professor Coromines sobre l'origen d'aquest sufix.La complexitat semàntica del sufix -ARIUS, particularment en el camp de la fitonímia, ha fet que hagi perdut en gran part la seva productivitat per a formar col·lectius; tanmateix ha deixat una sèrie de topònims que s'han d'interpretar com a col·lectius.En el capítol corresponent s'estudia la productivitat toponímica del sufix -OSUS i s'analitza el fet que, si bé és un sufix productiu per a formar col·lectius botànics en certes zones dialectals del català, en la toponímia es presenta molt freqüentment com a adjectiu acompanyant un substantiu en topònims compostos.La tesi es clou amb un capítol on s'analitza el comportament dels sufixos que formen col·lectivitats vegetals en la llengua catalana actual; per aquest estudi s'han utilitzat dos tipus de fonts: les dades que proporciona l'obra lexicogràfica normativa per al català (el DGLC) i les que proporciona l'Atlas Lingüístic del Domini Català (ALOC). Aquest capítol està destinat a servir de punt de referència per a fer comparacions entre la llengua antiga, representada en la toponímia i la llengua actual. / "The formation of collective phytotoponyms in Catalan"TEXT:This thesis studies the suffixal formation of botanic collective toponyms in the Catalan-speaking area. The first chapter deals with the methodological and theoretical problems involved in the research. In each of the following chapters a suffix is studied; in each case the suffix's vitality and toponymical productivity (as well as other related aspects such as its semantic development) are analyzed and the toponyms which contain it are discussed.The thesis is greatly baaed on a corpus of toponyms attested in mediaeval documents from Catalonia from the 9th to the 12th centuries. Last chapter includes a survey of the formation with suffixes of collective botanic words in modern Catalan through the analyses of two kinds of sources: lexicographic sources and linguistic atlases; this survey is meant to be a basis to compare this aspect of word-building in proto-Catalan (reflected in the toponymy) and in modern Catalan.The following suffixes are studied: -EA, -ETUM, -ELL, -ABIUS, -OSUS, -ARE, -ALS. Only -ETUM was a nominal suffix in Latin while the others were adjectival suffixes; consequently -ETUM is far more spread in the Catalan toponymy than the others but it has not survived in the modern language. -EA has never been a fully productive suffix; it has though created a small series of phytotoponyma. The controverted etymological origin of the toponymic suffix "-ell" is also discussed and Coromines' theories on it are analyzed. -ABIUS, -OSUS, -ARE -ALE has been productive for some time, but nowadays -ARE and -ALE, which are the less represented in the oldest toponymy, are the main productive suffixes in modern Catalan.

En aquest treball estudiem els errors que es produeixen durant l'adquisició de les consonants del català. Hem dissenyat una prova de denominació de paraules i una prova de repetició de pseudoparaules. Hem administrat la prova a 150 nens i nenes de 3 a 7 anys de diversos centres educatius. Per analitzar els errors, hem utilitzat cinc tipus diferents de variables, amb l'objectiu de mostrar amb exhaustivitat tots els factors que poden contribuir a generar-los. La variable resultat 1 separa els errors de les realitzacions correctes; la variable resultat 2 organitza els errors segons els trets distintius bàsics afectats: mode, lloc d'articulació i sonoritat; la variable resultat 3 separa els errors segons el tipus de procés: substitució, assimilació, elisió, epèntesi o metàtesi; la variable resultat 4 aglutina les dues anteriors; i finalment la variable resultat 5 mostra els errors concrets més representatius. Totes cinc variables es veuen sotmeses al mateix procediment d'anàlisi. Primer s'estudia descriptivament l'evolució dels errors segons el tipus de prova (denominació vs. repetició) i segons els diferents grups d'edat. A continuació es fan proves estadístiques per mesurar la contribució de diversos factors lingüístics i extralingüístics als errors detectats. Els factors que s'estudien són el tipus de prova, l'edat, el sexe i la posició en la llista com a extralingüístics i el mode, lloc, sonoritat del segment, la posició en la síl·laba, el segment adjacent següent i el caràcter accentual com a língüístics. Abordem tot el treball a partir del corrent teòric anomenat fonaments fonètics de la fonologia, segons el qual els processos fonològics estan motivats per condicions de millora de producció i percepció dels sons. I a dintre del marc lingüístic que hem assumit, tenim un interès especial a descobrir si els errors que hem detectat es deuen principalment a la posició sil·làbica, a la naturalesa del segment afectat o al context adjacent. El treball s'organitza en les seccions següents: el primer capítol fa un repàs breu dels models teòrics i dels treballs més representatius de l'adquisició de la fonologia, dels fonaments fonètics de la fonologia i del processament del component oral del llenguatge. El segon capítol ressegueix tots els aspectes metodològics del nostre treball. El tercer capítol presenta els resultats que hem obtingut i les discussions pertinents, sempre organitzat separadament per a cadascuna de les cinc variables que estudiem. Finalment, les conclusions recullen els aspectes més importants de les cinc discussions anteriors. / The purpose of this study is to look into the errors that are frequently produced during the acquisition of sounds of the Catalan language. Two tasks have been designed: one consists of naming words and the other in repetition of pseudowords. The two tasks have been carried out to 150 children between the ages of 3 and 7 from several elementary schools. Five types of different variables have been used in order to examine the errors and to show extensively all factors that could help explain the errors and their causes. The variable resultat 1 distinguishes the errors and the correct utterances; the variable resultat 2 organises the errors according to the basic properties affected: manner of articulation, place of articulation and voicing; the variable resultat 3 organises the errors according to different types of processes: substitution, assimilation, elision, epenthesis or metathesis; the variable resultat 4 joins the information proceeding from the last two variables; and finally, the variable resultat 5 shows the most frequent individual errors (from segment to segment). All variables are submitted to the same type of analysis. First, the evolution of errors in the two tasks (naming vs. repetition) has been looked into descriptively, according to the different age groups. Then the contribution of different linguistic and extralinguistic factors in the production of errors is measured using stadistic tasks. Among the extralinguistic factors, there are the type of task, the age, the sex and the position on the list. Among the linguistic factors, there are the manner of articulation, the place of articulation and voicing of the segment, the syllable position, the nature of adjacent segments and the stress of the affected syllable. This thesis is based on the so-called phonetically based phonology, which puts forward that phonology is influenced by the production and perception conditions. Within this theoretical framework, it is interesting to find out whether the detected errors are caused by the syllabic position, the basic properties of the segment (voicing, manner or place) or the adjacent segments. Results seem to indicate that there are more place articulation errors in the repetition task and more voicing errors in the naming task. Besides, the errors produced by children before the age of 4 involve more than one basic property, whereas after the age of 4 they involve only one property. The factors that mostly seem to account for the presence of errors are manner of articulation, place of articulation, followed by adjacent segment and syllabic position. Therefore, this study argues that it is necessary to take into account all these factors to explain the behaviour of segments and the changes that they suffer during the acquisition of the system of sounds in Catalan.

La tesi doctoral LA INTERVENCIÓ DE JOAN COROMINES EN ALGUNS DELS GRANS EPISODIS DE LA HISTÒRIA DE LA LLENGUA CATALANA DEL S. XX (AMB UN APÈNDIX D'OBSERVACIONS SOBRE LA LLENGUA CATALANA DE JOAN COROMINES) estudia l'aportació de Joan Coromines en la història de la llengua catalana del segle XX. El treball del lingüista és situat en el context de l'obra codificadora i modernitzadora de la llengua catalana realitzada per Pompeu Fabra durant les tres primeres dècades del segle passat i descriu la intervenció i les aportacions de Coromines en la continuació del treball normativitzador del català. La tesi demostra que Coromines és una figura indispensable per comprendre la dinàmica, la fesomia i la tessitura de la llengua catalana al llarg del crucial segle XX. / The doctoral thesis THE INTERVENTION OF JOAN COROMINES IN SOME OF THE GREAT EPISODES OF CATALAN LANGUAGE HISTORY IN THE XX CENTURY. (WITH AN APPENDIX OF REMARKS ABOUT THE CATALAN LANGUAGE OF JOAN COROMINES) studies Joan Coromines' contribution to the history of the Catalan Language during the 20th Century. The aim of the linguist was to continue modernising and codifying the language, a process that had already been started by Pompeu Fabra during the first three decades of the past Century. It also describes the input and contributions made by Coromines in regulating the Catalan language. The thesis proves that Coromines is an indispensable figure to understand the dynamic that the language has taken during the crucial twentieth century.

L’objectiu d’aquesta tesi és doble: d’una banda, millorar un sistema de traducció automàtica estadística mitjançant la incorporació d’informació lingüística, i de l’altra, ampliar la descripció d’alguns trets de la llengua de signes catalana (LSC). La descripció ha anat associada al procés d’anotació del corpus, i han pres especial rellevància els adverbis bucals, dels quals no hem trobat cap classificació que s’adeqüés a les nostres dades. Els experiments portats a terme tenen en compte aquests adverbis, però també morfemes manuals i marques de tòpic en LSC. Els textos en català inclouen informació de lema i categoria gramatical. A més, considerem la puntuació ortogràfica en totes dues llengües. L’avaluació dels resultats, complementada per una anàlisi estadística, mostra que la informació de l’LSC i la puntuació milloren significativament la traducció, mentre que els factors del català no semblen rellevants. / The aim of this thesis is twofold: on the one hand, to improve a statistical machine translation system by incorporating linguistic information, and on the other hand, to extend the description of some features of Catalan Sign Language (LSC). The description has been associated with the corpus annotation process, where mouth adverbs have taken special relevance, since we did not found any classification that matches our data. The experiments carried out take into account these adverbs, but also manual morphemes and topic markers in LSC. The Catalan texts include lemma and part of speech information. Furthermore, we consider orthographic punctuation in both languages. The evaluation of results, complemented by a statistical analysis, shows that the information in LSC and punctuation significantly improve the translation, while the Catalan factors do not seem relevant.

Totes les llengües tenen la possibilitat d’expressar la quantitat de temps transcorregut entre la realització o l’inici d’una situació verbal i un altre punt de referència posterior, generalment el moment de l’enunciació (Haspelmath 1997; Kurzon 2008; Franco 2012). Evidentment, el català no és una excepció. Amb aquest estudi, doncs, volem contribuir a ampliar el coneixement dels principals recursos que té la llengua catalana per a establir aquesta mena de relacions cronològiques. Segons Kurzon (2008), les estratègies de què disposen les llengües per fer referència al concepte de [TEMPS TRANSCORREGUT] es divideixen en dos grans tipus: les solucions adposicionals (com ara l’ús de ago en anglès) i les adverbials (com, per exemple, l’ús de nazad en rus). Tanmateix, en català, de la mateixa manera que en altres llengües romàniques, com l’espanyol (Porto Dapena 1983; Pérez Toral 1992; Herce 2017), l’italià (Vanelli 2001; Franco 2012; Benincà, Berizzi i Vanelli 2016), el portuguès (Móia 2011a; 2013) o el francès (Rigau 2001; Howe i Ranson 2010), també hi ha construccions oracionals autònomes que fan aquesta funció. Actualment, les formes oracionals es constitueixen, sobretot, amb el verb fer; p. ex.: Fa dos anys que no el veig. Però en altres estadis anteriors es conformaven amb el verb haver i, en menor mesura, amb el verb ser (Martines 2014; 2015; en premsa). Precisament, la present investigació se centra a analitzar els canvis que s’esdevingueren al llarg de l’edat moderna i a l’inici del període contemporani, moment en què aquestes construccions experimentaren un seguit de transformacions sintàctico-semàntiques profundes que desembocaren en la substitució de les construccions amb haver per les alternatives amb fer en el s. XIX. Per a poder contextualitzar millor els processos de canvi que s’esdevingueren en aquesta etapa, l’estudi també revisa de manera general els sistemes d’expressió del [TEMPS TRANSCORREGUT] en llatí i en català medieval. Aquest treball aporta una nova perspectiva a la descripció que s’ha fet fins ara de les construccions de temps transcorregut en català (Sancho 2000; Rigau 2001; Solà 2000; Solà i Pujols 2002; Martines 2014; 2015; en premsa), per diverses raons. La primera és que aborda l’anàlisi del tema des d’una òptica diacrònica i en un període que fins ara no s’havia investigat. D’altra banda, la tesi es basa en dades lingüístiques d’ús real extretes de corpus informatitzats: el CIMTAC —que conté textos del català medieval, modern i contemporani— i el CTILC —que complementa el buidatge d’exemples de l’època contemporània—. Finalment, per a la interpretació dels fenòmens lingüístics, l’estudi aplica alguns conceptes de la Lingüística Cognitiva i de la Gramàtica de Construccions basada en l’ús, com són la Teoria de la Inferència Invitada del Canvi Semàntic (Traugott i Dasher 2002) i el concepte de construccionalització (Traugott i Trousdale 2013).

L'objecte és fer per primera vegada un estudi aprofundit sobre el canvi en el model de la radiodifusió internacional a finals del segle XX.Descric, d'una forma general, com han viscut les emissores internacionals els darrers anys del segle XX. Com han afrontat els canvis polítics, econòmics i tecnològics que s'han produït i com han intentat justificar la seva vigència i trobar un nou sentit a la seva existència. Després recullo la meva investigació dedicada a: quantificar i valorar com va canviar el volum total d'emissió de la radiodifusió internacional, en el període 1978 a 1998; i quantificar i valorar, específicament, com va canviar el volum de programació en llengua castellana vers Europa de les emissores.A partir de la transició democràtica, a Catalunya la ràdio ha estat un dels mitjans que ha contribuït notablement a la normalització lingüística de la nostra llengua. Durant les primeres dècades de la dictadura franquista els programes radiofònics internacionals en català, transmesos en ona curta, gairebé van ser els únics que es podien escoltar. Per la seva transcendència presento una cronologia general de totes les emissions internacionals fetes en llengua catalana durant tot el segle XX. Una qüestió mai estudiada en el seu conjunt. En un disc compacte recullo una trentena d'enregistraments sonors relacionats amb aquest tema, especialment dels anys setanta i vuitanta. / El objeto es hacer por primera vez un estudio profundo sobre el cambio en el modelo de la radiodifusión internacional a finales del siglo XX.Describo, de forma general, cómo han vivido las emisoras internacionales los últimos años del siglo XX. Cómo les han afectado los cambios políticos, económicos y tecnológicos que se han producido y cómo han intentado justificar su vigencia y encontrar un nuevo sentido a su existencia. Después presento mi investigación dedicada a: cuantificar y valorar cómo cambió el volumen total de emisión de la radiodifusión internacional, en el periodo 1978-1998; y cuantificar y valorar, específicamente, cómo cambió el volumen de programación en lengua castellana hacia Europa de las emisoras.Desde la transición democrática, en Catalunya la radio ha sido uno de los medios que han contribuido notablement a la normalitzación lingüística. Durante las primeras décadas de la dictadura franquista los programas radiofónicos internacionales en catalán, transmitidos en ona corta, fueron los únicos que se pudieron escuchar. Por su trascendencia presento una cronología general de todas las emisiones internacionales hechas en lengua catalana durante todo el siglo XX. Un aspecto nunca estudiado en su conjunto. / The object is to make, for the first time, a study deepened about the change in the model of the international broadcast, at the end of the 20th century.I portray, in a general way, how the international broadcasting stations have lived the last years of the 20th century. How they have faced the political, economical and technological changes, that have been produced. And how they have attempted to justify its validity and to find a new sense to their existence.My research is dedicated to: quantifying and valuing how the total volume of international broadcasting changed in period 1978 to 1998; and quantifying and valuing, specifically, how it changed the volume of programming in Spanish language towards Europe.From the democratic transition, in Catalonia the radio has been one of the means who has contributed notably to the linguistic normalization of this language. During the first decades of the Franco dictatorship the international radiophonic programs in Catalan, transmitted in short wave, were almost the only ones that could be listened to. Because of their transcendence, I present a general chronology of all the international broadcasts produced in Catalan language during all the 20th century. A question never studied before in its set.

L’objectiu general d’aquesta tesi és l’estudi de les característiques reproductives del mascle i de la femella del burro Català per aplicar tecnologies reproductives que potenciïn la seva cria i evitin l’extinció d’aquesta raça de burro. El primer treball va estudiar el comportament sexual, les característiques del cicle estral i la predicció de l’ovulació en la burra Catalana. Els signes de zel més característics observats en les burres foren l’obertura i tancament de la boca junt amb l’extensió de les orelles enrere, orinar i vulvejar. Es va determinar que la durada del cicle estral era de 24.9 ± 0.3 dies, on el zel tenia una durada de 5.6 ± 0.2 dies. Les ovulacions es produïen amb un diàmetre mig preovulatori de 44.9 ± 0.5 mm i es va observar un percentatge elevat d’ovulacions múltiples (44.3%). La combinació dels següents paràmetres: diàmetre fol·licular, textura fol·licular i comportament de zel van determinar-se com els millors predictors de l’ovulació. El segon treball va estudiar l’efecte de la dilució i la centrifugació del semen (dos mètodes d’eliminació del plasma seminal) sobre la viabilitat, la motilitat i l’estructura subpoblacional mòtil del semen de burro Català refrigerat a 5ºC durant 24, 48 i 72h. Es va observar que la centrifugació o una ràtio de dilució elevada (1:10) eren els tractaments que mantenien més òptimament la viabilitat espermàtica durant les primeres 48h de refrigeració. L’estructura de 4 subpoblacions espermàtiques mòtils es mantenia amb la dilució o centrifugació, ara bé, només les mostres centrifugades després de 24h de refrigeració (5ºC) mantenien exactament la mateixa proporció d’espermatozoides en cada subpoblació que les mostres de semen fresc. El tercer treball va avaluar els canvis en la viabilitat i la motilitat que pateixen els espermatozoides de ruc Català durant la refrigeració (2h) i posterior centrifugació a tres temperatures diferents (5, 15 i 20ºC). En tots els tractaments es van mantenir les 4 subpoblacions mòtils del semen del ruc, observant que la refrigeració i centrifugació a 20ºC era la que mantenia l’estructura subpoblacional espermàtica més similar al semen fresc de burro Català. El quart estudi va valorar els efectes de la congelació-descongelació del semen de burro Català en comparació amb el semen de porc, sobre l’estructura subpoblacional mòtil i la viabilitat dels espermatozoides. Les característiques de motilitat dels espermatozoides de burro i de porc van respondre de manera molt diferent al procés de congelació-descongelació, mantenint però en els dos casos l’estructura de 4 subpoblacions mòtils. Els canvis en els valors mitjans de motilitat en les dues espècies estudiades es van deure sobretot, a canvis en les proporcions dels espermatozoides inclosos en cada subpoblació específica. En l’últim treball es va desenvolupar un model per avaluar la funcionalitat espermàtica del semen fresc i congelat de burro Català mitjançant l’interacció dels espermatozoides amb oòcits bovins lliures de zona pel·lúcida. Els espermatozoides de burro van ser capaços de fusionar-se amb l’oolemma i descondensar-se i formar el pronucli masculí (85-94%). Es va observar que les mostres de semen fresc i descongelat amb una viabilitat elevada (>60%) tenien índex de penetració superiors a les mostres amb viabilitat baixa (<40%). Així doncs, es van obtenir correlacions positives significatives (P<0.01) entre el percentatge de fecundació i la viabilitat (r=0.84), i també amb alguns paràmetres de motilitat (VAP, r=0.56; VCL, r=0.61; and mean ALH, r=0.68). En conclusió, una predicció adequada de l’ovulació de les burres, juntament amb l’utilització dels mètodes òptims de maneig i congelació del semen de ruc Català contribuiran positivament a l’aplicació de tecnologies reproductives en programes de cria que ajudin a evitar l’extinció d’aquesta raça. / The aim of this work is the knowledge of Catalonian donkey reproductive features of its females and males in order to apply reproductive technologies to maximize the production of live foals and help conserve the breed. In the first work we studied the reproductive behaviour, oestrous cycle characteristics and indicators that predict the moment of ovulation of the Catalonian donkey. The main signs of oestrus detected were mouth clapping, urinating and contraction and relaxation of the labia of the vulva with eversion of the clitoris. The length of the oestrus cycle was 24.9 ± 0.3 days, with oestrus itself lasting 5.6 ± 0.2 days. The mean diameter of the preovulatory follicle at day -1 was 44.9 ± 0.5 mm and we observed high incidence of multiple ovulations (44.3%). The combination of follicle size, follicle texture and oestrous behaviour were the best predictors of ovulation. In the second study we evaluated the effects of dilution and centrifugation (two methods of reducing the influence of the seminal plasma) on the survival of spermatozoa and the structure of motile sperm cell subpopulations in refrigerated Catalonian donkey semen at 24, 48 and 72h. At 48h, more surviving spermatozoa were seen in the more diluted (1:10) and in the centrifuged semen samples. The four donkey motile sperm subpopulations were maintained by refrigeration and centrifugation, moreover only centrifuged samples and only at 24h (5ºC) showed exactly the same motile sperm subpopulation proportions as recorded for fresh sperm. In the third work we assessed the effect of three storage temperatures (5, 15, 20ºC) on the survival and motility of Catalonian donkey sperm during transport (2h) to the laboratory for centrifugation. All treatments maintained the four motile sperm subpopulation, but 2h of storage at 20ºC followed by centrifugation was the treatment that maintained subpopulation structure more similar than fresh samples. In the fourth study we evaluated the influence of freeze/thawing on motile sperm subpopulations and sperm viability in ejaculates from two phylogenetically different mammalian species, boar and donkey. Boar and donkey sperm respond very differently in their mean motion characteristics to freezing/thawing, this process did not change the existence of a 4-subpopulations structure in the ejaculates. Motility changes induced by freezing/thawing protocol are especially linked to changes in the specific percentage of each of the motile sperm subpopulations. In the last work we studied the interaction between fresh/frozen-thawed donkey spermatozoa and zona pellucida (ZP)-free bovine oocytes in an attempt to develop a model for assessing cryopreserved Catalonian donkey sperm function. The donkey spermatozoa were able to fuse with the oolema and even to decondense and form the male pronucleus (85-94%). Fresh or frozen-thawed high viability (>60%) spermatozoa had higher penetration percentage than fresh or frozen/thawed low viability (<40%) spermatozoa. A significant positive correlation (P<0.01) was detected between percentage fertilization and viability (r=0.84), and between percentage fertilization and certain CASA parameters (VAP, r=0.56; VCL, r=0.61; and mean ALH, r=0.68). In conclusion, the exact moment prediction of ovulation in Catalonian jennies and adequate donkey semen manipulation and cryopreservation should have a positive impact upon the reproductive technologies application. Such knowledge should help maximize the production of live foals and help conserve the breed.

Estudiem les característiques lexicals del dialecte de la llengua catalana anomenat tortosí, que comprèn les comarques del Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta, el Matarranya, la Ribera d"Ebre, el Maestrat i els Ports de Morella, i que es pot caracteritzar com un parlar de transició entre el català nord-occidentel i el valencià.A més de fer un inventari -unes 4.000 entrades- dels mots característics d'aquest parlar (mots exclusius del dialecte o que en el dialecte presenten una particularitat formal o semàntica), n'estudiem més específicament un miler, d'acord amb la següent estructura: Mot. Transcripció fonètica -sempre que ho creguem necessari-. Categoria gramatical. Significat. Àrea d'ús del mot (que ens permet de veure les concordances entre el parlar estudiat -del qual tenim informeció directa, de camp- amb els altres dialectes de la llengua -dels quals tenim información bibliogràfica: fonts lexicogràfiques, monografies dialectals-. Precisem amb (L), (F) o (S) si l'àrea assignada es refereix a l'extensió del lexema o de la variant formal o de la variant semàntica. Documentació antiga. Diccionaris (constatem 1"aparició o no del mot en els vocabularis específics de la zona o en els diccionaris valencians o generals). Vitalitat d'ús i documentació actual en textos escrits i en entrevistes orals. Etimologia. El model d'estructura de les entrades que proposem creiem que podria servir de pauta per a futurs estudis monogràfics de cara a poder aprofitar al màxim la aportació que aquestes monografies suposen. Per a la documentació dels mots ens hem basat en obres publicades i també en material inèdit que aportem, en forma d'edició critica, en els volums segon (documents escrits -textos que a més de l'interès lingüístic, tenen interès també per als historiadors orals, per als antropòlegs o per als etnòlegs-) i tercer (textos orals) d'aquesta tesi.Dediquem també un capítol a analitzar en quina mesura l'ensenyament del català a l'escola tendeix a uniformar el lèxic en la zona objecte d'estudi cap al lèxic considerat estàndard. I un altre, a detectar les actituds interdialectals entre els parlants tortosins i els barcelonins. Es tracta, doncs, d'un treball de dialectologia on emprem els mètodes tradicionals combinats amb els de la sociolingüística i els de l'antropologia. L'anàlisi comparativa del vocabulari bàsic tortosí, valencià i nord-occidental respecte d'un inventari de mots bàsics (1.500) del català central, demostra la coincidència major amb el lèxic valencià que no pas amb el nord-occidental -tot i que en la classificació dialectal vigent el tortosí es considera un subdialecte d"aquest darrer-. Constatem també que -com era d"esperar- només un 11% del vocabulari bàsic tortosí és diferent del vocabulari bàsic general de l'inventari susdit. Els criteris de selecció de mots que havien de constar en l'inventari ha estat el següent: 1) Criteri de propietat lèxica, pel qual s'inclouen mots que, essent netament catalans, es reserven a un ús literari o restringit (abellir, atansar, eixir, bla(n)), mentre que en el dialecte estudiat són d'ús comú. 2) Criteri de determinació de l'objecte: paraules del català general que en tortosí corresponen a objectes i significats diferents (llevar, moll)3) Criteri d"especificitat semàntica. També s'inclouen mots que tenen una accepció molt precisa i, en aquests casos, només ens ocupem d'aquesta accepció i no de la més general.4) Criteri d'exclusió formal: detectem els casos en què el tortosí empra una de les formes sinònimes esteses per tot el domini i exclou completamente l'altra. També aquest criteri ens serveix per incloure o no els castellanismes: si són l'únic mot emprat, l'incloem, si hi ha altres mots usuals, no.5) Criteri de diversitat geogràfica en el sentit propi. S'inclouen paraules noves des de tots els punts de vista: (semer, enrònia, guaixar),Hem pogut constatar la gran riquesa lexical del dialecte tortosí, que, com la major part dels dialectes catalans està en perill de pèrdua perquè els parlants tendeixen a la simplificació i a la substitució de mots genuïns per préstec de l'espanyol, o, en el millor dels casos, per l'equivalent estàndard.Un inventari d'aquesta mena -on intentem de donar una forma escrita apta per al mot dialectal- creiem que, en l'etapa de normalització en què es troba el català, pot ser útil perquè molts mots són recuperables, sobretot si els escriptors estan segurs que és legítim d'emprar-los. / We consider the lexical characteristics of the Catalan dialect known as "tortosí" and which can be described as a transitional dialect between Northwest Catalan and Valencian. In addition to presenting en inventory of approximately 4,000 terms characteristic of this speech area (words exclusive to the dialect or which present a formal or semantic peculiarity in the dialect), the thesis studies 1,000 terms in depth, according to the following structure, which is proposed as B model for lexical entries: "Word", "Phonetic transcription" (when necessary), "Grammatical category", "Meaning", "Geographic area" where used (which allows us to see similarities between the dialect under study, for which we have data from field work, and other Catalan dialects, for which we have published references such as lexicographic sources or dialect monographs. We use (L)/(F)/(S) to see if the assigned area refers to the extension of the lexeme or to the formal or semantic variant. "Old documents", "Dictionaries": we record the appearance or absence of the word lists specific to the area or in dictionaries of Valencian or of Catalan in general, "Degree of use" and current frequency in documents and oral interviews. "Etymology"To document words, we have based ourselves on published works as well as on unpublished materials, which we present with annotations in the second (written documents) and third (transcription of oral passages) volumes of this dissertation. We also dedicate a chapter to analyzing the way the teaching of Catalan in schools is tending to homogenize the lexicon in this area end make it more similar to that of the standard language. Another chapter discusses the attitudes between speakers of the Tortosa dialect and speakers from Barcelona. In sum this dissertation presents dialect work in a traditional framework combined with elements of sociolinguistic and anthropological methodology. Comparative analysis of the basic vocabulary of "Tortosí", Valencian, and Northwestern Catalan with respect to the inventory of basic vocabulary (1,500 words) of Central Catalan indicates a higher degree of similarity with Valencian, as opposed to Northwestern Catalan, although the traditional dialect divisions classify "Tortosí" as a subdialect of Northwestern Catalan and not Valencian. We record the tremendous lexical variety of this dialect which, as is the case for most Catalan dialects is in danger of disappearing because speakers autoctonous words with loans from Spanish, or from the standard dialect.

En primer lugar, hay una biografía de Daudet haciendo hincapié en la recepción que tuvo su obra cuando se publicó en Francia para compararla así con la recepción de esta obra traducida en el momento de su venta en Cataluña.Hay también una breve biografía de cada traductor donde destaca su vinculación a la lengua y a la literatura francesa y su labor de traductor. En el análisis de cada traducción estudia el paratexto, las divergencias estilísticas y semánticas y la adaptación lingüística y cultural entre el texto original y el catalán. También comento las reseñas de las críticas aparecidas en los diarios y revistas de la época.La conclusión es, por una parte, el papel importante de las traducciones en el momento de estudiar y documentar la recepción de Daudet en catalán así como el papel desempeñado por los diferentes movimientos literarios catalanes a los cuales pertenecen los traductores y que han condicionado la traducción: modernisme, noucentisme, el vacío de la dictadura franquista y el boom editorial de los años ochenta. Por otra parte, se ha averiguado qué parte de la obra de Daudet (la de temática provenzal, las obras de teatro o las novelas realistas) ha sido la más traducida y por qué.

DE LA TESIS DOCTORAL DE CARLOS ÁNGEL RIZOS JIMÉNEZ La tesis doctoral Toponimia de la Baja Ribagorza occidental se enmarca dentro del proyecto de investigación "Toponimia de Ribagorza", que depende del Grup de Recerca en Lexicologia i Lingüística Aplicada de la Universitat de Lleida. Consiste en la recogida y estudio histórico y lingüístico de la toponimia oral y documental (y la representación cartográfica de la primera) de una zona geográfica concreta como es la Baja Ribagorza occidental, territorio de gran interés lingüístico desde el punto de vista de la dialectología, en tanto que la Ribagorza es zona de transición lingüística entre el catalán y el aragonés, y muy atractivo para el historiador de las lenguas y las culturas pirenaicas. En la "Introducción" se da una visión general de área geográfica estudiada desde el punto de vista histórico y lingüístico y se presenta la metodología que se ha utilizado. A continuación se ofrece el "Estudio de los topónimos", donde se recoge el corpus toponímico ordenado alfabéticamente en forma de diccionario (lo que en onomástica se ha dado en llamar onomasticon) y se estudia cada topónimo individualmente prestando especial atención a la etiología de cada nombre (para ello me sirvo circunspectivamente de argumentos históricos, lingüísticos, geográficos, antropológicos, etc.) y dando cuenta de la pronunciación popular y de las menciones documentales que se han encontrado. Después doy una "Clasificación lingüística de los topónimos" atendiendo, en primer lugar, a la lengua de que proceden y, después, a los cambios lingüísticos que han experimentado a lo largo de la historia. Finalmente expongo las "Conclusiones" lingüísticas e históricas que he extraído del análisis del corpus. Y a modo de apéndice doy una lista de los nombre de las casas de los pueblos implicados (en tanto que son nombres que se encuentran a caballo entre la antroponimia y la toponimia) y la cartografía de la toponimia oral. / DE LA TESI DOCTORAL DE CARLOS ÁNGEL RIZOS JIMÉNEZ La tesi doctoral Toponimia de la Baja Ribagorza occidental s'emmarca dins el projecte d'investigació "Toponimia de Ribagorza", que depèn del Grup de Recerca en Lexicologia i Lingüística Aplicada de la Universitat de Lleida. L'objectiu principal és la recollida i estudi històric i lingüístic de la toponímia ora i documental (i la representació cartogràfica de la primera) d'una zona geogràfica concreta com és la Baixa Ribagorça occidental, territori de gran interès lingüístic des del punt del vista de la dialectologia, donat que la Ribagorça és una zona de transició lingüística entre el català i l'aragonès, i molt atractiu per a l'historiador de les llengües i les cultures pirinenques. A la "Introducció" es dóna una visió general de l'àrea geogràfica estudiada des del punt de vista històric i lingüístic i es presenta la metodologia que s'ha emprat. Tot seguit s'exposa l'"Estudi dels topònims", on es recull el corpus toponímic ordenat alfabèticament en forma de diccionari (el que en el terreny de l'onomàstica anomenem onomasticon) i s'estudia cada topònim individualment donant una atenció especial a l'etiologia de cada nom (per arribar a aquest fi em serveixo circumspectivament d'arguments històrics, lingüístics, geogràfics, antropològics, etc.) i fent esment de la pronúnia popular i de les mencions documentals que s'han trobat. Després dono una "Classificació lingüística dels topònims" parant atenció, en primer lloc, a la llengua de què procedeixen i, a més a més, als canvis lingüístics que han sofert tot al llarg de la història. Per últim, exposo les "Conclusions" lingüístiques i històriques que he extret de l'anàlisi del corpus. I a manera d'apèndix dono una llista del nom de les cases dels pobles implicats (en la mesura que són noms que es troben a mig camí entre l'antroponímia i la toponímia) i la cartografia de la toponímia oral. / OF CARLOS ÁNGEL RIZOS JIMÉNEZ DOCTORAL THESIS The doctoral thesis Toponimia de la Baja Ribagorza occidental is in the framework of the research project "Toponimia de Ribagorza", which depends on the Grup de Recerca en Lexicologia i Lingüística Aplicada of the Universitat de Lleida. It lies in the collection and analysis of oral and documentary toponymy (and the cartographical representation of the first one) of the geographical area of western Low Ribagorza, territory very interesting from the point of view of dialectology because Ribagorza is an area of linguistic transition between Catalan and Aragonese, and very attractive for historians of Pyrenean languages and cultures. At first I've made an "Introduction" that gives a general view of geographical area that has been researched into from point of view of history and linguistics; I also present here the method that I've emploied. Immediately after I give the "Study of place-names", where toponymic corpus is displaied in alphabetical order like a dictionary (which linguisticians call onomasticon) and every place-name is interpreted individually. This interpretation attends specially to etiology of every name (in this process I make use of historical, linguistic, geographical, anthopological arguments with whole circumspection) and I add popular pronunciation and documental mentions. Then I've given a "Linguistic classification of place-names" where I pay attention, in the first place, to languages where place-names come from and also to linguistical changes that they have suffered. Finally I explain linguistical and historical "Conclusions" that I've extracted from the research of the corpus. Like an appedix I give the list of house-names that are at towns and villages of the area (because these names are between anthoponymy and toponymy) and the cartography of oral place-names.